Arenys: Sortim de l'armari!. Votem tots!.

L'Albert Om en l'article d'opinió de l'Avui.cat de 1 de setembre titulat "L'onze i el tretze" deia: "Ja ho tenim. Catalunya, capital Arenys de Munt. 13 de setembre, la nova Diada Nacional de Catalunya. I és que el millor que li podia passar al referèndum d’Arenys és que el prohibissin." I afegia més avall: "Regalaria, amb l’edició del 13 de setembre, unes petites urnes perquè cada lector pugui fer el seu propi referèndum d’independència. (...) Després cadascú que pengi els resultats a la web AVUI.cat, els sumem tots i ja serem independents. O faltarà molt poc".

Als comentaris a l'article Meliq Salau assenyalava: "També cal fer una crida a gent de fora de la política per tal que surtin d'una volta de l'armari i proclamin llur compromís independentista". Li he robat l'expressió pel títol d'aquest article. El que diuen tots dos em sembla fonamental.

Jo hi vaig afegir: Ja és hora de que en aquest país la gent es mulli. Que tothom comenci a sortir de tots els armaris. No calen ni referèndums. Que cadascú dongui la cara obertament en públic sense embuts i després fem el recompte. El problema és que en aquest país l'ombra del franquisme encara és massa allargada. Tots som uns figaflors. Cada vegada hi ha més gent que opina, però quasi tothom ho fa amb pseudònims i no s'atreveix a identificar-se. Mentre anem així malament. Aquí sembla que tothom hagi fet la mili, homes, dones, i objectors.

En Lluis Tarrés, respecte als comentaris d'Enric Canela sobre la votació de Directe.cat, a què després farem referència, li diu: "A Vic la por fa estralls. Estem en un moment que els porucs i pusil·lanims no tenen lloc en aquest camí que plegats hem començat".

Doncs si Lluis, la por que ja tenim i estan fomentant des de l'espanyolisme i els poders de l'Estat pot fer estralls. Aquest és un problema fonamental que cal combatre i com més siguem donant la cara més difícil ho tindran per atemorir-nos. Ara afavoreixen directament que a Arenys hi hagi violència, anul.lant la decisió de l'ajuntament de recolzar la consulta popular, anul.lant l'ajornament de la manifestació de Falange per part de la Generalitat i forçant la coincidència amb el mateix dia del referèndum.

El compromís i la pèrdua de la por son les dues claus de volta necessàries. I en tots dos sentits, a un ritme trepidant s'estan produint continuament aconteixements molt esperançadors. Per una banda els nostres enemics han resultat ser els nostres millors aliats, com ja apuntava l'Albert al principi del seu article. L'Estat espanyol promovent la prohibició de la iniciativa "anecdòtica" d'aquest poblet digne d'Astèrix, servint-se d'un advocat falangista. La jutgessa espanyolista amb les seves decisions. Tot plegats han aconseguit que l'espurna d'Arenys de Munt acabés provocants autèntiques flamarades de l'alçada d'un campanar.

Com volia l'amic Salau, cada vegada més personalitats públiques estan sortint de l'armari i han decidit mullar-se (molts ja ho havien fet, d'altres encara no). Ho ha fet en Joan Laporta, L'Albert Om mateix, en Salvador Sostres, o l'ex-conseller Salvador Milà d'ICV, defensant com advocat el referèndum d'Arenys davant la justícia. D'entrada només cito alguns noms coneguts, però el llistat com veurem es fa inacabable.

Com acostuma a passar darrerament internet s'ha convertit en cavall de batalla. Ha sorgit la pàgina "Decidim.cat". Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, disposats a promoure consultes com la d'Arenys als seus Ajuntaments, on els consistoris adherits ja s'apropen als dos centenars i els càrrecs electes ja arriben a 1201.

El dia 17 a les 24 hores ja son 1240.

http://www.decidim.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3&Itemid=2  (enllaç no actiu)

Vilaweb, sempre al peu del canó, ha començat el dilluns dia 7 la campanya Vullvotar.cat, mitjançant la qual podeu proclamar que tenim el dret de votar en tot moment sobre el nostre futur. Les primeres adhesions van ser la del batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra; el regidor de la CUP de la mateix població, Josep M. Ximenis; l'actor Joel Joan; l'economista Elisenda Paluzie; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i l'historiador Jordi Bilbeny. Tres dies després, a les 10 de la nit d'avui dia 9 ja ha aconseguit 5696 adhesions. Jo he signat a les 6 de la tarda. A les vuit hi havia 106 signatures més, però és que dos hores més tard n'hi ha 278 de noves!. Com veieu el creixement és en progressió geomètrica. Si seguim així podem arribar on volguem!. VOTEU CATALANS!.

El dia 17 a les 24 hores ja s'hi han adherit 9573 persones.
http://www.vilaweb.cat/vullvotar/index.php (enllaç no actiu)

Al Facebook proliferen els grups que demanen als seus ajuntaments la convocatòria de referèndums com el d'Arenys. Un cas interessant del Facebook és la iniciativa de Moisès Rial amb el grup "Volem referèndum d'autodeterminació a tots els municipis del país". No fa ni dues hores havia aconseguit 5707 membres. En aquest moment ja en som 5849, i això que el Facebook, a diferència de Vilaweb és un espai restringit als membres.

A dia 17 ja som 9164.

Finalment el cas més "formal" i interessant, en la mesura que pot servir de baròmetre de'n quina mesura som capaços de perdre la por i tirar endavant sense complexes. El diari d'internet Directe.cat, a què ens referiem al principi ha posat en marxa una consulta per la independència, paral.lela a la d'Arenys de Munt, a fi de què tots els que no podran votar a la "nova Capital de Catalunya", puguin fer-ho igualment. La iniciativa ha començat avui mateix dia 9 i durarà fins el dia 13 a les 12 de la nit. Els resultats es donaran a conèixer amb els de la consulta d'Arenys. Això si, per ésser rigorosos i evitar fraus, en aquest cas cal proporcionar el número del DNI. Les dades son confidencials i s'esborraran de manera immediata al final del recompte. Avui, fins aquest moment han votat 580 persones. Mullar-se de veritat doncs ja costa més. NO ENS HO PENSEM DUES VEGADES I ENDAVANT!. Aconseguim el creixement espectacular dels altres cassos indicats.

Han votat 1489.
http://www.directe.cat/consulta (enllaç no actiu)

Pensem una cosa. Allò tant suat de què la unió fa la força és una veritat com un cabàs. Si només som 50 ens poden posar a la presó sense gaires problemes. Si en som 500, el fet ja es convertiria en un escàndol. Si en som 5.000, haurien de començar a habilitar camps de futbol com al Xile de Pinochet. Si en som 50.000 els caldria començar a movilitzar trens i construir camps de concentració com a l'Alemaya nazi amb els jueus. Si arribem als 500.000, voldran pactar amb nosaltres la independència, abans de perdre del tot la gallina dels ous d'or.

Afortunadament som a l'Europa democràtica on Chèquia i Eslovàquia es van separar civilitzadament. Groenlàndia negocia la seva independència amb Dinamarca, i Escòcia es planteja referèndums d'autodeterminació.

Tot i que el senyor Aznar, en aquella mena de fundació que té, es plantegi enviar els tancs a Catalunya quan calgui. Deu enyorar una mena de Kosovo, amb els deu mil de sempre atrinxerats a Montserrat, bombardejats amb napalm i, després d'una intervenció de la OTAN: la independència. Seria millor la primera opció. Però d'una manera o una altra, el resultat és el mateix. Tenen les de perdre.