Violeta es va suïcidar un any després d'escriure Gracias a la vida, als 49 anys, a les 17:40 del 5 de juliol de 1967. Potser resulta paradoxal, que algú que escrivís quelcom tant motivador ho fes, però potser va ser el comiat d'algú, que agraeix el que ha viscut però ja en te prou. Molts hem viscut aquesta sensació de tenir-ne prou, però després d'oscil·lar entre el malguany i la lluita, hem aconseguit seguir lluitant. Ella que encara ens dona ànims, i era depressiva (350 milions al mon en pateixen, un 15% de la població i qui no n'ha passat o es mou al límit, en aquesta societat anòmica i frustrant?), no va poder.
Vagi com homenatge a ella aquest poema!.
Nota: Sota el risc d'atabalar els destinataris i no donar-los temps de veure ni digerir les meves produccions, publico aquesta, dos dies després de publicar Al meu Jardí, enllaçar, amb l'escriptura d'aquest poema i la seva transformació en veu, musica i imatges. Però com em va dir una amiga "les muses em tenen posseït" i, quan això passa, tant rarament, s'ha d'aprofitar. De fet tenia previst un altre clip amb 5 poemes, molt mes complexa de realitzar, i l'he aparcat per tirar endavant aquests. Ara toca un breu descans i el proper, podeu estar tranquils que trigarà una mica més, tenint-ne en compte la complexitat.
Les xemeneies de la Marcé-Baudelaire-Coppola-Factory, treuen fum sense parar. No hi guanyen ni en duro però frueixen amb delit!.
Enllaç al videoclip de YouTube:
Nota: Sota el risc d'atabalar els destinataris i no donar-los temps de veure ni digerir les meves produccions, publico aquesta, dos dies després de publicar Al meu Jardí, enllaçar, amb l'escriptura d'aquest poema i la seva transformació en veu, musica i imatges. Però com em va dir una amiga "les muses em tenen posseït" i, quan això passa, tant rarament, s'ha d'aprofitar. De fet tenia previst un altre clip amb 5 poemes, molt mes complexa de realitzar, i l'he aparcat per tirar endavant aquests. Ara toca un breu descans i el proper, podeu estar tranquils que trigarà una mica més, tenint-ne en compte la complexitat.
Les xemeneies de la Marcé-Baudelaire-Coppola-Factory, treuen fum sense parar. No hi guanyen ni en duro però frueixen amb delit!.
Enllaç al videoclip de YouTube:
Flor Natural. Jocs Floral Infantils. L'Hospitalet, 1967.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada