Enamorat d'un somriure

"ENAMORAT D'UN SOMRIURE" 

Els meus òrgans llampeguegen
quan m’arriba el teu somriure.
La llum que irradia el teu cos
fumiga tots els escurçons.
Reneixen les tendreses
i els desitjos oblidats.
Els verins ja no gemeguen.
Les pedres volen viure.
Esdevé dolç allò amargós.
Les teves dents m’omplen d'ablucions, 
preludi d'una gran besada. 
Empetiteixen els espadats. 

Francesc Marcé i Puig

16 d’octubre de 2022

Em plau

 "EM PLAU" 

Em plau la teva pell dolça,
la melodia del teu alè,
les carícies de la teva veu,
aquesta presència que m'embolcalla,
aquest desig sense fre,
la petjada del teu peu,
quan abraçats lliurem batalla.

Francesc Marcé i Puig

14 d'octubre de 2022.

Psicòpates quotidians

 "PSICÒPATES QUOTIDIANS" 

Mars embravits
s’escolen per les aigüeres de l'infinit,
baixant cel enllà,
com alès de psicòpates desencadenats.

Ni flors, ni violes, ni lliris. 
Tant sols deliris
de cervells adormits. 

El veí és el teu enemic, 
única consigna d’aquests cors tant petits, 
que esclaten dins dels pits, 
excretant gripaus embogits. 

Quanta misèria acumulada
darrera de cadenats invisibles, 
de pells tatuades
amb l’odi dels seus déus. 

Quanta amargor disfressada
d'egos hipertrofiats, 
que no poden sobreviure
sens esclafar qui els passa pel costat. 

Cops de puny i puntades de peu, 
l’únic llenguatge
dels qui no saben que tenen veu. 

Quitxalla que creu menjar-se un món, 
que els engoleix i els vomiteja
com excrements mal digerits. 

Mars embravits
supurant per les escletxes
d’uns murs enfortits. 
Maons primaris d’un sistema
cada vegada més enterbolit. 

Francesc Marcé i Puig

14 d’octubre de 2022.