Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-

Epidèmia de pilons a les voreres

2011-02-02T20:32:00.001+01:00

L'estrany misteri dels pilons:

Fig. 1. Terrassa

Us preguntareu de què estem parlant?. Doncs es tracta d'un component del mobiliari urbà, consistent en un cilindre metàl.lic, col.locat en serie a les voreres, just al costat de la vorada. N'hi ha des de "sempre" a totes les ciutats, i se suposa que la seva funció és que els cotxes no envaeixin les voreres. Dit d'altra manera: una arma anticotxes. El vianant se suposa que és qui en sortiria afavorit.

Per vés a saber quins motius, durant tot el 2009 i també el 2010, la quantitat d'aquests objectes grotescos ha proliferat de forma exponencial, per les voreres dels nostres pobles i ciutats. Jo em centraré en els llocs pels que em moc més habitualment: el meu poble (Castelllar del Vallès), Sabadell, Terrassa i Barcelona. A Terrasssa, per exemple, ja fa anys que n'hi havia en llocs molt concrets, com alguna sortida d'escola o similar. Veiem que es tractava de pilons massissos, d'una peça, tornejats i relativament estrets de diàmetre (figs. 1, 2). Fins a Brussel.les en podem veure de semblants, amb unes motllures més treballades. Això si en espais puntuals i voreres amples (fig.3)

Fig. 2. Terrassa

Fig. 3. Brussel.les

Fig. 4a.

Els que volem examinar aquí, tenen un diàmetre bastant més ample; son iguals a totes les viles esmentades i,de seguida, veurem també que son bastant més fràgils. De fet a Barcelona ja n'hi havia d'aquest mateix tipus el 2006, com vaig poder descobrir en una pel.licula catalana. Però aquests darrers temps han criat com les rates.

Fig. 4b. Part superior amb la marca.

Han aparegut, i no paren, per tot arreu, sense solta ni volta. En voreres estretes, passos de vianants, i fins fora de les voreres. Es tracta d'un model de piló (figura 4a) cilíndric, de 84 cms d'alçada total, compost de 3 peces: 69 cms. la peça inferior, sens comptar la part enterrada, 3 cms. la peça niquelada, 12 cms. la peça superior i 9 centímetres de diàmetre. Vaja, aparentment una bona estaca. Tots son iguals i pressumptament fabricats per una mateixa empresa, (alguns en porten la marca a la superfície circular superior i d'altres no) (fig. 4b). A la capital, només faltaria, a la part superior hi porten l'escut de la ciutat. Volem analitzar el cas des de tres punts de vista diferents i complementaris: El disseny i materials de la peça en si. Les seves funcions com a component del mobiliari urbà. I la justificació o no de les depeses públiques que comporta tot plegat.

1-El disseny de l'objecte:

Fig.5. Desmuntat

Avanç n'hem donat les mesures. Malgrat el seu embalum es molt probable que no arribi ni als 10 Kgs. de pès. Cal afegir que son cilindres buits de ferro i les 3 peces van encaixades l'una en l'altra. Els antics i els que trobem a l'estranger son d'una sola peça i aparentment massissos. Curiosament en termes estètics resulten molt més "pesants" visualment els que ens interessen a nosaltres que no pas aquells altres. També n'he vist a l'Hospitalet, cas a part, on en tenen tot un mostrari per triar, d'altres més agradables a la vista.

En el cas dels "nostres" pilons , tot i així, el punt més feble és a nivell pràctic: en l'estructura. Qualsevol cop d'un cotxe o d'altra mena desmunta les 3 peces (fig. 5), o bé enfonsa la part niquelada, entre les altres dues (fig 6). El fet de no ser massissos i massa febles fa que de seguida s'acabin torçant (figs. 7 i 8), o

senzillament acabin aixafats (figs. 9 i 10).

Fig. 6. Enfonsat

Fig.7 Tort

Fig. 8. Tort. Fora de la vorera.

Per acabar-ho d'adobar entre les primeres fotografies que vaig fer, cap el juny del 2009, i les de mig any més tard, podem veure que en gran nombre han acabat rovellats (figs. 11, 12a i 12b). Estan pintats amb pintura negra amb partícules metàl.liques, però de mala qualitat, doncs els pilons de les baranes de casa meva porten més de deu anys pintats sense rovellar-se.

Fig.9. Tort i aixafat fora de la vorera.

Fig 10. Detall del piló aixafat de ple de la imatge anterior.

La conclusió és senzilla: a part d'un disseny de l'objecte mal aconseguit, disfuncional (buit per dins i amb 3 peces que es desencaixen), els materials són d'ínfima qualitat. Suposo que això deu tenir relació amb el preu, però ja en parlarem al tercer punt.

Fig 11. Mig any i el rovell se'ls menja.

Fig. 12a. Tort i rovellat.

Fig. 12 b. Més que rovell, corrosió.

2- La funció com a mobiliari urbà i l'impacte en el paisatge:

Si la funció és impedir que els cotxes pugin a les voreres, estem matant mosques amb canonades. Veure carrers amb un seguit de pilons a ambdues voreres estretes, separats per menys de 2 metres l'un de l'altre, els atorga un paper dominant, convertint els carrers en una mena de gimcana estrambòtica (figures 13 i 14). A tall d'anècdota, a Terrassa, venint de Sant Llatzer amb cotxe, al sud de la plaça Vella i fins desembocar a la Rambla passes per un carrer o seguit de carrers, d'un sol sentit, amb les voreres molt estretes i la calçada també, d'un sol carril, plens de pilons, que més que produir efecte túnel sembla una atracció de Port Aventura. Amb els vianants esquivant pilons, pujant i baixant de la vorera, per acabar de donar-li un puntet de "morbo".

Fig. 13. Fileres de pilons.

Fig. 14. Aglomeració fora vorera.

Però i la funció primària de protecció dels vianants?. En voreres amples, com vèiem a Brussel.les pot ser útil. O per exemple en una zona de vianants sense voreres, per protegir els vidres d'un teatre, com trobem al carrer Tete Montoliu de Terrassa (fig.15).

Fig. 15. Protecció de vidrieres.

Fig. 16. Pilons a la calçada.

Ara bé, resulta que els trobem, com hem anat veient, en voreres estretes, fins i tot de poc més d'un metre d'ample (figs. 11 i 13). Fins arribar al punt absurd de què, com també hem vist, quan no es poden encaixar a la vorera, es posen a la calçada (figs. 8, 9, 10,14, 16). A la figura 16 fins sembla que se ne'n fotin, doncs es reforça amb una senyal de prohibit aturar-se. Aquí ja no esdevenen una defensa enfront dels cotxes, sinó un perill per aquests, que ja no han de vigilar a no topar amb la vorada, sinó a no rascar amb els pilons. Però la disfuncionalitat, com ja podem haver intuït no ho és tan sols respecte els cotxes, sinó també respecte als suposats beneficiats, o sigui, els vianants. Si venen dues persones o més, una al costat de l'altra, i algú en sentit contrari, si abans ja no tenien més remei que baixar de la vorera, ara cal afegir-hi que han d'esquivar els pilons. El perill en relació als automòbils doncs augmenta.

Fig.17. Piló rascat.

Fig. 18. Cotxe rascat.

En pobles com el meu, que en un altre article titllava d'aspirants a petites caricatures de Barcelona, el fet pot arribar a l'absurd absolut: ja hem vist els pilons fora de la vorera (gran idea). En carrers d'un sol carril estret, com el mateix carrer Major, aparcar pot esdevenir un perill no ja pel vianant sinó pel cotxe, que no te marge de maniobra, posem per aparcar a l'altra banda. Piló i cotxe poden acabar com a les figures 17 i 18. El planxista em va comentar precisament, que amb aquesta disbauxa estaven fent l'agost. A més a més els pilons no es veuen pel retrovisor interior, d'aquí els pilons torts i aixafats que hem vist. Un exemple matusser el tenim en l'aparcament a l'aire lliure de la figura 19, on per protegir el fanal colpejat, se'l rodeja de pilons, que el conductor no veu quan maniobra i son els que reben els cops (a part del cotxe, és clar).

Fig. 19. Parany per cotxes.

Fig.20. Un pam per vianant.

Però el límit total de l'absurd ens arriba amb el carrer de la figura 20, no pas zona de vianants, ans el contrari, on l'espai per on se suposa que han de passar els vianants és si fa o no fa d'un pam. Ara bé a la capital també es llueixen, doncs un cop eliminades les barreres arquitectòniques dels passos de vianants, amb una petita rampa, se'ls omple de pilons. No vull pensar com s'ho farà algú amb cadira de rodes, o una multitud esperant creuar (l'alçada dels pilons ve a ser la dels genitals (figs. 21, 22). També els hi trobem servint de límit per l'aparcament sens envair guals o cantonades (fig 23). Com s'hi pot aparcar si el piló no es veu?.

Fig. 21. Treu barrrera, posa barrera.

Fig.22. Se'ls podien estalviar.

Fig.23. Aparcar cada cop més fàcil.

Per acabar aquesta part, ja esmentàvem que els pobles sovint son més papistes que el Papa, com podem observar a la figura 24, al carrer Major de Castellar, on en una vorera estreta es combinen pilons, jardineres i papereres, constituint una autèntica cursa d'obstacles. Qui parlava de barreres arquitectòniques...?.

Fig. 24. Cursa d'obstacles

Sobta, per altra banda, que un fenomen tant evidentment espaterrant no hagi provocat cap mena de reacció als mitjans ni a la ciutadania. Sols he vist una noticia, una sola vegada, a les noticies del 3/24, un dia de 2009, on els veïns es queixaven de què els pilons havien ocasionat problemes als bombers per acostar els cotxes i les escales, i eren una molèstia per a les ambulàncies que recollien habitualment malalts en carrers estrets, doncs havien d'esperar obstruint el transit, sens poder enfilar-se a la vorera. A mode d'anècdota, un company de Barcelona , que viu al costat de la Sagrada Família em va comentar, que al costat de casa seva hi ha un troç sense pilons, perquè pugui pujar a la vorera un cotxe de la Generalitat, que va a buscar algun alt càrrec.

3-La justificació de les despeses:

En aquest darrer punt tenim més preguntes que respostes. En realitat sembla haver-hi un fet palpable, o sigui, que, si com sembla, tots són fabricats per la mateixa empresa, i tenen la ínfima qualitat que hem vist, aquella s'ha forrat a costa dels cabdals públics, entabanant a les institucions. Un primer dubte es planteja en el fet de trobar els mateixos pilons en pobles i ciutats diversos. Quí hi ha al darrera de tot plegat?. Els ajuntaments o la diputació?. Sembla que els primers doncs a l'Hospitalet hi trobem tot un mostrari molt més variat (sembla la fira dels pilons). Coincideix (no podem anar més enllà) amb l'època, en ple boom d'aquest fenomen, en que es destapen justament escàndols de corrupció a Santa Coloma, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, en l'anomenada operació Pretòria, per no fer esment només del sr. Milllet, o també dels casos de València i Balears, amb l'operació Gurkel.

La mala qualitat pot venir donada pel fet absurd de què als concursos s'acostuma a tenir com a criteri el preu més baix. Tot i així cal ser babau per comprar centenars de milers de la mateixa porqueria, i seguir-ne comprant i col.locant, i no crec que tots els responsables ho siguin. En una entrevista a TV3, el Síndic de Comptes recalcava com un dels punts clau en els concursos havia de ser la qualitat del producte i que s'estava treballant en aquest sentit. Quina pena que en aquest cas no hi arribessin a temps.

Si algú té la resposta al perquè d'una proliferació tan desaforada i constant d'aquests objectes, i del perquè dels centenars de milers d'euros que suposa, així com d'on han sortit i anat a parar, li agrairíem que ens ho expliqués, doncs el meu ajuntament ha omplert el poble de pilons i , en canvi, em respon després d'un any i mig de queixes, que no te pressupost per arreglar-me un metre quadrat de vorera.

Segurament els més afavorits d'aquest tripijoc deuen ser els gossos, que han vist multiplicar-se fins l'infinit on poder deixar la seva marca de pixum. Ja no els calen ni arbres ni parets. Tot i així, no n'he vist mai cap fer-ho: potser tampoc els agraden.

I pel que fa al fenomen en si potser només sigui el reflex de l'esnobisme compulsiu del nostre país: Quan varen descobrir les rotondes en varen aparèixer a cada cantonada i segueixen apareixent-ne als llocs més inútils. Amb els pilons també sembla que passi quelcom semblant: una mena de neguit institucional per veure on puc posar un piló més, i així ad infinitum.

nota: demano disculpes pel disseny gràfic, que no ve gens facilitat per les eines del bloc mateix i varia a més a més depenent del format de pantalla en que es llegeixi l'article.

La Colonització del Temps

2011-01-27T20:15:00.003+01:00

Tota la xarxa institucional de control sobre l'individu, dirigida a retallar qualsevol de les seves possibilitatts d'autonomia, es pot concentrar en una fórmula sintètica: la colonització del seu temps. Un ventall de formalitzacions pre-establertes del devenir, li és imposada, aconseguint que sigui viscut per un temps que no li pertany i impedint-li la elaboració del propi temps.

Li és imposat un temps uniforme, seqüencial, linial, unidireccional, exterior, aliè, com a condició de la pròpia supervivència dins del sistema. és una temporalització que s'apareix com ineludible: primerament sota l'amenaça del buit i la inseguretat fora de les seves estructures; després sota l'amenaça de l'ostracisme; finalment sota l'amenaça de la pura violència , disfressada de bona acció.

És el temps de la familia , el temps de la producció, el temps d'un drama social que ens devora. Un temps que ens nega tot dret a l'experimentació de la soledat. Perquè la soledat i la seva vivència, suposen la posssibilitat de començar a descobrir el propi ritme, la propia cadència. Suposen la possibilitat de començar a auto-organitzar el propi viatge pe l'existència. Suposen la possibilitat de descobrir que no hi ha un temps ùnic, sagrat, tancat i omnipotent, sinó una proliferació de temps privats molt diferents. Suposen la possibilitat de descobrir que el millor favor que podem fer als altres és respectar-los-hi el seu temps.

La impossibilitat de crear i descobrir el propi temps suposa un acte constant de violència a què de manera masoquista ens sotmetem nosaltres mateixos, amb una manca total de control sobre les forces que ens hi aboquen. Una situació d'aquest tipus, tard o d'hora, ha d'acabar esclatant per alguna banda. I és precisament quan la situació ens desborda, quan tenim més necessitat de disposar del nostre propi temps, de descobrir-lo, a través de la recuperació de la consciència de de la propìa soledat. I és precisament quan la situació es desborda, quan el sistema social pretén reduir encara més el tamany de la cel.la que ens pertoca. El sistema no perdona a aquells que no respecten el poder del TEMPS absolut, però els atorga en canvi la mercè d'escollir entre tres opcions: morir asssassinats, de fam, o per propia mà; éssser empresonats, o embogir.

FMP en alguna data de finals dels setanta o principis dels vuitanta.

Comentari:
Més endavant vaig descobrir el llibre de E.T Hall "Més enllà de la cultura", on parla per exemple de cultures i persones policróniques (tenen la capacitat de participar en múltiples activitats amb diverses persones simuntàniament) i monocròniques (se senten més còmodes si es poden ocupar d'una sola cosa en cada moment). Si no recordo malament titlla de policrònics als mediterranis i monocrònics els nordics. He de fer constar que jo soc monocrònic i mediterrani. Per una persona monocrònica esser forçada a un comportament policrònic te els mateixos efectes de la superpoblació: estrés i desorganització. A la inversa suposo que els policrònics es beuen abocats a l'avorriment per la manca d'estimuls que despertin el seu interès, i a la inquietud (el buit). Com assenyalava Castilla del Pino a "La incomunicación", l'aburriment no és fora, sinó dins d'un mateix (un estat dànim): la incapacitat de tolerar la manca d'acció, que ens fa conscients de la solitud no asumida. Ja no sabem fruir del "dolce far niente".
Per acabar faré menció a un moviment internacional, autoanomenat SLOW. Comença en el camp de la cuina, oposant a les consequències nefastes del fast food el slow food. El "mangiare bene" dels italians, però també el sexe slow o tàntric, el treball slow, l'escola slow i la vida slow: en definitiva aprendre a viure fugint da l'acceleració constant que ens imposa la nostre societat, del culte nefast a la velocitat en tots els aspectes, que fa per exemple que als paisos avançats la primera causa d'absentisme laboral sigui l'estrés. "L'Elogi de la lentitud" de Carl Honoré en fa una bona exposició.

La cultura de la por

2010-05-20T21:50:00.001+02:00

La manipulació del desig

La societat occidental està malalta i la societat europea, desgraciada i paradoxalment, sembla que pugni per arribar a ser capdavantera d’aquest procés degeneratiu. Quan l’època de la guerra freda “semblava” que les coses eren prou clares: d’una banda les societats totalitàries comunistes (capitalisme d’Estat) i d’una altra les societats democràtiques, “obertes” com li agradava titllar-les a Karl Popper. Quan es va acabar aquest maniqueisme amb l’esfondrament de les primeres, les segones han anat perdent la vergonya en aquest sentit.

El control ferri de la ciutadania, en nom del be social, era patrimoni de les societats anomenades “comunistes” (Reich parlava de feixisme roig). A dos articles d’aquest bloc ja he fet èmfasi en l’obsessió pel control del ciutadà que caracteritza cada vegada més al nostre sistema social -“Multes, falsificacions, nevades i clients” i “Barcelona m’esborrona, Catalunya em fa patir”- (http://francescmarcepuig.blogspot.com/2010/03/multes-falsificacions-nevades-i-clients.html i http://francescmarcepuig.blogspot.com/2009/09/barcelona-mesborrona-catalunya-em-fa.html ). Emulant a Reich podríem dir doncs que hem anat passant de la democràcia formal al feixisme democràtic.

No dic res de nou. Suposats apocalíptics del llarg del segle vint ja ho havien pronosticat, així com quins en serien els mecanismes. Penso per citar-ne alguns en Aldous Huxley, George Orwell , Roland Barthes, Michel Foucault, René Lourau, Felix Guattari, Jean Baudrillard, o el moviment de l’antipsiquiatria dels anys 70. Anàvem en definitiva cap un totalitarisme emmascarat (mistificació, simulacre), i autocomplaent. Doncs be, ja hi som de ple des de fa temps.

Durant molts anys s’ha acusat els mitjans de comunicació de ser els responsables, amb totes les seves arts persuasives i de seducció de ser els principals responsables de la creació d’aquest fals mon feliç en què crèiem viure. De ser els creadors d’aquesta realitat paral•lela, basada en la falsa il•lusió de mobilitat social, caracteritzada per la competitivitat i la insatisfacció permanents, que equiparava l’esclavatge del consum compulsiu, amb l’aspiració a la felicitat. Tots ells com a mecanismes responsables de mantenir actiu el motor de la producció-consum. No cal ni recórrer als autors esmentats. Émile Durkheim, pare de la sociologia, mort el 1917 ja va encunyar el terme anomia per definir aquest tipus de societat basada en la contradicció entre aspiracions promogudes i possibilitats reals i, en conseqüència en la gènesi constant de frustració.

Tot això segueix sent cert. Però tot plegat ha empitjorat. Diguem que ens deixàvem enganyar pels mitjans i el conjunt de la dinàmica social, però també teníem una certa capacitat de resistència i distanciament. Per altra banda, tota aquesta dinàmica, propia del sistema capitalista és la que ha acabat desembocant, desbocada, en la macrocrisi actual, on l’engany i la mistificació ja resulten difícils de vendre.

Fins aquest punt els mecanismes de control social es fonamentaven doncs en la manipulació dels desitjos, la creació de falses necessitats, falses promeses, que ens portarien a l’acceptació i l’èxit social, al poder, al prestigi, a l’acumulació de possessions. Tots podíem assolir el paradís. O si més no fer-ho creure als altres, fent ostentació dels seus suposats fruits. Només depenia del propi esforç (en endeutament, estrès i insatisfacció permanent). La caricatura la tenim en el mite maniqueista yankee dels guanyadors i els perdedors, present a tota la seva producció audiovisual fins a la nàusea. Així justificaven allò obvi: tota la marginació social producte d’aquest fals mon feliç tot el malestar generat, no eren responsabilitat d’un sistema injust, sinó un problema personal de quatre desgraciats predestinats.

La manipulació dels temors

La colonització mental. El modelatge de les consciències és molt més fàcil d’assolir mitjançant la seducció basada en la manipulació del desig. Especialment en una societat suposadament democràtica que “prefereix” aconseguir el control dels seus membres utilitzant la persuasió i no el constrenyiment directe o la força. Això és quelcom abastament conegut per la psicologia social i, no cal dir-ho, per la publicitat o la propaganda.

De fet, intentar convèncer, amenaçant amb els mals que ens esdevindran si no fem cas, sempre ha tendit a ser més aviat contraproduent. En aquesta societat oberta era poc rendible intentar el control, manipulant els temors de la gent. Recordem sinó dos cassos paradigmàtics. El control del tabaquisme i els accidents de trànsit. Dos mals pretesament prou objectius i demostrables. Es van fer centenars de campanyes fins a mostrar de la manera més crua possible els desastres físics i la quantitat de morts esgarrifoses produïdes pel tabac. I el mateix amb la circulació viaria: gent esbudellada, plors i crits, invalideses irreparables, famílies trencades. Mai van funcionar, doncs en termes generals reaccionem a la contra envers la por extrema, i sempre tendim a pensar que això només els passa als altres.

També era conegut pels experts que l’apel•lació a la por només pot fer canviar conductes i potser a la llarga actituds, si es percep com associada a conseqüències altament creïbles. I en casos com els esmentats un càncer llunyà no ho resulta, o un paraplègic a la família potser convenci aquella família i prou. Les conseqüències doncs han de ser molt més concretes i immediates, o sigui, coercitives. Així hem arribat a la quasi prohibició de fumar per llei i a convertir en delicte directament punible allò que abans ni tan sols consideràvem una infracció de transit (córrer una mica més o menys). Dos casos en que la persuasió s’ha substituït per la repressió pura i dura. No entraré en la discussió bizantina de si això ha redundat en un be per la salut o no, però el que si és evident és que ha redundat en una pèrdua de llibertats. “Pel nostre be”, però respecte a la seva funcionalitat social, suposa un pas enrere en la societat oberta i un pas endavant cap a la societat tirànica.

Que interessa menys el “nostre be”, que el guany directe i sense embuts en l’acceptació de la coerció com a mal menor, en l’acceptació de què resulta ineludible l’augment progressiu dels poders repressius de l’Estat, n’és un bon exemple el que, des de la nostra òptica consideraríem hipocresia nord-americana. Als USA tenien ja fa temps aquest mateix tipus de constriccions. En canvi, quelcom que a nosaltres ens sembla i seguirà semblant aberrant, ni tocar-ho: tothom pot tenir un arsenal d’armes de guerra a casa en nom de no limitar les llibertats civils.

Aquí sortim de casa patint per quin dels mil radars ens enganxarà en un descuit, per si perdrem el carnet o acabarem a la presó. Allà no sembla que els preocupi gaire quin veí els engegarà un tret.

La globalització de la por

La llavor ja està sembrada. He citat els dos cassos més clars, més propers, mes recents i que, fins fa ben poc només hauríem considerat propis del puritanisme anglosaxó. Però la qüestió no és tan simple. Després de la guerra freda va venir la guerra contra el “terrorisme”, eufemisme per denominar la lluita pel control de regions estratègiques especialment pels recursos petroliers i fins i tot el mercat de l’opi: guerres de l’Irak, Afganistan, Txetxenia, etc. En els cas dels Americans en concret se’ls descontrolaven aquells que els havien fet de comparses (Irak enfront de Iran), o Bin Laden i companyia, o sigui els Muhaidins que havien criat i alimentat per lluitar contra la URSS a l’Afganistan. Després els atemptats del 11S a N.Y., Londres , Madrid i arreu del planeta. “El terror” en majúscules, incontrolable, que ens amenaçava a tots i a tot arreu, estava servit. I amb ell una nova raó per restringir les llibertats arreu. Aquí si que els mitjans de comunicació juguen un paper crucial estenent contínuament la sensació de perill global entre la població. Qualsevol amb suposats trets àrabs és un potencial terrorista. Ara els dolents de les pel•lícules ja no son els russos.

Entre les conseqüències directes, citem només el deliri dels controls surrealistes als aeroports, que tothom accepta amb resignació (una nova interiorització de la necessitat de control en nom de la por). No tinc dades de que aquestes mesures hagin evitat cap atemptat. Si recordo que ETA va atemptar a Mallorca malgrat totes aquestes mesures. I aquest estiu passat em van fer llençar una ampolla de rom cubà a l’aeroport, perquè podia ser un líquid explosiu. El més absurd del cas és que el comentari del policia va ser que si l’hagués facturat no hauria tingut problemes (vaja que el problema es portar la bomba a la butxaca i no a la maleta).

La por es fa quotidiana i es desborda

La por a l’estrany
La immigració creixent desperta ben aviat el diable de la xenofòbia: la por a l’altre, al que és diferent, al que pot posar en perill la fermesa de les nostres creences i certeses. Però abans ja citàvem l’associació entre àrab i terrorista. En aquest sentit una conseqüència més de la suposada disbauxa mundial que ha seguit a la desaparició dels blocs, sumada a la globalització, és que de cop els mitjans comencen a anar plens de la màfia russa o ucraïnesa, de les bandes d’albanesos, kosovars , romanesos o llatinoamericans, tots disposats a atracar-nos, robar-nos o matar-nos. Ens trobem doncs rodejats de forasters que amenacen contínuament la nostra seguretat. Foraster doncs igual a delinqüent perillós.

Ben cert que es produeixen delictes reals, però tampoc hem passat a viure al salvatge oest. Abans també hi havia atracaments, robatoris a vivendes, màfies i assassinats. Llavors els bocs expiatoris eren els gitanos (com que eren d’aquí semblaven més controlables), i també hi havia una màfia genovesa, italiana, etc, vivint tranquil•lament a la Costa del Sol. Ningú en feia massa cas. Ara els mitjans de comunicació, de cada fet puntual aconsegueixen derivar-ne una psicosi col•lectiva. Però és que alimentar la sensació d’inseguretat ciutadana és un altre mitja d’aconseguir noves renúncies a les nostres llibertats. Espanya, si no vaig errat, és el segon país d’Europa pel que fa a càmeres de seguretat, en locals, carrers, etc. Ens vigilen constantment per la nostra seguretat i renunciem doncs a la intimitat sense problemes.

La publicitat sense escrúpols, que ara sap que si que funciona, ja comença a aprofitar-se’n i de pas ho fomenta. Heu vist l’anunci de la marca d’alarmes “Securitas Direct”?: “¿Cuando oyes un ruido por la noche tienes miedo?. ¿Sientes que alguien podria estar entrando en casa mientras duermes?. Llama a Securitas Direct. Llama ahora i acaba con el miedo.”

La por a perdre el mon feliç
Evidentment amb la crisi econòmica la por al que “et ve a prendre la feina” és quan es manifesta més clarament. Una altra cara de la xenofòbia. Aquesta es una de les pors, basades en fets reals i coneguts per tots. La crisi, ens pot portar a perdre la feina, els pocs que encara en tenen, o el subsidi d’atur, o posar en perill les pensions, En definitiva cada dia perdem o podem perdre qualitat de vida: la casa que ja no podrem pagar, el cotxe que no podrem comprar, el futur dels fills en perill, les vacances que no podrem fer... i els polítics irresponsables no paren de fer-hi demagògia en propi benefici mesquí, els mitjans d’alimentar-la i els especuladors d’aprofitar-se’n..

De fet les noticies sempre han magnificat la catàstrofe i apostat per la morbositat, però és que actualment semblen un seguit sense fi de pel•lícules de terror.

Les catàstrofes naturals reals o fictícies
La natura incontrolable sempre ha estat una de les pors fonamentals de la humanitat. Des del diluvi universal fins a les plagues d’Egipte. Ara i aquí sempre hem tingut incendis, forestals, inundacions, etc. Però des de fa un cert temps sembla que aquestes s’hagin multiplicat per mil: tsunamis, terratrèmols, volcans. Sempre n’hi ha hagut, però la globalització i immediatesa de la informació d’aquells mitjans tremendistes ens acaben transmeten la sensació de què no estem segurs mai ni enlloc. No oblidem per altra banda que també van molt be per justificar o amagar la inadequació d’unes infraestructures, fruit d’una política injusta al servei directe o indirecte de grans corporacions que s’hi enriqueixen.

Un exemple actual del tremendisme dels mitjans el podem trobar en el núvol de fum del volcà islandès que recorre Europa. No es que fem apologia de la censura, però si que apel•lem a la prudència. Els primers dies del núvol de cendra ja sentíem per televisió especulacions sobre si podria provocar un estiu més fred i plujós i, si sortia de l’atmosfera, fins i tot una baixada global de les temperatures. Segur que és cert. Però quans volcans entren en erupció contínuament, sense que tinguem el pànic a una mena d’hivern nuclear a sobre.

Un exemple brutal de manipulació burda d’una catàstrofe natural centrada en la salut, el tenim en el cas de la grip A que s’ha produït aquesta temporada. Hi varen caure de quatre potes des de la OMS fins tots els governs mundials. Al final no va quedar més remei que acceptar que havia estat un bluf, que amb els milions de vacunes inútilment produïdes, les úniques beneficiaries eren les empreses farmacèutiques. Ara be, en conjunt, la propensió al pànic esdevé endèmica i llavors tots farem el que sigui fins agafar-nos a un clau ardent.

L’ecologisme: de reivindicació a coartada
Allò que va començar com una lluita per salvar el planeta de l’activitat industrial autodestructiva s’ha acabat convertint en un problema institucionalitzat de civisme i normatives ciutadanes on el responsable, culpable, perseguible i punible és l’individu. De la lluita per reduir la contaminació global encara se n’enriuen a les cimeres de Kyoto i semblants, on el que conten son interessos econòmics obscurs de gran abast. El forat de la capa d’ozó sembla que hagi desaparegut per art de màgia. L’Antàrtida sembla que ja no es desglaça. Les selves tropicals no es desforesten. Com en el cas del tabac i el transit, tampoc negaré els beneficis del reciclatge, però el que si que és cert és que els gran responsables del fons de la qüestió han passat a un segon pla, i ha sorgit una altra eina de control del ciutadà. Ja ha sorgit un altre tipus de ciutadà dolent i que cal fer sentir culpable: el que no recicla. Una pregunta que ens podríem fer és quan de negoci amaga aquest ecologisme de “baix nivell”, quin grau d’eficàcia real te, i quin grau de simple ficció col•lectiva. En definitiva, novament un problema estructural que s’acaba fent recaure sobre les espatlles de l’individu. Tinc noticia de què hi ha hagut algun cas en que s’ha intentat fomentar la denuncia entre veïns, vaja allò tan abominable que s’ha denunciat de la dictadura castrista.

Però algú hi surt guanyant

Si repassem el panorama, podríem arribar a la conclusió de què hem retrocedit en el temps. Hem tornat a l’època del domini social de l’Església Catòlica, que d’aquests mecanismes de control n’era mestre. Controlava les ments amb la por a l’infern, tant real pels creients -tothom- com la sèrie de mals que hem anat desgranant. Acompanyat, com ara, de la repressió pura i dura, des de la Inquisició, fins a la simple marginació social absoluta. En definitiva els autèntics mestres en la manipulació de la por.

Però de la manipulació de la por fa molt de temps que els economistes en coneixen l’eficàcia, per exemple per fer caure les borses, dins del joc de l’especulació monetària, que curiosament està molt directament relacionada amb tot el que hem estat exposant. És de domini públic que l’avui filantrop Sr. Soros va fer la seva fortuna a base d’enfonsar l’economia Argentina mitjançant fosques especulacions borsàtils.

Però la cosa va més enllà. Sembla un acudit de mal gust que hagi estat l’especulació desenfrenada i l’absolut descontrol del mercat financer un dels principals causants de la crisi econòmica que estem patint. Que haguem hagut de salvar els bancs amb els diners públics (els nostres) i, gracies a la por generada, acabem acceptant qualsevol norma en detriment de la nostra qualitat de vida, quan cap govern ni institució internacional s’atreveix a regular i controlar aquest mercat financer, que és l’únic que hi surt guanyant. No ho dic jo. Ho afirmava un catedràtic d’economia política a TV3 no fa ni dos dies.

Queda clar doncs a qui afavoreix realment l’estratègia de la por: els únics que no perden diners amb la crisi si no que s’hi enriqueixen. Ja han anat sortint al llarg de l’article. Ni els governs pobrets saben el que es fan, o dit d’altra manera, es limiten a ser els titelles, a fer el joc, als autèntics protagonistes de la tragèdia (la nostra): El sistema financer, les grans farmacèutiques, els cartels petroliers i la industria armamentística.

