Desmuntant el fals relat de "ERT" com a nom de grup terrorista

El fals relat continu encaminat a criminalitzar l'independentisme i els CDR en concret, com és ara el cas dels 9 detinguts, es desmunta sols veient les falses proves, les investigacions preventives, la vulneració de drets com el de defensa etc. Aquí hi vull afegir en aquest cas concret la relliscada que han comès en inventar el nom del suposat grup, recorrent a arguments semàntics bastant senzills i que els delaten.

El nom que s'han inventat és ERT (equip de resposta tàctica).

Em limitaré a constatar que tots els grups polítics: partits, sindicats, organitzacions, o grups violents terroristes, adopten sempre noms que de manera més explícita o ambigua o connotativa fan referència a una identitat nacional, a un grup social, a una ideologia, idea o uns objectius polítics. Examinem un quants casos. La majoria coneixereu les sigles i sinó les busqueu a Google o la Viquipèdia.

Partits antics i actuals: PCE, PSUC, ICV, CEDA, POUM, FAI, Estat Català, CDC, PSOE, PP, UP, PDeCat, PNV, CUP, EH Bildu, ERC i fins alguns de manera tant vaga i imprecisa com C's o VOX.
Alguns sindicats: CNT, UGT, CCOO, USTEC.
Algunes associacions o grups catalans: Crida a la Solidaritat, ANC i fins els CDR a qui es pretén implicar fan referència inicialment a defensar un objectiu polític (el referèndum) i finalment a una forma d'estat: la República.
Veiem ara alguns grups considerats terroristes de diferents ideologies, paisos i epoques: MLN-Tupamaros, ETA, ELN, FARC, FPLP, IRA, Estat Islàmic, Al Qaeda.
Tots els grups de caire polític pacific o violent responen doncs al criteri indicat.

Hi ha en canvi una altra mena de grups dels que els noms responen a un criteris molt diferents: a les seves característiques específiques o funció concreta o genèrica de carácter tècnic o tàctic, al marge de cap connotació política o ideològica: son els grups especialitzats dins les forces policials o l'exèrcit. Veiem-ne alguns exemples.

Unitats del CNP: GEO (grupo especial de operaciones), UIP (unidad de intervención policial), Brigada Móvil, UPR (unidad de prevención y reacción), BCE (brigada central de estupefacientes).
Unitats de la GC: UEI (unidad especial de intervención), GAR (grupo de acción rápida), GRS (grupo de reserva y seguridad), UAR (unidad de acción rural). I finalment citem a l'exèrcit el GOE (grupo de operaciones especiales).

Hi ha un fet evident ERT (equip de resposta tàctica) es un nom que respon als criteris propis d'aquests grups policials. Arriba fins a especificar el terme, tàctica, que els caracteritza, sens aludir a cap referència política o ideològica com fan els grups polítics de tots els tipus.

La conclusió o hipòtesi es evident. Resposta tàctica a què i perquè? Els CDR què precisament van escollir un nom referent a un objectiu polític molt concret i després més ampli escollirien un nom que no reflecteix cap idea ni objectiu polític? De fet no ho ha fet ni ho faria cap grup polític pacific o violent mai, perquè el que li interessa és promoure i visibilitzar també amb el nom mateix l'objectiu polític o ideològic que persegueix.

Només queda una alternativa versemblant: un nom així només se li pot haver acudit a algú que no pensa en termes polítics, sinó en termes d'unitats pròpies de cossos policials, que pertany per tant a un d'aquests cossos i pensa amb mentalitat policial i la seva mateixa condició l'ha traït, escollint un nom inversemblant revelant involuntàriament que és una part més del fals relat que contribuía a construir.

Treiu les vostres conclusions. Evidentment no he exposat cap fet comprovat, però em sembla que si que els raonaments desenvolupats són prou consistents, com per donar una gran probabilitat de veracitat a la hipòtesi de què el nom és un indici molt potent, de què (com tots en realitat sabem, doncs coneixem el moviment independentista o en formem part) el suposat grup terrorista és una part més (un salt qualitatiu) dins el fals relat que fa temps porten construint per criminalitzar l'independentisme.

