Una amiga m'ha fet arribar aquest video estremidor que li han enviat. Es demana que el veïem tots abans de què l'eliminin del You Tube, on és penjat des de desembre de 2009 per "Empowered By Knowledge". La imatge ja no és accessible i l'he eliminat però segueix a You Tube Es tracta del discurs d'un veterà de guerra nortamericà, Mike Prysner on expressa els seus sentiments respecte a la guerra de l'Irak, la seva presa de consciència davant la barbàrie, el seu sentiment de culpa i qui pensa que son realment els nostres enemics.
El trobareu a l'enllaç següent de You Tube.
http://www.youtube.com/watch?v=9kWU-JHetMM.
Pel que fa al contingut sobra tota mena de comentari: jutgeu vosaltres mateixos. Suposo que la majoria encara recordeu les manifestacions massives del març de 2003 en contra de la guerra, que varen suposar la primera estocada mortal contra el belicista Aznar i el primer avís als seus patrons Blair i Bush. Les primeres movilitzacions massives i simultànies a escala planetària. Especialment la del dia 15 amb més d'un milió de persones, tant a Barcelona com a Madrid, i 10 milions a 500 ciutats de tot el mon. Al passeig de Gràcia quasi acabem ofegats, com el metro en hora punta, la meva filla de 6 anys i jo. O els centenars de milers que ens tornarem a llançar al carrer el dia 22 en esclatar la guerra. Diuen que aquesta guerra s'ha acabat?: Si més no als mitjans de comunicació, com tantes altres que ni "existeixen". Guantánamo encara existeix i la darrera noticia d'escandol que he llegit és que ens n'envien uns quants presos a dispesa a Espanya. L'Afganistan no és pas tampoc cap exemple d'alliberament d'un poble, precisament, si no que cada cop recorda més el Vietnam. I ara sembla que els EEUU ens volen emmerdar a la península Arábiga. Com diu la frase feta "que Deu ens agafi confessats".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada