La nostra por més profunda no és que siguem inadequats.
La nostra por més profunda és que som poderosos sense límits.
Es la nostra llum, no la nostra foscor allò que ens espanta.
Ens preguntem: Qui soc jo per ser brillant, preciós, saberut i fabulós?
En realitat, Qui ets tu per no ser-ho?.
Ets fill/a de l’Univers.
El fet de jugar a ser petit no serveix al món.
No hi ha res d’il·luminador a encongir-se perquè les altres persones que t’envolten no se sentin insegures.
Naixem per fer manifesta la glòria de l’Univers que és dins nostre.
No tan sols dins d’alguns de nosaltres: és dins de tots i cadascú.
I mentre anem deixant lluir la nostra pròpia llum, inconscientment donem permís a d’altres persones per fer el mateix.
I en alliberar-nos......De la nostra pròpia por,
La nostra presència automàticament, allibera als altres.
NELSON MANDELA
Aquest revelador poema de Nelson Mandela me l'ha fet arribar la meva bona amiga Salut Balart. Jo m'he permès traduir la versió castellana al català. Ella em deia, que li havia servit força i esperava que a mi em servís una mica. Jo espero que us serveixi a tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada