divendres, 11 d’abril del 2025

Pell suau

 "PELL SUAU"


Pell suau, tela de seda,
llenç de lli o de cotó, 
no pas de nylon o cartró, 
perdut en tan dolsa cleda, 
pel teu tossal fent incursió; 
caçador en temps de veda, 
endinsant-se a la fageda 
que li fa de protecció. 
Confluïm  sense sordina 
deixant caure la cortina, 
sens finestra ni porticó, 
amb un cor que no es refreda, 
lluny de la caverna de Plató, 
com dos cossos d’excursió
sens pilot a la cabina, 
dos alens que es conjuminen, 
com si sols bateguéssim tu i jo.


Francesc Marcé i Puig
11 d’abril de 2025.


diumenge, 6 d’abril del 2025

Ni

 "Ni"

Ni tovalles esfilagarsades, 
ni núvols atrotinats, 
ni cap hivern que no neva, 
ni déus sol esbiaixats; 
cap vivència si no és nova; 
prou de despertars malcarats 
o moixaines massa estovades.

Tampoc recances dins del cap, 
ni il·lusions forassenyades, 
ni pluja dalt del terrat, 
ni cap elf posant a prova; 
cap pedra dins del pap; 
prou aus fènix d’ales retallades 
o que el foc se'ls hi ha apagat.

Ni muntanyes que s'obren soles, 
ni mars oberts per on passar, 
ni tempestes descontrolades, 
ni rumiar si després d’ara hi ha demà, 
ni deixar cap desig mig esberlat.
Cap desencert inoportú.
Qui ara té el torn de paraula... 
                                                   I tan sols tu.


Francesc Marcé i Puig
6 d’abril de 2025.


dissabte, 5 d’abril del 2025

Noves albades

 "NOVES ALBADES"


Ombra plaent, 
dolça onada, 
terra punyent 
que a tots empara, 
just quan el jorn 
tot just s'acaba.
Sol fugisser 
d'altres contrades, 
que cerques recer 
i ho fas endebades.
Reflex d'espill 
de cor amatent.
Calor de forn 
que viu de lloguer 
quan van maldades.
Ai pobre fill 
d'esguard falaguer, 
mancat de sojorn, 
fidel de les fades; 
ja arribarà el teu torn
en noves albades.


Francesc Marcé i Puig
5 d’abril de 2025.


divendres, 4 d’abril del 2025

Paga la pena

 "PAGA LA PENA"

Paga la pena fer camí 
malgrat no és tingui cap destí, 
potser per allò que és diu 
que més val el viatge 
que l'arribada a port. 
No fa falta cap motiu, 
ni cap excés de coratge, 
ni invertir-hi un gran import; 
sols prou esma per subsistir 
i prou força per resistir. 
Si ataquen no retrocediu, 
prô si cal pagueu peatge. 
No serveix pas fer-se el mort.
Prô diguin el que diguin, 
sovint va bé saber on vas. 
No assolir mai l’objectiu 
et transmuta en hostatge 
de la zona de confort; 
com un llibre en un prestatge 
sense que mai se’l mirin; 
com un foc sense caliu; 
com viure en un miratge.
Més val ser un cas com un cabàs, 
per molt que d’altres se’n riguin.


Francesc Marcé i Puig
4 d’abril de 2025.


dijous, 3 d’abril del 2025

Les quatre estacions

 "LES QUATRE ESTACIONS"

Ni a l'estiu tota cuca viu, 
ni l'hivern és cap infern.
Que a la tardor no governi el plor, 
ni a la primavera la falsa espera.
Tan sols els pollets fan piu piu.
Cap bon moment és etern, 
ni totes les flors fan bona olor.
Sols qui massa espera desespera.

Que no ens toqui el voraviu
aquell pànic a l'avern 
que ens fa anar de corcó.
Diu la saviesa popular 
que, per tal de fer drecera, 
no deixem la carretera.
Però tampoc cal refiar-se’n massa, 
doncs no sempre any empeny 
qui tan sols dia passa.


Francesc Marcé i Puig
3 d’abril de 2025.


Qui ho havia de dir

"QUI HO HAVIA DE DIR"

Qui ho havia de dir
que aquell gran esperit 
sols era esperit de vi.
Sols qui té grans esperances 
acaba amb grans decepcions, 
si són sorgides de recances 
o de falses il·lusions.
Sentit tràgic de la vida, 
metzina per gent adormida, 
que viu a empentes i rodolons, 
quan amb prou feines reeixida 
li esbotzen les raons.
Sovint ens deixem emmirallar 
per qui sols ens vol anorrear.


Francesc Marcé i Puig
3 d’abril de 2025.


dimecres, 2 d’abril del 2025

Coïssor

 "COÏSSOR"

Coïssor de cel, 
coïssor de vida,
formigueig d'estel,
formigueig a mida;
vestit que no abriga.
Que fàcil deixar-se endur 
per un judici massa dur.
Que fàcil tirar un vel 
sens trobar l'eixida;
confondre cabells amb pèl; 
o engegar-ho tot a dida 
si les cames fan figa.
A voltes massa madur, 
a voltes massa insegur, 
a voltes tan rebel, 
a voltes massa fidel.
Mai l’ànima arraulida. 


Francesc Marcé i Puig
2 d’abril de 2025


dimarts, 1 d’abril del 2025

Mal digerir

 "MAL DIGERIR"

De tant mal digerir 
s'acaba amb oclusió intestinal, 
així com de tant dormir 
se'ns passen per l'engonal.

Els caps massa eixerits 
destorben als qui fan i desfan.
S'estimen més que ens piquem els pits,
que siguem cada dia més bons jans.

És la cultura del silici 
maquillat de gaudi o desfici, 
a la que no hi guanya ningú, 
ni tan sols els amos del grisú.


Francesc Marcé i Puig
1 d’abril de 2025.


Rituals

 "RITUALS"

No cal obsessionar-se 
amb rituals encarcarats 
encara que ens ho diguin 
els guardians de la moral, 
aquells per qui cuidar-se 
és anar tapant forats, 
no fos que els resultats siguin 
quelcom fora del normal.

Ai, aquests que ens volen 
ben drets i alineats, 
més val que no menystinguin 
allò que és mostra desigual, 
les aus que no volen 
com ovelles en ramat.
Ara que no ens vinguin 
amb aquest sacramental.

Que malgrat que siguem orbs, 
coixos o passerells
gràcies als seus bons oficis, 
també gaudim d’altres desficis
que no ens deixen tan mesells, 
tot i que per ells siguin sols destorbs.



Francesc Marcé i Puig
1 d’abril de 2025.


Jocs

 "JOCS"

Jocs, juguem a jocs,
jocs estrambòtics,
jocs insubstancials, 
uns jocs superflus,
d'altres necessaris, 
jocs on calen llocs,
d’ altres llunàtics,
jocs en espiral, 
jocs sense cap plus,
sols abecedaris.

Jocs per competir,
d’altres solidaris, 
jocs on calen focs, 
o amb final inconclús, 
alguns jocs fanàtics, 
jocs tan sols per eixir 
o per llepat-se els llavis.

Som tan mal jugadors 
que a les pedres veiem flors
tot creient-nos savis 
i per tal de no patir
sovint restem 
amb la mel als llavis 
i amb cara de badocs. 


Francesc Marcé i Puig 
1 d’abril de 2025.