Poden seguir campant tranquil•lament, doncs entre els ciutadans han aconseguit que s’imposi el conformisme, la impotència, la resignació, la manca de protesta i l’acceptació de la dictadura de facto com un mal menor. Ens han convertit en una ciutadania desmobilitzada, dòcil i atemorida.

Filla

2010-05-16T18:26:00.000+02:00

Filla

Quina enveja filla meva.

Dolça i tendra:

Una flor de primavera.

Esclatant-te la joia al pit.

Negror d’uns ulls

Que tornen càlida la nit.

Rinxols tant entremaliats.

Suau carona.

Font dels records més estimats.

Sols tu l’única alegria.

L’únic regal

d’aquesta marcida vida.

Francesc Marcé i Puig
16 de maig de 2010

SPLEEN IV

2010-05-02T20:24:00.000+02:00

Spleen IV

Solitud, vil daga traïdora.

Per trucar ja no resten portes.

Restes d'un miserable farcell.

Les moixaines d'ahir son mortes.

Enyoro el contacte d'una pell

tendre dolça i acollidora.

Cada dia soc més orfe i vell.

En Levi Strauss ni cru ni cuit.

S'han fos amics companys i parents.

L'horitzó un inabastable buit.

S'ha esmicolat la rosa dels vents.

Fredes llàgrimes de color vermell.

Sols una pila d'ossos cruixents.

Ni llum ni espurnes, tan sols foscor.

Llefiscosa baba de cargol.

Ni crits ni rialles ni remor.

Silenci pitjor que tot soroll.

Ni goig ni joia ni presents.

El cervell no aguanta un escorcoll.

És pura massa putrefacte.

Les idees em buiden els ulls.

Ja no hi ha marge per cap pacte.

Embarrancat enmig dels esculls.

Vaixell que no arribarà mai a moll.

Francesc Marcé i Puig

2 de maig de 2010.

SPLEEN III

2010-05-01T22:11:00.002+02:00

Spleen III

Aquelles flors ja no tornaran.

Es marciràn les orenetes.

Ja no fluiran mai més els rius.

Els escarabats sortiran dels nius.

Sords els timbals i les trompetes.

Les garjoles ens acolliran.

Els morts es cruspiran tots els vius.

Macabre dansa que agermana,

unes mans que ja no son netes.

Mala maror que s'encomana.

Res no en resta del que no ha existit.

Mentides, veritats, tan se val.

Vanes il.lusions de cors petits.

Quin fàstic profund tot aquest ball.

Eixordador batall de campana.

Babaus egocèntrics emmudits.

Paraules buides, parauletes.

Es rebenta el buit dels nostres pits.

I la sang glaçada a les venes.

Ja ningú fa cas dels nostres crits.

Ningú escolta les nostres penes.

Francesc Marcé i Puig

30 d'abril de 2010.

SPLEEN II

2010-05-01T21:56:00.000+02:00

Spleen II

Fugiu tèrboles aigües del destí.

Enfonseu cadàvers putrefactes.

Ni flors ni violes ni romaní.

Tan sols trossos d'òrgans tumefactes.

Foragiteu els humors de la fel.

Rastre de sang quallada pel camí.

Ni terra ni aigua ni tan sols cel.

Només quatre copes d'un agre vi.

Furgueu dins el ventre de l'amada.

Negre cau d'escorçons plens de verí.

Gallinàcies de curta volada.

Els darrers alès provant de fugir.

Esclafeu els caps contra els turons.

Pinteu de gris la nit estelada.

Claveu-vos totes les dents dels taurons.

Arranqueu la vostra pell suada.

Convertiu-la en tires d'un aspre llí.

Embolcalleu-vos en negre vel.

Timpans esclatant per forts impactes.

Darrers crits d'una ànima esclafada.

Folleu-vos a la mort desitjada.

Deixeu-la atrofiar els vostres olfactes.

Formigues devorant-vos com la mel.

El coll partit, saltant del darrer pi.

Francesc Marcé i Puig.

30 d'abril de 2010.

L' Amona

2010-04-24T19:04:00.002+02:00

L’ Aia, una nena d’uns tretze anys, estava molt il•lusionada perquè l’institut per fi s'acabava i començaven les esperades vacances de Setmana Santa. Ella i la seva família se n’anaven sempre de viatge a un poblet a prop de San Sebastian a veure el seu tiet i la seva amona, que és com es diu àvia en basc. Aquest viatge el feien cada any però sempre era molt esperat per la família encara que a l’Aia li costava separar-se de les seves amigues. Així que aquell dia en acabar l’última classe d’institut, se’n va anar cap a casa a començar a fer la maleta. El dia següent feien el gran viatge i volia tenir-ho tot preparat. Quan ja ho tenien tot a punt, van anar a dormir.

-Aia, desperta’t...

-Aia, va, si us plau... –va dir la mare.

Ella seguia adormida quan la seva mare li va dir:

-Aia, he de donar-te una mala notícia!

-Què, què? –va dir de sobte.

-Aia, l’amona s’ha mort!

-Què, què dius? No, no pot ser... NOOO!

I així va estar una hora, plorant, cridant, sense entendre res, no ho podia creure. Després la mare va dir a la resta de la família que l’amona s’havia mort i tots es van posar a plorar al sofà, consolant-se com podien. L’Aia volia ajudar a la seva mare, sentia que ella era la que necessitava més recolzament però encara que ho intentava, no podia. No sabia que dir-li, si ni tan sols ella estava bé, no es sentia capaç d’ajudar a ningú.

Van passar més de dues hores quan la mare es va plantejar viatjar, és clar, ja ho tenien tot preparat, pensaven marxar just aquell dia. Així que van haver d’avisar a tothom i després van agafar el cotxe i es van posar en marxa. Tots estaven callats, sense saber que dir. La mare plorava i repetia lo dur que seria viure sense la seva mare. L’Aia tenia una sensació de buit, tenia un nus a l’estómac que ningú li podia treure, una ferida oberta que no sabia com tancar-la.

Finalment van arribar al poblet, a la casa de l’amona, i van veure un munt de gent. Tots venien a donar suport a la família i no parava de vindre gent i més gent... L’Aia i el seu germà, en Toni, van pujar les escales i van anar a la cuina, aquell lloc tan especial, aquell lloc on la seva àvia va passar tantes hores i va fer de l’amona una excel•lent cuinera. Es van asseure i no van poder parar de plorar, la seva amona, la que sempre els ajudava en tot se n’havia anat. Aleshores l’Aia va veure llum a l’habitació on dormien ella i la seva àvia.

-Qui hi ha allà? –va preguntar.

-L’amona –va dir en Toni.

Sense poder més, van posar-se a plorar altre cop i van anar a veure-la. Estava estirada, tapada, semblava que dormís. L’Aia tenia l’esperança que de cop, tot hagués esdevingut un mal son, i es despertés d’aquell son tan profund. No ho podia assimilar, el dia anterior havia parlat amb ella per telèfon i estava perfecta.

Més tard la gent va agafar els cotxes i van anar cap al tanatori. Allà van posar la seva àvia a una sala on els familiars i els amics la podien veure. L’Aia, com sabia que a la seva amona li agradaven molt les flors, va sortir als jardins que envoltaven el tanatori a agafar flors silvestres, aquelles petites margarides que surten a la gespa i poc després, les persones del tanatori li van posar les flors a les mans de l’àvia.

Tots estaven molt dolguts i tristos, però l’Aia a part d’això, estava molt sorpresa, ja que era la primera vegada a la seva vida que se li moria algú i no sabia de quina manera s’actuava en aquells moments tan durs. Per ella cada vegada que parlaven de la seva àvia era burxar la ferida perquè el sol fet de parlar d’ella en passat la destrossava. No podia suportar-ho.

Família i coneguts no paraven d’entrar i ella no en coneixia ni a la meitat. Tot eren presentacions i salutacions a persones desconegudes per ella. Persones que no significaven res per ella, moltes d’elles grans, i que per un moment va pensar , haurien pogut morir-se totes abans que la seva amona, encara que es va penedir de pensar-ho.

Cap a les vuit de la tarda, la família se’n va anar cap a casa. Van dormir amb dificultat i el dia següent van anar cap al cementiri. La cosa no millorava, per l’Aia, cada cop tot era més dur, deixar a l’amona en aquell lloc va ser molt difícil. A més a més la sensació d’irrealitat encara li perdurava i no sabia com, però quan ja estava a casa, encara sentia sorolls a la cuina, com si la seva amona estigués cuinant.

Primer el cotxe fúnebre seguit de la família, van arribar al cementiri. L’Aia pensava que això només es feia en les pel•lícules però ja va veure que no. Va recordar que varies vegades li havia dit a la seva mare que volia venir al cementiri a portar flors al seu avi però mai hauria imaginat que la primera vegada que hi aniria seria per enterrar a la seva àvia. No volia creure-ho. No podia imaginar el fred que tindria ella sola allà. Plovent i amb un peluix que li havia regalat la seva àvia, l’Aia va acomiadar-se d’ella.

El dinar es va fer en un restaurant anomenat “Juanito Kojua” que la seva amona i el seu avi sempre hi anaven quan eren joves. L’Aia, recordant la seva amona, va menjar dos plats que la seva amona feia molt bé. A la tarda es va celebrar el funeral i encara que l’Aia i la seva família no era gaire religiosa van respectar la celebració a l’església. L’Aia i en Toni no sabien quan es s`havien d’aixecar, per això sempre miraven al seu voltant i intentaven cantar les cançons típiques encara que no se les sabien.

El dia es va acabar i un altre cop els va costar molt adormir-se perquè no paraven de recordar l’amona. L’Aia va pensar que no valia la pena tornar a fer aquell viatge tan divertit per ella, perquè ja no hi havia el motiu pel que hi anaven, no hi seria l’amona.

Els dies següents van transcórrer sense cap fet important però l’Aia i la seva mare van haver de buidar els armaris i calaixos que contenien coses de la seva àvia. Tota una vida en uns calaixos, records entranyables.

Això va ser molt i molt dur perquè era com si li robessin la seva intimitat, les seves coses personals. En els armaris van trobar roba, sabates, joies i bufandes però també van trobar fotos, postals, llibretes i testaments dels seus pares, un bisó dissecat portat del Canadà i diners antics dels temps de la guerra. Aquest temps que s’hi van dedicar va ser molt dolorós perquè moltes coses les van haver de llençar i totes li recordaven molt a l’amona. Aquells dies l’Aia no podia treure’s del cap la seva àvia, sobretot quan estava a casa i li venia a la memòria quan ella cuinava, quan jugaven a cartes, quan li llegia contes... Aquells dies van ser els dies més horribles de la seva vida. A l’Aia li havia desaparegut l’àvia, com per art de màgia, l’havia perdut. Li havien tret una part d’ella, li havien robat un mur que la sostenia dreta.

El dia anterior de començar de nou l’institut, ella i la seva família van emprendre el viatge de tornada. Van acomiadar-se de la seva àvia, l’anima de la qual sabien que s’havia quedat impregnant la casa , però tant solitari sense ella... Van agafar el cotxe i van sortir del poblet plorant, fins i tot el cel, per la seva amona. I així, plovent, van marxar cap a casa.

L’Aia encara pensava que tot allò podia ser un mal son i es pessigava de tant en tant, però era impossible que la seva amona es despertés d’aquell son tan profund.

Ainhoa Marcé i Ormaza
Primer premi Concurs literari de Sant Jordi
Primer cicle de ESO, IES Castellar.

SPLEEN

2010-03-24T15:20:00.003+01:00

Spleen

Rius salats brollen dels meus ulls.

El meu esperit és mort,

però el meu cor batega massa fort.

No vull morir però m'ha traït la vida.

Ja no puc superar més esculls.

El temps fugisser m'ha apunyalat el pit.

Un mon capgirat pugna per engolir-me.

No hi ha estrelles a la nit.

Ni llueix el sol durant el dia.

Totes les flors s'han marcit.

Només conec el gust amarg.

Totes les portes s'han tancat.

No em resta ni el recurs de la fugida.

El meu jardí s'ha pansit.

Els fruits podrits cauen dels arbres.

Tots els ocells han emmudit.

Cada instant se'm clava dolorós.

L'alè s'esmuny per cada ferida.

Totes les portes s'han tancat.

No em queden forces ni per cercar la sortida.

El meu cos em tortura cada nit

i el cervell em flagel.la cada dia.

Ja ni vull, ni desitjo, ni espero res.

Continuar ja no te sentit.

Tan sols fantasmes poblen el meu destí.

Ja no importa a ningú aquesta despulla.

Tots aparten la vista indiferents o esporuguits.

Ni els bells records del passat son reals.

No em resta ni el recurs de la melangia.

Si encara queda una espurna de pietat.

I als cavalls els maten com deia la pel.lícula.

Que algú s'apiadi d'aquest cadàver vivent

i, en un acte de valentia,

posi fi al seu patiment.

Francesc Marcé i Puig

24 de març de 2009

Abans de començar a llegir Baudelaire.

Multes, falsificacions, nevades i clients.

2010-03-14T14:02:00.004+01:00

Multes i falsificacions

Aquest no pretén ser un article anecdòtic. Vull partir de cassos concrets, compartits per molts de nosaltres, per anar més a l'arrell de l'assumpte. Anirem des de les multes a Barcelona, fins a la nevada monumental del 8 de març.

No fa gaire temps em vaig trobar amb una sorpresa, que em va indignar i volia reflectir en aquestes pàgines. Ara s'hi han afegit tantes coses, que ha esdevingut un símptoma d'una situació molt més profunda.

Visc en una urbanització a 40 Kms de Barcelona, on treballo i també m'hi desplaço per simple oci. No tinc més remei que utilitzar el cotxe, com tants ciutadans d'aquest país. Ja fa molt que vaig assumir el fet que anar a Barcelona em suposava gastar-me cada vegada una picossada en aparcaments, omplint així les arques públiques i privades, sinó volia fer-ho per la via de les multes d'aparcament. Hi he deixat doncs segurament bastants centenars d'euros.

El meu historial de multes dels darrers anys és doncs mínim. D'aparcament a BCN en concret en recordo una de la nit de cap d'any (!) de deu fer 2 o 3 anys. Vaig deixar el cotxe a Via Laietana, al costat de muralles, on aparquen autocars turístics. Fins les vuit del matí era permès. Em va passar el temps i el vaig anar a recollir a les 9 i ja tenia la multa. Autocar no n'hi havia cap i la ciutat era buida. Em vaig negar a pagar-la per injusta. Llavors ho podies fer no acceptant la notificació i l'Ajuntament era impotent fora dels seus límits. Ara ja no i m'explico de seguida.

El dijous 7 de maig de 2009 em vaig quedar a Barcelona fins tard i després vaig anar a dormir a casa d'un amic, per no tornar de matinada a casa (l'endemà havia de treballar). Vaig deixar el cotxe en una zona de pagament doncs no hi havia cap altra possibilitat, al carrer Secretari Coloma, i se'm va repetir la història d'aquell cap d'any. El divendres 8 arribo a la Zona Universitària, on treballo. El aparcaments de la Universitat son insuficients i deficients. Entre els que treballem a les facultats, els parcs científics i els estudiants, s'hi ajunten cada dia milers de cotxes impossibles d'ubicar. Tothom aparca com pot. El pàrquing de la Facultat era ple i el vaig deixar al carrer (procuro no fer-ho i tampoc hi sol haver lloc), això si, trepitjant una mica un pas de vianants, després de preguntar al conductor del cotxe de la neteja si el molestava i dir-me que no. En sortir em vaig trobar la segona multa en dos dies. No en tinc cap altra de pendent, que jo recordi.

Cada dia puc veure agents municipals recaptant a costa del caos de la Zona Universitària i fins la grua enduent-se cotxes. Resulta xocant, indignant, o en termes legals un cas clar de prevaricació, veure com la mateixa zona i voltants, quan hi ha futbol al camp del Barça, s'omple de milers de cotxes a sobre les voreres i a qualsevol lloc i no es posa ni una multa ni se'n retira cap. Les prioritats semblen evidents: el futbol és d'interès nacional i permet totes les excepcions, mentre que el treball, la docència i la recerca es fan per caprici i per molestar el transit.

Novament vaig decidir no pagar unes multes que em semblaven injustes. Però ai nois, quina va ser la meva sorpresa en trobar-me a la bústia les notificacions de les multes, "amb justificant de recepció", que jo no havia signat mai. Quan vaig veure el carter li vaig preguntar indignat com era possible que no hagués deixat l'avís de correus. Llavors em vaig assabentar de que les multes de l'Ajuntament de Barcelona ja no les reparteix correus sinó el propi ajuntament o algú pagat per ell.

Doncs si senyor, ara l'Ajuntament de Barcelona o qui el representi es dedica a FALSIFICAR LES SIGNATURES DELS CIUTADANS als justificants de recepció, per assegurar-se l'acompliment del seu afany recaptatori sense límits. Que jo sàpiga això és simplement un delicte.

Si hi afegim que l'administració s'ha dotat ja fa temps d'instruments dubtosos de tal forma que els nostres diners ja no estan segurs ni als bancs, doncs te'ls poden embargar del compte, suposo que encara que sigui il.legalment m'ho acabaran cobrant. Entre l'administració i els bancs ens tenen collats. Estem indefensos. Tots els nostres diners passen pels bancs, nòmines i pensions incloses. Aquests se n'aprofiten per especular sens donar-nos ni un duro d'interessos, ni custodiar-lo (ja no ens queda ni intimitat ni drets de cap mena). I per postres quan s'enfonsen per la seva mala gestió, els beneficis incontrolats i els sous escandalosos dels seus directius, els ha de rescatar l'Estat també amb els nostres diners. d'Això se'n diu ser cornut i pagar el beure. Som presoners de l'administració i les entitats financeres.

Resulta paradoxal que la justícia no pugui executar una sentència fins que no aconsegueix notificar-ho personalment al culpable i l'ajuntament en canvi tingui patent de cors. I parlo amb fonament, doncs fa pocs anys vaig guanyar un judici en què la part contrària m'havia d'indemnitzar (res de l'altre món, tenint en compte els fets). No ho van poder portar a terme fins passat més d'un any doncs al culpable dels fets, que sabien on vivia pel judici i vivia a prop de casa, no hi havia manera de lliurar-li la notificació.

A la nostra societat queda clara doncs la doble vara de mesurar. Quan qui ha de cobrar és l'administració tot s'hi val. Quan és el ciutadà la legalitat arriba a límits absurds. Per si algú tenia algun dubte comença a quedar clar que l'administració no està precisament al servei del ciutadà, sinó al contrari.

El Sistema contra l'individu.

El cas de les multes és un símptoma prou significatiu. Aquest deliri recaptatori, de persecució i control del ciutadà ja el vaig denunciar en aquest bloc a l'article "Barcelona m'esborrona. Catalunya em fa patir". Però l'assumpte és més greu. Obsessió recaptatoria que desemboca en el que suposo que, quan acabem d'analitzar els fets, tots estarem d'acord que només es pot titllar de malbaratament dels cabdals públics.

Només en posaré un exemple i crec que tots en podreu trobar de semblants a la vostra experiència immediata i quotidiana. Al meu poble, que fa quinze anys no recollia ni els cotxes abandonats perquè no tenia diners per comprar una grua municipal (ara tampoc els recull), els darrers anys s'ha embrancat en una cursa d'inversions absurdes, dubtoses, incomprensibles, innecessàries i inútils. S'ha fet una ampliació i suposada millora de la plaça major, de milers de metres quadrats, en pendent, plaça pura i dura, que deixa fins i tot les cases del carrer enfonsades per sota del seu nivell. Una plaça que no serveix ni pels "skaters", però que curiosament te a sota una empresa privada d'alimentació (de fet no n'és res més que la teulada), i unes quantes parades d'un suposat mercat municipal nou que, a l'hora de la veritat, ha quedat paralitzat i convertit en una simple estructura de bigues metàl.liques rovellant-se. Suposo que a part de les queixes, l'ajuntament s'hi deu haver arruïnat. Ah, i me n'oblidava, sota la plaça teulada de l'empresa privada, també s'hi ha fet un aparcament municipal de pagament.

A l'altra cara de la moneda, un altre fet significatiu. A la urbanització on visc (com tots els pobles està ple d'urbanitzacions), ens va costar desenes d'anys que hi arribés un autobús. Hi va arribar amb limitacions. Pocs els dies de cada dia, i cap ni els festius ni les vacances. Aquest any han decidit deixar-ho amb 4 autobusos diaris, perquè és deficitari. Ja hi tornem a ser. Des de quant un servei públic està destinat a produir beneficis?!. A tot el país s'ha tergiversat i pervertit el sentit del terme "servei públic". El seu objectiu és garantir i millorar la qualitat de vida del ciutadà, i per això paguem impostos. De seguida aprofundirem en aquest sentit arrel de l'enorme nevada del dia 8.

Abans només recordar una altra banda, per on fugen aquests diners que l'administració fa tot el possible per treure'ns de les butxaques: corrupció, corrupció i més corrupció a tots els nivells. Que ningú m'acusi de fer demagògia, ni de cassos aïllats. No es ara el moment de fer un llistat, però només cal repassar els mitjans de comunicació del 2009 per veure el degotall inacabable de cassos de corrupció, especialment a nivell municipal. És de domini públic.

I abans de continuar vull avançar una conclusió. Tot això de què estem parlant no son fets anecdòtics, ni tampoc em serveix ja l'excusa o explicació de que la culpa és dels polítics que tenim. No, benvolguts conciutadans, fa temps que ja "no queda be utilitzar aquest llenguatge", però la realitat és la que és, i el que falla de soca-rel és el "Sistema". Tots som víctimes del seu funcionament pervers.

La nevada i el vestit invisible de l'emperador

La nevada generalitzada del dia 8 ha acabat de deixar al descobert el caire invisible del vestit de l'emperador. Va nevar un dia, en realitat una tarda, i el resultat ha sigut tot Catalunya paralitzada. Trenta tres torres d'alta tensió retorçades com filferros. Dos cents mil ciutadans sense electricitat i aïllats. Això vol dir sense calefacció ni cap mena de comunicació: la televisió i la radio necessiten electricitat; tots els electrodomèstics també; les centrals telefòniques també; als mòbils se'ls acaben les bateries; internet, que ens ho soluciona tot no existeix sense corrent i no segueixo per no avorrir-vos. Molta més gent atrapada als seus cotxes. Aixoplugant la gent en pavellons municipals Encara ahir n'hi havia 60.000 que seguien en les mateixes condicions. Amb les botigues i tots els serveis inutilitzats. Havent de sobreviure a base d'entrepans i fent cua a l'unic forn obert com a la postguerra. El govern va informar dos cops, tard i poc en tot el dia 8. Els que teníem la sort, com jo mateix, de sofrir només unes 10 apagades esporàdiques durant el dia 8 i el mateix el dia 9, també per una torre d'alta tensió, encara podíem veure la televisió. Sort dels "Matins" de Josep Cuní, doncs sinó no hauríem sabut res de com evolucionava la situació, i el dilluns també estàvem aïllats. Fem-nos una única pregunta: Si en comptes d'un dia hagués nevat una setmana, ara estaríem parlant de centenars de morts com a Xile o Haití. De morts també n'hi ha hagut, per cert.

Que no ens parlin de catàstrofes imprevisibles (els homes del temps havien avisat de sobres); ni ens vinguin amb tòpics com que ara no s'ha de mirar enrere sinó aprendre dels errors. Aquests errors son endèmics. Nevada d'aquesta magnitud n'hi va haver una l'any 62. Però jo fa vuit anys em vaig quedar igualment incomunicat, sense llum, i la meva família va haver de dormir a Sabadell a casa d'uns amics perquè no podien arribar a casa. De tant en tant doncs es produeixen on no és habitual i cal estar preparats. Però quan no son les nevades, son les tempestats i inundacions, o els temporals de vent, o els incendis (tema d'actualitat al Parlament) i això passa cada any.

La meva emprenyamenta amb les elèctriques de l'article del 25 de setembre, desgraciadament m'ha donat la raó. Novament les elèctriques. L'electricitat es la base del funcionament de tot el sistema social, i cada cop més (tot està informatitzat). Es un be i un servei públic de primera necessitat. Es evident per tothom que les infraestructures elèctriques son absolutament deficitàries i fallen davant tots els fenòmens climatològics o naturals que hem esmentat. La única conclusió és que en un país que pretén defensar un Estat del Benestar i una economia mixta, no és acceptable ni comprensible que els sectors estratègics estiguin fora de tot control, o en definitiva en mans privades, que només busquen el negoci i el benefici, havent oblidat el seu caràcter de servei públic. El mateix Cuní ho va deixar molt clar quan va explicar que havia rebut una trucada d'Endesa, dient-li que no parlés més d'abonats, sinó de "clients". L'únic que els preocupa son els beneficis que, amb crisi econòmica i tot, no deixen de tenir.

Que no ens surtin ara amb la MAT. També seran torres que cauran com les altres. No m'ho invento: molts han dit que la única solució seria el soterrament. Això vol dir mils de milions d'euros i es evident que l'administració i els politics no estan per la labor, ni disposen del poder real per obligar a aquests gegants econòmics a reinvertir els seus guanys en aquest sentit. Davant d'això només hi ha una sortida de sentit comú. Ho va dir en Puigcercós i jo ho subscric: La infraestructura elèctrica s'ha de nacionalitzar!.

Però mare meva, hem tocat un altre tabú. Si els mateixos serveis públics que encara son estatals es pretén que funcionin amb criteris empresarials, o fins es tendeix a pseudoprivatitzar-los. I penso en les Universitats, els Transports públics (recordem l'exemple de l'autobús), les pensions, o la Sanitat. Els metges, reveladorament, ja fa molt de temps, que no parlen de pacients sinó de clients, com les elèctriques. Ho haurem de repetir?. S'ha perdut el concepte de "servei públic", o sigui allò que l'Estat ha de garantir per sobre de tot pel benestar dels ciutadans a qui hauria de servir. És una aberració pretendre que hagin de ser rendibles: el seu objectiu es capgira per deixar de ser el benefici social i passar a ser el benefici econòmic, oblidant-se del primer.

I de la mateixa manera que passa amb les elèctriques, com podem esperar que les administracions, en comptes de malbaratar els diners de tots, inverteixin abans de res en tots els components estratègics fonamentals pel funcionament de la societat. Amb prous llevaneus per quan facin falta, amb més avions i helicòpters pels incendis, amb infraestructures i serveis fonamentals, que evitin les conseqüències de les suposades catàstrofes, en comptes de en obres i accions sumptuàries o inútils de cara a la galeria, que els donin vots o beneficis econòmics. Al cap i a la fi pels partits polítics també som clients a disputar-se per l'obtenció del vot.

Per això he dit abans que el problema és que el "Sistema" no funciona. Si no es dona la volta totalment a la mentalitat i els valors que s'han convertit en dominants no anirem mai enlloc. Quan als Estats Units estant anant cap a la Sanitat Pública amb penes i treballs, aquí pretenem copiar-los el capitalisme salvatge. Caminem cap a la barbàrie.

I ara tocaré un altre tema tabú, que farà que més d'un digui "pobre ingenu". Què passa amb l'exèrcit, que a ningú se li acudeix ni parlar-ne?. Només ens preocupava el colpisme i després anar a fer la "mili". Quan això es va resoldre ningú s'ha qüestionat mai més res. Per començar, en comptes d'anar a fer falses missions humanitàries a l'Afganistan, perquè no les porten a terme aquí en ocasions com aquesta?. Me n'oblidava, ens van enviar 100 soldats de l'Aragó, com si aquí no n'hi haguessin, que només van servir perque l'ABC pogués ironitzar a primera pàgina que l'exèrcit venia a salvar Catalunya. La pregunta més elemental doncs és perquè no es mobilitza massivament amb els infinits mitjans de què disposa, cada cop que es produeixen urgències que la societat civil no pot assumir?. Però la pregunta de veritat és: perquè volem un exèrcit?. Qui esperem que ens ataqui?. Si els milers de milions que s'inverteixen en armament, avions, míssils, vaixells, tancs, etc, etc, s'invertissin en posar en òptimes condicions totes les infraestructures estratègiques de què parlàvem, el problema estaria resolt. I encara m'atreviria a dir més: hi hauria diners suficients per no patir per les pensions, ni la sanitat, ni l'educació, ni el transport, i ja hauríem sortit fa temps de la crisi econòmica. Que el reconverteixin en un cos d'elit de protecció civil perfectament equipat!. M'imagino tots els soldats treballant en el soterrament de les línies elèctriques: en menys d'un any estaria tot fet.

Desgraciadament el 1984 d'Orwell ja fa massa temps que es una realitat, o el Món feliç de Huxley. Fa temps que hem deixat de ser ciutadans, per ser la mamella de la que s'alimenta l'Estat i les grans companyies. Es com si tots estiguessim a l'exèrcit. Calladets, com més controlats millor, deixant-nos espremer, camí de l'escorxador. Tots som pel Leviatan, pel Gran Germà simple carn de canó.

Que no em vinguin ara amb la desqualificació de moda de tenir deliris sobre teories de la conspiració. Això és com l'acudit del que el tractava el psiquiatra perquè creia tenir un cocodril sota el llit i, quan va deixar d'anar-hi, li van explicar que se l'havia menjat un cocodril.

Un darrer exemple de la hipocresia d'aquest Sistema que, com els pares d'abans, ens tortura, explota i oprimeix pel nostre be. Tota la despesa monumental i les campanyes de persecució i criminalització dels ciutadans, suposadament per evitar les morts a la carretera i la contaminació. Sembla que respecte de la darrera no han servit per res. Pel que fa a les morts s'han reduït en un percentatge ben minso. En definitiva s'han mort mosques a canonades i s'ha creat una paranoia col.lectiva, que és el que resulta realment funcional per un "Sistema" injust com aquest. La darrera noticia sorprenent i realment preocupant, que només va sortir un dia i ningú en parla és que per primer cop a Espanya el suïcidis superen a les morts pel transit. L'Estat engegarà una campanya del mateix nivell per veure'n les causes i resoldre-les?. La resposta em sembla que la sabem tots: els morts ja no se'ls pot controlar, ni criminalitzar, ni sobretot treure'ls els diners. Un altre dia potser haurem de parlar de com afecta aquesta societat al benestar psicològic i l'equilibri emocional dels individus, que en son les seves víctimes.

Passió

2010-02-24T14:45:00.002+01:00

El seu cor bategava a més velocitat els darrers temps i era perfectament comprensible. Tots hem passat en algun moment de les nostres vides per tràngols semblants i sabem, doncs, "de què va la cosa", com si diguéssim.

Havia perdut la gana. A l'oficina passava les hores abstret, fent estranyes cabrioles mentals entorn d'una imatge fascinant, que s'havia convertit, com per art de màgia, en la seva única raó d'existir. Però tots entenien la seva manera de fer i, en certa mesura, l'envejaven. Uns potser perquè havien perdut, ja feia molt de temps, aquella bella i jovenívola il.lusió. D'altres pel fet de no haver-la copsat mai, per haver arribat a la desesperacíó en la seva espera infructuosa. Fins i tot n'hi havia uns tercers que es permetien fer befa davant d'ell, però de forma molt subtil, evitant fins on era possible ofendre'l, doncs en realitat l'admiraven.

Els seus dies s'havien convertit en lapsus obligats i enutjosos entre nit i nit. La seva cara s'il.luminava progressivament quan, a la tarda, les manetes del rellotge s'apropaven a la vertical. El camí cap a casa es convertia en una carrera prenyada d'ansietat. Les seves mans tremolaven en obrir la porta. Ho feia en silenci, com si els seus moviments auguressin la suavitat que l'esperava rere el llindar: Per fi la tornaria a veure!.

Era tan formosa, tan senzilla i havia hagut de lluitar tant per arribar a posseir-la. Li agradava recordar, no sense cert sadisme, com havia triomfat en front dels seus competidors. Se n'enorgullia.

Quan ja era al llit, es resistia a apagar el llum, tan sols per poder contemplar-la nua de tot ornament innecessari. Així era ella, sense cap pretensió gratuïta, enlluernadora per si mateixa, la companya perfecta, de pell envellutada, que el feia estremir, quan la palpava amb timidesa, com un adolescent. Els seus contorns semblaven tallats pel cisell dels déus. Tota ella emetia un aroma natural de flors llunyanes i meravelloses, que es convertia en quelcom irresistible, en quelcom que faria sucumbir sense remei a qualsevol home.

Necessitava tenir-la a prop. Així es sentia més segur. Respirava felicitat. En veritat, si la felicitat existia, ell l'havia aconseguit i desitjava, amb totes les seves forces, poder conservar-la. Això permet entendre que hi hagués una cosa que mai s'havia atrevit, ni mai s'atreviria a fer: Asseure-s'hi!. No endebades era la cadira més perfecta del món.

