divendres, 31 de maig del 2024

Aigua

 "AIGUA" 

Qui fos aigua 
fluint riu avall 
lluny de l'embolcall 
que fa de paraigua 
de tot llagrimall.



Francesc Marcé i Puig
31 de maig de 2024. 



Engrunes

 "ENGRUNES"

Engrunes de falsa llibertat
emmascaren la feredat 
dels qui temen existir 
i encara no s'han adonat 
que l'aigua no es torna vi 
ni els drets mai s'han regalat.


Francesc Marcé i Puig
31 de maig de 2024. 



Soroll

 "SOROLL" 


Per tot arreu domina el soroll 
que no aporta informació, 
sols la presència incongruent 
de qui no aguanta un escorcoll 
i que viu de la il·lusió  
de no ser un cadàver vivent.


Francesc Marcé i Puig
31 de maig de 2024. 




La Lluna espia

 "LA LLUNA ESPIA"

La lluna fa veure que no hi és 
prô espia  els moviments inexistents
del món inert de la nit, 
aliena a les cabòries
dels que encara no s'han adormit
ni tenen vocació de penitents.


Francesc Marcé i Puig
27 de maig de 2024.


dimecres, 22 de maig del 2024

Lligams

 "LLIGAMS" 


Viure és fer i refer lligams, 
lligams que s'esberlen 
donant pas a lligams nounats, 
uns d'antics i d'altres sobtats, 
complicitats que es perden, 
nous vincles inflant els velams.

Lligams de fraternitat, 
de companyonia o comunió, 
conjuncions de conveniència, 
nexes de dependència, 
tant de poder com de submissió. 
Difícil treure’n l'entrellat. 

Lligams per afinitat, 
connexions degudes a l’atzar, 
o bé remots llaços de sang 
que, com inesperats bumerangs, 
mai acabats d'amortitzar, 
recorden que tenim un passat. 

Un temps en part oblidat, 
llegat dels nostres grans, 
del que seria absurd abdicar, 
encara que ens pugui temptar 
o ens hagi fugit de les mans, 
doncs ens ha teixit la identitat. 


Francesc Marcé i Puig 
22 de maig de 2024.

dijous, 9 de maig del 2024

Tannkas electorals

 "TANNKAS ELECTORALS" 

1/ Fer giragonses 
sempre amunt i avall, 
anant de corcoll, 
per no arribar enlloc 
ni començar cap ball.

2/ Promeses d'ahir 
es tornen a repetir.
Noi quin cansament 
sentir i tornar a sentir 
a tota hora aquest turment. 

3/ Subhasta del peix 
sens haver-lo pescat, 
tornant a dir blat 
que no tenen al sac 
i molt menys ben lligat. 

4/ Dards de cartró, 
oblidats l’endemà, 
d’una munió 
de farsants ben tibats 
agafats de la mà. 

5/ Potser algun dia 
el poble dirà prou, 
llevant-los el sou, 
fent l’única via 
per la que el món es mou. 


Francesc Marcé i Puig 
9 de maig de 2024.