Flaires

 "FLAIRES"

Fa flaire de porc 

tanta paraula vana.

Fa flaire de mort 

la ferum que s'encomana.

Fa flaire de poc 

aquestt d’excés de galindaines.

Fa flaire de sort, 

que és sols promesa malsana.

Fa flaire d'udol 

de llop que assetja les cabres.

Fa flaire de por 

i afebliment d’esperances. 

Fa flaire de consol 

per puixances arronsades. 

Fa flaire de corc

avar de falses grandàries. 

Fa flaire de port 

on ja no hi resta cap barca.

Fa flaire de dissort 

per qui no paeix tanta bajanada. 

Fa perdre el cor 

aquest imperi de la bafarada, 

l’oblit del record 

de velles sentors que alenaven. 

Francesc Marcé i Puig 

29 de març del 2026.

Ves a saber

 "VES A SABER"

Ves a saber si un dia, 

quan les bèsties cantin a cor 

-del cert, no en teoria-

-tant si és de nit o de dia 

s'acabi aquest culte a la mort.

Ves a saber si de sobte, 

-quan ploguin elefants roses- 

algun profeta opta, 

-i no és rondalla o conte-

per foragitar tantes noses.

Ves a saber -ningú sap quan-

potser quan ploguin estels de vida,

els difunts ja no marxaran;

no hi haurà nans ni gegants, 

ni cap criatura arraulida.

I així s'acaba la cançó, 

després de què en aquests versos

-pispant la forma a en Rubió-

-poc a poc, com qui no vol-

li he manllevat rima, anversos i reversos.

Francesc Marcé i Puig

27 de març del 2026.

Queixes sense tall

 "QUEIXES SENSE TALL"

Queixes esgarrades, 

llances sense tall, 

sang a les cantonades, 

oblits interessats 

de mal viatges passats, 

certeses esqueixades, 

ànsies esmicolades, 

els desitjos un borrall.

Ens deixen en herència, 

mai cap més música, 

tan sols terrabastall, 

simfonies fúnebres, 

absències sens presències, 

una sola, única, 

opció forassenyada: 

mai més mirar-nos al mirall. 

Francesc Marcé i Puig 

19 de març del 2026

Torbs (llunyans?)

"TORBS (LLUNYANS?)"

Escup el cel a llars llunyanes 

maleïts estels farcits de mort; 

ximples males marors que s'encomanen, 

virus vaccinats contra cap plor.

Tòtils enyoradissos d'holocausts 

planten sements de destrucció, 

mala imitació de falsos Fausts, 

plagi de tirans en extinció.

Ens volen espaordits sense conhort, 

prô “direm la veritat sense repòs”. (*) 

“Amb la cançó bastim en la foscor 

altes parets de somni, a recer d'aquest torb. 

Ve per la nit remor de moltes fonts: 

anem tancant les portes a la por”. (*)

Francesc Marcé i Puig

13 de març del 2026.

(*) Salvador Espriu. La pell de brau.

TORBS LLUNYANS (YouTube)

Humans

 "HUMANS"

Ai pobres humans, 

tan petits creient-se grans, 

sols depredadors 

de qui són els seus germans; 

caníbals de ses llavors.

Vivint en unes closques, 

mons fets de deliris, 

cap llum, sempre a les fosques,

confonent mapa i territoris, 

sempre fent giragonses 

per no arribar enlloc, 

creient dominar el foc, 

perduts en estira i arronses.

Esclaus de grans entelèquies, 

amb déus sempre fets a mida, 

reproductors d’exèquies, 

defugint sempre l'eixida. 

Potser us cal desaparèixer, 

avars de golafreria. 

Anihilar no vol dir créixer, 

ni depredar vol dir fer via. 

Francesc Marcé i Puig 

12 de març del 2026.