Francesc Marcé i Puig
Octubre 1974.

Korda: Fotògraf de la Revolució Cubana

2010-01-17T20:55:00.004+01:00

Us presento un llibre, que juntament amb imatges conegudes, en presenta forces d'inèdites, acompanyades d'un text sobre la gestació, triomf i primers anys de la Revolució Cubana. El llibre és: "Cuba por Korda". Sota la direcció de Christophe Loviny, amb un prefaci de Jaime Sarusky, els textos a càrrec de Christophe Loviny y Alessandra Silvestre-Lévy i comentaris del fotògraf sobre gran part de les imatges. Editat per Calmann-Lévy/ Jazz Editions, Paris, 2002. Aurelia International S.A./ Aurelia Ediciones, 2008. ISBN: 978-84-612-2077-9.

Alberto Korda (Alberto Díaz Gutiérrez) va néixer el 1928 i va morir el 2001, just quan estava treballant en l'edició d'aquesta obra. És l'autor de la famosíssima fotografia d'Ernesto "Che" Guevara, que figura a la portada del llibre. Es tracta de la foto més reproduida de la història, tot i que éll no va veure ni un cèntim en drets d'autor.

El 4 de març del seixanta, poc més d'un any després del triomf revolucionari, el vaixell La Coubre, carregat de municions, era al port de l'Habana. Un sabotatge el va fer esclatar amb un balanç de 81 morts i 200 ferits. En el funerals massius del dia 5, va ser quan Korda va enregistrar aquesta fotografia. Es va trobar el Che de cara i, ensopegant, va disparar dos cops: una foto vertical i una altra horitzontal. Va reenquadrar la segona, doncs a la primera hi apareixia un cap darrera. Tot i així la foto va restar enterrada força temps. El 1967 Korda regala la foto a l'editor d'esquerres italià Gianfranco Feltrinelli. Amb l'assassinat del Che a Bolivia aquell any, Fidel Castro cedeix a Feltrinelli els drets de publicació del diari del Che a Bolivia. A l'hora l'editor va imprimir els primers milers de cartells amb la imatge del jove revolucionari, que ha acabat esdevenint fetitxe de la cultura de masses. Se'n van difondre milions sens que ningú sabés qui era l'autor.

Però Alberto Korda ja era conegut abans de la revolució. De fet era un amant de les dones, i amb les fotos de la seva mussa i esposa Norka, va revolucionar la fotografia de "moda". Va introduir la imatge actual de la model, prima, de figura estilitzada i sofisticada. Aquesta es una fotografia publicitaria de Norka, que va ser la model més cèlebre de Cuba i va desfilar per Dior.

En aquesta foto no li va posar nom. Si li hagués de posar jo, es diria "La nina era ella". Korda hi escriu aquest comentari:

"Llevaba una vida frívola cuando, alrededor de los treinta años, ocurrió un acontecimiento excepcional que transformó mi vida: la Revolución. Fue en esta época cuando tomé esta foto de una niñita que abraza un pedazo de madera a falta de una muñeca de verdad. Me di cuenta que valía la pena dedicar nuestro trabajo a una revolución que proponía suprimir esas desigualdades"(pag. 26).

De fet, amb el triomf dels rebels el varen cridar per formar part del nou diari "Revolución". Es va acabar convertint en el cronista de la Revolució Cubana. Si més no de quan el seu triomf encara despertava fortes esperances dins i fora de l'illa.

Aquesta sorprenent fotografia titulada "El Quijote de la farola", va ser feta durant el discurs de Fidel Castro el 26 de juliol de 1959 (festa nacional en record de l'assalt a la caserna Moncada), pocs mesos després d'acabada la guerra contra Batista. Fidel va convidar a la celebració a l'Habana a tots els Guajiros (pagesos) del país.

Foto d'una guerrillera. La dona va jugar un paper fonamental a la Revolució. De fet la mà dreta, consellera i potser companya sentimental de Fidel Castro abans i després de reixir la revolució va ser Celia Sánchez, morta prematurament d'un càncer.

Acabo aquesta ressenya amb una inquietant imatge del "lider", volant cap a la Unió Soviètica, convidat per Nikita Jruschov, el 1963, després de la crisi dels missils amb els EEUU.

Realment un llibre impressionant visualment, per la mateixa qualitat de les fotografies, pel seu caràcter de crònica d'uns fets i una època, i pel text que ajuda a entendre-les i contextualitzar el conjunt. Obra pòstuma i homenatge a Alberto Korda, que us recomano sincerament.

Un veterà de l'Irak parla sense embuts

2010-01-14T18:49:00.011+01:00

Una amiga m'ha fet arribar aquest video estremidor que li han enviat. Es demana que el veïem tots abans de què l'eliminin del You Tube, on és penjat des de desembre de 2009 per "Empowered By Knowledge". Es tracta del discurs d'un veterà de guerra nortamericà, Mike Prysner on expressa els seus sentiments respecte a la guerra de l'Irak, la seva presa de consciència davant la barbàrie, el seu sentiment de culpa i qui pensa que son realment els nostres enemics.

El podeu obrir directament des de la imatge, o anar a l'enllaç següent de You Tube.

http://www.youtube.com/watch?v=9kWU-JHetMM.

Finalment us el podeu descarregar clicant amb el ratoli a sobre del títol de l'article.

Pel que fa al contingut sobra tota mena de comentari: jutgeu vosaltres mateixos. Suposo que la majoria encara recordeu les manifestacions massives del març de 2003 en contra de la guerra, que varen suposar la primera estocada mortal contra el belicista Aznar i el primer avís als seus patrons Blair i Bush. Les primeres movilitzacions massives i simultànies a escala planetària. Especialment la del dia 15 amb més d'un milió de persones, tant a Barcelona com a Madrid, i 10 milions a 500 ciutats de tot el mon. Al passeig de Gràcia quasi acabem ofegats, com el metro en hora punta, la meva filla de 6 anys i jo. O els centenars de milers que ens tornarem a llançar al carrer el dia 22 en esclatar la guerra. Diuen que aquesta guerra s'ha acabat?: Si més no als mitjans de comunicació, com tantes altres que ni "existeixen". Guantánamo encara existeix i la darrera noticia d'escandol que he llegit és que ens n'envien uns quants presos a dispesa a Espanya. L'Afganistan no és pas tampoc cap exemple d'alliberament d'un poble, precisament, si no que cada cop recorda més el Vietnam. I ara sembla que els EEUU ens volen emmerdar a la península Arábiga. Com diu la frase feta "que Deu ens agafi confessats".

A la Recerca del Temps Perdut. Poemes d'adolescència i primera joventut. (3)

2009-12-23T20:27:00.001+01:00

Motiu

He vist els sol rogenc cremar la lluentor del mar.

L'he vist enfonsar-se en aquesta grisor tant freda, tant profunda.

He tingut sota els meus peus, muntanyes, cases, sorra, lluna.

He begut el vent del Nort, el vi del Sud i, de tant en tant, paraules dolces.

He quedat prenyat d'estrelles sobre l'herba molla,

prenyat de somnis enmig de dures pedres,

prenyat de buit enmig de l'espera.

Se m'està cremant la torxa i encara no he trobat cap perla.

Sento la veu clara del camí, del sol, del mar, de la sorra, de la lluna, del vent,

que em crida.

He d'anar a buscar aquell lloc, aquella nit, aquella espurna

i tantes altres coses, i tantes altres coses i tantes altres coses.

Francesc Marcé i Puig

(en alguna data indeterminada, probablement entre 1969 i 1974)

13-D. Votem tots!. Recuperem la dignitat!

2009-12-10T20:21:00.004+01:00

El 13-D l'espurna d'Arenys inflama Catalunya

Arenys va suposar un punt d'inflexió. Tres mesos després, 161 municipis segons directe.cat o 170 segons Vilaweb faran consultes aquest diumenge. Davant la petita discrepància he buscat a la pàgina web de la Coordinadora per la consulta sobre la independència. Dona un llistat de 230 municipis on s'han fet o es faran referendums. L'explicació rau en que les consultes continuaran els propers mesos. Per exemple, algunes ciutats significatives pel nombre d'habitants, que les duran a terme entre el febrer i l'abril son Sabadell, Girona i Barcelona.

A la capital catalana ja es va presentar ahir dia 9, davant la Sagrada Familia, la plataforma Barcelona Decideix, per organitzar el referendum amb la vista posada al 25 d'abril. Entre els primers impulsors hi ha el vicepresident del Barça Alfons Godall, així com Ramón Carner, vicepresident del Cercle Català de Negocis, patronal independentista, que prepara el pla de finançament de la consulta. Entre els impulsors hi figuren els representants d'onze entitats més, que no anomenaré per no fer inacabable aquest article. També s'hi ha adherit la CUP de Barcelona. La d'Arenys va ser la principal responsable de la seva consulta.

Els Barcelonins que vulguin expressar el seu suport poden fer-ho a la seva pàgina web: http://www.barcelonadecideix.cat/. També te presència al Facebook i al You Tube.

Per altra banda, també hi ha una certa discrepància respecte el nombre de votants potencials d'aquest diumenge, doncs uns parlen de més de 600.000 i altres de més de 700.000. Aquí l'explicació pot raure en el fet de comptabilitzar o no el vot dels ciutadans estrangers. Tot i així, podem veure que una immensa i benèfica riuada s'ha estès imparable pel país.

Bastants municipis han donat la possibilitat del vot anticipat. En els que ja s'ha dut a terme ha estat un autèntic èxit: han votat entre un 1 i un 2% del cens. Al referendum per L'Estatut varen ser un 0,006%.

Una dotzena d'alcaldes i ex-alcaldes del Pla de l'Estany (única comarca on tots els municipis votaran), han votat si a la independència el dia 9, per donar suport a la plataforma impulsora de les consultes al seu territori.

Permeteu-me un breu comentari personal. Aquest cop em sento feliç i afortunat doncs podré votar de veritat al meu poble, Castellar del Vallès, i no sols virtualment, si bé, pels que encara no tinguin aquesta sort, el vot virtual continuarà en part obert. Tot i que hi ha veus que acusen el PSC d'impulsar el manifest anticonsultes de les cases regionals espanyoles, deixeu-me fugir del sectarisme i apostar per la transversalitat i la matisació. En aquest sentit vull valorar molt positivament el fet de què a Castellar en concret, el PSC, malgrat esser el partit que governa la vila, amb la seva abstenció ha fet possible el suport municipal a la consulta.

Recuperar la dignitat

El 26 de novembre 12 diaris catalans publiquen un manifest conjunt per la dignitat de Catalunya. Tot i ser un fet inèdit històricament i molt significatiu, no serà el Constitucional qui ens retorni la dignitat que, com a país, ens van manllevar fa 300 anys. L'esperança de recuperar-la a la transició, es va fondre amb l'article 8 de la constitució, el 23-f i el cafè per a tothom. I les falses promeses del sr. Zapatero han deixat clar que només la recuperarem nosaltres mateixos, exercint el nostre dret a decidir.

Informació de les consultes

En principi la font principal i més fiable d'informació és la dels organitzadors de les consultes: la "Coordinadora per la consulta sobre la independència" ( http://www.referendumindependencia.cat/ ). Entre moltes altres dades podeu accedir a un mapa de les consultes. Clicant al vostre municipi, trobareu les dades bàsiques, i si voleu més informació us redireccionarà al web http://autodeterminacio.cat/consultes.php on, entre altres dades, apareixeràn els resultats obtinguts a la vostra vila, així com de totes les altres que hi participen. També dona un llistat de webs des d'on es podrà seguir la consulta: http://www.vullvotar.cat/ , http://www.directe.cat/ , http://www.avui.cat/ , http://catalunyadecideix.cat/ , http://www.cronica.cat/ ,
http://www.llibertat.cat/ .

El diari digital Directe.cat, que va organitzar el referendum paral.lel per internet el 13-S, farà un seguiment minut a minut de les consultes de diumenge ( http://www.directe.cat/consultes-independentistes ). Tots podem ser-ne corresponsals explicant la nostra consulta mitjançant el correu electrònic consultes@directe.cat .

Adhesions i alternatives virtuals de vot

Dels portals d'internet creats, al voltant de la consulta d'Arenys, per reclamar el dret a decidir el nostre futur, alguns encara continuen actius. Al web decidim.cat ( http://www.decidim.cat/index.php ), moviment d'alcaldes i regidors pel dret a decidir, que el 17 de setembre comptava amb 1.240 adherits, avui dia 10 ha pujat a 1.368. La novetat és que s'hi han sumat regidors de Mallorca i Eivissa.

L'espai obert per Vilaweb "Vullvotar" segueix actiu i us hi podeu sumar ( http://www.vilaweb.cat/vullvotar/index.php ). El 17 de setembre havia recullit 9.573 adhesions. Avui arriba fins a les 11.643.

El grup del Facebook "Volem referendum d'autodeterminació a tots els municipis del país", creat per Moisès Rial, comptava el 17 de setembre amb 9.573 membres. Avui ja som 14.429.

Aquesta vegada ha sorgit una ùnica alternativa limitada de VOT VIRTUAL alhora estranya i interessant. M'explico. Es tracta de "Catalunya decideix". Desgraciadament, a efectes de votar, es tracta d'un espai del Facebook. Tenint en compte que el Facebook ja compta amb 350 milions d'usuaris, suposo que molts hi podreu accedir. Jo la vaig descobrir l'endemà de la seva creació, si no m'erro potser no fa ni un mes. Te un format molt simple i que fa atractiu el seu ús: és purament visual amb un dibuix molt esquemàtic de dues urnes (una amb la papereta del Si i l'altra amb la del No). EL PRIMER DIA HAVIA ACONSEGUIT UNS 30.000 VOTS POSITIUS I UNS 4.000 NEGATIUS. L'endemà els vots positius ja eren 35.000. AVUI RECULL 47.814 "SI" I 8.302 "NO". En total 56.116 vots.

El fet estrany, interessant i fins a cert punt desconcertant, és que en intentar averiguar qui la promou, s'amaga darrera el pseudònim "Voto Siono". No hi ha cap manifest, ni declaració d'intencions...res. He consultat alguna personalitat del mon independentista i ningú en sap res (els meus contactes son limitats). Tot i així jo hi he votat i ells també. En definitiva es constata un fenomen social que ja vaig destacar al meu darrer article sobre Arenys. A tots ens costa donar la cara i, a més a més, per acabar-ho de complicar, ens refiem més de qui no la dona, que de qui es mostra obertament. En el fons mala senyal, doncs pot voler dir que la por encara és massa present. Però ara aquesta explicació ja no em satisfà del tot, doncs ens refiem més d'algú "clandestí", que de qui es dona a coneixer. Tot i així, ben vinguda sigui la iniciativa, veient els resultats espectaculars obtinguts.

Amb el mateix nom de "Catalunya Decideix" també ha sorgit un portal web d'informació exhaustiva sobre les consultes, http://catalunyadecideix.cat/ . També és anònim. Però és que en realitat es tracta d'un concentrador automàtic de noticies i entrades de bloc, relacionades amb les consultes, que afirma no pretendre ocupar el lloc de la "Coordinadora" que les organitza, sinó que, com podieu veure més amunt, aquesta la inclou entre els punts d'on obtenir informació.

Escòcia dispara el tret de sortida a la UE

Una magnífica noticia és que el primer ministre d'Escòcia Alex Salmond ja ha posat en marxa la maquinaria per portar a terme un referendum d'autodeterminació, a la Diada Nacional del 30 de novembre de 2010. Ara si que l'Estat espanyol i els espanyolistes en general s'han quedat definitivament sense arguments, encara que fossin fal.laciosos. Ja no podran dir que aquestes coses actualment només passen fora de la Unió Europea, en països amb conflictes bèlics com Kosovo.

A Catalunya la independència guanyaria en un referèndum oficial

Segons uns enquesta feta pública aquest mes per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), les dades de l'enquesta de la Generalitat del maig, que donaven una majoria autodeterminista (sumant federalistes i independentistes), avui ja seria una majoria independentista. L'enquesta acompleix tots els requisits científics necessaris. Es va realitzar telefònicament entre el 14 de setembre i el 2 d'octubre, amb una mostra de 2614 subjectes.
-Un 82,6% defensen el dret a decidir de Catalunya i un 14,4% s'hi oposen.
-Fins i tot els que votarien en contra, en més d'un 50% defensen aquest dret.
-Els resultats partint de TOTS ELS CATALANS AMB DRET A VOT I NO SOLS DELS VOTANTS -Això és molt important doncs significa que el SI al referendum encara seria molt més alt i a més representaria més de la meitat dels ciutadans- son:
                       -50,3% a favor de la independència
                       -17,8% en contra
                       -24,6% abstenció (participació altíssima doncs)
                       -5,8 NS
                       -1,4 NC

L'enquesta també aporta dades molt rellevants com, per exemple, que l'opció independentista no implica un sentiment de rebuig o conflicte amb Espanya.

Una dada fonamental a tenir en compte és la percepció distorsionada que tenim de nosaltres mateixos com a país. Així es subestimen els posicionaments a favor i es sobreestimen molt els posicionaments contraris a la independència. En definitiva, ENS FALTA CONFIANÇA EN NOSALTRE MATEIXOS, doncs, malgrat les dades objectives, la majoria (58,1) tampoc confia en què arribem a assolir la independència, i els que hi confien la veuen a bastant llarg plaç.

AIXÒ ÉS EL QUE CAL CANVIAR i, en aquest sentit, el diumenge 13 de desembre de 2009 serà una nova fita històrica camí del cim.

Estem massa acostumats a perdre. Algún dia, menys llunyà del que ens atrevim a creure, la nostra Diada Nacional deixarà de celebrar una derrota. NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES.

Me'n vull anar

2009-10-31T20:30:00.000+01:00

Me'n vull anar,

perquè en aquí,

no tinc ningú,

a qui dir-li:

"al meu costat".

Al meu costat

no tinc ningú

a qui dir-li:

"al meu costat".

Me'n vull anar

"del meu costat"!.

Francesc Marcé i Puig

Octubre de 2009

O qualsevol dia de tardor.

Fotos dels anys 70

2009-10-30T20:38:00.002+01:00

Fa temps, sota el títol "A la recerca del temps perdut", us vaig mostrar alguns poemes de quan jo, entre els 13 i els 22 anys, vaig jugar a fer de poeta.

Doncs bé, aquest caràcter de "tastaolletes" sembla que em ve per part paterna. A la dècada dels 70 també em vaig dedicar a jugar a fer de fotògraf "amateur". Anava sempre amb una bossa voluminosa, amb la meva camera reflex Asahi Pentax KX; el seu objectiu de 50 mm; un altre, també Pentax, de 135 mm; un Cosina de 28 mm; un triplicador Kenko, i un duplicador Soligor. No hi havia diners perquè tot fos "de marca" , ni per tenir teleobjectius més potents, o sigui que me les enginyava com podia.

Era bastant afeccionat a treballar amb pel.licula B/N, que em revelava jo mateix. Amb el revelat en color no m'hi vaig arribar a atrevir, a més a més de què, fotogràficament parlant, el blanc i negre em segueix encara semblant molt més genuí. Usava sovint pel.licula B/N de 400 ASA i la sobrevoltava a 800, o fins i tot pel.licula de 1000 ASA, sobrevoltant-la a 4000.

També em vaig comprar una camera soviètica Zenit a Moscou. Encara que fos com la que feia servir el "Ché", a la meva hi entrava llum per tot arreu, des del primer dia; fet que, tot i portar-me a arraconar-la, em va permetre obtenir algunes fotografies, com a mínim, curioses.

Festival de Jazz de Gasteiz (Vitoria), 1976.

La Josune.

Veient el resultat aconseguit, és bastant probable que fos degut a la llum extra proporcionada per la camera Zenit, tot i que no ho puc assegurar.

En Francesc

En Carles

La "Mariano". Plaça de la "Trini"; Donosti.

Grup de teatre Orain. En Miguel.

En "Pirulo"

"Kale Borroka" a Donostia. Parte Vieja, davant del Boulevard.

Pel.lícula Kodak 1000 ASA, sobrevoltada a 4000. Objectiu Pentax 135 mm + triplicador.

Quan la mare feia la bugada

2009-10-29T20:02:00.001+01:00

Tinc el plaer de presentar-vos el segon dels dos relats de JOSEP BABILONI SESMA. El primer es centrava en el record del pare. Aquest d'avui és dedicat a la figura de la mare. Josep Babiloni és un magnífic dissenyador gràfic (recordeu la portadella de l'anterior text i delecteu-vos amb la d'aquest), que amb aquestes narracions entendridores aconsegueix emocionar-nos i transmetre a l'hora una crònica precisa d'un moment de la seva vida i per tant d'una època molt concreta d'aquest país, revelant-se també doncs com un magnífic escriptor.

Publicació en paper: Edicions Efímeres. Diposit legal B-46.373-2008.

Carme Sesma Viladoms

IN MEMORIAM

Barcelona, 28 de maig de 1917 - 22 d’abril de 2008

Temps era temps que la mare rentava la roba a mà. Això passava quan els tres germans –la Carme, en Jordi i jo– érem petits, però que molt petits. Recordo, molt vagament, que la mare anava a un safareig públic que era al carrer de Watt, a tocar de la carretera de Sants. Tinc unes imatges molt borroses d’aleshores. Era com viure a ruralia. Allà hi anaven moltes veïnes del barri, carregades amb grans coves de vímet plens de roba i amb les pales de fusta.

Però un dia, al cap de pocs anys, el meu pare va entrar a treballar a l’empresa Bru, una firma especialitzada en la fabricació de rentadores. Era d’aquelles empreses modèliques i modernes en una època industrialització
incipient. Al cap d’un l’any d’estar-hi treballant el pare va aconseguir, com tots els treballadors de l’empresa, comprar una rentadora a un preu especial. No recordo quan ni com va arribar la rentadora a casa, però em sembla que un dia, a la tornada de l’escola, me la vaig trobar instal·lada al fons del passadís, al costat de l’habitació de ma germana. Ràpidament va venir la veïna del primer primera a fer-la petar. Les visites veïnals, en aquells temps, eren molt normals, sobre tot quan hi havia esdeveniments importants com ara aniversaris, malalties, enterraments i casoris. En aquelles congregacions es produïen situacions i converses pròpies del cinema neorealista italià.
«Apa, Carmeta –comentava la Teresina, la veïna–, ara ja no haureu de fregar tant la roba.» La meva mare, fent un posat de modèstia impostada, contestava «No ho sé, noia, ja t’ho diré. Aquestes màquines no sé si netegen tan bé la roba com quan la fregues a mà.» La mare, en vida, mai s’havia refiat dels progressos tecnològics, ni tampoc era partidària de la modernitat. De fet s’havia quedat aturada –jo diria que congelada– en el temps. La guerra li va marcar un abans i un després. Sempre que parlava d’una cosa o un fet, ho comparava, inconscientment, amb els seus temps pretèrits. Tan cert era això que, quan volia comentar-nos una cosa i posava la boca de pinyonet i els ulls vidriosos de nostàlgia, els fills, que ja ens la vèiem venir, li dèiem a l’uníson «Sííí, en temps de la dictadura de Primo de Rivera…» No sé d’on li venia
aquella fixació per referenciar constantment aquella època tan nefasta que, segons ella, va ser tan bona. Suposo, per les coses que explicava, que va viure una infantesa feliç; limitada i senzilla, però feliç. Per altra banda, el seu pare, oriünd d’Alfaro, la Rioja, va ser un republicà radical i un anticlerical recalcitrant. Dic això perquè la mare sempre manifestà una admiració i una estima incondicional vers el nostre avi, en Teodoro Sesma.

Però bé, tornem al tema de la rentadora. Aquell embalum era un dipòsit cilíndric amb quatre potes, les quals tenien unes petites rodetes giratòries per poder desplaçar-la. En el fons del dipòsit hi havia un disc de goma amb estries radials que feia moure l’aigua en el sentit de les agulles del rellotge. No tenia càrrega d’aigua corrent i calia omplir-la, la rentadora, a base de cubells d’aigua. Una mànega de goma, connectada al desguàs, restava penjada a un costat com les dels assortidors de les benzineres. També disposava d’una premsa desmuntable per escórrer la roba. Consistia en dos corrons de cautxú, units per un engranatge, que eren accionats per una maneta metàl·lica. Aquell artefacte era un prodigi de la modernitat tecnològica de l’època.

Durant la primera quinzena de juliol, poc abans que finalitzés el curs, els meus germans i jo anàvem a escola només pels matins. La mare aprofitava l’hora que ens donava de dinar per fer, al mateix temps, la bugada. Allò era una autèntica bogeria. Per començar, la mare ens posava un plat de sopa.

Ella era una addicta a la sopa; li agradava de menjar-ne durant tot l’any, fes fred o calor. Aquella obsessió sopallera de la mare provocava sempre una rebel·lió a bord –és a dir entre els fills–, que, comparada amb la que va succeir al cuirassat Potemkinm, la nostra era de més volada. Però la mare, que sempre en tenia una a punt, ens deia «Qui menja sopes se les pensa totes», i, un cop deixada anar la sentència tòpica, girava cua i se n’anava a fer les seves coses.

Mentres els meus germans i jo xarrupàvem amb desgana la sopa, la mare, al fons del passadís, omplia la rentadora amb cubells d’aigua. Després hi afegia escates de sabó –que ella mateixa feia ratllant una pastilla– i engegava el motor. Al cap d’una estona s’hi formava, al bell mig del remolí d’aigua, un con de bombolles de sabó que, a voltes, sobreeixia per les vores de la rentadora. Aleshores la mare, que duia uns guants de làtex posats, feia uns gestos amb les mans –com si fes un espectacle de màgia– per tal de controlar aquella massa nuvolosa. Aquells jocs de mans provocava la formació d’unes petites bombolles de sabó que, amb llur ingravitació, voletejaven pel passadís i, de mica en mica, s’hi desplaçaven cap al menjador. Tot i que aquelles bombolletes no eren tan espectaculars com les que fa en Pep Bou, per a nosaltres era un divertiment i una bona excusa per badar i deixar de dinar. La mare, però, que sempre estava a l’aguait de tot, ens manava «Eps! No us bellugueu de taula, i tu Pepitu –aquest era jo– fes el favor de menjar el segon plat». Maleïda l’hora que em van batejar amb el mateix nom que el pare. A més, a un oncle meu, germà de ma mare, a casa sempre li havien dit Pepitu i això determinà, de forma fatídica, el meu apel·latiu familiar durant tota la infantesa.

Amb el rum-rum de fons de la rentadora els germans continuàvem dinant. De vegades –vaja, jo diria que sovint–, la roba, per la mateixa força centrífuga, es decantava cap als costats del dipòsit i, aleshores, la rentadora perdia el seu eix d’equilibri. Tot d’una, com si estigués possessa, començava a trontollar convulsivament. A cada sotrac vomitava una glopada d’aigua sabonosa. «Mama, mama –cridàvem tots els germans–, la rentadora torna a bellugar-se!» La mare sortia esperitada de la cuina mentres es tornava a posar els guants de làtex. De fet els guants li servien per no enrampar-s’hi. Aquell embalum sempre feia mals contactes. Ràpidament agafava el fil elèctric i, d’una estrebada, treia l’endoll. Això, el pare, sempre ens deia que no s’havia de fer mai; però, en un cas com aquell, era l’única manera que tenia la mare per exorcitzar la rentadora i aturar-li el ball de Sant Vito.

Cada cop que succeïa aquest incident el terra del passadís quedava ple de bassals i la mare, amb una baieta, els havia d’eixugar. Nosaltres tornàvem a taula i, obedients, ens menjàvem les postres. Just quan acabàvem de dinar la mare començava a escórrer la roba. Instal·lava l’escorredor i posava un cossi de zenc a peu de rentadora. Prenia una peça de roba i amb la mà esquerra la introduïa entre els dos corrons, mentres que amb la dreta feia anar la maneta. La roba sortia completament atapeïda i aplanada per l’altre costat de la premsa com si fos una penca de bacallà. A continuació la deixava caure dins del cossi.

Un cop finalitzada l’operació de premsatge de la roba, buidava l’aigua de la rentadora. Era una feina molt feixuga. Despenjava la mànega i abocava amb cura l’aigua bruta –que era d’un color de catxumbo– dins d’un cubell per llançar-la, a continuació, a la comuna.

Amb el cossi ple de roba i amb més bon humor la mare ens deia «Va, anem al terrat a estendre la roba». Allò era festa grossa per a nosaltres, perquè poques vegades hi pujàvem. Val a dir que era una acció meritòria atès que vivíem just a l’entresòl i havíem de pujar els tres pisos que tenia la finca. A més, aquella escala era de molt mal pujar: els esglaons no eren precisament ergonòmics i el recorregut era molt fosc, ja que no hi havia celobert. Si ens hi vèiem una mica era perquè a cada revolt de l’escala, entre replà i replà, hi
havia un espirall que hi deixava entrar la llum del carrer.

Quan passàvem pel primer pis la mare avisava a la Teresina –amb qui ja hi havia quedat prèviament– i, amb les seves dues filles, la Maite i la Roser, pujàvem tots en fila índia cap al terrat. Allò era un autèntic aplec.

Un cop que érem arribats al replà del terrat, la mare treia de la butxaca del davantal una immensa clau de ferro. La ficava dins del forat del pany de la porta i començava a girar-la nerviosament cap a un cantó i l’altre. «Recony de pany –exclamava–, està molt rovellat!» Finalment el pestell cedia tot fent un xerric. La porta, que era molt pesada, s’obria cap endins. «Nens! –ens avisava la Teresina– Aparteu-vos d’aquí que encara ens pot caure la porta al damunt i deixar-nos fets una coca.» Totes les criatures estàvem frisoses. Jo em sentia com un explorador a punt d’entrar en un temple misteriós, maleït. A base d’estrebades la mare aconseguia obrir una mica la porta, que, pràcticament, penjava només d’una polleguera. Amb el primer grinyol un fi raig de llum penetrava i tallava la foscor del replà. Tots, instintivament, aclucàvem els ulls i fèiem ganyotes. «Esperi’s, Carmeta –li deia la veïna–, que l’ajudo», i, ambdues a l’hora, arrossegaven la porta com si fossin unes dones forçudes del circ. Quan la porta era oberta del tot, els nens sortíem en bandada al terrat i arrencàvem a córrer i saltàvem. «No correu –ens deia la mare–, que els veïns de sota després es queixaran que tenen goteres per culpa nostra!» Aquest era el motiu de per què el terrat era d’ús molt restringit, gairebé prohibit.

El primer que feia –i que m’agradava molt– era contemplar l’horitzó de Barcelona des del terrat estant. Entremig de les pinyes de la barana podia veure el castell de Montjuïc, la muntanya del Tibidabo, la Sagrada Família i la Catedral. Després, amb els germans i les veïnetes, escodrinyàvem tots els racons del terrat. Teníem preferència per una barraqueta, amb les portelles pengim-penjam, en la qual hi havia els dipòsits d’aigua. Era molt agradable d’escoltar el lent degoteig de les cisternes.

Mentres els nens jugàvem, la mare i la veïna començaven a treure la roba dels cossis i a estendre-la. Per no fer gaires viatges fins on hi havia la bossa de les agulles d’estendre, la mare se’n posava unes quantes a la boca i, així, feia via. Resultava molt grotesca veure-la amb aquella dentadura carnavalesca. Però el que era més divertit és que la seva incontinència verbal no tenia límits. Era capaç de mantenir una conversa amb la Teresina, malgrat de dur aquella estranya pròtesi dental. Quan parlava semblava papissota. La veïna, que no entenia gaire el què li deia, per respecte, anava fent senyals d’assentiment amb el cap. Normalment parlaven de cuina. La mare, tot i la seva afecció per les sopes, cuinava molt bé i tenia un repertori gastronòmic molt ampli. Això sí, la seva cuina era concreta i del país, gens sofisticada. Al meu pare, que tenia un paladar rústic, li agradaven molt els caragols amb salsa que guisava la mare.

Al cap d’una estona el terrat es convertia en un laberint de roba estesa. Aquell muntatge escènic ens estimulava, als menuts, a jugar a tocar i parar entre els llençols. Ens perseguíem els uns als altres. A les nostres mares –com és evident– no els agradava que juguéssim entre la roba neta i ens cridaven l’atenció. «Nens –ens deia la mare–, prou de córrer entre la roba. Sortiu d’aquí i jugueu a una altra cosa.» A què podíem jugar si, amb el temps que érem al terrat, ja havíem exhaurit tots els jocs que sabíem? Aleshores el meu germà i jo pispàvem quatre agulles d’estendre de la bossa –la mare les tenia comptades– i ens fabricàvem unes pistoles. En desmuntàvem una, d’agulla. Agafàvem un dels palets i el ferret de la molla. Acoblàvem un dels extrems del ferret a la petita osca exterior del palet i l’altre extrem el tensàvem fins que quedava travat a l’osca grossa, la que feia de frontissa amb la molla. Això era el mecanisme del gallet i el disparador. A continuació inseríem aquest palet amb el seu mecanisme propulsor dins d’una agulla que estava sense desmuntar. El palet que sobrava de la pinça desmuntada feia de projectil i, alhora, un cop fet un «tret», servia per tensar de bell nou el ferret de la molla. Ens perseguíem com bojos, tot «disparant-nos», per veure qui tocava a qui. Finalment la cosa acabava que tornàvem a ser enmig del laberint de llençols estesos. La mare, quan ens veia, li agafava un cobriment de cor. «Nens –ens cridava–, sortiu d’aquí i torneu les pinces a la bossa, que després me’n faran falta!»

