A BARCELONA ENCARA HI HA MÚSICA (Al carrer)
NOTA: Clicant al títol podeu veure un reportatge fotogràfic de tots els llocs que s'esmenten.
Com que el toc de queda no és fins a les 22h i el confinament perimetral els caps de setmana estranyament llargs, he fet com tothom que pot, sortir entre setmana al màxim fins que ens segrestin a casa.
Vaig fugir de BCN fa 32 anys, tot i que hi vaig continuar treballant i anant de gresca. La ciutat comptal és com el primer amor, que mai s'oblida.
El 15 d'agost ja hi vaig fer una 1a visita "nostàlgica". Avui l'he portat a terme del tot. M'he retrobat amb la meva Barcelona, la més entranyable, la de sempre, la que no han aconseguit canviar malgrat Colaus i Covid, la que estimo.
Passejada de 6h, del Raval i el Gòtic a la Ribera, la Ciutadella, tornant pel Moll de la Fusta.
Començant per la Boqueria (moltes botigues tancades, però fruites, verdures, pernils i olor de peix), - compro un entrepà i una cervesa-, la Virreina, les Rambles (encara hi ha floristes i quioscs que venen de tot menys diaris), el carrer de'n Roca, amagat just després de Portaferrissa, antiga ubicació del mític bar 2o Acto que vaig freqüentar, la plaça del Pi, el frontispici picassià del col·legi d'Arquitectes, la Catedral (feia anys que no hi entrava), el carrer del Bisbe, la plaça Sant Jaume, la plaça del Rei, la de Sant Felip Neri (fa mil anys hi vem salvar un borratxo de morir ofegat en un pam d'aigua), el carrer Llibreteria (el Forn Sant Jordi on compravem dolços de coco era tancat però a una sucursal al costat hi he pogut comprar panallets), el carrer Ferran, la plaça Reial, altra cop les Rambles (menció especial pel Kiosco Cazalla, de l'Arc del Teatre, quins records de joventut), Colom, pel carrer Ample, la Mercè, Sta Ma del Mar, el Fossar de Les Moreres, el Born, l'estació de França, la Ciutadella tant maca com sempre amb gent a la gespa i els bancs, tornada pel passeig de Colom (menció especial pel restaurant les 7 portes on a la prehistòria amb la família íntima vem celebrar el casament als jutjats), i el moll de la Fusta i les golondrinas, les Drassanes i de nou la Rambla fins Canaletes i una ullada a la plaça Catalunya.
Dia complert. He fet 80 fotos (més que un guiri) de llocs, edificis i botigues immortals, com Subirà Cereria a Llibreteria, Llibreria Sant Jordi a Ferran, Farmàcia Nadal a Rambla-Bon Succés, o a la de paraigües i sombrilles al Pla de la Boqueria.
Però sobretot, dia complert, perquè després de veure ahir que fins l'Auditori ha cancel·lat tots els concerts, fins en hores fora de tocs de queda (em diuen que han obligat a tancar-ho tot: definitivament volen enfonsar la cultura), tot i que divendres encara vaig anar a un. Avui he tastat al carrer 3 estils diferents dels 9 concerts anteriors i que us poso aquí.
Un saxofonista solitari tocant Jazz al costat de la Catedral (he aprofitat per menjar l'entrepà i beure la cervesa), una noia argentina amb guitarra cantant a lo Tracy Chapman davant la Catedral i un xicot de Burkina Faso i mare de Mali tocant a l'estil Ali Farka Toure, amb un instrument de corda fet de carabassa o quelcom semblant, a la Ciutadella. Això sols és possible a la meva Barcelona, la que estimo i, tot i que la vaig abandonar mai va ser del tot, doncs de molt jove li va robar el cor a un noi com jo, que venia de l'Hospitalet.
PD. M'he quedat sens veure una exposició del meu antic company de facultat, encara amic i gran fotògraf Manolo Laguillo, a la Virreina. Quina mania de tancar els dilluns si no es festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada