diumenge, 17 de gener del 2010

Korda: Fotògraf de la Revolució Cubana



Us presento un llibre, que juntament amb imatges conegudes, en presenta forces d'inèdites, acompanyades d'un text sobre la gestació, triomf i primers anys de la Revolució Cubana. El llibre és: "Cuba por Korda". Sota la direcció de Christophe Loviny, amb un prefaci de Jaime Sarusky, els textos a càrrec de Christophe Loviny y Alessandra Silvestre-Lévy i comentaris del fotògraf sobre gran part de les imatges. Editat per Calmann-Lévy/ Jazz Editions, Paris, 2002. Aurelia International S.A./ Aurelia Ediciones, 2008. ISBN: 978-84-612-2077-9.

Alberto Korda (Alberto Díaz Gutiérrez) va néixer el 1928 i va morir el 2001, just quan estava treballant en l'edició d'aquesta obra. És l'autor de la famosíssima fotografia d'Ernesto "Che" Guevara, que figura a la portada del llibre. Es tracta de la foto més reproduida de la història, tot i que éll no va veure ni un cèntim en drets d'autor.

El 4 de març del seixanta, poc més d'un any després del triomf revolucionari, el vaixell La Coubre, carregat de municions, era al port de l'Habana. Un sabotatge el va fer esclatar amb un balanç de 81 morts i 200 ferits. En el funerals massius del dia 5, va ser quan Korda va enregistrar aquesta fotografia. Es va trobar el Che de cara i, ensopegant, va disparar dos cops: una foto vertical i una altra horitzontal. Va reenquadrar la segona, doncs a la primera hi apareixia un cap darrera. Tot i així la foto va restar enterrada força temps. El 1967 Korda regala la foto a l'editor d'esquerres italià Gianfranco Feltrinelli. Amb l'assassinat del Che a Bolivia aquell any, Fidel Castro cedeix a Feltrinelli els drets de publicació del diari del Che a Bolivia. A l'hora l'editor va imprimir els primers milers de cartells amb la imatge del jove revolucionari, que ha acabat esdevenint fetitxe de la cultura de masses. Se'n van difondre milions sens que ningú sabés qui era l'autor.


          



Però Alberto Korda ja era conegut abans de la revolució. De fet era un amant de les dones, i amb les fotos de la seva mussa i esposa Norka, va revolucionar la fotografia de "moda". Va introduir la imatge actual de la model, prima, de figura estilitzada i sofisticada. Aquesta es una fotografia publicitaria de Norka, que va ser la model més cèlebre de Cuba i va desfilar per Dior.






En aquesta foto no li va posar nom. Si li hagués de posar jo, es diria "La nina era ella". Korda hi escriu aquest comentari:
"Llevaba una vida frívola cuando, alrededor de los treinta años, ocurrió un acontecimiento excepcional que transformó mi vida: la Revolución. Fue en esta época cuando tomé esta foto de una niñita que abraza un pedazo de madera a falta de una muñeca de verdad. Me di cuenta que valía la pena dedicar nuestro trabajo a una revolución que proponía suprimir esas desigualdades"(pag. 26).
De fet, amb el triomf dels rebels el varen cridar per formar part del nou diari "Revolución". Es va acabar convertint en el cronista de la Revolució Cubana. Si més no de quan el seu triomf encara despertava fortes esperances dins i fora de l'illa.





Aquesta sorprenent fotografia titulada "El Quijote de la farola", va ser feta durant el discurs de Fidel Castro el 26 de juliol de 1959 (festa nacional en record de l'assalt a la caserna Moncada), pocs mesos després d'acabada la guerra contra Batista. Fidel va convidar a la celebració  a l'Habana a tots els Guajiros (pagesos) del país.





Foto d'una guerrillera. La dona va jugar un paper fonamental a la Revolució. De fet la mà dreta, consellera i potser companya sentimental de Fidel Castro abans i després de reixir la revolució va ser Celia Sánchez, morta prematurament d'un càncer.





Acabo aquesta ressenya amb una inquietant imatge del "lider", volant cap a la Unió Soviètica, convidat per Nikita Jruschov, el 1963, després de la crisi dels missils amb els EEUU.

Realment un llibre impressionant visualment, per la mateixa qualitat de les fotografies, pel seu caràcter de crònica d'uns fets i una època, i pel text que ajuda a entendre-les i contextualitzar el conjunt. Obra pòstuma i homenatge a Alberto Korda, que us recomano sincerament.


 

dijous, 14 de gener del 2010

Un veterà de l'Irak parla sense embuts

Una amiga m'ha fet arribar aquest video estremidor que li han enviat. Es demana que el veïem tots abans de què l'eliminin del You Tube, on és penjat des de desembre de 2009 per "Empowered By Knowledge". La imatge ja no és accessible i l'he eliminat però segueix a You Tube Es tracta del discurs d'un veterà de guerra nortamericà, Mike Prysner on expressa els seus sentiments respecte a la guerra de l'Irak, la seva presa de consciència davant la barbàrie, el seu sentiment de culpa i qui pensa que son realment els nostres enemics.



El trobareu a l'enllaç següent de You Tube.

http://www.youtube.com/watch?v=9kWU-JHetMM.


Pel que fa al contingut sobra tota mena de comentari: jutgeu vosaltres mateixos. Suposo que la majoria encara recordeu les manifestacions massives del març de 2003 en contra de la guerra, que varen suposar la primera estocada mortal contra el belicista Aznar i el primer avís als seus patrons Blair i Bush. Les primeres movilitzacions massives i simultànies a escala planetària. Especialment la del dia 15 amb més d'un milió de persones, tant a Barcelona com a Madrid, i 10 milions a 500 ciutats de tot el mon. Al passeig de Gràcia quasi acabem ofegats, com el metro en hora punta, la meva filla de 6 anys i jo. O els centenars de milers que ens tornarem a llançar al carrer el dia 22 en esclatar la guerra. Diuen que aquesta guerra s'ha acabat?: Si més no als mitjans de comunicació, com tantes altres que ni "existeixen". Guantánamo encara existeix i la darrera noticia d'escandol que he llegit és que ens n'envien uns quants presos a dispesa a Espanya. L'Afganistan no és pas tampoc cap exemple d'alliberament d'un poble, precisament, si no que cada cop recorda més el Vietnam. I ara sembla que els EEUU ens volen emmerdar a la península Arábiga. Com diu la frase feta "que Deu ens agafi confessats".