dissabte, 27 de juny del 2026

Magarrufes

 "MAGARRUFES"


Llavors de plàstic reciclable 
omplen les panxes de l'estable.
Llavors de somnis digitals 
fan oblidar de tots els mals.
Llavors de tot i de no res 
engalipen com un fals bes.

Amors de xarxes socials 
fan humans els animals.
Amors lleus de temporada 
fan creure adulta la mainada.
Amors sens sojorn ni compromís  
veuen muntanyes on tot és llis.

Projectes buits de contingut 
fan passar a tothom per l'embut.
Projectes engalipadors 
venen de franc la pell de l’ós.
Projectes de ximples siderals 
fan ballar a tots el mateix vals.

Promeses de felicitat 
sens blat al sac i mal lligat.
Promeses de jorns inexistents 
fan inútils els escarments.
Promeses de pinxos delirants 
fan fregar a tothom les mans.

Que no s’aturi l’espectacle
que, amb un bon giny i panxa buida, 
tot seguit ve un nou miracle.


Francesc Marcé i Puig
27 de juny del 2026. 



dilluns, 22 de juny del 2026

Què volen?

 "QUÈ VOLEN?"


Què volen aquesta gent 
que crida tant pel carrer?. 
Són addictes al merder 
i ni saben què estan fent?. 

Potser reclamen existir 
i no saben què cal fer. 
Potser no tenen res a dir, 
potser, potser, potser, potser. 

Potser creuen que viuen sols, 
potser ho estan de veritat, 
potser tan sols cerquen consols, 

potser ni tan sols s'ho han plantejat, 
potser volen oblidar els seus dols, 
potser defugen la realitat. 


Francesc Marcé i Puig 
22 de juny del 2026.


dissabte, 20 de juny del 2026

Baladres

 "BALADRES"


Conspícuament floreixen els baladres, 
curulls de flors roses i flors blanques, 
promeses de futur que entabanen; 
són assassins a més de lladres; 
esguardats de prop, olors que s'encomanen;

falsos averanys els flaires que emanen, 
com bellesa esquívola aflorant dels quadres, 
dolços paranys que els cors profanen, 
aus de somni que fugen per les branques, 
botxins a sou d’ignotes esquadres.

Passa això amb els cants de sirena 
que ens envolten avui de tota mena; 
quan te’n vols nodrir injecten mort obscena.


Francesc Marcé i Puig
20 de juny del 2026.


dijous, 18 de juny del 2026

Biòpsia

 "BIÒPSIA"


Avui m'han foradat el cul, 
tot cercant la pròstata; 
mare meva quin embull;
deu ser pel fet de ser apòstata.

Diuen que qui t'estima et fa plorar, 
que sols pot perdre qui aposta, 
que quan te’n vas cal tornar, 
que cal recórrer el món de costa a costa.

A voltes cal deixar-se foradar, 
que no vol dir pas girar full, 
ni perdre’s per una vall angosta,

ni engolir tot allò que es cull, 
tan sols retrocedir per avançar, 
tan sols perdre una altra crosta.


Francesc Marcé i Puig
18 de juny del 2026


dimarts, 9 de juny del 2026

Lliscant

"LLISCANT"


Llisca l’avui 
com qualsevol ahir
-de pa amb sucre i vi- 
com un demà, 
que no acaba d'arribar, 
com un cel obac, 
esclau del darrer patac, 
com un pot de mel agre, 
un vi girat cap a vinagre, 
una espera que s'escola, 
una promesa que s'envola, 
un caliu furtiu 
d'ocell clos al niu, 
un afany de caminar 
massa a prop d'expirar, 
un alçar el puny 
que lentament s'esmuny.

Qui havia de dir 
que el pa amb sucre i vi 
potser no torni a eixir. 
Qui havia de creure 
que l’única sortida és jeure.

Però seguirem lliscant, 
anant enrere 
com si fos endavant, 
anorreats per il·lusions, 
aferrats a una espera 
de què aterrin nous graons, 
fitant el món 
des d’una talaia estant, 
com si no hi hagués 
ni ahir, ni avui, ni demà, 
com si hi hagués un sol jorn, 
com si ja no calgués esperar.


Francesc Marcé i Puig
9 de juny del 2026.


dilluns, 8 de juny del 2026

A poc a poc

 "A POC A POC" 

A poc a poc i bona lletra, 
sembla un refrany massa gastat, 
en el regnat de la ment distreta 
i el domini del terrat mal moblat;

quan qui toca diana i retreta 
pretén que tots ballin el seu ball, 
malgrat la feina mal feta 
i la cançó un terrabastall; 

i a qui no subscriu aquesta dansa 
se l'arracona culpabilitzat, 
se l'enfonsa en la recança, 

se’l considera poc dotat.
Quan fet i fet a tothom cansa 
l'allau de portadors de veritats.


Francesc Marcé i Puig
8 de juny del 2026.


dilluns, 1 de juny del 2026

Gargamels

 "GARGAMELS"


Escorcolla en Gargamel 
un pedaç farcit de gel. 
S'endinsa en la boscúria 
seguit d'una gran cúria. 

Se me’n refot dels Gargamels 
i els seus maleïts vels. 
Avui em sento barrufet 
fent petar tots els estels. 

Cap Gargamel mal fet 
em privarà per uns moments
-malgrat argúcies o paranys-

de què ja no em grinyolin les dents, 
de nedar pels meus propis estanys, 
de ser el meu propi follet. 


Francesc Marcé i Puig 
1 de juny del 2026.