Quan el sol declinava les nostres mares començaven tranquil·lament a recollir la roba. Els petits ens quedàvem moixos perquè no sabíem quan hi tornaríem a pujar.

Sí, el terrat era un espai entranyable per a tots nosaltres; potser perquè vivíem en pisos petits i enxubats. El cas, però, és que sempres cercàvem qualsevol excusa per tornar-hi. Allà hi pujava, de tant en tant, el matalasser a batre la borra amb els seus dos pals llargs. També recordo, com un somni, la nevada del Nadal del 1962. Els veïns del tercer van pujar al terrat a llevar la neu amb pales per por que el sostre no se’ls esfondrés.

El temps ha passat i, en aquests moments, l’edifici on vam viure està abandonat, és com una fantasma. Totes les portes i finestres estan tapiades. Ara els meus records romanen tancats i segellats dins de l’antic entresòl.

Barcelona, 1 de setembre de 2008

Josep Babiloni Sesma

Còmic i literatura II

2009-10-16T21:40:00.003+02:00

PRESENTACIÓ

El divendres 9 d'octubre us vaig començar a presentar el resultat d'alguns treballs realitzats a l'assignatura "Narració Gràfica" del departament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L'objectiu fonamental rau en l'adaptació d'un conte literari a relat visual. El fet d'escollir el còmic com a mitjà es deu fonamentalment a la facilitat tècnica i infraestructural de la seva realització gràfica. Llavors us vaig mostrar 3 adaptacions diverses d'un mateix conte literari.

Recordeu que es tracta de treballs realitzats per alumnes de segón curs de carrera que, malgrat les possibles mancances, tot i així tenen una gran qualitat metodològica i de formalització. US TORNO A RECOMANAR QUE GAUDIU DE LA DIVERSITAT D'ADAPTACIONS I ESTILS AMB QUE ES MOSTREN CAPAÇOS DE TRANSMETRE LA CONJUNCIÓ DE SUBTILESES QUE AMAGUEN LES DIFERENTS VISIONS D'UN MATEIX RELAT.

Podreu veure més correctament les imatges -tamany real- clicant amb el ratolí a sobre d'elles.
Com ja explícarem, es varen proporcionar dos contes alternatius per triar-ne un. Els contes son "Reclamación póstuma" de Jean Lorrain (Cuentos de un bebedor de éter) i "El automóvil" de Rubén Martinez Villena (Narrativa Cubana de la Revolución).

La vegada anterior us varem oferir tres adaptacións del conte de Jean Lorrain. Avui us en presentarem dues més del conte de Rubén Martínez Villena "El automóvil". Els alumnes responsables de les adaptacions d'avui son: 1ª Marta Rovira Amigó; Maria Ortega Monsonet; Martí Andiñach Fernández. . 2ª Miguel Ayesa Usechi; Alba Martínez Feito; Penélope Vallejo Gómez. Com veureu dues versions força diferents: Més sintètica i lliure la primera, més aferrada al relat original la segona. Dues versions ben diferents del mateix relat.

Recordem l'esquema del plantejament que es fa del treball, on interessa més avaluar el procés metodologic seguit i la comprensió del llenguatge visual, que la qualitat artística, i que consta de les següents fases:

1) Anàlisi semàntic del conte: Determinació de l’estructura narrativa. Establiment del seu argument i explicitació de la idea nucli subjacent. Posteriorment es mantindran, com mínim, en el procés d’adaptació, l’argument, la idea nucli i els rols i escenaris bàsics sense caracteritzar.

2) Realització del guió literari:

2-1 Aspectes bàsics del procés d’adaptació: a)Determinació de l’abast i característiques generals de l’adaptació (grau de fidelitat a l’obra original). b) Definició del punt de vista des del qual s’enfocarà la narració. c) Definició del tipus de tractament que s’atorgarà al relat.

2-2 Formalització dels diversos passos del guió literari: a)Temporalizació: Definició de les situacions o escenes constitutives de la trama del relat visual. b)Actorializació: Definició precisa dels estereotips i rols dels personatges, tant en el que afecta al pla del contingut, com al pla de l’expressió dels mateixos. c)Espacializació: Definició d’escenaris propis de les distintes situacions, atenent al pla del contingut i al pla de l’expressió.
2-3 Procés de documentació: Recerca exhaustiva i presentació clarament classificada de tota la documentació necessària per a la caracterizació d’actors i escenaris. Dita documentació ha de permetre proporcionar la versemblança exigible al relat, atenent al tipus d’adaptació triat.

3) Elaboració del guió tècnic: 3.1 Planificació, el més completa i especificada possible, de totes les estratègies de muntatge a utilitzar, dels aspectes relatius a morfologia i conectius, així com dels aspectes figurals relatius a cada quadre. 3-2 Formalització del guió tècnic en la corresponent taula de registre. 3-3 Realització del story board, acompanyat dels corresponents esbossos, relatius a caracterizació d’actors i escenaris.

4) Realització definitiva de la història en imatges.

EL CONTE ORIGINAL: EL AUTOMÓVIL - RUBÉN MARTÍNEZ VILLENA

Tengo un amigo farmacéutico en un pueblo próximo a La Habana; a pesar de esto, la pasividad de su vida y el vértigo de la mía nos impiden visitarnos y, aunque de tarde en tarde nos escribimos, son casi siempre cartas que necesitan franqueo extraordinario.

Por mediación suya conocí a Arturo Vanderbaecker, el hom¬bre cuyo recuerdo me hace escribir estas líneas.

Aunque lo traté muy poco, como supe su historia por boca de mi amigo, que lo consideraba un semidiós de Valhala, puedo afirmar que jamás conocí un tipo de más exuberante vitalidad victoriosa.
Nació accidentalmente en Egersund, de padre noruego y madre cubana, línea paterna dinamarquesa y ascendencia materna española; y esta mezcla de razas de características opuestas había cristalizado en él un admirable ejemplar de humanidad. Alto, fuerte, blanco, con el rostro curtido por todos los climas de la tierra, era él un producto equilibrado de sus padres: el cabello rubio como una llamarada y los ojos negros y hermosísimos; dulce, pero decidido, con una perseverancia y una tenacidad sajonas, puestas al servicio de una fantasía tropical, rápida y audaz; su fuerza hercúlea se podía apreciar bajo su traje; cierta vez que lo vi en un alarde de potencia gigantesca tuve la impresión de que aquel hombre podía, con una flexión de sus brazos —como el azar lo había hecho con él mismo—, doblar y unir en un punto el círculo polar ártico y la línea ecuatorial.

Huérfano, dueño único de gran fortuna, de inquieto espíritu viajador, se lanzó joven a recorrer el mundo en todas direcciones. Pero no fue el «tourista« plácido ni el viajero curioso: vivió en casi todos los sitios a que llegaba recreándose de la adaptación continua y minuciosa; vistiendo como los naturales, haciendo lo que ellos; trabajando en labores rudas para gastar su exceso de energía siempre insatisfecha. Fue el derrochador de Vida.

Vivió en París como un príncipe, por su lujo, pero como un parisién, por sus costumbres; un parisién rico y alegre, amante del champagne; entró en traje de explorador al laberinto de las selvas africanas, y allí robó, con un disparo inverosímil, un león al que apuntaba también un hombre fornido, brusco y simpático, que después supo era Presidente de una República muy grande; este detalle le hizo variar de rumbo, y dejando para más tarde su proyectado viaje al Polo Austral, corrió hacia aquel continente desconocido y maravilloso donde había gobernantes que eran cazadores de fieras; se encontró en América como en su elemento: atravesó los Andes varias veces entre tormentas de nieve; corrió sobre la Pampa vestido de gaucho; aprendió el manejo del lazo y de «las bolas», gozó de la cordillera volcánica y casi inaccesible en un desborde pródigo de todas sus fuerzas; y ya cansado, fue a caer en los Estados Unidos, donde hizo vida de ciudad y de estudiante, adquiriendo un titulo de ingeniero. Había recorrido medio mundo en quince años y dominaba ocho idiomas. Por último se hizo driver y se entregó plenamente a las delicias vertiginosas del automovilismo.

Fue entonces cuando vino a Cuba para estudiar el mercado, con objeto de establecer una agencia de cierto norteamericano fabricante de automóviles. Pero su afán de conocer las costumbres de cada país fuera de la adulteración cuidada de ellas lo llevó al campo repetidas veces; y en una de sus cortas incursiones, corriendo, como un criollo, en una carrera de cintas, cayó enredado con el caballo y se fracturó el brazo derecho, precisamente a la puerta del establecimiento que tiene mi amigo el farmacéutico en un pueblecito próximo a La Habana.

Este le hizo la primera cura con rara habilidad. Ese día nació la amistad entre ellos, amistad que nunca he podido precisar en lo que se fundaba; porque pocas veces se han hallado dos caracteres más diametralmente opuestos que los de aquella pareja de amigos. (Creo mucho, desde entonces, que en la buena amistad, como en los matrimonios felices, los interesados son cantidades complementarias.)

Y hete aquí, al fin, explicado cómo aquel farmacéutico que no se había ausentado de su pueblo más que una o dos veces por año, para ir a recoger sus notas bien ganadas en la Universidad, que no se movía ya más que en el trecho comprendido entre sus mostrador y sus morteros, balanzas y cachivaches de química; que vivía en los altos de su botica; personificación de la serenidad y el orden, topó un día con aquel cometa descarrilado, vio entrar en su farmacia, de improviso —con serio peligro de sus vitrinas esmeradas, despedido, arrastrando un caballo entre las piernas, como lanzado todo por una catapulta—, aquella bomba rodante y viviente que era Arturo Vanderbaecker.

¿ Qué tiene Cuba, que los que viven aunque accidentalmente en ella, acaban por quedarse, y hasta adquirir primero una familia y después una carta de ciudadanía?
Arturo Vanderbaecker no instaló la agencia de automóviles; no emprendió negocio alguno, no hizo más que quedarse, sencillamente.

Y aquí, se casó con una francesita que había amado en Buenos Aires, toda ficticia, encantadoramente ficticia como una joya falsa bien trabajada. Frívola, alegre, soñadora, voluptuosa, amó en él el hombre de vigor, sano, valiente, de rostro que los años tornaban de una serena severidad; lo vio aureolado por todos los prestigios del dios y todos los arrestos del macho; tenía ya la frente surcada en el entrecejo por el resplandor cegante de los trópicos, ceñuda de sol, como la de los labriegos; lo vio domador de hombres, cazador de fieras en el África y lastrador de mujeres entre los indios del Paraguay.

Lo amó absorbentemente; le dio en seguida tremendas escenas de celos por su automóvil; que él a veces prefería... creyó quizá en la necesidad de la comparación para establecer un juicio cierto y apreciar más el valer de su marido, y así acabó enamorándose de otro.
Pero aquí debo ceder la palabra a mi amigo el farmacéutico, haciendo antes una aclaración.

La última vez que vi a Vanderbaecker fue como al mes de su boda; que me pareció disparatada. Me ausenté algún tiempo de La Habana y lo dejé a él entregado con su esposa a las mieles de los recién casados en su bella residencia, en pleno campo, situada en la provincia de Matanzas, y a mi amigo el farmacéutico, siempre en su pueblecito próximo a La Habana, con no menos devoción que el matrimonio, a sus quehaceres, idas y venidas entre el mostrador y sus cachivaches de química.

Pasaron dos meses y recibí una carta de éste. El timbre del correo y, antes, su abultamiento prometedor, me delataron su procedencia. De fulano, me dije.
Era larga —como suya—, con un estilo postizo —como en todas—, y que yo reconocía parecido al mío, dicho sea sin modestia y sin ofender la franca admiración que me profesaba mi amigo y que le induce, no sé por qué, a escribir sus cartas semejantes a las mías.
Como su autor no es muy fuerte en literatura, la carta que sigue va enmendada en lo que me ha parecido oportuno, pero creo deber de lealtad el declararlo.

«Yo estaba leyendo en la rebotica. Aquella noche no había venido nadie a la tertulia, y de pronto, se apareció. Estaba en pie, casi frente a mí, rígido como un militar; con el cabello rubio alborotado, vestido de negro; ¡ parecía una antorcha! Nunca había visto a Vanderbaecker así, pero imagino que ésa sería su expresión ante los tigres caníbales de sus aventuras.» Me levanté asombrado, sin adelantar, haciendo retroceder el sillón con su movimiento de las piernas.

¿Qué pasa? —le grité.
Me respondió sin abrir la boca, moviendo solamente los labios, a través de los cuales brillaban los incisivos inmóviles; clavada una mandíbula en la otra.
¡ Usted va a venir conmigo! —Yo comprendí la frase íntegra, después de pronunciada toda, sin haber oído bien cada palabra—. ¡ Ella me ha engañado, traicionado, vendido! Se va esta noche... ¡ con otro! Y yo voy a matarlos.
Hizo una pausa silbante y agregó:
¡ A los dos!

Ese verbo, matar, nadie lo conjuga ni ejecuta con más seguridad que los cazadores. Cuando él dijo: «Voy a matarlos», yo me convencí en seguida de que aquello se realizaba indefectiblemente. ¿ Qué fuerza podría detener a aquel hombre? Apenas intenté disuadirlo. Yo sabía que no hablaba por gusto; si él afirmaba que lo engañaban, era verdad; y si afirmaba que iba a matar, para mí, y para cualquiera que lo conociera, aquello tenía la irrevocabilidad de un hecho pasado.

Tomé el sombrero y entramos en su automóvil, el automóvil que tanto quería y que yo tantas veces me había negado a probar. Comprendí que ella estaba allá, en el chalet de novios, a cien kilómetros de nosotros; y cuando la violenta arrancada me hundió en el cojín del respaldo, medí con la imaginación el peligro que iba a correr al salvar la distancia llena de obstáculos, arrebatado yo, inocente de todo, por la pasión de aquel hombre enfurecido. Sacrifiqué mi temor a la devoción que me inspiraba su amistad y me entregué a mi suerte.

Yo no sabía qué era correr en automóvil. Apenas el carro embocó la carretera, pareció que le crecían alas. El terror, el terror incontenible de morir estrellado, me inmovilizó por completo. Vi el camino, la cinta blanqueada por los reflectores que alumbraban también los árboles laterales y la bóveda de las frondas, formando todo como un túnel brillante, un tubo de aspiración, que nos atraía a su fondo inalcanzable cada vez con mayor velocidad.

En vano procuré calmar mi excitación con reflexiones alentadoras; debía confiar en la pericia de aquel hombre, expertísimo en el manejo de su máquina que dirigía y usaba como un miembro de su cuerpo. Por otra parte, había detalles que me daban una impresión ridícula de seguridad; los guantes, los grandes guantes de Vanderbaecker, me inspiraban una confianza ilimitada: ¡ aquellos guantes crispados sobre la dirección! ¿ Podría haber algo más tranquilizador que aquellos guantes? Y sus lentes, provistos seguramente de una virtud insospechada por mí, ¿ le harían ver cada piedra y cada bache en el pavimento, que rodaba todo, vertiginosamente, a nuestro encuentro? Lo cierto es que sin que yo me lo explicara, sin que el aspecto del camino variara ante mi vista, ora corríamos por el centro francamente, ora obligaba el carro a ir rozando las orillas. Pero todo a una velocidad inconcebible.

Para darme exacta cuenta de ella, me propuse fijarme en un punto visible hacia delante y sentir el tiempo que tardábamos en dejarlo detrás. De improviso vi digo, pero lejanísimo; la cinta de luz terminaba de pronto; el sitio que debía continuar estaba oscuro, negro; la carretera se acababa; mi espanto creció lo indecible. Apenas cuando me había percatado de aquello, ya llegábamos, ya venía hacia nosotros, ya estábamos sobre el obstáculo insuperable; y súbitamente, en el punto aquél, vi surgir, como por magia, otra vez la cinta blanca; se abrió, se alargó en un salto hacia el horizonte, rodábamos por ella... El cambio de dirección del carro, inclinándome de lado sobre mi amigo, me devolvió la impresión de la realidad. ¡ Horror! ¡ Aquello había sido una curva! ...

Desde entonces, mi martirio se intensificó en cada objeto, en cada punto lejano. Iba hipnotizado, mirando el camino rayado y deslizante. Cada curva, que ya conocía de lejos, era el plazo de vida que me daba yo mismo. Pero muchas veces eran suaves, casi agradables; no sentía su .desarrollo, no podía precisar cuándo empezaban ni acababan, y tenía la impresión amable de que el automóvil enderezaba el camino.

Luego hubo una que creía sería la última. Era horrenda, imposible. Antes de atacarla oí que el ruedo del motor se modificaba y sentí en todo el cuerpo la impresión áspera del frenaje; a pesar de todo, entramos como una tromba. Vencido el primer sector, la máquina se impulsó de nuevo; tuve intenciones de gritar: «¡ Eh, todavía no se ha acabado! ¡ Retranque, retranque! » Pero no pude, ya la "vencíamos, pegados al borde interno -- ¡ una cosa horrible! -- con las ruedas mordiendo la cuneta...

Las frases se me subían a la garganta; frases de súplica, de amenaza, de espanto: «i No más! ¡Por Dios! ¡ Me tiro! » Pero no podía hablar, ni moverme.
Pensaba, yo también, a toda máquina. Deseaba con toda mi alma que se partiera una pieza, que se pinchara un neumático.

Y así, en aquella carrera desaforada, empezamos a atravesar pueblos, pueblos dormidos. Entrábamos por un lado, pasábamos a través como en un vuelo, volvía la carrera; todo en tan corto tiempo, que yo veía imposible que las ruedas hubieran girado más de diez veces. Y todas las casas se perseguían furiosamente en un desfile fantástico, por nuestro lado; mientras yo suponía un punto, allá atrás, en que se alcanzarían los edificios en fuga y el pueblo todo no sería más que un amontonamiento de casas destruidas, encaramadas en ruinas, unas sobre otras.

Pasaban pueblos. Yo pensaba: algunos habían sido creados por la carretera: en ellos hacía las veces de calle central; y otros la hacían oblicuar, la obligaban a ir a visitarlos, desviándola de su línea recta (a éstos había que atravesarlos casi siempre en zig-zag). Sentía simpatías por los primeros, los humildes, los que no perturbaban la rectitud majestuosa del camino.
Entramos luego en una calzada, ancha, plana, pulida; no sé, cómo se nos puso delante. No tenía árboles, sino postes, postes largos, fríos, como graves señores estirados, pasábamos por entre ellos, en dos filas; rígidos, iguales, como soldados en parada. Los oía zumbar, venían a galope, y pasaban, arrebatados de inmovilidad.

De pronto, el pavimento erizado nos hacía salir; el salto continuo, disimulado en la rapidez, era una trepidación desagradable; una curva, una reja abierta, y una casa blanca detrás. La luz de los reflectores chocó en la fachada fieramente. No creí que el automóvil pudiera atravesar la puerta de la reja, pero pasó de modo milagroso. Siguió con rapidez irreverente la curva ceremoniosa del sendero de grava, y se detuvo brusco, como un potro espantado, ante la escalinata. Me fui de bruces.

La mano derecha me dolía mucho. Entonces me di cuenta de que había estado agarrado con todas mis fuerzas a no sé qué cosa dura, creo que a la portezuela, que me quedaba al lado. Sentía la cara quemada por la ráfaga.
Salí tambaleándome y subí al portal. Vanderbaecker salía ya de la casa.
—¡ Se han ido! —aulló. Estaba horrible.
Saltó al timón y proyectó la luz de un reflector movible, hacia un costado de la casa. Vi el garaje, abierto de par en par, vacío, que me pareció la nave desalquilada de un taller.
En seguida el motor acreció su ronquido monótono y lo llevó hasta la desesperación. Vanderbaecker no se ocupó de mí. El aparato arrancó de un salto; desapareció tras un macizo de plantas, reapareció en seguida, y aquella máquina diabólica salió otra vez disparada, franqueando de modo inverosímil la reja por donde no cabía.
Yo quedé solo, a oscuras, ensordecido, imbécil, calculando vagamente el tiempo que tardaría en recorrer a pie la distancia que me separaba de casa...

Sentado en el suelo, sobre la piedra fría, con las piernas colgando sobre la escalinata de mármol, apoyado como un muñeco medio caído contra el pie de una columna, dejé que la noche negra y luego la madrugada penetrante de frío sirvieran de sedante a mis nervios, que eran sólo una pailla miserable.

Ya el cielo empezaba a adquirir ese color blancuzco y tierno del amanecer; veía ya el jardín; el sendero amplio de grava por donde había llegado allí, conducido sobre las cuatro ruedas dementes que habían enrollado cien kilómetros de carretera en gomas invulnerables; veía una fuente frente a mí, el macizo de plantas, el césped verde y húmedo, la reja alta, por donde se había ido aquello; por donde Vanderbaecker había salido con el motor a toda marcha; feroz, decidido, incansable, con el aspecto de un tigre hambriento que va de cacería.

Y a esa hora pasó por el camino algo en cuya existencia no creía ya, tal era mi impresión de abandono: un hombre.
Era un lechero que iba en su carrito tirado por un caballo flaco y obstinado. Iba cantando. Le grité, corrí, detuvo el carro, trepé al pescante, y me fui, no sé a dónde, a donde fuera él; con el propósito de llegar a un pueblo cualquiera, a una estación de ferrocarril por donde pasaran trenes, un tren, no me importaba cuál.

Permanecía callado después de las palabras forzosas. Y allí, al lado de aquel hombre que parecía indiferente y yo adivinaba receloso, me puse a suponer lo que habría sido de mi amigo; cuál habría sido su venganza, que seguramente ya estaba cumplida. De pronto imaginé algo horrible y tan natural, que me estremecí todo y sentí cómo el cabello me tiraba del cráneo...

Sí, eso era, seguramente. Lo veía, con una claridad tal, como si lo recordara. Los había matado con el automóvil; con la máquina que dirigía como un caballo dócil, que corría como una amante, que le obedecía como un perro fiel. Lo vi alcanzar su otra máquina, la que se llevaba al infame con su esposa criminal; reconocerla; calcular con una seguridad matemática la velocidad a que marchaban, el sitio a donde se dirigían; medir y comparar caminos traviesos, rodeos de adelante; salir de la carretera, tomar otro rumbo; y corriendo, volando a todo lo que daba su carro portentoso, con una furia en que se mezclaban la indignación del burlado, la intención asesina y el amor propio del chauffeur, alcanzarlos, pasarlos, entrar de nuevo en la carretera y volver sobre ella en dirección contraria a la que llevaba la máquina fugitiva; atisbarla, seguro de su maniobra de cazador; verla al fin aparecer, corriendo hacia él; y entonces, con la decisión más afirmada en el instante supremo de su venganza, sin disminuir su velocidad ni apagar los reflectores poderosos; sino, encandilando al otro, tomando el centro exacto del camino, seguir con el pie clavado en el acelerador, confiado plenamente en su pericia funesta.

Vi a las dos máquinas enfrentarse, el zig-zag de huida de la una; el zig-zag de caza, inverso e igual, que le imprimiría Vanderbaecker a la suya, y en un instante, chocar, incrustarse la una en la otra con un estruendo horrible de explosión; y sin que oyera un grito, una palabra, nada, quedar después todo en el silencio de la noche negra, y el permanecer allí, bajo la madrugada penetrante de frío, hasta descender la luz tierna y láctea del amanecer sobre el grupo macabro...

Iba tan abstraido, tan sugestionado, que me encontré de improviso fuera del asiento, casi a gatas, con las manos apoyadas sobre el rebote de madera del pescante, mirando atentamente el arnés del caballejo obstinado en su marchita inalterable.
Y al volver a la realidad, como si ella respondiera a la última escena aterradora de mi cerebro fatigado, vi, vi, con mis propios ojos, caído a la izquierda, en la cuneta profunda, el grupo indescriptible.

Dos automóviles —dos cosas que habían sido automóviles—, agarradas en un abrazo mortal y triturador; estaban casi de pie, como esas cartas que se apoyan una en otra en cierto juego de naipes; los dos motores mezclados, fundidos en una misma masa informe, las carrocerías destrozadas; sin parabrisas, con las ruedas descentradas o torcidas, contraídos los estribos en una violenta ondulación: todo era una sola cosa erizada y rota. Las máquinas parecían haber vivido; semejaban cadáveres. Se veía que en aquellas dos bestias mecánicas había existido la voluntad de formar una sola, de penetrar la una en la otra hasta desaparecer; y el grupo tenía el aspecto bárbaro de una salvaje escena de amor entre dos aparatos.

Una era la máquina fantástica, la máquina de carrera de Vanderbaecker, y la otra, un limousine débil, que también era suya: su máquina de paseo, charolada y encristalada toda. Me fue difícil reconocerla.
¿Qué celo formidable de mecanismo de acero había precipitado al macho contra la hembra hasta llegar a la posesión plena y mortal?

Y allí, amasados con hierros y astillas, estaban los tres: un hombre sin cara, al pie de un árbol, en cuyo tronco había untada parte de su cabeza; una mujer, hecha una bola sanguinolenta de carne con faldas; y dentro de la limousine, como si hubiera saltado sobre los culpables espantados, mi amigo, clavado de cabeza; la elegante gorra de chauffeur aplicada violentamente al cráneo, con una rotura por donde asomaba masa cerebral; no se le veían los ojos; los brazos torcidos y un pedazo del volante saliéndole del pecho...

Y yo buscaba, loco, seguro de hallarlo, el otro cadáver que faltaba, el otro cadáver que debía estar allí.»
Algunos amigos, de los pocos que tengo que puedan reconocer un cuento escrito por mí, quizá me atribuyan éste; pero como ello pudiera enojar justamente al hombre que viajó en la máquina voladora de Vanderbaecker, quiero aclarar que a él es a quien debo su argumento, y que yo sólo he puesto lo que mi amigo el farmacéutico no podía tener en su carta. Conste así.

PRIMERA VERSIÓ. FRAGMENTS DEL PROCÉS SEGUIT I REALITZACIÓ. (Marta Rovira Amigó; Maria Ortega Monsonet; Martí Andiñach Fernández)

1)Anàlisi del conte:

"El conte a adaptar està estructurat de la següent manera: - Introducció: Presentació dels personatges principals: per una banda el que denominarem Sr. X" -el farmacèutic- "amic del protagonista, i el Sr. Arturo Vanderbaecker; per part del narrador, el qual coneix als dos homes.
- Nus: Desenvolupament dels esdeveniments que desencadenaran el final. Vanderbaecker descobreix que la seva esposa té un amant i es proposa matar-los. Busca l’ajuda del seu amic (el Sr. X) i tots dos emprenen un viatge en cotxe cap a la mansió dels Vanderbaecker. Aquest condueix ràpid i perillosament, cosa que espanta al seu amic. Un cop arriben a la mansió, descobreixen que la dona i l’amant ja han marxat. Vanderbaecker abandona el seu amic i surt corrent amb el cotxe en busca dels amants.
- Desenllaç: El Sr. X es queda sol enmig de la carretera. Finalment, un cotxe el recull per portar-lo a casa. En el camí per la carretera es topen amb un accident automobilístic. El cotxe de Vanderbaecker i el que portaven la Sra. Vanderbaecker i el seu amant en són els protagonistes. Tots tres personatges són morts. El Sr. X busca un altre cadàver que hauria d’estar allà: el seu.

L’argument d’aquest conte consisteix en el fet que un personatge, el qual és un home peculiar que ha viatjat per mig món (Vanderbaecker), amic d’un home tranquil i pacífic (X), es torna boig al saber que la seva dona té un amant i acaba per matar-la a ella, a l’amant i a ell mateix, fent testimoni d’això al seu amic.

La idea nucli subjacent en aquest conte és la venjança. També és un factor important la gelosia i el sentiment de possessió del Sr. Vanderbaecker cap a la seva dona."

2)Guió literari:
-Adaptació

"L’adaptació d’aquest conte ha estat realitzada a partir de les parts de la història que ens han semblat més importants. No s’hi inclou la descripció del personatge principal i les seves aventures, ni tampoc l’explicació de com es va conèixer amb el seu amic el Sr. X (en el conte caracteritzat com a farmacèutic). Tampoc s’inclou la participació del narrador del text. Tanmateix, tal i com en el conte, en el còmic es dóna importància a les escenes en que els dos protagonistes viatgen en automòbil, així com les sensacions que això produeix en el Sr. X. D’altra banda, s’han incorporat i ressaltat, escenes entre la Sra. Vanderbaecker i el seu amant, per tal de poder explicar més gràficament l’orígen d’aquestes ànsies de venjança que sorgeixen en el Sr. Vanderbaecker.

En quan a l’estructura narrativa del còmic, no s’ha estat fidel a l’original del text. Les escenes en que els dos protagonistes viatgen en cotxe s’intercalen amb les citades escenes en que apareixen la Sra. Vanderbaecker i el seu amant al llit de la mansió Vanderbaecker mantenint relacions sexuals (escena que en el conte únicament queda implícita)."
-Temporalització

"En la primera pàgina hi ha dues escenes que s’intercalen. Per una banda, de fons, un cotxe avança per una sinuosa carretera que creua uns penya-segats. Per l’altra, en les vinyetes ben delimitades sobre l’escena del penya-segat, una parella manté relacions sexuals i després es vesteix. En cap moment es veu la cara de l’home que està amb la dona, per tal de donar una atmosfera de misteri. De moment tampoc sabem qui es troba dins el cotxe que recorre els penya-segats.

En la segona pàgina, en les vinyetes definides, veiem com la parella d’amants guarda les maletes al maleter d’un cotxe i marxa de la casa en un cotxe familiar. L’escena queda tan llunyana respecte l’espectador, que seguim sense conèixer l’identitat de l’amant. D’altra banda, la resta d’espai de la pàgina està ocupada per un altre vinyeta en la que estan immerses les altres dues vinyetes; són vinyetes dins una gran vinyeta (com en la primera pàgina). En aquest gran espai veiem al conductor del cadillac i el seu acompanyant de front, seguint l’escena de la pàgina anterior del automòbil per la carretera. Gràcies a aquest pla coneixem als dos personatges i les seves reaccions. (...)"

-Personatges (esbossos)

-Escenaris (esbossos)

Nota Important: Tinguem en compte de què encara que aquí s'hagin mostrat, els esbossos de personatges i escenaris, després de l'actorialització i la temporalització, pel que fa a la realització, primer cal recollir la documentació necessària per concretar els perfils definits. Això vol dir que aquests esbossos, en realitat formarien part del guió tècnic, juntament amb el story board.

-Documentació

3)Guió tècnic pormenoritzat (pàgina 1 i part de la 2)

-Story board pàgina 1

4)Realització final

SEGONA VERSIÓ (Miguel Ayesa Usechi; Alba Martínez Feito; Penélope Vallejo Gómez)

Còmic i literatura I

2009-10-09T00:23:00.003+02:00

PRESENTACIÓ

Avui tinc el plaer de presentar-vos el resultat d'alguns treballs realitzats a l'assignatura "Narració Gràfica" del departament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L'objectiu fonamental rau en l'adaptació d'un conte literari a relat visual. El fet d'escollir el còmic com a mitjà es deu fonamentalment a la facilitat tècnica i infraestructural de la seva realització gràfica.

Cal tenir en compte de que es tracta de treballs realitzats per alumnes de segón curs de carrera que, malgrat les possibles mancances, tot i així tenen una gran qualitat metodològica i de formalització. US RECOMANO GAUDIR DE LA DIVERSITAT D'ADAPTACIONS I ESTILS AMB QUE ES MOSTREN CAPAÇOS DE TRANSMETRE LA CONJUNCIÓ DE SUBTILESES QUE AMAGUEN LES DIFERENTS VISIONS D'UN MATEIX RELAT.
Podreu veure més correctament les imatges -tamany real- clicant amb el ratolí a sobre d'elles.
Es varen proporcionar dos contes alternatius per triar-ne un. Els contes son "Reclamación póstuma" de Jean Lorrain (Cuentos de un bebedor de éter) i "El automóvil" de Rubén Martinez Villena (Narrativa Cubana de la Revolución).

