Visca la Vida

“VISCA LA VIDA”

A mi no m’ha enfonsat aquest any maleït.

Tothom hi vol renunciar però jo li estic agraït.

Per mi ha sigut la culminació d'un créixer. 

Que va començar fa uns quants anys després d'una llarga nit. 

Jo aquest any he tornat a renéixer. 

No m'he trobat sinó m'he retrobat a mi mateix. 

Ha sigut tocar el cim d'un in crescendo assolit amb escreix. 

Ha sigut tornar-me a estimar i a conèixer. 

Ja no em cal cap droga per tocar el Nirvana amb els dits. 

Ni tan sols per deixar de patir i estar finalment tranquil. 

La meva única addicció és la música. 

Abans deia que no tenia religió tot i saber que l’Home és religiós per natura. 

Però la música és qui em fa entrar en comunió, 

amb els altres, l’univers i amb la meva persona. 

Aquest any m’he perdut per l’Àfrica. 

Jugant a gaudir de l’aventura. 

He tornat a jugar a ser poeta amb fruïció. 

A mi el desodorant ja no m’abandona.

Mentre quasi tot el món fa pudor. 

He descobert i redescobert amics i amigues oblidats. 

I com em Moustaki ja no estic mai sol en la meva solitud. 

Hi he après també a fer de la necessitat virtut. 

Amics i amigues el paradís no existeix ni ha existit. 

Però abandoneu el sentit tràgic de la vida doncs la utopia és el camí. 

Com a Sóc Llegenda heu esdevingut vampirs adormissats?

Soc jo l’únic ésser normal que queda? 

I per tant el més anormal de tots? 

A mi no m’espanten confinaments ni tocs de queda. 

Mai m’he considerat d’aquest món i no em fan por els antiavalots. 

Ja em poden confinar a casa o a la ciutat. 

Que no em confinaran mai la ment ni l’esperit. 

És impossible perdre si no has jugat. 

I en aquest joc no hi jugo per més que em vulguin esporuguit. 

Per això veient la ciutadania atemorida. 

Només se m’acut cridar una i altra vegada, Visca la Vida! 

Francesc Marcé i Puig 

31 d'octubre de 2020.

Escrit escoltant Michael Nyman i Philip Glass.