Gats escaldats

 "GATS ESCALDATS" 

Milers de gats esverats

s'enfilen per les parets.

Tenen els peus freds 

i els cervells estarrufats.

No és cap pel·lícula de por.

Cap conspiració d’aliens.

Sols cerquen l'escalfor 

que els manca als seus gens.

No en traureu mai l'entrellat

encara que el busqueu.

Sols calors mentals 

d'un pobre galifardeu.

I aquest conte s'ha acabat 

i el delit d'escriure també.

Si fos que us ha agradat 

furteu-li la llet al lleter.

Francesc Marcé i Puig

22 de març de 2024.

Picant l'ham

 "PICANT L'HAM" 

Diem que el vaixell el comanden folls,

que tot al voltant s’enfonsa, 

però ens manca bogeria.

Patim un atac de seny.

No resistim al que ens empeny

a aferrar-nos a qui el guia.

Tot foc nou en un no res s'arronsa, 

Ens fa encallar al costat mateix dels molls.

Defugim tempestes i marejol, 

obsedits per la mar plana, 

desitjant sols dies sense vent, 

sens adonar-nos que, al velam, 

és una bufada el que el mana 

més enllà de la inèrcia de l'estol,

més a prop de la font del torrent, 

més lluny de seguir picant l’ham.

Francesc Marcé i Puig

20 de març de 2024

Fum, fum, fum

Fum, fum, fum. Poema escrit el 6 març de 2024.

#FrancescMarce #Poesia #PoesiaRecitada 

FUM, FUM, FUM

Hem arribat a un punt 

en què tot és fum, fum, fum, 

des dels grans assumptes 

fins la quotidianitat, 

lladres quedant com presumptes, 

la resta a la clandestinitat.

Mercaders de quimeres, 

salvadors de la humanitat, 

tot només és fum, fum, fum.

Futuròlegs cartomàntics, 

visionaris sens ulleres, 

enredaires romàntics.

Meravelles novelles 

de pa sucat amb oli, 

que sols són fum, fum, fum.

Malgrat que tot grinyoli

ens volen com abelles 

encisades pel fals perfum. 

Un món d'experts ineptes, 

que sols venen fum, fum, fum. 

Ens tenen embriacs, 

embadalits per receptes 

que amaguen la ferum 

del seu exèrcit de llimacs. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2024

Avui vull ofendre

 "AVUI VULL OFENDRE" 

Avui m'he decidit a ofendre 

a tots els que s'ofenen fàcilment 

si el món no encaixa amb la seva ment,

si allò que ens volen vendre 

no convenç a cap client. 

A qui no és capaç de comprendre 

que els seus deliris, 

siguin instituïts o instituents, 

tan sols són ciris 

que cremen ràpidament. 

A tots els que sa vida depèn 

de què se'ls confirmi el que estan creient.

A tots els que s'esfondren 

si no els veus com volen que els miris.

A tothom que no sap entendre 

que, per sort, tots som diferents.

Especialment a qui amb autoritat 

es creu investit per un poder suprem

que el faculta per imposar el seu relat

al comú dels éssers vivents.

Francesc Marcé i Puig

18 de març de 2024

Arrenquem una altra vegada

 "ARRENQUEM UNA ALTRA VEGADA" 

Recorrent els viaranys del teu cos 

em veig a mi mateix ressorgir. 

tant m’és l’avui, el demà o l'ahir.

Sols un afany de tu sens repòs.

Xuclant-te ben endins 

t’engoliria sencera, 

explorant els teus camins 

sens agafar cap drecera.

Quan llamps de goig de tu emanen

m'esclata quelcom ben endins, 

allà on les arrels romanen, 

on conflueixen tots els destins. 

No diguis res, no cal. 

Sols una mirada, 

un somrís angelical. 

Arrenquem una altra vegada. 

Francesc Marcé i Puig 

15 de març de 2024.

Fum, fum, fum

 "FUM, FUM, FUM" 

Hem arribat a un punt 

en què tot és fum, fum, fum, 

des dels grans assumptes 

fins la quotidianitat, 

lladres quedant com presumptes, 

la resta a la clandestinitat.

Mercaders de quimeres, 

salvadors de la humanitat, 

tot només és fum, fum, fum.

Futuròlegs cartomàntics, 

visionaris sens ulleres, 

enredaires romàntics.

Meravelles novelles 

de pa sucat amb oli, 

que sols són fum, fum, fum.

Malgrat que tot grinyoli

ens volen com abelles 

encisades pel fals perfum. 

Un món d'experts ineptes, 

que sols venen fum, fum, fum. 

Ens tenen embriacs, 

embadalits per receptes 

que amaguen la ferum 

del seu exèrcit de llimacs. 

Francesc Marcé i Puig 

6 de març de 2024

Notícies del temps

 
"NOTICIES DEL TEMPS"

Escup la nit lladrucs intermitents.
El vent a l'aguait grinyola.
Fred que assetja després de tant d'escalf.
Rius i sols secs no és troben.
La pluja que ja fa l'ullet.

Hi ha a qui li tremolen les dents.
El fals hivern a poc a poc s'escola.
Aigua sols pels camps de golf.
Hi ha qui perd l'enteniment,
a d’altres els el roben.
Massa cues per un sol bitllet.

Francesc Marcé i Puig

3 de març de 2024