Motiu
He vist els sol rogenc cremar la lluentor del mar.
L'he vist enfonsar-se en aquesta grisor tant freda, tant profunda.
He tingut sota els meus peus, muntanyes, cases, sorra, lluna.
He begut el vent del Nort, el vi del Sud i, de tant en tant, paraules dolces.
He quedat prenyat d'estrelles sobre l'herba molla,
prenyat de somnis enmig de dures pedres,
prenyat de buit enmig de l'espera.
Se m'està cremant la torxa i encara no he trobat cap perla.
Sento la veu clara del camí, del sol, del mar, de la sorra, de la lluna, del vent,
que em crida.
He d'anar a buscar aquell lloc, aquella nit, aquella espurna
i tantes altres coses, i tantes altres coses i tantes altres coses.
Francesc Marcé i Puig
(en alguna data indeterminada, probablement entre 1969 i 1974)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada