La millor defensa, un bon atac

 "LA MILLOR DEFENSA, UN BON ATAC" 

Tòtils endiumenjats

mengen figues d'un altre paner

i meduses al femer

fan l'agost amb plors de gat, 

mentre piles d'esquirols

s'amaguen sota les cols.

Quin desori d’eixelebrats

fugint de les ciutats

on no volen restar sols

enmig de tant de merder. 

Que algú els digui a tots plegats 

que els peixos no cauen del cel, 

que l'amor es fa de pèl a pèl,

que sovint cal un bon patac

i no els pantalons abaixats.

La millor defensa, un bon atac.

Francesc Marcé i Puig

23 de setembre de 2023

No espereu

 "NO ESPEREU" 

Arrapeu-vos fort

a la vida que s'esmuny, 

abans de ser morts,

de no poder alçar els punys,

de què us vencin els plors.

Francesc Marcé i Puig

21 de setembre de 2023

Horitzons planers

 "HORITZONS PLANERS"

Horitzons planers 

les corbes de ton cos

em fan navegar

com si no hi hagués demà

ni fóssim forasters.

Amarats de sol, 

sens bromes colpidores, 

no cal cap consol, 

ni plors per cap absència. 

Sols compartir les hores. 

Cada despertar

amb un immens somriure, 

deixant-se alletar 

per nous descobriments

i les ganes de viure. 

Anar fent camí, 

mans i cossos trenats, 

lluny de cap destí, 

ni fats adoctrinats. 

Sols el goig de ser lliures. 

Francesc Marcé i Puig 

21 de setembre de 2023

Silenci absolut

 "SILENCI ABSOLUT"

Silenci absolut
en una nit de tenebres acollidores
traspassa els troncs
que creixen arrogants i superbs, 
deixant-se d'embuts
com si no comptessin les hores,
ignorant els fongs
i el clam de les males herbes. 

No cal cercar el desig
sinó saber-lo caçar
quan irromp entremig
d'una glopada inesperada. 

Sols creixen llavors
regant-les constantment 
amb torxes alçades
fetes de raons
lluny de l’abatiment 
d’ànimes col·lapsades. 

Que esclatin els marcs, 
deixant fluir els colors
dels rius amarats
de totes les olors, 
que emanen dels prats
de les nostres xafogors.

Francesc Marcé i Puig 

15 de setembre de 2023 

Colpejar-se el pit

 "COLPEJAR-SE EL PIT" 

Enganxaments amorfes

de cuques minvants

omplen els instants

de tots els orfes,

quan resten embadalits

sens saber fer-se els llits,

com éssers antropomorfes

que mai es faran grans,

tot i creure’s gegants

d'utopies polimorfes.

Que llarga és la nit

i fastigós el dia

quan la única lletania

és colpejar-se el pit.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2023

Ser o no ser

 "SER O NO SER" 

Ser o no ser no és pas la qüestió,

sinó com estar-s’hi

sens ser part de la processó.

No cal cap catarsi,

o a voltes potser sí.

Sols cal obrir el meló.

Ni reines, ni conills blancs

son part de la solució.

Ni vídues que obren estancs,

ni cap mena d'absolució,

ni camins sense entrebancs.

Sols donen la comunió.

Més aviat, la llebre

conversant amb el barreter:

Vull saber semblances

entre un corb i un escriptori.

Si no hi posem pebre

mai sortirem d'aquest carrer,

perdent les esperances,

des d'un etern dormitori.

Francesc Marcé i Puig

2 de setembre de 2023