Avui us oferim tres adaptacións del conte de Jean Lorrain i properament us en presentarem dues més del darrer conte. Els alumnes responsables de les adaptacions d'avui son: 1ª Brisa Esteve Pardo; Carlos González San Millán; Adrián García Díez. 2ª Annabel Salses Huerta; Beatriz Calafell Arteseros. 3ª Bruna Valls Murtra; Mateus Ch. Rocha.

El plantejament que es fa del treball, on interessa més avaluar el procés metodologic seguit i la comprensió del llenguatge visual, que la qualitat artística, consta de les següents fases:

1) Anàlisi semàntic del conte: Determinació de l’estructura narrativa. Establiment del seu argument i explicitació de la idea nucli subjacent. Posteriorment es mantindran, com mínim, en el procés d’adaptació, l’argument, la idea nucli i els rols i escenaris bàsics sense caracteritzar.

2) Realització del guió literari:
2-1 Aspectes bàsics del procés d’adaptació: a)Determinació de l’abast i característiques generals de l’adaptació (grau de fidelitat a l’obra original). b) Definició del punt de vista des del qual s’enfocarà la narració. c) Definició del tipus de tractament que s’atorgarà al relat.
2-2 Formalització dels diversos passos del guió literari: a)Temporalizació: Definició de les situacions o escenes constitutives de la trama del relat visual. b)Actorializació: Definició precisa dels estereotips i rols dels personatges, tant en el que afecta al pla del contingut, com al pla de l’expressió dels mateixos. c)Espacializació: Definició d’escenaris propis de les distintes situacions, atenent al pla del contingut i al pla de l’expressió.
2-3 Procés de documentació: Recerca exhaustiva i presentació clarament classificada de tota la documentació necessària per a la caracterizació d’actors i escenaris. Dita documentació ha de permetre proporcionar la versemblança exigible al relat, atenent al tipus d’adaptació triat.

3) Elaboració del guió tècnic: 3.1 Planificació, el més completa i especificada possible, de totes les estratègies de muntatge a utilitzar, dels aspectes relatius a morfologia i conectius, així com dels aspectes figurals relatius a cada quadre. 3-2 Formalització del guió tècnic en la corresponent taula de registre. 3-3 Realització del story board, acompanyat dels corresponents esbossos, relatius a caracterizació d’actors i escenaris.

4) Realització definitiva de la història en imatges.

EL CONTE ORIGINAL: RECLAMACIÓN PÓSTUMA - JEAN LORRAIN

Colgada junto a la cama, la cabeza con los labios pintados,
Tranquila y descolorida, de la que goteaban sus pesados coágulos de sangre
Sobre una bandeja de cobre resplandeciente
Y atiborrada hasta los bordes de lirios y jacintos.
Esos grandes ojos color verde mar de pupilas apagadas,
Esos cabellos de un rubio rojizo, aureola de oro flavescente,
Hasta los ásperos resplandores de púrpura que salpican
Ese cuello martirizado, lleno de sordos quejidos,
El que los había pintado, embriagado por una feroz esperanza,
Una vez que lo hubo secado al fuego del hogar,
Besó largamente aquella boca rosácea,
Colgó la cabeza en la pared y, vistiéndose de negro,
Le hizo de su dolor de hombre un sombrío incensario,
Artista enamorado y vivo de una figura de escayola.

"Y que es esa cabeza que tiene usted ahí, un vaciado, en escayola o una cera pintada? Está muy conseguida como horror y es de una bonita perversión de gusto, esa cabeza degollada encima de ese cobre lleno de muguetes y jacintos... Parece un primitivo... alguna santa Cecilia... ¿es antiguo por lo menos?» Y de Romer, poniéndose de puntillas, acercó sus ojos miopes al tapiz y observó los detalles, como un curioso prodigiosamente interesado, del yeso coloreado que colgaba de la pared de mi despacho.
Y cuando le hube confesado que el primitivo, al que admiraba tan sinceramente, era una simple escayola del Louvre, decapitada para la circunstancia, un deseo que me había invadido por poseer, sangrante y martirizada, a la famosa Mujer desconocida de Donatello, que la degollación de aquel busto era de mi invención y que era yo quien había dado la orden y el encargo al vaciador de añadirle coágulos de sangre; cuando por fin le hube confesado, un poco confuso, como un niño cogido en falta, que la bárbara iluminación de aquella escayola, el verde glauco de las ciegas pupilas, el rosa marchito de los labios, los toques de oro de los cabellos, hasta la húmeda púrpura de los coágulos eran mi obra de pintor o más bien la torpe dedicación de un día de pereza que pasé ensayando vanos intentos: «No es tan torpe, masculló de Romer, esta vez tan cerca de la escayola que su mejilla casi rozaba los coágulos sanguinolentos; no es tan torpe... al contrario. La ejecución es ingenua, pero posee una rara pureza de sentimientos... de sensación, quiero decir, o más bien de intuición, porque usted jamás ha visto la cabeza de una mujer guillotinada, que yo sepa.» Y como me quedé confuso, un poco molesto: «¡Evidentemente, no!», de Romer se volvió hacia mí, de pronto con gravedad y, hundiéndome sus ojos claros en los míos: «Ah, entonces ahora es usted perverso y audaz? ¡y se dedica a mutilar obras de arte!»
Y como no rechisté, estupefacto por aquel ataque: «De forma totalmente ingenua usted ha cometido con respecto a Donatello un crimen de pensamiento y una profanación. Usted ha decapitado su sueño haciendo de su busto una cabeza de mártir; la Mujer desconocida, de la que tiene usted aquí su cabeza degollada y sangrante, ha vivido, si no en la realidad, por lo menos en el cerebro del artista, y con una vida muy superior a nuestra miserable existencia humana, porque fue evocada antaño por ojos visionarios que están desde hace mucho tiempo apagados y ha traspasado las revoluciones y los siglos, su forma todavía nos obsesiona, a nosotros los modernos que estamos desprovistos del don de la visión y de la fe, y su misteriosa sonrisa y su imperecedera belleza.
—¿Entonces, usted cree...? murmuré, emocionado a pesar mío por el tono grave y rebuscado de Romer.
—Yo sólo creo que es usted un verdugo. ¿Cómo se le ha ocurrido la satánica idea de mutilar este busto? Es una fantasía absolutamente diabólica y usted ni siquiera parece sospecharlo. Es algo que nunca le ha impedido dormir, ¿verdad? ¡Ah! es usted un gran criminal y un criminal inconsciente, que es la especie más peligrosa, ¿y ha dormido después en esta habitación, si no dormido, trabajado hasta tarde por la noche, completamente solo durante la noche, y nunca ha tenido pesadillas, ni siquiera inquietudes? ¡Muy bien!, está usted maravillosamente organizado, yo nunca lo hubiera conseguido.» Y como estaba muy intrigado por todo aquel misterio, insistí para obtener más amplias explicaciones: «Lo más que puedo decirle, concluyó de Romer, es que mutilar una obra de arte es un verdadero crimen y que se trata de un juego que a veces resulta peligroso.» Y, sin querer añadir nada más, de Romer me estrechó la mano y se despidió.
Ese de Romer es un loco, un desequilibrado con ardiente imaginación, cuyo sentido común se vio desde hace tiempo perdido en las prácticas del ocultismo; es uno de esos innumerables obsesionados por el más allá que flotan sumidos en la lectura de Eliphas Levi, entre el misticismo aterrorizado de Huysmans y las fumisterías del salón de los rosacruces. Bastante hice yo con prestar atención a las pamplinas que le pasaron por la cabeza a propósito de la escayola que vio en mi casa; según él los estudios de los escultores estarían repletos de visionarios y la Escuela de Bellas Artes sería una sucursal de Charcot, mientras que todos los escultores que yo conocía resultaban ser por el contrario alegres, vitales, fornidos y barbudos con ideas y teces claras, más preocupados por las sensaciones que por los sueños. Los desvaríos de de Romer no tenían ni pies ni cabeza y a mí no iban a impedirme dormir.
Cómo pudo ocurrir que, unos días después, mientras trabajaba por la noche en la soledad y el silencio de mi despacho, al amor de la lumbre, los criados se habían acostado y yo estaba todavía levantado en medio del recogimiento de la casa, dejé de pronto de escribir y levanté instintivamente la cabeza con la angustiosa sensación de que no estaba solo en el amplio cuarto aislado por múltiples tapices y de que alguien, que no veía, estaba ahí. Y sin embargo no había nadie: a mi alrededor, a lo largo de las paredes, los vagos personajes de una tapicería antigua que vivían su vida de lanas y sedas desdibujadas, la caída de los pesados cortinajes de las ventanas herméticamente cerradas, y aquí y allá, en la sombra, al resplandor intermitente del fuego, el oro de un marco o el reflejo de un bibelote se despertaban bruscamente en el extremo de un arcón; no había nadie, nadie visible y sin embargo, en el silencio de aquella casa muerta y de aquel barrio perdido, de aquel extrarradio cubierto de nieve, mi pluma ya no chirriaba sobre el papel, mi respiración se volvió más breve y más silbante, había alguien allí, si no en la habitación, entonces detrás de la puerta, y aquella puerta iba a abrirse para dejar paso a un ser o a una forma desconocida, una forma cuyos horribles pasos no hacían ningún ruido, pero cuya presencia sentía afirmarse espantosamente.
Cualquier cosa era mejor que aquella angustia, prefería cualquier cosa a esa duda y ya iniciaba el gesto de levantarme para dirigirme a la puerta, cuando volví a caer en la silla, anonadado. Al ras de una cortina de seda color verde turco, en plata, que ocultaba una puerta condenada, acababa de descubrir, destacándose en blanco sobre el azul del tapiz, un pie desnudo: y aquel pie vivía, estaba iluminado en los dedos por el nácar de las uñas, era un poco rosado en el talón y de una piel tan lisa y tan pálida que parecía un precioso objeto de arte, un alabastro o un jade posado sobre la alfombra. ¡Oh! ¡el arqueo de aquel pie! ¡la transparencia de sus reflejos! la seda verde de la cortina lo cortaba justo por encima del tobillo, un tobillo tan delicado que sólo podía pertenecer a una mujer. Me levanté, me precipité a pesar mío hacia la adorable aparición y el pie ya no estaba.
¿Habéis notado el imperceptible olor a éter que se desprende de la nieve? La nieve tiene sobre mí casi los mismos efectos que el éter, me desequilibra y me turba; hay gente incluso a la que vuelve loca; entonces nevaba desde hacía tres días; atribuí mi visión a la nieve.
Por otra parte la aparición no volvió a repetirse y, aunque inquieto durante algunos días, volví en seguida a acostumbrarme a las veladas solitarias en mi despacho. Pero, unas semanas después, una noche en que me quedé corrigiendo notas hasta muy entrada la noche, di un salto en la butaca, me incorporé bruscamente con la terrible certeza de que otra vez no estaba solo, y de que algo desconocido vivía ahí, cerca de mí, entre los tapices y las paredes; mis ojos se dirigieron instintivamente a la cortina turca de seda verde. Dos pies desnudos, esta vez, femeninos y encantadores se arqueaban sobre la alfombra; crispaban sus dedos que parecían agitados por una impaciencia febril y, por encima de sus tobillos, la seda verde de la cortina se ondulaba en toda su altura, hinchándose y abollándose en el lugar del vientre y de los senos, dibujando un cuerpo entero de mujer de pie tras el cortinaje.
Me levanté, invadido al mismo tiempo por el encanto y el horror: un poder más fuerte que mi voluntad me arrastraba; con los ojos dilatados por el terror y las manos hacia adelante, me precipité hacia ese cuerpo vislumbrado; lo presentía joven, flexible elástico y frío; pero ya no estaba ahí, mis manos impacientes se encontraron con el vacío y las uñas arañaron los bordados de seda.
Sin embargo aquella noche no había nieve.
Cansado de luchar, llegué a poner en duda mi cortina de seda verde pálida y sus arabescos de orfebrería: la había comprado en Túnez, en uno de los bazares de allí, y todo en ella era turbio, su procedencia y sus emblemáticos bordados en forma de pájaros y flores, incluso su color me inquietaba. Mandé quitar la cortina; la disposición de mi despacho sufrió con ello, pero recobré mi calma y recuperé el curso de mis trabajos nocturnos, como si nada hubiera pasado.
Inútil precaución porque, hace unos días me quedé como adormecido por la noche después de cenar, con los pies en los morillos, en el dulce calor de la alta habitación amiga, y me desperté de pronto aterido y con el corazón encogido en la oscuridad, junto a un fuego apagado.
Toda la habitación estaba sumida en una noche profunda, y como una capa de plomo pesaba sobre mis hombros, que me clavaba a la butaca en la que acababa de despertar, situada justo enfrente de la escayola pintada de la Mujer desconocida, y vi, ¡oh, terror! que la cabeza cortada brillaba extrañamente en la sombra. Con los ojos fijos, estaba bañada, en medio de un reflejo de oro, por un halo de claridad: una aureola la irradiaba, y sus ojos, sus terribles ojos, cuyas ciegas pupilas yo mismo había pintado de azul, dirigían dos miradas, que eran como dos rayos, hacia la puerta condenada, ahora viuda de la cortina que había mandado quitar.
En el hueco de aquella puerta, de pronto, un cuerpo de mujer se erigió, se irguió: un cuerpo de mujer completamente desnuda, un cuerpo azulado y frío de mujer decapitada, un cadáver de muerta apoyado en toda su altura contra la misma puerta, con una herida roja entre los hombros; sangre en forma de hilillos manaba del cuello abierto.
Y la cabeza de escayola colgada en la pared miraba el cadáver y en el marco oscuro de la puerta maldita el cuerpo decapitado se estremecía convulsivamente; y sobre la oscura alfombra los pies se retorcían, agitados por una angustia atroz; en aquel momento la cabeza lanzó sobre mí su mirada de ultratumba y caí aniquilado sobre la alfombra.

PRIMERA VERSIÓ. FRAGMENTS DEL PROCÉS SEGUIT I REALITZACIÓ (Brisa Esteve Pardo; Carlos González San Millán; Adrián García Díez).

1) Anàlisi del conte:
"(...) 1.-Hay una introducción poética sobre un objeto (la cabeza mutilada). Luego, el protagonista, a través de la recapitulación de una tertulia con un conocido, presenta este objeto escultórico (al que, según parece, le guarda un especial afecto) y familiariza al lector tanto con dicho objeto, como con su especial relación con este. 2.-La misma reflexión sobre la conversación, así como los comentarios que realiza sobre ella y la escultura de la cabeza abren una problemática (es este uno de los puntos clave a la hora de entender el hecho de que el relato de la posibilidad de distintas lecturas). 3.-Suceden varias apariciones fantasmagóricas de un cuerpo sin cabeza al protagonista, presumiblemente relacionadas con la cabeza mutilada. 4.- La acción culmina con la entrada en la inconsciencia del protagonista, que, siendo el narrador, da lugar al fin del relato. (...)"

2)Guió literari:
-Tractament:
"(...) Como ya se ha dicho, el texto tiene diferentes lecturas: desde una que vea la historia como el escarmiento dado a un profanador de obras de arte, hasta otra que vea una historia de un personaje visionario con una especial sensibilidad a la hora de contactar con fantasmas, por ejemplo. En nuestro caso, centrándonos más en el aspecto psicológico de la trama, hemos visto la acción como el progresivo aumento de una obsesión del protagonista, lo que le causa paralelamente la locura poco a poco. (...) Se ha considerado significativo también el hecho de que el protagonista hable en primera persona: este rasgo identificado en el relato ha dado pie a que el tratamiento que se realice otorgue un destacado papel a la dimensión psicológica (sobre todo del protagonista). Teniéndose esto en cuenta se ha creído oportuno que el tratamiento sea similar al que, sobre todo en cine, se denomina género “thriller”. Esto dará lugar a una representación realista, pero manteniendo la acción de ciertos elementos que ayuden a enfatizar este tratamiento, como el uso de claroscuros por ejemplo. En cuanto a la época en la que se ubicará la acción, aprovechando la relativa ambigüedad que parece tener el mismo relato literario en este sentido, se ha considerado poco problemático, aparte de interesante, el situarlo en la actualidad."
-Temporalització:
"Se ha decidido dividir el relato en cinco escenas, distribuidas en cuatro páginas. Esta división, corresponde por lo general a esa estructura que identificada en el relato literario. Dicha distribución sería la siguiente: 1.- Introducción poética: En el relato original se comienza con un poema introductorio a modo de prólogo describiendo la escultura de la cabeza cortada que estará presente en la historia. A través de una serie de viñetas con planos detalle de dicho objeto se intentará trasladar a imágenes esa introducción. 2.-Presentación (del protagonista): Tras la anterior introducción, de carácter más impersonal, se realizará otra introducción que familiaricen al lector tanto con la imagen del personaje en su entorno (el despacho) así como con determinados rasgos psicológicos de la situación de éste. 3.-Recuerdo: En la presentación el protagonista remite a una conversación pasada. En esta escena se recordará el diálogo mantenido por el protagonista con un amigo (De Romer) sobre la presencia en su despacho de tan inquietante objeto (la cabeza cortada). 4.-Reflexión sobre el recuerdo y primera aparición: tras esta conversación se vuelve a la situación anterior, el protagonista en su despacho. Tras cuestionarse algunos puntos que le fueron sugeridos por esa conversación, se encuentra en un punto de gran confusión, y es entonces cuando comienza a sentir una presencia en la habitación y acaba viendo el cuerpo de una mujer tras su cortina. 5.-Un tiempo después/ última aparición: Esta situación de crisis se vuelve pasajera, o más bien, algo intermitente para el protagonista. Su desconfianza le había hecho, incluso, acabar quitando las cortinas tras las que solía aparecer esa presencia femenina. Sin embargo, en esa situación de aparente normalidad no evita que acabe sucediendo la última y más nefasta aparición: un cuerpo de mujer degollado definitivamente vinculado a la cabeza cortada que era objeto de su confusión".

-Caracterització de personatges (presentem només el personatge principal):

"• Rol: El rol que hemos asignado a este personaje es el de ser el punto medio, el terreno en el que tienen lugar diferentes conflictos entre dos polaridades opuestas: culpa/impunidad; locura/cordura, etc.
• Rasgos propuestos para el plano del contenido: - Confusión. - Curiosidad. - Soledad. - Angustia. - Retraimiento.
• Rasgos en el plano de la expresión: a) Códigos de apariencia: - Sexo y edad: Hombre, mediana edad. - Porte: delgado, estatura media. - Código fisionómico: Rasgos permanentes: Facciones marcadas, ojos hundidos. Barbilampiño. Moreno. Rasgos móviles: La progresiva entrada en un estado de confusión/crisis, se manifiesta en la fisionomía bien a través de un rictus nervioso, o bien mediante una expresión sombría. - Códigos de vestimenta, ornamentación y otros rasgos: Viste con traje y corbata. Peinado con la raya a un lado. b) Códigos de actuación: - Al definir la gestualidad del personaje se ha procedido de la misma manera, es decir, se ha partido de los rasgos a nivel del plano del contenido. Así, estados como la angustia y la confusión se expresan haciendo que el personaje se apoye en su mesa de una determinada manera (apoyando los codos y sujetándose la cabeza o removiéndose el pelo); o el retraimiento, expresado por una postura ligeramente contraída de los hombros, acentuado por las expresiones faciales del personaje. Estados como la soledad, se harían visibles sin embargo, no tanto mediante la actuación sino por la relación del personaje con el escenario, o con su entorno (esto será tratado en el apartado de la espacialización). c) Las microconductas kinésicas: En este apartado se matizarán más ciertos rasgos pertenecientes a los códigos de la apariencia y de la actuación relacionados con la postura y los rasgos faciales. c-1) La postura: - Cabeza: normalmente erguida y frontal. - Los hombros: Ligeramente tensos en mayor o menor grado según el momento de la acción. - Los brazos: Se utilizan para apoyar la cabeza y apoyar el cuerpo sobre la mesa, para, como se especificaba anteriormente, expresar la angustia y el cansancio. - Las manos: Se remueve el pelo con las manos, las pone entrelazadas, realiza un moviendo convulso mientras escribe con la pluma. Gestos como estos hacen que las manos sean otro elemento que pueda ser utilizado como recurso para expresar tensión o nerviosismo tanto al personaje como a la acción. c-2) Los rasgos faciales: - Las cejas: ligeramente fruncidas. - La mirada: penetrante, inquietante y sombría. - Ojos: negros. - La boca: Sin ningún gesto especialmente significativo. - Arrugas en el rostro: ayudan a enfatizar en un momento dado lo siniestro del carácter del personaje".

-Escenaris:
"(...) En este caso sólo se trata de un escenario, que es el despacho del protagonista; en el relato original era el único espacio en el que se describía la acción, y no hemos considerado necesario ningún añadido por nuestra parte en este sentido, ya que la acción funciona bien aconteciendo en el mismo lugar durante toda la historia.
• Rasgos propuestos para el plano del contenido: Seriedad. Soledad. Desorden. Lobreguez. Comodidad. Intimidad.
• Rasgos en el plano de la expresión: - Espacio interior (aproximadamente 30 metros cuadrados). - Espacio privado: despacho personal dentro de la propia vivienda (del protagonista). - Espacio real: en algún momento dado puede adquirir un carácter más simbólico sobre todo si se tiene en cuenta la relación a nivel psicológico del espacio y de la mente del protagonista. Sin embargo se parte de que se trata de un espacio real, cotidiano. - Mobiliario, objetos y disposición de la habitación: Suelo: moqueta. Estanterías altas. Pared empapelada. Mesa: - Madera maciza. - Amplia, de despacho - Con todo apartado hacia los lados por el protagonista, creando un espacio vacío enfrente suyo. - Un flexo y un teléfono sobre ella. Marcos de madera en ventanas y puertas. Silla acolchada. Perchero. Cabeza colgada en la pared. Pared empapelada con motivos repetitivos.
Plano de la habitación:

-Mostra del procés de documentació:

"(...) hemos centrado el proceso de documentación en los objetos, el mobiliario, la ropa, etc. Es decir, para concretar mejor cómo se representarán gráficamente esos elementos de manera que concuerden con el tratamiento se ha pretendido dar al relato, limitando esta documentación hacia elementos que resultaran mínimamente significativos o relevantes en la historia. En la mayor parte de los casos las imágenes no han servido estrictamente de modelo, más bien cumplen una función orientativa, y es por eso por lo que en algunos casos de ha adjuntado más de una fotografía.
Si bien la historia transcurre en la actualidad, hemos creído que una manera interesante de ilustrar la seriedad y lobreguez a las que se hacía mención a la hora de describir el espacio, sería hacer presentes elementos un tanto clásicos, o fuera de época, en contraposición con elementos claramente actuales.
- Escritorio Luis XVI.

3)Guió tècnic pormenoritzat (1ª pàgina i part de la 2ª):
(clicant sobre les imatges es poden veure en detall)

Story Board (3ª pàgina):

4)Realització final:

SEGONA VERSIÓ (Annabel Salses Huerta; Beatriz Calafell Arteseros)

TERCERA VERSIÓ (Bruna Valls Murtra; Mateus Ch. Rocha)

Censura dins de "El Jueves"?

2009-09-19T21:03:00.008+02:00

Aquest acudit (ben innocent, per cert), encara que ens pugui resultar difícil de creure, sembla que li ha censurat el mateix "El Jueves" a un dels seus dibuixants!.

Franchu, Francesc Llopis Surrallés, és col•laborador d'El Jueves. El seu blog és aquest:

http://comicaire.blogspot.com/

He rebut aquest e-mail que m'ha semblat prou significatiu per reproduir-lo aquí:

"Franchu ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació i li han negat. Demana que se'n faci difusió.
És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres".

Jo hi afegiria que sembla mentida que una publicació, catalana, amb l'historial de "El Jueves" no tingui por de publicar una crítica ferotge sobre la monarquía (quasi tots els partits espanyols son monarquics, per acció o omissió) i, en canvi, s'autocensuri quan es tracta de la realitat catalana.

Senyors de "El Jueves", com podeu decebre així als qui us hem seguit durant tants anys i havent mostrat no tenir por de res?. O potser a vosaltres Catalunya, l'autodeterminació, també us semblen més perillosos que el franquisme?.

Quan estic moix. I got the blues.

2009-09-19T02:51:00.000+02:00

Quan estic moix. I got the blues.

Des de la corda fluixa,

solcant la cara fosca,

nascuts per ser salvatges,

cal forçar la màquina.

Cal forçar la màquina,

just a la corda fluixa,

si nasquerem salvatges.

Sempre a la cara fosca.

Moix a la cara fosca.

Vaig forçant la màquina.

Nascut per ser salvatge?:

Sempre a la corda fluixa.

Tots a la corda fluixa?.

Nascuts per sobreviure?.

Amb por a la cara fosca!.

FORÇATS A FORÇAR LA MÀQUINA!.

Per a Johnny Cash (I walk the line); Lou Reed (Walking in the wild side); Steppenwolf (Born to be wild), i Gato Pérez (Se fuerza la máquina). Tot mig veïent la pel.licula "Walk the line", biografia de Johnny Cash, i recordant Der Steppenwolf, novela de Hermann Hesse.

Aquest any, un indi desconegut, venedor furtiu, m'ha regalat una cervesa. Una parella desconeguda em va regalar un pastisset a les Rambles. Un membre desconegut de l'organització d'una manifestació, em va regalar una estelada, davant del Parlament de Catalunya. I l'onze de setembre, un llibreter desconegut em va regalar el llibre sobre tres poetes (Rainer Maria Rilke, Màrius Torres, Antonio Machado), que fullejava al carrer a la seva parada de la Ronda Sant Pere. Us sembla que té sentit?.

Francesc Marcé

18-9-2009 2 a.m.

FINS QUAN ENS ESTAFARAN LES ELECTRIQUES?

2009-09-18T01:52:00.007+02:00

Increïble! (és sols una expressió tòpica). Aquesta nit se n'ha anat més de deu vegades la llum en una hora. M'ha deixat amb material a mig penjar a internet. M'ha fet entrar un virus que tenia controlat.

Primera trucada emprenyat a avaries. Em surt un català. Tot i que m'identifico, però com que em queixo aïrat, em penja el telèfon. Segona trucada. Amb surt un que sólo me entiende en español. Ni em demana identificació. M'entero (que despistat jo, doncs vaig enterrar el paper que ho explicava en un racó fa temps) que ara tenim subministradores i comercialtzadores. Però de les primeres només ni ha una: la de sempre que ha canviat de nom. Al.lucina Mari Pili.

Hauria d'escollir entre una pila de venedors que em subministraran el mateix producte que no funciona, però potser em costi un euro més o menys estar tot el dia turmentat per les companyies elèctriques. Quan plou tot se'n va a fer punyetes. I aquí plou molt cada any.

Avui eren com a mínim Cerdanyola -crec- i Castellar del Vallès. Una amiga del facebook també ho comentava: crec que viu a un altre lloc. Quants altres us heu trobat en el mateix cas avui?. Històricament jo no he tingut mai un bon servei, ni ara ni quan vivia a Barcelona.

He aconseguit, fa temps, denunciant-ho a la Generalitat, que es reduïssin les continues pujades i baixades de llum, fins al nivell d'una espelma, que no he vist ni a Cuba. Però el transformador més próxim falla cada dos per tres i ningú fa res. Sembla que no ens en sortirem mai.

Abans, parlaves amb un empleat d'una concessionaria de vés a saber on, que no en tenia ni idea. Ara ja no sabs ni amb qui parles. Ara ni sabs de qui és la responsabilitat final del que està passant, no ja en general, sinó a cada incidència.

Si abans ja havies d'avisar tu, com a veí, que hi havia una avaria, doncs sinó ni se n'enteraven... Potser us penseu que FECSA ENDESA, abans, i qui sigui ara, tenen una gran xarxa de control que detecta què passa?. Ingenus. Sempre truca algun veí i els altres s'imaginen que això és Hollywood. Al meu barri acostumo a ser jo. La darrera vegada aquest agost, i ningú sabia que hi hagués una avaria: no els havia avisat cap veí, et deien. I jo què es pensen que soc?, els havies de respondre, i què es pensen que estic fent?.

Abans encara et sortia l'alternativa de si volies ser atès en català o en castellà. Ara et toca qui et toca i se ni en fot. Galdós favor doncs el del govern español, que ens segueix mantenint esclaus del mateix monopoli, que abans es deia FECSA-ENDESA i ara es diu ENDESA ENERGIA XXI. Això, si més no, és el que m'ha aclarit l'home de la segona trucada, doncs si llegiu la carta que varem rebre, sembla que puguis canviar de subministrador, sens distingir-lo bé del concepte de comercialitzador, que barreja continuament.

Sembla doncs que de subministrador només n'hi ha un. Abans n'hi havia més segons zones, que van tendir a concentrar (deuria ser en nom del lliberalisme). Ara s'hi hi ha diferències són mínimes i t'has d'empassar igualment el que et donen. Perquè aquí no diem també que tenim dret a decidir?. Crec que ja ho sabíem tots abans de començar. Doncs que jo sàpiga, com en la telefonia, d'infraestructura només n'hi ha una. I no he vist que quan canvies de companyia et posin, un cablejat o uns transformadors que no ens deixin a les fosques, com és costum en aquest país cada vegada que cauen tres gotes o fa quatre llampecs. Recordem el gran desastre de Barcelona i general, no fa pas tant, amb transformadors portàtils, fins i tot portats de l'estranger.

JA SERIA HORA QUE COMENCECIM UNA CAMPANYA AL FACEBOOK, O A ON SIGUI, recollint desenes de milers de signatures, exigint que es posi ordre definitivament en el sector de l'electricitat. I no és que aquest sigui l'unic, però si el central, doncs si falla aquest, fallen tots. Quants anys més deixarem que ens segueixin estafant?. Al govern l'unic que l'interessa és treure impostos d'on sigui i fer veure que juga en aquesta mentida del lliure mercat, que ara està de moda tant a dreta com a esquerra, i que no se la creuen ni ells, doncs seguim estant en mans de quatre monopolis, que gaudeixen de total impunitat, com en els millors temps del franquisme. De tot això, abans, si no m'equivoco, els d'esquerres en deien un règim oligàrquic.

Que la Generalitat hi entri a fons de veritat d'una vegada i no es limiti a posar alguna multa de tant en tant, que no els fa ni pessigolles, o a atendre alguna queixa aillada!. A quí hem de recórrer? Potser al síndic de greuges?.

Estratègies i efectes de la publicitat

2009-09-17T01:21:00.006+02:00

Article sobre els recursos utilitzats per la publicitat a fi i efecte de resultar eficaç, així com dels condicionants d'aquesta eficàcia.
Publicat a "Tecno 2000. Revista per a la innovació tecnològica a l'empresa" Revista de la Fundació Catalana per a la Recerca. Número 22. juliol/agost 1989. Pàgines 7-14.

enllaç: Clicar al títol per obrir l'article.

Arenys: Sortim de l'armari!. Votem tots!.

2009-09-09T20:23:00.014+02:00

L'Albert Om en l'article d'opinió de l'Avui.cat de 1 de setembre titulat "L'onze i el tretze" deia: "Ja ho tenim. Catalunya, capital Arenys de Munt. 13 de setembre, la nova Diada Nacional de Catalunya. I és que el millor que li podia passar al referèndum d’Arenys és que el prohibissin." I afegia més avall: "Regalaria, amb l’edició del 13 de setembre, unes petites urnes perquè cada lector pugui fer el seu propi referèndum d’independència. (...) Després cadascú que pengi els resultats a la web AVUI.cat, els sumem tots i ja serem independents. O faltarà molt poc".

Als comentaris a l'article Meliq Salau assenyalava: "També cal fer una crida a gent de fora de la política per tal que surtin d'una volta de l'armari i proclamin llur compromís independentista". Li he robat l'expressió pel títol d'aquest article. El que diuen tots dos em sembla fonamental.

Jo hi vaig afegir: Ja és hora de que en aquest país la gent es mulli. Que tothom comenci a sortir de tots els armaris. No calen ni referèndums. Que cadascú dongui la cara obertament en públic sense embuts i després fem el recompte. El problema és que en aquest país l'ombra del franquisme encara és massa allargada. Tots som uns figaflors. Cada vegada hi ha més gent que opina, però quasi tothom ho fa amb pseudònims i no s'atreveix a identificar-se. Mentre anem així malament. Aquí sembla que tothom hagi fet la mili, homes, dones, i objectors.

En Lluis Tarrés, respecte als comentaris d'Enric Canela sobre la votació de Directe.cat, a què després farem referència, li diu: "A Vic la por fa estralls. Estem en un moment que els porucs i pusil·lanims no tenen lloc en aquest camí que plegats hem començat".

