Aspiracions

 "ASPIRACIONS"

Aspiracions i respiracions, 

si no van compassades, 

poden cremar il·lusions, 

poden malbaratar anyades.

Sols xoquen les locomotores 

si les direccions són oposades, 

si són a deshores les hores, 

si els frens són endebades.

Anirem afegint furgons 

al tren de les nostres vides, 

maridant paus i passions, 

conjuminant cels clars  amb trons, 

guanyant totes les partides, 

ultrapassant tots els alturons. 

Francesc Marcé i Puig 

12 d’abril del 2026.

Esclarissaments

 "ESCLARISSAMENTS"

Esclarissat l'esperit 

claudiquen amargors 

més enllà de la calma.

Potser no està tot dit; 

cal foragitar temors 

lluny de la nostra balma.

Furgant sens esclafit, 

sens pauses ni més pors, 

ni el palmó, ni la palma, 

ni un cel espaordit; 

reposades les ardors, 

tan sols la mar en calma. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d’abril del 2026.

Sotragades

 "SOTRAGADES"

Sotracs i sotragades 

confiten l'esperit 

de mel amarga. 

Potser no és endebades 

l'esguard de fit a fit, 

la mirada llarga, 

sens cures enllaunades, 

ni menges de bon profit, 

ni l’oreig que embarga, 

ni corcs a la papada, 

ni un seny gaire exhaurit, 

ni la fragor d'una Farga.

Nuesa insospitada, 

un afany reeixit, 

una faç que no s'amaga, 

cap dèria encauada, 

veus lluny del brogit 

i claror que mai s’apaga.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril del 2026.

Inusual

 "INUSUAL"

Inusual 

és llençar dards 

sense fer mal.

Inusual 

és ser covard 

i tant se val.

Inusual 

dur estendards 

com un pardal.

Inusual 

tan sols ser part 

lluny del total.

Inusual 

lloar els bards 

sens fer cabal.

Inusual 

finalitats 

sens ideals.

Inusual 

veure els infarts 

com un regal.

Inusual 

fer tants aparts 

sense final.

Inusual 

ser alliçonats 

sense moral.

O vaig errat 

i això és avui 

l’habitual.

Francesc Marcé i Puig

7 d’abril del 2026.

Una llarga besada

 "UNA LLARGA BESADA"

Una esmolada dalla 

sotragueja un cor que no calla.

S’esllavissen entre els dits 

dolços piulets espaordits.

Foscos núvols gegants 

deixen buides les mans. 

Un cop oblidats tots els dols 

ja no resten consols.

Tan graonada la nit 

arrabassa el darrer crit.

Massa curta l'estada 

del follet i la fada.

Massa breu la lliçó 

de no trepitjar el galindó.

Si són testos i olles 

destorben tantes virolles.

Si són frecs encisats 

destorben massa embats.

Sols una llarga besada 

pot fer vessar la mirada.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril del 2026.