Ara amb un objectiu immediat: generar por de cara a una possible resposta a la sentència del judici del procés. A llarg plaç amb l'objectiu d'acabar il·legalitzant els partits independentistes, doncs ja tenen clar que fins arribar ni que sigui sols a que els partits unionistes controlin el poder autonòmic no ho aconseguiran de cap altra manera. Vaja continua el pla zen català. A Euskadi es com van aconseguir governar una temporada.

Aquí ho tenen més complicat doncs no defallirem i són bastant barroers amb els seus muntatges, però també és evident que estan disposats a tot, cada cop de forma més descarada (sembla que ja ni els importa allò de "que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" de Felip V) i la UE sembla que seguirà mirant cap una altra banda.

Marchena mestre del dret penal de l'enemic: de la violència ambiental a la desobediència omissiva

El dret penal de l'enemic inventat per un nazi que va venir a viure a Espanya i va crear escola i que és el que aplica l'Estat te el seu principal representant i innovador en Marchena que no para de tergiversar el codi penal amb interpretacions tan absurdes que Turquía ja sembla una democràcia.

Primer va inventar la violència ambiental per justificar la rebel·lió sense violència. Ara és supera i inventa la desobediència passiva o omissiva per imputar els alcaldes que no van fer res per impedir el referèndum. Vaja que desobeir no es quelcom actiu oposant-se a una ordre sinó no fer res perquè s'acompleixi.

Vivim en un estat tan surreal com Alicia al país de les maravelles. Potser no s'ha adonat que a part de votar en contra, tampoc vam veure cap diputat o alcalde unionista actuant activament per impedir el referèndum (només n'hem vist treient llaços grocs) i potser s'haurien d'haver personat als col·legis electorals treient urnes i donant suport a la policia. O sigui que també podrien acabar a la presó.

Entre això i que com que, en la detenció de 9 CDR aquest dilluns, acusats d'associació terrorista, amb un desplegament policial que no veiem ni als temps d'ETA, no s'han trobat explosius es parla de "precursors" (que pot ser qualsevol cosa), o la tergiversació del terme terrorisme creat pels que atempten per provocar morts i que ara s'aplica a qualsevol que tingui la voluntat de canviar l'ordre constitucional (o sigui l'oponent polític) i tot l'aparell de l'Estat al servei de crear relats falsos, tots, indepes o no, podem acabar imputats en un o altre moment (ja està passant fa temps).

De fet tant en el judici del procés (Baena) com amb la detenció de 9 CDR d'ara es produeix l'aberració máxima en el camp de l'aplicació de la justicia: primer és restringeixen els drets (justícia preventiva) i després es busquen les proves, com assenyala molt bé Benet Salellas. I tenen la barra de seguir parlant d'estat de dret, i la UE la barra de mirar cap a una altra banda, cosa que no fa amb Polònia o Hungría.

De fet la distopia de l'Estat policial o el gran germà orwellinià fa temps que a Espanya és una realitat. Kafka es va quedar molt curt en els seus llibres. Quico Sallés a El Mon explica la nova "innovació" jurídica de Marchena, al servei de la repressió de l'Estat. En aquest home encara li acabaran donant el Nobel de les ciències jurídiques fatxes, o potser li curarien els deliris internant-lo una temporada en un psiquiàtric. Ho dic pensant en el seu bé evidentment (i en el de tots els ciutadans). Qui més qui menys ha hagut de recorrer al psiquiatra alguna vegada. La diferència es que com que no ocupem llocs de relleu a les estructures de l'estat els nostres posibles, deliris, fòbies o manies només ens acostumen a afectar a nosaltres i algun familiar com a molt.

https://www.google.es/url?q=https://www.elmon.cat/politica/la-desobediencia-omissiva-la-doctrina-marchena-per-advertir-carrecs-independentistes_2073020102.html&usg=AOvVaw0horzsad9LUY1NivNwOOHL