Doncs si Lluis, la por que ja tenim i estan fomentant des de l'espanyolisme i els poders de l'Estat pot fer estralls. Aquest és un problema fonamental que cal combatre i com més siguem donant la cara més difícil ho tindran per atemorir-nos. Ara afavoreixen directament que a Arenys hi hagi violència, anul.lant la decisió de l'ajuntament de recolzar la consulta popular, anul.lant l'ajornament de la manifestació de Falange per part de la Generalitat i forçant la coincidència amb el mateix dia del referèndum.

El compromís i la pèrdua de la por son les dues claus de volta necessàries. I en tots dos sentits, a un ritme trepidant s'estan produint continuament aconteixements molt esperançadors. Per una banda els nostres enemics han resultat ser els nostres millors aliats, com ja apuntava l'Albert al principi del seu article. L'Estat espanyol promovent la prohibició de la iniciativa "anecdòtica" d'aquest poblet digne d'Astèrix, servint-se d'un advocat falangista. La jutgessa espanyolista amb les seves decisions. Tot plegats han aconseguit que l'espurna d'Arenys de Munt acabés provocants autèntiques flamarades de l'alçada d'un campanar.

Com volia l'amic Salau, cada vegada més personalitats públiques estan sortint de l'armari i han decidit mullar-se (molts ja ho havien fet, d'altres encara no). Ho ha fet en Joan Laporta, L'Albert Om mateix, en Salvador Sostres, o l'ex-conseller Salvador Milà d'ICV, defensant com advocat el referèndum d'Arenys davant la justícia. D'entrada només cito alguns noms coneguts, però el llistat com veurem es fa inacabable.

Com acostuma a passar darrerament internet s'ha convertit en cavall de batalla. Ha sorgit la pàgina "Decidim.cat". Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, disposats a promoure consultes com la d'Arenys als seus Ajuntaments, on els consistoris adherits ja s'apropen als dos centenars i els càrrecs electes ja arriben a 1201.

El dia 17 a les 24 hores ja son 1240.

http://www.decidim.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3&Itemid=2

Vilaweb, sempre al peu del canó, ha començat el dilluns dia 7 la campanya Vullvotar.cat, mitjançant la qual podeu proclamar que tenim el dret de votar en tot moment sobre el nostre futur. Les primeres adhesions van ser la del batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra; el regidor de la CUP de la mateix població, Josep M. Ximenis; l'actor Joel Joan; l'economista Elisenda Paluzie; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i l'historiador Jordi Bilbeny. Tres dies després, a les 10 de la nit d'avui dia 9 ja ha aconseguit 5696 adhesions. Jo he signat a les 6 de la tarda. A les vuit hi havia 106 signatures més, però és que dos hores més tard n'hi ha 278 de noves!. Com veieu el creixement és en progressió geomètrica. Si seguim així podem arribar on volguem!. VOTEU CATALANS!.

El dia 17 a les 24 hores ja s'hi han adherit 9573 persones.

http://www.vilaweb.cat/vullvotar/index.php

Al Facebook proliferen els grups que demanen als seus ajuntaments la convocatòria de referèndums com el d'Arenys. Un cas interessant del Facebook és la iniciativa de Moisès Rial amb el grup "Volem referèndum d'autodeterminació a tots els municipis del país". No fa ni dues hores havia aconseguit 5707 membres. En aquest moment ja en som 5849, i això que el Facebook, a diferència de Vilaweb és un espai restringit als membres.

A dia 17 ja som 9164.

Finalment el cas més "formal" i interessant, en la mesura que pot servir de baròmetre de'n quina mesura som capaços de perdre la por i tirar endavant sense complexes. El diari d'internet Directe.cat, a què ens referiem al principi ha posat en marxa una consulta per la independència, paral.lela a la d'Arenys de Munt, a fi de què tots els que no podran votar a la "nova Capital de Catalunya", puguin fer-ho igualment. La iniciativa ha començat avui mateix dia 9 i durarà fins el dia 13 a les 12 de la nit. Els resultats es donaran a conèixer amb els de la consulta d'Arenys. Això si, per ésser rigorosos i evitar fraus, en aquest cas cal proporcionar el número del DNI. Les dades son confidencials i s'esborraran de manera immediata al final del recompte. Avui, fins aquest moment han votat 580 persones. Mullar-se de veritat doncs ja costa més. NO ENS HO PENSEM DUES VEGADES I ENDAVANT!. Aconseguim el creixement espectacular dels altres cassos indicats.

Han votat 1489.

http://www.directe.cat/consulta

Pensem una cosa. Allò tant suat de què la unió fa la força és una veritat com un cabàs. Si només som 50 ens poden posar a la presó sense gaires problemes. Si en som 500, el fet ja es convertiria en un escàndol. Si en som 5.000, haurien de començar a habilitar camps de futbol com al Xile de Pinochet. Si en som 50.000 els caldria començar a movilitzar trens i construir camps de concentració com a l'Alemaya nazi amb els jueus. Si arribem als 500.000, voldran pactar amb nosaltres la independència, abans de perdre del tot la gallina dels ous d'or.

Afortunadament som a l'Europa democràtica on Chèquia i Eslovàquia es van separar civilitzadament. Groenlàndia negocia la seva independència amb Dinamarca, i Escòcia es planteja referèndums d'autodeterminació.

Tot i que el senyor Aznar, en aquella mena de fundació que té, es plantegi enviar els tancs a Catalunya quan calgui. Deu enyorar una mena de Kosovo, amb els deu mil de sempre atrinxerats a Montserrat, bombardejats amb napalm i, després d'una intervenció de la OTAN: la independència. Seria millor la primera opció. Però d'una manera o una altra, el resultat és el mateix. Tenen les de perdre.

Tal faràs, tal trobaràs. Conte d'estiu.

2009-09-08T22:46:00.010+02:00

S'havia anat escolant feixugament aquella tarda de final de juny, entre gota de suor i gota de suor. Un altra dia de feina, a voltes monòtona, a voltes emprenyadora. Però aquell era un dia diferent. Era divendres. Jo ja feia temps que, per pura necessitat de supervivència, havia decidit, com quasi tothom (mira tu que original), que els divendres tocava xerinola.

Vaig abandonar els estris quotidians i em vaig decidir a emprendre el camí de l'aventura coneguda, però sempre nova. Em vaig dirigir cap a l'altra punta de la ciutat. Cap el cantó salvatge. Primer vaig fer un mos i després em vaig encaminar cap aquell bar de sempre, fosc i ple de fum, on em trobava amb altres homenots i donotes com jo, companys de nits en vetlla.

De mica en mica varen anar arribant els habituals. El xarcuter que feia de pintor surrealista. El botiguer, pallasso de vocació, que actuava en locals de mala mort per quatre xavos. El dependent que ens llegia els seus poemes, escrits a la llum d'una espelma. El professor d'escola activa que es transvestia cada nit. El carnisser amb tarannà de filòsof, que debatia amb entusiasme les seves noves teories. Aquella noia de cara eixuta i misteriosa, que es passava les hores jugant a escacs. Aquella altra que servia copes, llogava una habitació de casa seva, i es lliurava després a la seva vocació teatral. Aquella que, darrera de la seva pinta de mosqueta morta, es destapava de cop cantant amb la guitarra cançons que et feien estremir...

Parlaves una estona amb un i una estona amb l'altra, i es formaven petits cercles de conversa, seriosa, informal o esbojarrada. Corria a mars la cervesa, com qui no vol, i circulaven ritualment els cilindrets de maria. I molt sovint t'hi trobaves algú que no havies vist mai i, com per art de màgia hi entaulaves conversa, per acabar descobrint sempre una persona que et sorprenia, i que tenia molt més a dir que tots aquests entesos que parlen massa.

Així la nit, a poc a poc, sens adonar-nos-en, s'anava apropant al dia. Varen passar els segons, els minuts i les hores i va arribar el moment en que l'amo del bar, fart de tots nosaltres, però a l'hora un més de la colla amb ganes de participar sense obligacions, iniciava el ritual de retirada. Es posava seriós i en un temps que es podia perllongar des d'uns minuts a una hora, feia l'impossible per foragitar-nos del local.

Però no us penseu que aquí s'acabava la batalla. Aquest era precisament el moment de la incertesa i l'esperança. Mai se sabia què podia passar. A vegades, acabàvem en massa tots al bar de la cantonada, que tancava més tard. En d'altres ocasions uns marxaven cap a casa, o vés a saber cap a on, i d'altres s'escampaven en petits grupets, tot passejant, tancant un bar darrera l'altra, o anant a esmorzar al local més matiner del barri.

Ara bé, de tant en tant, es produïa l'inesperat més esperat. Algú s'animava, feia pinya, i arrossegava als més incondicionals cap a casa seva. Llavors érem com una processó que s'esmunyia lentament, parada rera parada, recorrent carrerons, fins la llar de l'il.luminat. Però això també implicava els seus rituals, sovint fruit de la mancança: No tenim beguda!. Algú ha d'anar a cercar cervesa!.

Doncs si, aquell precís divendres em va tocar a mi fer de furtiu caçador de "birres" enllaunades. A aquestes hores de la matinada hi ha tota una munió d'indis i "pakis" que te n'ofereixen pel carrer. Jo vaig anar a topar amb un indi. Cervesa...?, Cervesa...?. Ja estavem salvats. El vaig seguir pel mig de carrerons recargolats sense final, fins arribar on el seu "còmplice" les tenia amagades. Ell només en duia dues a la mà. I aquest detall tant senzill va ser el desencadenant d'uns fets que, al cap de poc temps, em deixarien bocabadat.

Mentre anàvem a la cerca del manà pel col.lectiu d'eixelebrats, ens varem creuar amb una parella jove d'estrangers, que també varen requerir els seus serveis. Eren dos i ell tenia dues llaunes. Tot normal. Però vet aquí que quan els va dir que valien dos euros, aquella parellona només tenia un bitllet de vint. Això per a l'indi evidentment era un handicap. I ells s'anaven a quedar frustrats. A mi em va sortir de dins sense pensar (sovint em passen aquestes coses): "Ja us convido jo", els vaig dir. El xicot, amb els ulls foragitats em deia: "però si jo soc un fill de puta!". La noia em mirava sens saber què dir. L'indi no sabia com reaccionar. "M'és igual. Ja us convido jo", vaig reblar. I així va ser.

Ells dos se'n varen anar entre atordits i contents. Mentre continuàvem fins el punt de destí, l'indi no parava de mirar-me i gesticular. Semblava com si se li hagués aparegut un bodhisattva o una deïtat mateixa, i els seus gestos, vaig poder interpretar que eren, com de reverència o admiració. El fet és que, quan varem arribar on hi havia les provisions, li vaig demanar deu cerveses. Les va anar a buscar. Les vaig comptar i n'hi havia onze. En dir-li, em va respondre: "te la regalo".

Mentrestant, els meus col.legues ja es començaven a posar nerviosos amb la tardança i, afortunàdament, em varen trucar pel mòbil. Dic afortunàdament perquè, entre tanta giragonsa per carrers amb poca llum jo ja estava pràcticament perdut. Després la matinada és va allargar fins les nou del matí, com sol passar en aquestes ocasions.

Va passar una setmana de treball embrutidor. I va tornar a arribar el divendres. La fortuna ha volgut que sempre sigui així. Havia arribat el dia de la gresca.

Vaig desfer-me de tot el pes mort i vaig començar la rutina alliberadora dels divendres a la nit. Al bar ens hi varem trobar tots o quasi tots: el pallasso, les pallasses, els pintors, els poetes, les actrius, els filòsofs...tots ells de vocació i cap de professió. Va córrer la cervesa, la maria, la conversa, els acudits, el debat i les confessions inconfessables, com cada divendres a la nit.

Arribat el moment l'amo ens va fer fora com d'habitud i varem acabar una colla al bar de la cantonada. Però la gent es va anar esmunyint de mica en mica. I el bar de la cantonada també va tancar. D'entre els últims de Filipines, aquell dia no n'hi havia cap de gaire animat com per continuar la gresca més enllà. Al final em vaig quedar sol, a la porta del bar tancat i pensatiu. Això de tant en tant també succeeix i no és cap drama. "Què faig ara?" em vaig preguntar. Encara no tenia cos de retirada. Però sempre hi ha una sortida.

Aquell dia em vaig dirigir cap a la rambla del barri, on sempre fa goig de passejar. Feia hores que no menjava i em va venir gana. Tot era tancat. Però com si alguna deïtat s'hagués compadit de mi se'm va aparèixer un "paki" oferint-me un pastisset de carn. Ja estava salvat. Li vaig dir que si i li vaig preguntar quan valia. "Un euro" em va dir. Vaig treure el moneder de la butxaca. El vaig obrir, tot inclinant-lo perquè llisquessin les monedes, però, vatua l'olla! no n'hi quedava cap. Per sort, al bitlleter tenia un bitllet petit: de deu euros. Li vaig oferir. Però ai renoi!, el paquistanès no tenia canvi. M'havia quedat amb un pam de nas.

De sobte, darrera meu, sorprès, com per encanteri, vaig sentir la veu d'un noi que se'm dirigia. Em vaig girar. Hi havia una parella que també volia pastissets i havia seguit la meva conversa amb el venedor. Ell em va dir: "NO ET PREOCUPIS, JA ET CONVIDO JO". I així va ser.

Quan me l'anava menjant i ja havia aconseguit baixar del núvol místic en què els esdeveniments m'havien sumit, em vaig donar compte de què la meva convidada a la parella estrangera del divendres anterior m'havia sortit de franc: l'indi m'havia regalat una cervesa i la parella de la rambla el pastisset. Que estranya i justa és a vegades la vida!.

Francesc Marcé i Puig
Estiu del 2009

Quan el pare s'afaitava a la navalla

2009-09-07T23:25:00.014+02:00

Tinc el plaer de presentar-vos el primer de dos relats de JOSEP BABILONI SESMA, magnífic dissenyador gràfic (sols cal veure la portadella d'aquest text), que amb aquestes narracions entendridores aconsegueix emocionar-nos i transmetre a l'hora una crònica precisa d'un moment de la seva vida i per tant d'una època molt concreta d'aquest país, revelant-se també doncs com un magnífic escriptor.

Publicació en paper: Edicions Efímeres. Diposit legal B-46372-2008.

Josep Babiloni Montañés

IN MEMORIAM

Castelló de la Plana, 10 d'octubre de 1915 - Barcelona, 27 de febrer de 1998

Temps era temps que el pare s’afaitava amb navalla. Això passava quan els tres germans –la Carme, en Jordi i jo– érem petits. S’afaitava uns tres o quatre cops a la setmana. Però el dia més important, quan ho feia, era el diumenge. L’acte d’abillament per fer l’afaitada, en aquest dia, prenia unes dimensions d’autèntic ritu.

Entrava a la galeria amb samarreta imperi i pantalons, dels quals li penjaven els elàstics. Dic que entrava a la galeria perquè aquest era un espai tancat. Antigament, com a totes les galeries de les cases velles de Sants, era oberta; però, en temps de l’avi, el propietari de la finca hi va fer reformes i va decidir posar finestres a la galeria. I sort que ho va fer, perquè de la fusteria dels baixos hi pujaven unes rates grises, peludes, grosses i grans –de pam i mig– que es passejaven, tranquil·lament, per la barana de la galeria i pels pals de l’estenedor. La meva germana, quan veia aquell espectacle de funambulisme ratoner, s’esglaiava, xisclava un «uix, quin fàstic!» i engegava a córrer cames ajudeu-me. En canvi el meu germà i jo romaníem a la galeria i, amb els nassos enganxats als vidres, ens les miràvem encuriosits com i fóssim al terràrium del zoològic.

En aquella petita galeria hi havia dues zones destinades a activitats domèstiques completament dispars, però vinculades a la fisiologia intestinal, que eren la cuina i el lavabo.

La cuina era al fons de la galeria. En un racó, a l’esquerra, sobre una plataforma d’obra enrajolada, hi havia un petit cremador de gas. A la dreta, i al mateix nivell de la plataforma, hi havia una enorme pica i, sobre la pica, un escorreplats de fusta. La mare –la senyora Carmeta per a la gent del barri– hi desava, sota la pica, un fogonet de carbó amb el seu ventall i una caixa plena de carbó vegetal. Aquest fogonet l’utilitzava, la mare, com a reforç logístic en els seus quefers culinaries i, així, podia cuinar dos plats a l’hora.

El lavabo era a la dreta de l’entrada –o la sortida– de la galeria. Hi restava tancat per una porta completament crivellada, plena d’escletxes. De fet, el que nosaltres anomenàvem lavabo, era un eufemisme, perquè en aquella petita estança no hi havia ni dutxa, ni pica de les mans, ni tassa de vàter. El que en realitat hi havia era una comuna –això sí, amb seient i tapadora de fusta–, un petit urinari de porcellana de paret i un mirall amb una lleixa. Per als nens del barri era tota una experiència historicocultural visitar la nostra comuna.

Bé, amb tot això, deia que el meu pare, el diumenge, a primera hora del matí, feia el parament per afaitar-se. Col·locava sobre la lleixa del mirall la navalla, el pal de la corretja d’esmolar, la brotxa, la barreta de sabó i una cassoleta d’alumini que semblava una palanganeta de fireta, com les que tenia la meva germana per jugar amb la Maite i la Roser, les veïnes de l’escala.

Un cop fet el parament, el pare anava cap a la cuina i hi escalfava aigua en un potet. Tornava al lavabo, es mirava al mirall –ell sempre en deia espill, malgrat els anys que feia que vivia a Barcelona– i es passava el palmell de la mà dreta per les barres i les galtes per tal de comprovar l’asprositat de la barba. A continuació agafava la navalla, l’obria i, amb la mà esquerra, subjectava el pal de la corretja. Passava la navalla sobre la corretja amun i avall, tot fent girar la fulla molt ràpidament a cada viatge. Quan creia que ja n’hi havia prou feia la mateixa operació sobre el palmell de la seva mà esquerra. A mi això em produïa molta angúnia, perquè un dia, fent-me el milhomes davant el meu germà, vaig passar el dit índex molt suaument sobre la fulla i, amb un tres i un no res, em vaig fer un tall molt net i precís.

El pare n’estava molt orgullós, de la seva navalla. Deia que cap barber professional de Barcelona no en tenia cap com aquella. Afirmava, tot mostrant-nos una inscripció estampada en daurat que hi havia sobre el mànec negre, que era d’autèntic acer suec. Un i un altre cop ens explicava que, quan va ser al front de Terol, la va aconseguir d’un company d’armes per unes llaunes de sardines i tabac.

Quan l’aigua ja bullia l’abocava a la cassoleta i hi ficava la brotxa perquè s’hi estovés. S’esperava uns minuts mentres cantava un tango. Li agradava molt en Carlos Gardel, però, de fet, el seu tango preferit era La Comparsita, que la va compondre l’uruguaià Gerardo Matos Rodríguez.

Un cop que ja havia passat el temps necessari de l’estovament, treia la brotxa de la cassoleta i la fregava contra la barreta de sabó. Hi feia uns petits moviments circulars, nerviosos i ràpids. Aquella fregadissa insistent feia que, al cap de la poca estona, hi comencés a sorgir una gran bromera.
Aleshores parava l’operació i deixava la barreta de sabó sobre la lleixa. A voltes s’hi quedaven adherits, a la barreta de sabó, alguns pèls de la brotxa. L’alopècia de la brotxa feia que el pare deixés anar un renec «Recollons, quina merda de brotxa! Abans les feien més bones». És clar, la navalla era bona perquè era sueca, però la brotxa era del país, era un producte autàrquic. Mig emprenyat, mig resignat, el pare començava a fregar-se la barba amb la maleïda brotxa. De mica en mica anava cobrint la barba d’escuma, fins que n’aconseguia un tou considerable. Deixava la brotxa sobre la lleixa i es mirava al mirall. Amb aquell postís escumós blanc prenia, el pare, una imatge d’home venerable, de sant baró. Semblava aquell sant Pau de la litografia que estava penjada al menjador de la senyora Enriqueta, la del primer segona, una dona que era un tros de pa.

Deixava passar un parell de minuts perquè es reblanís la pell de la barba i, de la lleixa, agafava la navalla. La tornava a obrir, però aquest cop ho feia en un angle de tres quarts d’hora. Amb els dits polze, índex, mitjà i anular subjectava la fulla, i amb el menovell, estirat, aguantava el mànec. I ara venia el moment més esperat per mi. Girava la seva cara un quart cap a l’esquerra i es mirava de reüll al mirall amb una mirada bovina. Col·locava, en un angle d’inclinació precís, la navalla sobre la patilla dreta i la feia lliscar galta avall. Aquell so que feia la navalla quan raïa els pèls de la barba m’encantava. El pare, mig aclucant els ulls, feia cara d’èxtasi. Era de les vegades que el veia més relaxat.

A continuació agafava un tros de paper higiènic –ras i curt el meu pare en deia paper per torcar-s’hi– i amb ell treia el sabó de la navalla. Aquelles petites boletes de sabó que dipositava sobre el paper em feien pensar en les lioneses de can Kessler, la meva pastissera preferida.

Després es feia la patilla i la galta dreta i, finalment, la sotabarba i el coll. A cada fase de l’afaitada jo me’l mirava i, insconscientment, seguia els seus gestos amb el cap tot fent les mateixes ganyotes.

Al pare li agradava de dur el bigot a l’estil Clark Gable. Quan els fills vam ser més grans –a l’adolescència– li fèiem la guitza perquè se l’afaités. Un dia ho va fer i el vam trobar raríssim, horrorós. No era ell. En vista de l’èxit el pare va decidir deixar-se’l de nou però més ample, tipus mostatxo.

Però bé, tornem-hi. Quan se’l perfilava, el bigot, amb la navalla, obria una mica la boca tot posant els llavis lleugerament atrompetats i obrint molt els ulls. Quan feia això semblava un besuc a punt d’empassar-se l’esquer.

Amb el retoc del bigot finalitzava l’afaitada. El meu pare sabia que la mare estava frisosa per entrar a la cuina i començar a fer el dinar. Però el pare, parsimoniós, li deia a la mare «No patixes, reina. Ara em faig el monyo i isc d’ací». «Em faig el monyo! –li replicava la mare– Voldràs dir que et pentinaràs.» A la mare, la treien de polleguera algunes expressions castellonenques del pare. Ell, que ja hi estava avesat, feia com si plogués i, cercant complicitat, em deia baixet «Xe, que nervioseta és esta dona!»

Abans de pentinar-se, però, es feia una cigarreta. En aquella època el meu pare encara fumava tabac de liar, altrament conegut popularment com a picadura. L’acte de fumar era també un ritu. El pare de tot en feia actes rituals i això ho he heretat d’ell. És més, jo també fumo tabac de liar des que hi ha bones marques als estancs.

El tema del tabac i del fumar feia la vida impossible a la meva mare. Sempre trobava engrunes de tabac sobre el marbre del bufet, on el pare feia les mescles, o sobre l’hule de la taula del menjador quan es liava les cigarretes. I les cremades produïdes per les burilles? D’això, millor que ni en parli.

Com deia, el pare es feia una cigarreta en acabat d’afaitar-se. Aguantava un full de paper d’arròs entre els llavis i, amb les mans, obria una mica la petaqueta de cuir. Aleshores subjectava el paper amb els dits polze, índex i mitjà de la mà esquerra i li donava forma de canaló. Amb la mà dreta sacsejava la petaqueta sobre el canaló de paper per tal que hi caigués un polsim de tabac. A continuació, amb els dits polze i índex d’ambdues mans, subjectava el paper pels extrems i amb un gest ràpid feia un cilindre. Finalment treia la llengua –la tenia de vedella–, humitejava la goma del paper i tancava el cilindre. Tot cofoi de la seva habilitat el pare encenia la cigarreta, li feia quatre xuclades i la deixava sobre un cendrer ronyós de baquelita.

Atès que el meu pare era molt alt i el mirall de la comuna estava instal·lat molt baix, per pentinar-se havia d’arronsar-se tot ell per tal de veure-s’hi bé. Agafava un flascó de brillantina, que era a la lleixa, i n’abocava unes gotes sobre el palmell de la mà esquerra. Aleshores es fregava les mans amb aquell ungüent i se les passava per la mata de cabell.

Val a dir que el costum d’utilitzar brillantina va desaparèixer molt abans que es tragués el bigot a l’estil Clark Gable.

Es pentinava amb les dues mans a l’hora. Amb la dreta es passava la pinta, que era de banya, i amb els dits estirats i separats de la mà esquerra s’hi marcava unes ondulacions. Aquesta operació la feia amb molta de cura. S’hi concentrava tant que sempre aixecava les celles, i el front, que el tenia molt ample, se li solcava d’arrugues com un camp llaurat.

Després tornava a agafar la cigarreta, se la posava a la comissura dels llavis i es mirava al mirall tot bellugant suaument el cap d’una banda a l’altra. El fum de la cigarreta li pujava per la cara i havia d’aclucar els ulls perquè no l’hi entrés. Semblava un galant de cel·luloide ranci com aquells que sortien en els cromos de la programació dels cinemes del barri.

Però de cop i volta els somnis i les fantasies s’acabaven perquè la mare treia el nas per la galeria amb el davantal posat. Allò era un ultimàtum. El pare a corre-cuita agafava els seus estris d’afaitar, es penjava la tovallola al coll i sortia de la comuna. Després, a l’alcova, on dormien els pares, es posava una camisa blanca, es pujava els elàstics, agafava una corbata de l’armari i tornava cap a la comuna. La mare quan el veia de nou li deia «Recony d’home! Un altre cop tornes a ser aquí? Però que no hi havies acabat?» «Nena –es defensava el pare–, bé que haig de fer-me el nus de la corbata i necessite l’espill per veure’m.» En un moment es feia el nus de la corbata, sortia de la comuna, es posava l’americana i ens deia al meu germà i a mi «Xiquets, anem a vore els trens de fum».

Eren altres temps. Les dones es quedaven a casa a fer les feines i els homes, perquè «no hi fessin nosa», fotien el camp. El meu pare ens agafava de les mans, un a cada costat seu i, plegats, ens enfilàvem cap al carrer de Riego –durant el franquisme va ser el carrer de Zumalacárregui– fins a arribar al pont que unia aquest carrer amb el de Vallespir. Per sota el pont passaven els trens de l’antiga estació de Sants. El meu germà i jo, quan hi arribàvem, arrossegàvem el pare dels braços perquè s’afanyés a dur-nos fins a una de les baranes del pont. Jo, de puntetes, podia veure perfectament les vies, però el meu germà, que encara era molt menut, no hi arribava. El pare l’ajudava a grimpar fins que aconseguia posar les puntes de les sabates sobre una motllura de la barana i agafar-se amb les manetes a l’ampit.

Quan venia un tren de mercaderies cap al pont ens excitàvem moltíssim. Els combois sempre eren arrossegats per velles i atrotinades locomotores que panteixaven moltíssim. A cada esbufec, de forma sincopada, la locomotora llençava amb força una columna de fum negre per la xemeneia. Nosaltres, des de dalt del pont estant, ens la miràvem en picat. El moment més emocionant era just quan hi passava per sota el pont i el fum desapareixia. Aleshores arrencàvem a córrer fins a l’altra banda del pont per veure com reapareixia la columna de fum.

Era una forma com una altra de passar un matí de diumenge a finals dels anys cinquanta. Ara, cada cop que passo per la nova estació de Sants, els records em brollen i penso amb nostàlgia que tot s’ha esvaït, com les columnes de fum de les velles locomotores.

Barcelona, 1 d’agost de 2008

Josep Babiloni Sesma

Barcelona m'esborrona. Catalunya em fa patir.

2009-09-01T16:29:00.101+02:00

Justificacions

Si... justificacions. Una amiga em va criticar del bloc que tenia massa tendència a justificar-me. Doncs bé, m'ho he pensat i he arribat a la conclusió de què faig bé. En aquest país ningú sent la necessitat de justificar els seus actes i actituds, i així ens va a tots plegats amb personatges d'aquesta mena dominant i manipulant la nostra vida.

Deixeu-me començar amb un plagi de la cançó dels Pets, doncs la cultura d'aquest país te molt d'escatològica i, a més a més, sembla que sovint som força afeccionats a rebolcar-nos en la pròpia merda. Carall!. En Francesc, tant seriós ha dit "merda" i "carall" en un article. De més fortes en sentireu.

Avui em saltaré el "fair play" que em caracteritza, perquè la ràbia s'ha d'expressar i esplaiar sense eufemismes, ni "bona educació", ni altres lacres socials i individuals tant pròpies. Avui s'ha acabat l'hora del seny. Ara toca rauxa (que també és pròpia però ningú se'n recorda). L'agost escalfa el cap, quan ja t'has tret la gorra de "guiri" per anar de viatge. Llavors fa falta recórrer a la teràpia de xoc. La que el conductisme anomenava teràpia d'implosió.

Vaig sortir entusiasmat i il.lusionat d'una mala època de la meva vida. Però, a mesura que he tornat a copsar de prop i a fons la realitat del món en què visc i del meu país, cada dia estic més del cantó de la ràbia, que m'expressava sentir un bon amic, davant del panorama que ens envolta: No tenim remei. Avui no vull amagar-me, en conseqüència, sota un suposat intent d'objectivitat. Vull ser descaradament subjectiu. I, com diuen, a qui no li agradi que s'hi posi fulles, o que tanqui aquest bloc abans de continuar, si no vol que li xiulin les orelles. Avui jugarem al sarcasme. Avui passarem del Patufet a l'Esquella de la Torratxa.

Anava a titular l'article "Bologna m'esborrona i Catalunya em fa patir", pensant en el mal anomenat pla Bologna, que marca el nou funcionament de les Universitats catalanes. Ara bé Bologna és quasi irrellevant. És sols un símptoma més de tot plegat i la majoria no sabrien ni de què parlo. He preferit optar pel títol de "Barcelona..." perquè aquesta si que representa el gresol on, tots els mals que abomino en aquest text, es mostren i es concentren en el seu estat més pur. És el mirall del país, i ja farem referència a alguns que en són específics, però tots s'hi troben reflectits. En els fons la resta de poblacions no deixen de ser, o aspirar a ser, petites Barcelones, encara més Kitsch, fills i filles bastardes d'aquest gran monstre encantador de serps. I mira que n'és de bonica malgrat tot el que li fan...

Per altre banda el títol és reversible: tant m'esborrona Barcelona i em fa patir Catalunya, com m'esborrona Catalunya i Barcelona em fa patir. I que ningú confongui això amb l'auto odi de quatre desgraciats, sinó amb el fruit de la ràbia i la impotència, davant de tanta ignomínia (inclosos aquests quatre).

Ja estic fart de victimisme, fins del propi, i de somniar truites. Espero no ofendre ningú (no és que em preocupi gaire) sinó ajudar a fer reflexionar i qui s'ofengui que s'apliqui allò de "cua de palla s'encén".

Entre el panxacontentisme i el despotisme desil.lustrat

En aquest país regeix la llei del pèndol. Després de més de vint anys de victimisme convergent; d'escopinades a l'aire; de magnífiques lleis de paper mullat a favor de la pàtria (normalització lingüística, per posar un exemple); d'immersió lingüística que ha aconseguit que els nostres fills considerin d'allò més normal l'ús habitual del castellà a la vida quotidiana; d'amagar el cap sota l'ala i resar a la Moreneta; ves per on, va arribar l'anomenada esquerra. Ara si que tot seria diferent. I ho és. Ara vivim del cofoisme socialista (els altres només son comparses, no ens enganyem). Hem canviat un Estatut miserable per un altre de pa sucat amb oli, i ni aquest ens admeten a Madrid (on manen els mateixos), tot i que els andalusos se l'han copiat i ningú els diu res. Pel que fa al país doncs, alguna cosa ha canviat perquè tot quedi igual (o pitjor). El comte de Lampedussa no entrava en aquests matisos.

Ara fixem-nos en la societat catalana. El govern ja no escup a l'aire, ara ho fa directament a la cara dels ciutadans i tots abaixem el cap avergonyits, com bons nens que som. Sembla que mai deixarem de ser nens. Abans érem nens malcriats i ara som nens dolents per definició. Aquí tothom és culpable fins que no es demostri el contrari. Però no us preocupeu que els polítics i tots aquells que els fan la gara gara i en treuen profit ens salvaran de l'infern. Tot ho fan pel nostre bé, com han fet tradicionalment els pares amb els seus fills. Això si aquells ( la dreta) i aquests tenen una cosa en comú: tot ho fan en nom de la modernitat (afortunadament la postmodernitat ja no està de moda), i del progrés, els dos tòpics més barroers de la història de la humanitat, que serveixen per tot i per tothom. No s'han adonat que no escollim els polítics perquè ens salvin de nosaltres mateixos, sinó perquè ens representin.

En aquest país doncs l'esquerra, deixant de banda la seva preocupació social, que seria la principal diferència amb la dreta, i que fa temps que s'ha quedat en simple xerrameca electoral, a l'hora de la veritat encara és pitjor que la dreta "civilitzada". De "l'esquerra" només n'hi ha quedat el més nefast: la tendència stalinista. I hi incloc tant el PSOE -el PSC no existeix fa temps-, els Iniciatius, i els seus lacais i companys de viatge, o "tontos" útils, segons els idiolectes d'esquerra i dreta de fa unes dècades.

Estan obsessionats pel CONTROL, així en majúscules. No pas la marca de condoms, tot i que no seria una mala metàfora parlar de condoms socials. S'ha de controlar tot, menys els polítics mateixos, o ampliant l'espectre, menys els controladors mateixos. Perquè, qui els controlaria? i qui controlaria als qui controlin als controladors? i...així fins l'infinit. S'ha de controlar els ciutadans, fins el més remot dels racons de la seva vida. En termes psicològics la obsessió pel control no és res més que un símptoma de la propia inseguretat. Ens volen convertir a tots en centreeuropeus, sens tenir en compte que som llatins, i els llatins som més aviat àcrates per pròpia naturalesa. No oblidem que la única revolució anarquista de la història va produir-se fonamentalment a Catalunya. Aquest no és el moment de valorar els pros i contres del fet històric en si mateix.

Des de l'eixelebrament esquerranós de l'època franquista es deia: "Hi ha un policia per cada 400 habitants. Agafa els teus 400 i mata el teu policia". Avui hi ha 400 policies per cada ciutadà, o més aviat ens volen convertir a tots en policies: mossos, municipals, guardes de seguretat, mestres, professors, i cada veí és un possible infractor a qui cal denunciar pel bé de la comunitat, de la salut, del medi ambient, de les bones costums.... I després diuen de Cuba!. També en parlarem.

Ara si que pot venir a to el cas de Bologna. Allò que aquí s'entén per pla Bologna, respecte a l'actual reforma universitària, (res a veure amb el pla autèntic i menys amb l'original), s'acaba concretant en convertir l'espontaneïtat, llibertat i creativitat pròpies de la Universitat, en la rigidesa de la producció d'una fàbrica de xoriços (literals i metafòrics), barrejada amb la infantilització d'un col.legi de primària: professors idiotitzats actuant com els bens en un ramat, i alumnes idiotitzats, tots controlats fins la paranoia col.lectiva, i amb certificat de qualitat emès per la Generalitat i el Ministeri, que són el mateix. Només ens faltarà demanar un permís i omplir un formulari per anar a pixar, però no us preocupeu que, ara que els he donat la idea segur que l'apliquen. Aquí es te un gran respecte pels experts, especialment si ho son en aplicar la ciència o la tecnologia al servei del poder, i tenim tot un reguitzell de pedagogs i informàtics molt ben predisposats.

Però Bologna només és un cas concret i n'hi ha molts de més propers a tothom: El trànsit. Un radar per cada ciutadà. Aviat ens els implantaran al cervell perquè no correm en baixar les escales. Si vols mantenir els límits variables de velocitat no pots apartar els ulls del marcador i te la fots (si no te la foten), però en canvi el mòbil ens distreu (fumar al cotxe es veu que no). El tabac i les drogues. L'alcohol sembla ser que no és una droga i la cocaina se n'inflen fins les orelles els que manen i els dirigents de les empreses.

L'avaluació de la qualitat i la consecució de "l'excel.lència" (sona tant bé!), s'han convertit en els fetitxes moderns. L'ISO 9000. Això que es va inventar per assegurar l' adequació de bens i serveis als usuaris, ara resulta que s'aplica a les persones. Fa temps que tots hem deixat de ser ciutadans amb drets per esdevenir productes de consum. Suposo que ens marcaran com a les vaques perquè tots sàpiguen que ja hem assolit l'ISO. Cal avaluar tothom. Als professors ens avaluen la pròpia universitat, la conselleria i el ministeri, com indicava abans, i fins i tot els alumnes, pobrets (que em perdonin) que no tenen ni punyetera idea del que han d'avaluar. Als metges: els pacients. Aquells ho tenen clar: han d'acabar fent el que anomenen medecina de complaença, i els professors igual. Ara allò més important és veure qui sap vendre millor la seva imatge. L'absurd arriba fins el punt que el conseller d'interior vol que els detinguts avaluïn els mossos que els detenen. o sigui els seus enemics per definició.

Que els mossos avaluïn al conseller, els professors la universitat, la conselleria i el ministeri, els metges igual, i així successivament, sembla que a ningú dels que tallen el bacallà se li ha acudit. Deu nos en guard.

Mentrestant, doncs, als polítics no els avalua ningú. No em digueu que a les eleccions, doncs cap individu disposa del seu aparell de propaganda per tergiversar els resultats de l'avaluació i, que jo sàpiga, aquí no hi ha, ni hi haurà mai, llistes obertes. Però és que els dispensadors de bens i serveis campen alegrement pel seus respectes: Les companyies elèctriques donen un subministrament penós (quan el donen). Les telefòniques, fixes o mòbils, estafen a tothom. I quan et vols queixar ho fas a un sud-americà, empleat d'una concessionària situada a Salamanca, a qui se n'hi en refot i no entén el català. Això si, ho fàs trucant a un 902, que costa una picossada. Els 900 gratuïts han desaparegut del mapa. Però d'això no se n'escapa ni la Generalitat (momes faltaria), doncs el famós 012, per queixar-se d'aquests abusos, o demanar ajuda si t'estàs morint, val 0,55 euros 3 minuts o fracció. Els hipermercats estafen a pagesos i consumidors; venen porqueria mal envasada, o productes "made in China", que a més d'estar produïts a base de l'explotació de nens i adults, no funcionen ni el primer dia. Les empreses d'aquí, si encara en queden, al país pioner del Disseny, ens endossen productes que serveixen per tot menys pel que han de servir, i això si, aquests triguen a espatllar-se fins el tercer dia. I les de fora igual. Però sembla que en aquests casos la ISO no preocupa a ningú.

Veient a qui afecta, ara ja sabem al servei de qui i de què està la obsessió pel control. Sense comentaris.

Ciutats, pobles i ajuntaments

Només faltaria. També son bons aprenents de bruixot. Petits Grans Germans. No és casualitat que els polítics hi comencin la carrera amb els ulls posats a la Generalitat o el Govern de Madrid, com a fita a assolir (la universitat també és un bon planter en aquest sentit). Així doncs no es queden curts.

Els ajuntaments convergents, si més no fa un cert temps, com es deia vulgarment, passaven de tot, menys d'obres monumentals inútils (tot s'encomana). Els altres els embarga la mateixa obsessió controladora. Ah! I aquí han descobert un filó: les ordenances municipals, que fins fa quatre dies els importaven una bleda. Quina font de recaptació! ( a més a més d'altres inconfessables). Perquè deixem-nos de punyetes, darrera de tot plegat, la clau de volta rau en la recaptació. Això si, pagant els de sempre. La dita amb més fortuna (copseu la subtilesa) d'aquest país es la de "cornut i pagar el beure".

Si senyor, les ordenances municipals (cada dia n'inventen de noves), que ells mateixos es passen pel forro dels collons, son la gallina dels ous d'or. Als veïns se'ls colla per totes bandes: Zones blaves, verdes, grogues i de tots colors per l'aparcament fins als pobles més inhòspits. Ordenances retroactives, que obliguen a destrossar vegetacions existents vint anys abans de les normes, sota l'amenaça de multes mileuristes, amb l'excusa de facilitar el pas per voreres d'un pam d'amplada, als carrers d'urbanitzacions per on no passa ningú. Ai les pobres "urbanitzacions". En aquest país n'hi ha centenes de milers, nascudes del fruit de l'especulació més barroera, davant els ulls clucs dels ajuntaments (els democràtics també). Especulació monetària i especulació amb les il.lusions de pobres ciutadans que aspiraven a la caseta i l'hortet que una vegada els va prometre l'avi Macià. On s'han enterrat els estalvis de generacions senceres. On fins fa quatre dies comptats no hi arribaven els serveis més bàsics i quan hi han arribat, en les pitjors condicions, ha sigut obligant els veïns a pagar-los amb els diners que no tenien, a fi de que els consistoris es dignessin fer-se'n càrrec. Maleït el dia. Ordenances surrealistes, que prohibeixen al veí ignorant que va plantar un avet a la costa, tallar-lo, en nom de l'ecologia. Bé, si no té permís municipal i no paga el que no pot pagar. I encara tenen la barra de fer creure que son els barris dels rics.

Però quan arribem al cap i casal tot plegat ja toca sostre. Ara a la Ciutat Comtal estan preocupadíssims perquè hi ha gent que va amb samarreta pel carrer. Noi quina mala imatge. Ja torna a aparèixer la "imatge", aquí sempre tant pendents de coses profundes. Però si fa no res Barcelona es vantava de què de tant lliberal no hi era prohibit ni anar despullat. Mira tu que ara hauran de prohibir els paletes i les seves samarretes imperi.

A BCN es tanquen alegrement bars de "solatge" amb pocs recursos, que reunien a "undergrounds", aus en extinció poc recomanables (ai quin fàstic aquests residus de "progre") i turistes de motxilla. No us penseu pas que és mala fe. És que en excavacions recents han desenterrat ordenances oblidades de fa segles, segons les quals els mancava un centímetre d'alçada i això és intolerable i cal fer valer l'autoritat amb aquests pocavergonyes. La tasca i el teixit social d'anys que allotjaven s'ha de destruir a favor dels bars "De Disseny", buits de forma i contingut, més adequats per "guiris" amb la butxaca plena i gent "de pro". I el mateix s'aplica als pocs locals de música "fresca" i en viu que quedaven, sovint coincidents amb els altres.

Aquest s'ha convertit en un país per gent benpensant. Ara se'n diu políticament correctes. Aquí sempre tant americans (del nord, és clar). Aquesta gent que es miren el melic i, molt democràticament, van eliminant tot allò i aquells que ni son ni pensen com ells. Abans d'això se'n deia feixisme, però és que els temps estan canviant (pobre Bob Dylan).

I què passa amb tots nosaltres?

Diuen que cada poble té el que es mereix. O sigui que qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra. O bé us pensàveu que m'acontentaria amb els polítics, els manefles i les institucions?.

Què podem dir d'un poble que ha escollit un president amb pinta d'excapellà o exseminarista acomplexat. Mig país masculí d'aquesta edat ho és. L'ombra nefasta de l'Església amb els seus tabús i paranoies és allargada i, com em deia el meu fill en un atac de lucidesa, ens costarà tres cents anys de laïcisme treure'ns-la de sobre. L'ha escollit després de tenir-ne un altre il.luminat per la Moreneta i que ara diu que no anirem enlloc ni amb independència ni sense (potser si que finalment l'ha il.luminat). I un altre que anava d'eixelebrat (tant de bo ho hagués estat de veritat), però les seves malifetes no passaven de dir "caca, cul i merda", amb mirada picarona, com els nens petits de l'època dels dinosaures.

Que podem dir d'un poble que les seves relacions socials es caracteritzen des de temps immemorials per la més pura hipocresia. La xafarderia és l'esport nacional, tradicionalment de les dones. Suposo que perquè estaven "desocupades" -no vull ser masclista- doncs els homes ociosos fan igual. Sempre hem dit mal dels altres, quan acaben de sortir per la porta, sens que haguem tingut temps d'esborrar el fals somriure dels nostres llavis. Dels cunyats i cunyades, germans i germanes, cosins o cosines, nores, pares, amics i coneguts. Tots ho hem viscut i qui digui que no, menteix descaradament.

Som especialistes en rentar la cara amb un drap brut. En la desqualificació continua de tots els que ens envolten, com més propers millor i això es trasllada a dins de la feina, les institucions, i respecte a les persones de vàlua del país: sempre menyspreades, molestes i oblidades. Només es fa cas dels "pallassos" (no dels de veritat que em mereixen tot el respecte), dels "venedors de motos", dels bons constructors de cortines de fum, o tigres de paper (com deien els xinesos abans de convertir-se'n ells mateixos). Aquest és un país de vaques sagrades amb peus de fang i milions de persones sumides en el menyspreu i la humiliació. Un país ple de "savis" que s'ho creuen i tots els diem amén.

Alguns d'aquests fets i sobretot la hipocresia implícita que els caracteritza, és cert que els compartim amb la cultura occidental americana (del nord) i europea (judeocristiana en general); però això es queda en allò de què qui no es consola és perquè no vol. Us remeto al meu article d'aquest bloc "Vivim en una societat asexuada".

Som un poble de punyalades a l'esquena (esport directament derivat de l'anterior). La majoria n'hem rebut tantes a la nostra vida, per part de suposats amics o companys, parents, coneguts i desconeguts, que el sol, quan ens toca, fa una ombra com la dels falsos umbracles de la Plaça dels Països Catalans de Barcelona, i tants altres que els imiten.

Mare meva quin país!

Un país al que ja no li queden partits polítics a qui votar, doncs els suposats representants de partits polítics autodeterministes, prefereixen erigir-se en tribunal constitucional espanyol i decidir que ni podem discutir al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular per un referèndum d'autodeterminació amb un recolzament massiu. Això si uns d'ells diuen, com sempre, que és que ara no toca. Altres diuen que fan actes de sobirania cada dia. I un altre surt per TV3 afirmant que a un món sense injustícies hi haurà una Catalunya Sobirana.

Un país que és de les poques "autonomies" del magnífic Estat Espanyol, que encara manté un impost de successions, que fa que els pobres desgraciats, que hem estalviat tota la vida i ens hem hipotecat fins a les celles (animats pels poders públics), haguem d'acabar llençant el piset a les escombraries i deixant els nostres fills al carrer.

Un país al que la Generalitat enganya amb estadístiques que parlen d'un 55% d'autodeterministes. Deuen ser-ho pel que fa a la platja i el restaurant a escollir els diumenges. Perquè de sobiranistes en som potser (i ves a saber) els deu mil esforçats que varem anar a fer turisme a Brussel.les, i que realment vulgui canviar el país i les rèmores que arrossega la seva gent ja no queda ningú.

O potser si que queda algun eixelebrat anglès (aquest de debò -eixelebrat-), de bona fe, que no s'ha adonat que aquí som tan falsos com els seus compatriotes (que els preguntin sobre Escòcia, o al Financial Times sobre Catalunya), i que ens ha confós amb caribenys, només perquè aquí fa més calor.

Dic això de "caribenys" doncs aquest estiu he estat a Cuba i allà, malgrat passar-les magres des de fa una eternitat, encara conserven la dignitat que aquí fa temps que hem perdut i estan orgullosos de la seva sobirania. Tenen la plaça antiimperialista al costat de l'ambaixada dels EEUU, plena de banderes negres en record dels morts per atemptats de la CIA. Ai senyor, ara si que m'he posat en camisa d'onze bares. M'oblidava d'una altra afecció nacional: la de criticar constantment la dictadura explícita cubana sens adonar-nos de la dictatova de casa nostra. Si allí disposessin dels instruments de control que criticàvem al principi, els que manen serien feliços. Però és que també som especialistes en abominar de les dictadures de pacotilla, que no ens poden oferir res cobejable, i en riure les gràcies de genocides yankees, xinesos, russos, israelians i d'altres amb els que podem fer bons negocis. Per no parlar d'un dels pitjors genocidis endèmics que ningú ni tan sols coneix, i del que com espanyols que encara som, en som directament còmplices: el que es porta a terme a Guinea des de la descolonització.

Deuen tenir raó aquells que ens desqualifiquen amb aquella frase que ja tenim assumida com a tòpic de "la pela és la pela", que fins ens resulta simpàtica, i et diuen també com una broma festosa, quan et passeges pels zocos de Tunísia o Turquia i et veuen pinta de català. El problema és que no ens queda ni la "pela": se les han endut totes a Madrid.

Conclusions (esperem que provisionals)

Si la Catalunya que acabo de retratar ha de ser la Catalunya Independent, no m'interessa ni l'una ni l'altra. Però no hi ha perill. Aquí només sabem plorar i pidolar per estatuts i estatutets, que son cosa pròpia de bancs, caixes d'estalvis (tots tant nostrats), universitats i societats anònimes, i no pas dels països de veritat. Aquests es doten de Constitucions. Per cert, el nostre país va tenir-ne la primera de la història d'Europa, però fa tant de temps que ningú se'n recorda.

I que ningú tingui la temptació d'acusar-me de fer el joc, amb aquesta crítica furibunda, a la dreta o a l'Estat Espanyol. Ni l'una ni l'altra em mereixen ni un sol comentari: es desqualifiquen sols. La que m'emprenya i em fa mal al cor és l'esquerra, que hauria d'estar pel canvi del país i el seu alliberament i contràriament només sap fer-li la feina bruta a la dreta recalcitrant i a l'Estat opressor.

Soc conscient de pertànyer a una espècie en extinció i els ecologistes no em mereixen cap confiança en aquest sentit. L'espècie dels pocs que no es conformen amb el "soma" del mon feliç de Huxley, amb què ens volen fer combregar a tots (aquest és un país molt religiós). Digueu-me derrotista si voleu. Fa un temps això dins del partit comunista hauria suposat el Gulag i dins la societat catòlica l'excomunió. Encara estem massa prenyats d'ambdues coses.

En un poema en aquest bloc venia a dir que moriria feliç al meu país independent. Avui cada dia estic menys convençut de morir feliç, ni al meu país i encara menys de la seva independència. A Espanya són Talibans, o un règim islàmic fonamentalista qualsevol, aquí no arribem ni a república bananera.

Si Espanya no ens donés pel sac, a qui atribuiríem la culpa dels resultats de la nostra incompetència, del nostre babauisme, la nostra manca de dignitat, el nostre m'enfutisma i els nostres "qui dia passa any empeny", "amagar el cap sota l'ala" -pardalets-, "anar pel bon camí", "aixecar la camisa" (deixar-se-la aixecar)?. El problema és que ens hauria de "caure la cara de vergonya" i fa temps que l'hem perduda. Això si, s'ha de reconèixer que tenim una col.lecció molt rica de frases fetes.

Maleït País!. És que potser el nostre és un altre amor impossible?.
Sort que a Arenys de Munt encara espurneja una petita flama que il.lumina el Principat i els Països Catalans. D'aquests tampoc se'n recorda ningú.

Avui dormiré tranquil. Quin descans!.

P.D. Noticia d'última hora: El Govern de la Corona Espanyola, amb el senyor Zapatero al capdavant (en català es diria Sabater, coincidint amb un galdós personatge), s'està plantejant prohibir el referèndum d'Arenys, no fos cas que s'encomanés. Com diuen ells "ladran, luego cabalgamos".

27-6-9. Acte de Sobirania. Silenci dels Mitjans?: Videos Inèdits.

2009-07-01T02:26:00.039+02:00

El dissabte 27 es va convocar un acte per manifestar el desacord amb el vot negatiu dels membres de la Mesa del Parlament, que varen rebutjar la tramitació de la ILP per un referendum d'autodeterminació (la majoria d'ells de suposada adscripció autodeterminista).

Es reclamava un acte de sobirania per part del Parlament. Tots portavem els mocadors negres (com les banderes dels segadors), amb l'explicit poema visual de J.V. Foix, anomenat "Catalunya". Centenars d'estelades onejaven al vent de la tarda. A les 5 pm, concentració a l'Arc de Triomf. D'entrada, aparentment poca gent. A les 6 pm marxa fins el Parlament. Ara ja es veia una munió de senyeres. Sempre és molt difícil calcular el nombre de participants. Aplicant el criteri que em va ser útil a Brussel.les, vaig calcular unes cent persones cada 20 metres, per uns hipotètics 800 m, sortirien 4000 persones. La organització les va xifrar en 5000. Si som una mica menys optimistes i calculem sobre 500 m. en sortirien 2500. En veure les dades dels diaris intentarem afinar el possible resultat. D'una o altra manera queda lluny dels mes de 10.000 que ens varem desplaçar a Brussel.les. Barcelona és molt més a prop. Tot i així, vaig parlar amb gent diversa i bastants ens haviem desplaçat des de fora de Barcelona. El dia de la convocatòria no era massa propici. Un dissabte a la tarda d'un juny fortament calurós, en que era previsible que la majoria de barcelonins també s'haguessin desplaçat, però a la platja. Segurament no era el dia més apropiat.

A les 7 pm concentració davant del Parlament. Ens reben 8 parlamentaris d'ERC i 2 de CIU. Saluden a tots els portadors de la pancarta inicial. El Periódico i l'Avui assenyalen que van rebre una esbroncada amb el crit de "botiflers". En soc testimoni i a més algú molt (massa?) prudent de la organització se'ns va adreçar a mi i d'altres per demanar que no cridessim, doncs no era el moment. També informen de què els diputats d'ERC varen signar el document comprometent-se "a proclamar al Parlament la necessitat i la voluntad d'arribar a la independència". Els 2 de CIU no ho van fer (ara no debia tocar). També fan palès que "Anna Simó va defensar que el seu partit realitza actes de sobirania diariament i ho va exemplificar amb la llei de consultes populars". Podeu veure les seves declaracions en el video "Rebuda pels diputats. Declaracions Anna Simó", inclòs en aquest article.

Per La Vanguardia del dia 28 l'acte no va ni existir. El Periódico del dia 28, tant en paper, com digital, xifra en un miler els assistents a la manifestació i titula: "El sobiranisme punxa al seu acte davant el Parlament". Hi dedica mitja pàgina amb una foto d'uns nens amb una estelada, davant la pancarta que obria la marxa. Ho podeu veure en directe al video que adjuntem en aquest reportatge "Cant de la Independència. Els Segadors". El periódico cita la presencia davant el Parlament de 8 diputats d'Esquerra Republicana i 2 de CIU. Per ERC: Anna Simó, Uriel Bertrán, Xavier Vendrell, Pere Aragonès, Carmel Mòdol, Marina Llansana, Miquel Carrillo i Alfons Quera. Per CIU: Josep Rull i Jordi Turull.

L'Avui hi dedica mitja pàgina, com el Periódico, amb la mateixa foto. Calcula l'assistència en 3000 persones. Fins aquí l'Avui sembla el més objectiu. Si agafem les mil persones del Periódico i les 5000 proporcionades per la organització, i fem la mitjana, surten justament les 3000 persones citades per l'Avui (coincidint força amb els nostres càlculs inicials). Ara be, quan llegim el títol de l'Avui, cal dir que ens cau l'ànima als peus. No era esperable d'un diari com aquest. Titula: "Carta als reis al Parlament" i arriba a parlar d'una "cavalcada de reis". Resulta sorprenent el paral.lelisme amb l'estil desqualificador que va utilitzar "El Mundo", quan va informar de la manifestació de Brussel.les. Senyors meus ja fa molts anys que fins i tot els nens de Catalunya saben que els reis son els pares. A més a més la informació és quasi més minsa que la que dona el Periódico.

Sembla clar que parlar d'independència, posa nervioses a totes les forces vives del país. De fet el mateix Jordi Pujol, al diari digital e-notícies, de tendència pro-convergent, el dia 2 de juliol cau en la paradoxa d'afirmar literalment que "l'independentisme no te sortida i el no independentisme també ho te difícil"!!!. En que quedem Honorable?: potser el suicidi col.lectiu? (posats a dir bajanades...). No s'ha adonat que al seu mateix partit, i al país que va presidir li creixen els sobiranistes per tot arreu?.

He titulat aquest article "Silenci dels mitjans", basant-me en l'aparent silenci de TV3. Del grup "Català Sempre" he rebut un missatge de Pere Barrufet, que el titula, emprenyat, "El silenci censor dels anyells de TVE i 3/24". Explica que el matí del diumenge ni les noticies d'un i l'altre canal varen donar cap informació dels fets. No se si ho van fer de matinada o encara ho tenen guardat al calaix, per introduir-ho en algún programa "cultural". El que és cert és que jo vaig poder constatar la presència d'un microfon de TV3, a l'entrevista amb Anna Simó, i també hi havia càmeres de TV, però ja no se de quina cadena en concret.

Per acabar m'agradaria aprofundir una mica en les declaracions d'Anna Simó als periodistes. Va fer una petita roda de premsa justificant la posició d'Esquerra. Al video corresponent podreu veure com ella portava la iniciativa (sembla que a demanda de la organització), respecte al grup de periodistes entre els que em vaig barrejar. Varem anar lluny de la manifestació. Fet en part comprensible, per poder defugir els clams dels manifestants, que dificultaven parlar, però en darrer terme sintomatic, o prou simbòlic.

En realitat es va limitar a dir el que ja hem citat, respecte els continus actes de sobirania d'ERC i la llei de consultes populars, com si això justifiqués l'actitud adoptada a la mesa del Parlament, fet sobre el que, com a bona política, va "escorrer el bulto". Aparentement molt serena i expeditiva, però com expert en comunicació no verbal no se'm podia escapar el continu parpadeix d'uns ulls que la traïen.

De fet quan li vaig preguntar perquè no s'havien abstingut a la mesa del Parlament, veureu al video que de seguida em pregunta per l'acreditació periodística, i en dir-li que era professor de la UB, em va emplaçar a parlar després. Varem fer-ho i la veritat és que no em va convencer. Potser no vaig estar a l'alçada de les circumstàncies doncs no soc periodista, i en aquestes ocasions que requereixen reflexos ràpids sempre em quedo amb allò que hauria hagut de dir al pap. Per començar hauria sigut interessant veure com se'n sortia si li hagués dit que anava per part del bloc dels deu mil en xarxa (hi estic inscrit i hi he publicat). No vaig ser prou àgil. Cal reconeixer-ho.

A la conversa privada em va venir a dir quelcom que es pot resumir en què no hem de pressionar tant als parlamentaris, que ja fan la feina que toca. Va fugir d'estudi doncs sobre el vot negatiu. Pensant-hi després, la impressió que en vaig treure, és que havia viscut en directe una actitud tant pròpia dels nostres polítics, de caire paternalista, segons la qual sembla que els parlamentaris, un cop escollits, en comptes d'escoltar els seus electors, se suposa que ens han de guiar pel seu camí i nosaltres ens hem de limitar a ser pacients. Vaja tant pacients com amb l'Estatut, el Constitucional i el Finançament. O sigui bàsicament pacients amb el ridicul que fan els nostres suposats representants. Tot i així evidentment, he d'agrair-li que es dignés contestar-me personalment, encara que fos "off the record" i jo un simple ciutadà. Al cap i a la fi cal admetre que Esquerra varen ser els únics que varen "complir". Ni que fos de cara a la galeria. No els hauria costat res fer el mateix amb el seu vot a la mesa. Encara que fos per allò
de què la dòna del Cesar....

El que si que em te intrigat és què es debia haver fet dels reponsables del no a la Mesa del Parlament, Srs Benach, Coromines, Castellà i Miralles. Pel que fa en aquest darrer IC no es va dignar ni a fer acte de presència, i tots plegats sembla que deuen estar amagats sota les pedres.

Qui en canvi sembla que te clara la posició d'ERC és Victor Alexandre. Al seu bloc del mateix e-noticies titlla l'independentisme d'Esquerra com "un pur slogan publicitari. Victor Alexandre és periodista i escriptor de nombroses obres crítiques amb la realitat catalana, com "Jo no soc espanyol" (1999), la premiada "La paraula contra el mur" (2006), o l'obra de teatre en cartellera "Trifulques de la catalana tribu", dirigida pel veterà director Pere Planella.

Crec que només ens queda repetir les paraules de Matew Tree a la seva famosa conferència a la London School of Economics de Londres: "Ara us toca a vosaltres...". Potser que li fem cas si com afirmava el Periódico recentment, informant de l'enquesta de la Generalitat, hi ha un 55% de sobiranistes en aquest país. Potser que deixem d'amagar-nos sota les pedres, que això ja ho fan els parlamentaris, i de tant en tant renunciem a un dia de platja.

Nota: En aquest article s'hi inclouen 47 fotografies de la marxa sobiranista i vuit videos: 1-2 Marxa Arc de Triomf - Ciutadella, 3-Lectura del manifest, 4-Cant de la independència. Els Segadors. 5-Arribada al Parlament, 6-Davant del Parlament, 7-Rebuda pels diputats. Declaracions Anna Simó, i 8-Declaracions de la Organització. En total sumen 25 minuts. Son fets amb una camara de fotos i tenen alguns moments de poca qualitat cinematogràfica o tècnica, però que he preferit mantenir, pel seu caracter de document testimonial. La reducció de 1250 pixels a 320, també els fa perdre qualitat, però és el preu a pagar per poder-los fer assequibles via internet.

Posem 3 videos significatius per poder veure tot seguit, malgrat que la qualitat encara empitjora. A l'enllaç que s'assenyala a continuació d'aquestS 3 , es poden obrir i o baixar tots 8 amb una qualitat més acceptable.

Nota: Podeu veure l'album de fotografies clicant al títol d'aquest article.

1- Marxa Arc de triomf 1

4-Cant de la independència. Els Segadors.

7- Rebuda pels diputats. Declaracions Anna Simó.

NOTA IMPORTANT: ACCÉS A TOTS 8 VIDEOS EN FORMAT "wmv" (millor qualitat que els de mostra).

http://www.megaupload.com/?f=3Z9FR2XC

PD. Disculpes a Vilaweb. A vegades hom és tant despistat que fins accedint al bloc dels Deu mil no es dona compte de la presència d'un video tant magnific com l'editat per Vilaweb. Novament seguiu complint, com amb la manifestació dels estudiants desallotjats del rectorat de la UB. Felicitats per la bona feina. Afortunadament no tots els mitjans callen.

A l'Estiu Poemes: El meu jardí

2009-06-25T05:25:00.007+02:00

AL MEU JARDÍ

Al meu Jardí és quan sóc a casa.

Al meu jardí s'hi mouen eriçons.

Al meu jardí hi creixen herbes sense fi.

Al meu jardí hi neixen ocells de tota mena.

Al meu jardí hi viuen en pau amb el seu cant.

Al meu jardí hi troben fruits del paradís.

Al meu jardí les plantes hi creixen com volen.

Al meu jardí la intervenció mínima per no morir.

Al meu jardí s'hi pot tocar la terra.

Al meu jardí la terra mullada fa olor de vi.

Al meu jardí hi creixen plantes tropicals.

Al meu jardí un pit roig em visita i canta per mi.

Al meu jardí les mallerengues es gronxen de pi en pi.

Al meu jardi algún gaig caça un ocellet.

Al meu jardí l'oriol ve a provar les figues de bon matí.

Al meu jardi quan plou baixa l'aigua en catarata.

El meu jardí mor i viu cada any de nou sense fi.

El meu jardi és casa meva.

Jo sóc una part més del meu jardí.

Francesc Marcé i Puig. Castellar. Matinada del 25 de juny de 2009.

A l'Estiu Poemes: Llorenç Moyà Gilabert

2009-06-24T22:53:00.009+02:00

Amor, amor, quin principi
per a l'home i quin final:
pa i lletuga, sucre i sal,
trémols de pit, llagrimal.
No planyis que no t'atipi

el «hachís» d'amor, oh hippie.

I Tanmateix Pallasso. Llorenç Moyà Gilabert. Il.lustracions Soler-Jové. Llibres Cavall Verd. 1978

ROSA OBERTA

L'alè del cor no és distint

entre els seixanta anys i els vint:

rosa oberta cada dia...

Perquè estimo em vaig morint,

si no amàs em moriria.

NO ENS MEREIXEM AQUESTS POLITICS

2009-06-17T05:45:00.005+02:00

Avui la mesa del Parlament de Catalunya s'ha cobert de glòria i ha rebutjat l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular demanant un referendum d'autodeterminació, recolzada per més de deu mil persones.

Porto un cert temps escrivint al bloc, sovint de temes catalans i sempre he procurat ser respectuós, tot i que les crítiques fossin radicals. No és una qüestió de ser políticament correcte, sinó simplement de "fair play". De democràcia.

Avui estic senzillament emprenyat. Molt emprenyat. Ho he vist tafanejant al facebook i no m’ho creia. Digueu-me ingenu doncs tots sabíem que difícilment arribaria a bon port. Però com em deia un company de la UB, també molt emprenyat amb la política d’aquest país: n’hi ha molts que han perdut la vergonya.

No se si com diu l'Enric Canela tot plegat quedava fora de la constitució i de l’estatut. No se de lleis però si de sentit comú. Encara que fos així, en darrer terme com a mínim hauria d’haver estat en un debat parlamentari i amb tot l’assessorament jurídic necessari on s’hauria hagut de decidir. Sinó, com és possible que el parlament votés el dret a l’autodeterminació?. A més a més, discutir un tema (dret d’expressió) mai pot quedar fora de la llei en un estat democràtic. Una altra cosa és la viabilitat posterior, i tant la constitució com l’estatut son reformables, si així ho demana el poble. Sinó estem en una dictadura.

Però anant a com s’ha portat, és on ja l'emprenyamenta se’m converteix en ràbia. Aquests polítics son uns botiflers, no representen qui els ha votat. S’han desqualificat ells mateixos. Evidentment que els partits son els responsables, però si els senyors Benach, Coromines, Castellà i Miralles, tinguessin un mínim de dignitat, davant una situació impossible com aquesta haurien hagut de dimitir. I sinó ho han de fer ara, doncs un botiflerisme, una manca de coherència i la desvergonyia amb que han actuat, els inhabilita pel lloc que ocupen. Ni tan sols que sigui per incompetència: no tenien més remei que donar una resposta positiva al clam popular i en canvi han tractat al seu el.lectorat mateix (en soc part i per tant directament implicat), com si fóssim una colla d’imbècils.

El senyor Benach, amb aquest aire de bonhomia, ressaltada per la panxeta que li ha proporcionat la presidència. Aquí mateix us dic senyors d'Esquerra que ja podeu descomptar el meu vot de les vostres llistes. El senyor Coromines, ex-alcalde del meu poble (Castellar), sempre escalant dins del partit, i pel que sembla, tant lluny de la sensibilitat de molts dels seus militants. El senyor Castellà ni se qui és (no es pot saber tot) i no cauré en el mal gust de fer acudits amb el seu cognom. I el senyor Miralles de EUA, aquella mena de soci estrany dins d'Iiniciativa, sempre mig amagat darrera de'n Saura somrient i sens dir res, com un fantasma. També us havia votat i vaig deixar de fer-ho quan al vostre aliat senyor Anguita se n'hi va anar la olla. Bé que no ens queda a qui votar. I encara es queixaran de la "desafecció política".

Ni el senyor Zapatero va ser tan barroer amb el nyap impresentable de la discussió del pla Ibarretxe a les corts espanyoles. Com a mínim va fer la comèdia de fer veure que deixava que es debatés. Al final resultarà que fins i tot els espanyols ens passen la ma per la cara encara que sigui en democràcia formal. Als socialistes i als populars ja no els cal ni fer de dolents: els polítics d'aquí ja els fan la feina bruta i de franc. Aquí no ens calen genocidis, ens suicidem en massa com els lemmings d'escandinàvia, llençant-se al mar, per la manca d'espai vital.

Si Enric, el dia 27 hauríem de multiplicar per deu o per mil, els que érem a Brussel•les, aquí no cal agafar l’avió. Fem sentir la nostra veu davant del Parlament.

Poema Igualadí

2009-06-16T06:48:00.003+02:00

Poema Igualadí

Sal i sucre.

Cafè i tallat.

Punt i coma.

Cosit i planxat

Francesc Marcé i Sanabra

Nota de "l'editor": Els versos del poema corresponen a noms de botigues d'Igualada.

Tots som Nelson Mandela

2009-06-02T20:42:00.005+02:00

La nostra por més profunda no és que siguem inadequats.

La nostra por més profunda és que som poderosos sense límits.

Es la nostra llum, no la nostra foscor allò que ens espanta.

Ens preguntem: Qui soc jo per ser brillant, preciós, saberut i fabulós?

En realitat, Qui ets tu per no ser-ho?.

Ets fill/a de l’Univers.

El fet de jugar a ser petit no serveix al món.

No hi ha res d’il·luminador a encongir-se perquè les altres persones que t’envolten no se sentin insegures.

Naixem per fer manifesta la glòria de l’Univers que és dins nostre.

No tan sols dins d’alguns de nosaltres: és dins de tots i cadascú.

I mentre anem deixant lluir la nostra pròpia llum, inconscientment donem permís a d’altres persones per fer el mateix.

I en alliberar-nos......De la nostra pròpia por,
La nostra presència automàticament, allibera als altres.

NELSON MANDELA

Aquest revelador poema de Nelson Mandela me l'ha fet arribar la meva bona amiga Salut Balart. Jo m'he permès traduir la versió castellana al català. Ella em deia, que li havia servit força i esperava que a mi em servís una mica. Jo espero que us serveixi a tots vosaltres.

El Periódico: El 68% consideren l'autonomia insuficient.

2009-06-01T13:21:00.007+02:00

El Periódico digital de 25 de maig titula: "La desafecció creix i genera un degoteig de grups independentistes".

L'ultim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, detecta un 20,9% de catalans que volen un Estat propi.

El 35% vol un Estat dins d'una Espanya Federal.

Així doncs en aquest moment hi ha una majoria autodeterminista d'un 55,9%.

Només un 34,9%, està a favor de continuar sent una comunitat autònoma espanyola.

El Periódico, no és precisament, un diari sospitós d'independentisme. A la Generalitat tampoc hi ha una majoria autodeterminista. Cal pensar doncs que les enquestes son objectives. La Mesa del Parlament i el Parlament mateix, reflecteixen una majoria de diputats pertanyents a partits, que recolzen un referendum d'autodeterminació (Esquerra republicana; CiU; ICV).

Ara, benvolgut President Zapatero, te doncs de primera mà les dades, confirmades estadísticament, a que li feia esment en la "Carta Oberta", que li vaig dirigir des d'aquest mateix bloc.

Com pot veure la situació està més que madura, i la fruita és a punt de caure de l'arbre.

Nota: Per llegir tota la informació aportada per "El Periódico", cliqueu al vincle següent:

http://www.elperiodico.com/default.aspidpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=615507&idseccio_PK=1008

Filosofia del Decreixement i el Conte del Pescador Mexicà

2009-06-01T01:29:00.004+02:00

Hola Francesc, els llibres introductoris sobre la filosofia del decreixement crec que poden ser els següents:

Serge Latouche. Sobrevivir al desarrollo. De la descolonización del imaginario económico a la construcción de una sociedad alternativa. Icaria, Más Madera,Barcelona 2007.

Serge Latouche. Petit tractat del decreixement serè. 3i4. València 2008 (aquest encara no l'he llegit però sé que és una continuació de l'anterior)

Nicolas Ridoux. Menos es más. Los libros del lince. Barcelona, 2009.

Carlos Taibo. En defensa del decrecimiento. Sobre capitalismo, crisis ybarbarie. Los libros de la catarata. Madrid, 2009.

El conte sobre el pescador mexicà està citat a més d'un d'aquests llibres. La que segueix és la versió de Carlos Taibo, a la pàg. 45 del llibre citat més amunt:

" Más allá de todo lo señalado, el crecimiento en los paises del norte -y a menudo también en los del sur- propicia el asentamiento de un modo de vida esclavo que hace pensar que cuantas más horas se trabaje, más dinero se gane y, sobre todo, más se consiga consumir, mayor será la felicidad. Retratemos la condición de ese modo de vida esclavo de la mano de una anécdota omnipresente en la literatura que contesta las virtudes del crecimiento.

"En un pequeño pueblo de la costa mexicana un norteamericano se acerca a un pescador que está a punto de echar su siesta y le pregunta: '¿Por qué no dedica usted más tiempo a pescar en el mar?' El mexicano responde que su trabajo cotidiano le permite atender de manera suficiente a las necesidades de su familia.
El norteamericano pregunta entonces: '¿Qué hace usted el resto del tiempo?'
' Me levanto tarde, pesco un poco, juego con mis hijos, echo la siesta con mi mujer, por la tarde quedo con mis amigos. Bebemos vino y tocamos la guitarra. Tengo una vida plena'.
El norteamericano le interrumpe: 'Siga mi consejo: dedique más tiempo a la pesca. Con los beneficios, podrá comprar un barco más grande y abrir su propia factoría. Se trasladará a la ciudad de México y luego a Nueva York, desde donde dirigirá sus negocios'.
'¿Y después?, pregunta el mexicano'.
'Después su empresa cotizará en bolsa y usted ganará mucho dinero'.
'¿Y después?, replica el pescador'.
'Después podrá jubilarse, vivir en un pequeño pueblo de la costa, levantarse tarde, jugar con sus hijos, pescar un poco, echar la siesta con su mujer y pasar la tarde con los amigos, bebiendo vino y tocando la guitarra'

".Permítasenos agregar que, aunque parece claro qué es lo que retrata esta anécdota, deja sin cubrir un flanco importante, en la medida en que no da cuenta del número de horas que trabajaba la esposa del mexicano protagonista....."(Carlos Taibo. En defensa del decrecimiento. Los libros de la catarata. Madrid, 2009. Pag. 45)

Nota: El meu company Josep Maria Martí Font, m'ha enviat, a petició meva, aquesta bibliografia sobre la filosofia del decreixement, que sembla un nou plantejament si més no interessant. Un anar més enllà del fins ara omnipresent concepte de sostenibilitat. Tan bon punt em va ensenyar el conte del pescador mexicà, que per altra banda no em resultava estrany del tot, vaig pensar que deia moltes coses, partint d'una anecdota i que era un material que mereixia ser penjat al bloc. Doncs be, aqui el teniu.

Francesc Marcé i Puig

Oda a la Pàtria II

2009-05-21T04:40:00.008+02:00

Per la Independència

Viuré feliç

a la meva Pàtria

els darrers anys

de la meva vida.

Patria volguda,

Pàtria estimada,

Pàtria ferida.

Francesc Marcé i Puig 21-05-2009
Dedicada al meu pare, responsable de l'amor dels seus fills per Catalunya.

I ara l'Oda de veritat:

ODA A LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
Dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
Per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
Com guarda vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
E al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com conèixer pogués lo front de mos parents,
Coneixia també to so de tos torrents,
Com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Mes, arrencat després per fats perseguidors,
Ja no conec ni sent com en millors vegades;
Així d’arbre migrat a terres apartades,
Son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
A veure de més prop les torres de Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport,
E veig del Llobregat la platja serpentina,
Que fora de cantar en llengua llemosina,
No em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
Que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
La llengua d’aquells forts que acataren los reis,
Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
Per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
Que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
Ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
Quan del mugró matern la dolça llet bevia;
En llemosí al Senyor pregava cada dia,
E càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
En llemosí li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir ni ment,
Puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
Que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
E passe per ta veu son nom e sa memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.

Autor Bonaventura Carles Aribau. va ser el despertar del catalanisme polític modern.

Publicada per primera vegada a la revista el Vapor l’any 1833.Aquesta versió ha estat trobada a Vikitextos.
Text penjat per "nuncamais", a Juny 29th, 2008 a 12:54 pm a Quirón.Wordpress.com

"Debate del estado de la Nación"-Carta oberta al President Zapatero-

2009-05-18T00:41:00.026+02:00

Carta Oberta d'un Ciutadà Català

a Jose Luis Rodriguez Zapatero

Benvolgut President

Permete'm que et parli de tu, doncs és un costum bastant arrelat dels de la meva generació, una mica més grans que tu, si no vaig errat (la de l'Aznar vaja, per entendren's, però d'esquerres). Permete'm també que parli clar i català, com es diu popularment a la meva terra, com ho faria amb un amic, i sent conscient de què la política és un àmbit infinitament més complex del que és capaç d'imaginar qualsevol ciutadà. En aquest sentit jo soc autodidacta en base a haver viscut i participat dels periodes que van des dels darrers 20 anys de dictadura, a la transició i la democràcia. No soc cap expert però tinc una opinió formada.

Company, tot i que he de confessar que no et vaig votar, soc dels que ens varem alegrar de la teva victòria, després dels anys negres de la segona legislatura de l'Aznar, en què la situació i l'ambient s'acostaven al feixisme, a la reacció i la intolerància més enllà del que podiem haver mai imaginat. I dels que amb el seu vot varen recolzar indirectament la teva investidura i la teva tasca de govern.

A l'època Aznar Euzkadi va ser una de les nacions espanyoles més perjudicades, amb una campanya d'assetjament, d'una violència explícita, d'una generació de desmembrament social que jo no havia viscut mai i em va terroritzar. De fet va esquitxar també a Catalunya; anyell expiatori de tots el mals, quan a Espanya li convé: aquí la societat està menys fragmentada que a Euzkadi i, en aquest sentit, sumant'hi el seu caràcter democràtic, fa més por que poguem alcançar les nostre aspiracions, que en el cas més conflictiu d'Euzkadi. Espero que no m'acusis de voler parlar en nom de Catalunya sens representar-la, com acostumes a fer amb el portaveu de CIU tot sovint al Parlament Espanyol. Només et cal estar atent als fets, les estadístiques i les enquestes, per saber quines son realment aquestes aspiracions.

Perdona que sigui clar i et recordi que tu vas participar en aquell frontisme contraproduent, i en vareu rebre un efecte boomerang a les el.leccions subsegüents. Celebro que el PSOE amb Patxi López, adoptés una postura més equilibrada, deixant d'anar a remolc del PP, tot i que al final no hagi fet honor a les espectatives, tornant a recolzar-se en aquest per arribar al poder a Euzkadi, en unes el.leccións falsejades per l'antidemocràtica llei de partits. Tinc la nostàlgia del record de la llarga època en què el PSOE i el PNB varen gobernar junts Euzkadi, en una col.laboració exemplar i realista.

Recordo que també ens varem il.lusionar amb les teves promeses de respectar la voluntat del poble català, respecte a l'Estatut que sortís del Parlament. De la mateixa manera que vas prometre treure'ns de la injusta guerra de l'Irak i ho vas acomplir.

Comprenc que un President està sotmès a moltes pressions tant per part de les contradiccions dins del seu mateix partit, com de l'oposició, grups de pressió de la societat civil, i una cojuntura i unes Institucions internacionals.

Però és important acomplir la paraula donada si es vol mantenir un cert carisma i credibilitat, que t'havies creat a pols. Vull creure que Espanya no és tant de dreta furibunda com va apareixer a l'època de l'Aznar. Espanya ja fa temps que ha superat el franquisme i l'espanyolisme fonamentalista (tant proper al jacobinisme francès), o si més no això ens agradaria poder creure als catalans.

L'Espanya de les autonomies, de seguida va esdevenir un cafè per a tots, per neutralitzar el pès de les nacions històriques diferents de Castella: Catalunya, Euzkadi i Galicia, o sigui les que varen disposar d'Estatut quan la República (a Galicia no arribà a entrar en vigor degut a l'alçament franquista). Crec en canvi que, a l'hora de la veritat, ha servit (o potser he de dir "hauria d'haver servit") per recuperar la varietat i la diversistat dels pobles i cultures que es troben actualment a l'Estat Espanyol.

Si fossiu prou perspicaços no haurieu seguit, ni seguirieu retallant a nivell d'Estat un Estatut, que ja no era cap gran cosa d'entrada (tenia poques diferències amb l'Andalús), creant així cada vegada més desafecció en el poble català, com ja fa temps va advertir el mateix President Montilla (per cert, del teu partit).

Perquè ha de fer por a ningú que hi hagi autonomies que aspirin a un grau més alt d'autodeterminació?. Està passant per exemple amb Escòcia a la Gran Bretanya, el Vennetto a Itàlia, Flandes a Bèlgica, etc. Tenim cassos de separació democràtica en paisos de la mateixa Unió Europea com Txequia i Eslovaquia, Estonia , Letonia i Lituania, etc, o tant anteriors com posteriors durant el segle XX i més recentment a Europa com els cassos d'Irlanda, d'Islàndia, Noruega, Finlàndia, i més recentment Montenegro. Perquè Espanya ha de marxar de Kosovo amb falses escuses, quan el motiu real és no haver de recolzar i reconeixer la imminent independència del país, no fós cas que el Catalans i Bascos demanéssim explicacions?.

Tenim cassos com el Quebec on s'han fet referendums d'independència, en què ha perdut per poc l'opció independentista i no ha passat res ni en el bandol del pertanyents a una opció o la contrària, i se'n faràn més. Tots els que hem referit son cassos de paisos democràtics. Si no ho saps, t'informo de què a Catalunya ha entrat a la mesa del Parlament una iniciativa popular legislativa per la convocatòria d'un referendum d'autodeterminació (amb més de 10.000 signants). Aquest dret a més a més fou reconegut pel Parlament de Catalunya, anys enrere.

Respectarà el teu govern el procés que se'n desprengui i el referendum i els seus resultats, si s'arriba a cel.lebrar? O be tornaràs a actuar com en el cas d'Euzkadi i el Lehendakari Ibarretxe?.

El dret d'autodeterminació és universal i reconegut per la ONU. Tu saps que intentar dir que sols és aplicable als països colonitzats el Segle XIX, i no als que van perdre definitivament la seva independència i els seus drets el segle XVIII, com Catalunya, és fer demagògia. Abans els fets de la història recent d'Europa ens ho han posat en evidència. No vull explicar-te la història de Catalunya i Espanya perquè segur que la coneixes millor que jo. Però si recordar-te'n alguns passatges significatius.

Suposo que a aquestes alçades ningu intel.ligent o de bona fè pot seguir creint-se la versió franquista de la història d'Espanya, ignorant que Catalunya va ser l'imperi meditarrani del segle XIV. Que el segle XII va tenir la primera constitució protodemocràtica, un segle abans de la Carta Magna anglesa. Que entre 1250 i 1350 va ser el primer país d'Europa més semblant al que avui denominem Estat-Nació. I que la seva bandera ja era la d'ara, mentre que l'espanyola es va crear per un decret de 1785. Son esdeveniments que caldria que coneguessin aquells que diuen que ens hem inventat com a poble fa quinze dies.

Recorda President que l'ideal inicial, que ens va entusiasmar a tots els que ens començavem a sentir Europeus, era el futur d'una Europa dels Pobles o les Nacions. D'una unió lliure i solidària de tots els pobles, incloent aquells que havien vist ofegada la seva llibertat des de feia segles i especialment pels suposats Estats-Nació sorgits el segle XIX i principis del XX, dins dels quals quedaren compartimentades i diluides les seves cultures. Una Europa que recuperés la seva riquesa i pluralitat originaria d'identitats i cultures diverses.

Crec que Europa és el futur de tots nosaltres (de fet ja n'és el present), en peu d'igualtat entre tots aquells que aspiren a tenir-hi una identitat pròpia, que també sigui respectada. D'això se'n diu la unitat en la diversitat i correspòn a un grau més alt de desenvolupament social, que l'uniformisme a que han tendit els Estats actuals. És absurda la por d'aquests darrers que viuen com una mort allò que no és més que una reneixença en un grau més alt de complexitat i de democràcia més genuina. Evidentment aquests Estats representen interessos de poder i econòmics que son els que realment guien el seu posicionament i son élls els que s'inventen nacions inexistents, per anorrear els ciutadans respecte una realitat molt més complexa, a fi de poder perpetuar-se.

Tu, quan vas assumir a la teva campanya la pluralitat Nacional d'Espanya, podies i hauries d'haver encapçalat un moviment cap a l'Europa dels Pobles.

Arribats en aquest punt, jo et vull preguntar a tu i als espanyols perquè Catalunya, si així ho desitja no ha de poder fer ús del seu dret d'autodeterminació, del seu dret a decidir lliurement. Abans recordavem com els referendums fets al Quebec no han implicat cap drama. A Catalunya passaria el mateix i tothom respectaria els possibles resultats. Ara mateix les situacions del Quebec i Catalunya son molt més semblants que fa cert temps. En l'hipotètic cas de què Andalusia decidís canviar la seva relació amb l'Estat Espanyol, se li hauria de respectar igualment.

Si el resultat del referendum fos afirmatiu no hauria de suposar cap tragedia. Ja ha passat l'època de les sol.lucions per la via de la força als paisos desenvolupats. Pensem que el procés no és com argumenten alguns de crear noves fronteres, doncs amb el procés de globalització mundial i de fluxos migratoris les fronteres cada vegada es van diluint més. Cada cop som tots més ciutadans del mon. Es tractaria això si d'un procés de recuperació d'identitats. El significat del "si" en un referendum s'hauria d'interpretar en el sentit de què una majoria de catalans hauria optat per mantenir amb Espanya no una relació d'amo a subordinat, sinó de germans en peu d'igualtat. A Catalunya es te una gran admiració per Espanya i la seva diversitat. També per la cultura de l'Espanya Castellana monolingüe, i la riquesa que ens aporta la seva llengua tant potent mundialment, a la que no renunciem i que de fet ja és una llengua vehicular com l'anglès.

Pensa que a Catalunya som un mosaic riquíssim, reflex de totes les cultures de l'Estat Espanyol. Gran part dels Catalans son "mestissos", en el sentit de què tenen origens en altres territoris de l'Estat. Els meus fills sense anar més lluny. Ara bé tenim una llengua propia, ancestral com la castellana, parlada com a mínim per uns 10 milions de persones (moltes més que algunes llengües oficials de la UE) i una gran i rica tradició literaria, que ja era admirada i coneguda fins i tot per l'Universal Miguel de Cervantes. Una llengua que serveix de ciment d'unió de tota aquella diversitat humana, no sols espanyola sinó de tots els indrets del món, que composa la nostra societat.

Allò que no ens agrada als catalans (aquells que vivim i treballem a Catalunya) és aquella imatge d'Espanya negra, que es repeteix massa sovint, que ve de lluny i es perpetua, i es manifesta com a despreci o fins i tot odi ancestral i irracional cap el notre país i la nostra gent. Saps que no parlo de cap paranoia sinó d'una realitat quotidiana. Et recomano, en aquest sentit la conferència de l'escriptor en llengua catalana, l'anglo-català Matthew Tree, pronunciada a la London School of Economics, titulada "La vida a la banda del rebre", i que constitueix el darrer article d'aquest bloc.

Catalunya podria haver optat per una sortida federalitzant, com el mateix partit socialista se suposa que defensa, o confederal, com a Suissa, o d'independència. La intransigència de l'Estat Espanyol cada vegada ens ha anat convencent a més catalans de que la única opció que ens permetria resoldre satisfactoriament per a tots la nostra relació amb Espanya, és la última. Al cap i a la fi quan un matrimoni no s'entén la opció mes racional i que encara pot permetre mantenir l'amistat és el divorci.

Seguiriem sent bons veïns ( jo crec que millors), col.laborant en peu d'igualtat en el si d'una Patria gran comuna Europea. Als Estats Units d'Amèrica, qualsevol Estat disposa de molta més independència que qualsevol de les regions o nacions dins l'Estat Espanyol, i tots es senten profundament americans, tot i que les diferències son sovint molt més radicals que aquí. Les diferències entre les seves constitucions i lleis són més grans que les existents entre els diversos estats europeus, obsessionats a homogeneitzar-se. Perquè només ens fixem en els coses "dolentes" dels EEUU?.

Aprenem dels americans allò que tenen de positiu que és molt, i no ens emmirallem amb altres aspectes, en els que Europa els passa al davant (com per exemple la sanitat o l'educació), evitant fer passes enrere a l'Estat de Benestar, que suposa la més gran aportació política actual d'Europa de cara a la resta de paisos democràtics del món. No ens emmirallem en el creixement i centrem-nos en la sostenibilitat a tots els nivells de la realitat, des de l'econòmic, fins a la integració de l'individu dins de la societat, i la organització social i política.

Al cap i a la fi democràcia vol dir poder del poble i aquest només és possible amb una gran dossi de transversalitat, més que de jerarquia; de democràcia directe, encara que soni a anarquista. De fet l'anarquisme es considera a si mateix com la més alta expressió de l'ordre, partint del principi de "a cadascú segons les seves necessitats i de cadascú segons les seves possibilitats". El dret a l'autonomia, a l'autodeterminació, a decidir sobre les seves relacions socials, s'aplica doncs tant a les nacions o les cultures com als individus, que en son el seu fonament. Aquest és un dels principis vitals de l'esquerra genuina.

"El que és vàlid per als individus és vàlid per a les nacions". Mohandas Karamchand Gandhi (2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948).

Amb tot el meu respecte i confiança en el teu potencial modernitzador i de progrés (en tots els seus sentits)

Francesc Marcé i Puig

Nota: Para traducir al castellano ir a la herramienta "Google traductor" al principio del bloc.

La Situació de la Relació entre Catalunya i Espanya vista per un anglo-català: Matthew Tree. Tot un Exercici de Lucidesa.

2009-05-17T18:59:00.018+02:00

El 28 de Desembre del 2006, el professor Joan Solà va publicar un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” en el qual, de manera contundent, denunciava la greu situació de la nostra llengua i també la falta d’actituds decidides en la seva defensa. Tot seguit, altres articles i també moltes cartes al director es van solidaritzar amb el contingut de l'esmentat article reclamant, també, la creació d’un “moviment civil” que reaccionés enfront d’aquesta greu situació. Això va donar lloc poc després al neixement del col.lectiu "Català Sempre" (.. en favor de la llengua, el que no fem nosaltres no ho farà ningú) amb l'objectiu d'afavorir l'ús social del català.

Clicant al títol d'aquest article podeu accedir-hi i si ho creieu convenient recolzar la iniciativa.

Jo rebo habitualment els seus e-mails informatius. Ahir em va arribar la "Lletra 54". Reprodueixo les parts fonamentals del seu text doncs m'ha semblat extremament interessant:

El novembre del 2008 l’escriptor i periodista Matthew Tree va pronunciar una conferència a la London School of Economics en la qual donava una encertada informació sobre la situació que es viu a Catalunya. Va posar-li per títol "Life on the Receiving End" (La vida a la banda del rebre).

Coneixedors de la importància d’aquesta conferencia, uns membres del nostre col·lectiu van creure oportú publicar-la en una de les nostres Lletres, prèvia la corresponent traducció al català. Estem segurs que estareu d’acord amb nosaltres, un cop llegida la conferència, que mereixia ser publicada.

Pel fet de ser pronunciada davant d’un públic no gaire coneixedor de la nostra realitat, la conferència de Matthew Tree conté moltes coses que per nosaltres no són cap novetat. Tanmateix, el que valorem és la forma clara i encertada en què les exposa i, sobretot, el fet que sigui ell, una persona no nascuda a Catalunya, qui faci conèixer la nostra història i el nostre present.

Reiterem doncs el nostre agraïment als que han fet possible que Català Sempre pugui oferir aquesta primícia i, sobre tot, a Matthew Tree que ens ha autoritzat a publicar-la, acceptant a la vegada la seva difusió a través d’internet sense restriccions.

Una última nota. Matthew Tree descriu la situació en què es troba el poble català, pren partit i acaba interpel·lant-nos amb aquestes paraules: I jo us dic que és aquesta una situació insostenible [...] Ara us toca a vosaltres...

Cordialment, Català Sempre

La veritat és que jo no hi tinc gaire afegir, doncs l'escrit de la Lletra és prou clar i explícit. Tan sols dues coses:
En primer lloc felicitar el filòleg i magnific mestre Joan Solà, per la seva iniciativa. Ell lògicament no se'n recordarà de les persones concretes, però és el responsable de què jo i molts d'altres, a principi dels anys 70, encara en plè franquisme, poguessim estudiar a la Universitat de Barcelona la Llengua Catalana i aprenguessim a estimar-la.
En segón lloc donar les gràcies a l'escriptor anglo-català Matthew Tree per la seva postura ferma i honesta. Gràcies per escriure en català. Gràcies per estimar la nostra terra i gràcies per haver-la fet teva. Mercès per donar-nos una lliçó, que ens hauria de fer sentir una mica avergonyits de la nostra pròpia tebiesa. Ens fan falta moltes persones com tu, Bé, de fet, cada cop, afortunadament n'hi ha més.
Us recomano que llegiu a la Lletra de Català Sempre el manifest "El Català llengua comuna", signat per 25 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades.

En el text de Matthew Tree hi trobareu referències a les circumstàncies de la història de Catalunya i als origens de la relació "viciada" amb Espanya, que ha portat a la situació actual i que cal cercar bastants segles enrera. És un treball molt didàctic i enriquidor, com era esperable d'un magnífic escriptor com éll.

EL PODEU LLEGIR O DESCARREGAR (en català) CLICANT AL SEGÜENT VINCLE:
http://www.megaupload.com/?d=YGU0CP4Z

LIFE ON THE RECEIVING END By: Matthew Tree
Link to Document in english: http://www.megaupload.com/?d=FP512UG8
Nota: Tota la informació que proporcionem, excepte els comentaris personals, prové de la LLetra 54 i el web de Català Sempre.

Joan Salvat-Papasseit

2009-05-10T02:30:00.006+02:00

Res no és mesquí

A Josep Obiols

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s'ullprèn

i té delit del bany:

que s'enmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I la onada del mar sempre riu,

Primavera d'hivern __Primavera d'istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l'heu demanada.

I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a neixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

__Avui, demà i ahir

s'esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit
L'Irradiador del Port i les Gavines
1921

La Nit Barcelonina

2009-05-10T01:17:00.007+02:00

Home-less

Avui t'escric a tu noieta
Quasi una criatura, noieta.
Una criatura desarrelada i enfonsada en l'oblit.
Noieta posseïda d'una pressa
que no saps d'on ve
ni on et fa anar.

T'escric a tu,
amagada darrera la teva capa,
com la caputxeta;
perseguida per llops (imaginaris?)...

inimaginables.

T'escric a tu noieta,
perduda en un mon hostil
que et resulta immens.
T'escric a tu que ets a la cara fosca.

T'escric a tu noieta,
perquè els altres ni et parlen;
perquè ets el mirall de la seva pròpia misèria;
perquè els fas por;
perquè la teva solitud els espanta.

T'escric a tu noieta,
perquè ells que ni et coneixen,
et fan objecte de calumnia i de despreci.

T'escric a tu noieta,
que vius immersa en la por:
una por que no cessa,
que et te presonera,
que sols pot amagar terribles secrets,
que fins potser tu mateixa has oblidat.

T'escric a tu noieta,
que t'aferres a mi,
perquè no et vaig saber negar la ma
i no tens a qui ni a què aferrar-te.

T'escric a tu,
perquè com més et conec,
més em sento responsable d'aquesta societat,
que t'ha llençat al marge del camí.
Que et vol convertir en deixalla.

No és culpa........
És vergonya !.

Francesc Marcé i Puig.
10 de maig de 2009

Thomas Jefferson: Revolucionari i visionari.

2009-05-03T21:25:00.013+02:00

He de confessar que el meu coneixement de la revolució Americana és escàs. De fet en mirar-m'ho una mica m'he adonat que fins i tot és lleument anterior a la Revolució Francesa. Ja sabia que transcorrien molt paral.les, doncs el segle de les llums francès, la I.lustració, va tenir una influència molt important en els polítics i intel.lectuals de les colònies Americanes.
Va ser doncs si no vaig errat la primera revolució burgesa, amb aquell èmfasi en els drets de l'individu en front de l'Estat, i en la llibertat, com a principis bàsics, tot i que això anés tenyit d'un teisme que encara hi és present avui dia. Però en aquest germen hi havia aspectes que podien ser més radicals que els de la revolució francesa mateixa o de les revolucions populistes Mexicana i Soviètica, on l'individu s'anorreava dins del concepte de massa. La revolució anarquista espanyola, potser en va intentar ser la síntesi. Suposo que tot això explica el fet de que els europeus ens quedem bocabadats quan algú tan seriós en el seu pensament anarquista metodològic, com Feyerabend, de cop et surti dient a "Contra el Mètode", que la societat anarquista ideal és EEUU.
Evidentment que tot això no ens quadra amb la política imperialista, ultralliberal i a l'hora pràcticament feixista dels EEUU que coneixem des de la seva salvació d'Europa de la barbàrie Nazi i el seu enlairament a primera potencia mundial. L'imperi de la segona meitat del segle XX.
Però és just reconèixer, que com totes les altres revolucions dels darrers segles es varen aportar avenços en el millorament de la funcionalitat de l'estructura social i, a priori si més no, en el millorament dels drets de l'individu.
M'ha resultat sorprenent l'al.legat de Jefferson, pel seu caire radical, lúcid i premonitori. Per això mateix em sembla adequat com a commemoració d'aquest 1 de maig, encara que sigui amb dos dies de retard. Estava molt cansat, i em vaig dedicar a gaudir de les relacions familiars.

Nota: Cliqueu a la imatge per veure-la en un tamany més gran i poder llegir millor el text en què es centra aquest article.

A la Recerca del Temps Perdut. Poemes d'adolescència i primera joventut. (2)

2009-05-03T20:31:00.014+02:00

Viure del record

No és senzill viure del record, amor.

No és senzill guardar promeses antigues,

doncs remou amb força el vent les espigues

i ja és mort el que un dia fou llavor.

És difícil viure sens aliment,

cercar la joia d'un cel blau però buit,

doncs no hi ha ahir, ni demà, sols avui,

i és difícil no veure el pas del temps.

El desig pot més que tu i jo, amor.

Venç la bèstia a l'home en la dolça pugna.

El dolor és plaer, el plaer dolor.

I dins l'escalfor suau d'una pell bruna,

Ja no m'importa si ets tu o és una altra,

sols el meu cos, llenya i el seu , espurna...

Francesc Marcé i Puig (data sens determinar).

Nota: Clicant al títol podeu llegir la presentació d'aquesta secció i llegir el primer poema publicat.