Nota: Podeu obrir i descarregar el llibre clicant al títol.
Jo no sempre he sigut sols algú amb ànsies de caràcter científic en el camp de la comunicació humana, o un apassionat de la política o de la música. Els lectors d'aquest bloc ja ho sabeu.
He passat per fases o èpoques, en que els meus interessos han estat molt diversos. Aquestes fases sovint han passat i s'han acabat, les he donat per tancades. He arribat fins quasi a oblidar-les. Però des de fa ja uns quants anys, sigui per l'edat o una serie de circumstàncies que m'hi van portar, he anat fent una mica "d’arqueologia" de mi mateix, o en definitiva arqueologia de les vivències de moments viscuts al meu passat. Aquest bloc n'és el millor exponent. El fet de què afortunadament sempre he tingut per costum no llençar res m’ha facilitat la feina.
Com deia l'Edith Piaff "Je ne regrette rien..."; no renuncio, ni m'avergonyeixo, ni em penedeixo de cap d'aquestes etapes.
Segurament no us podíeu imaginar que entre els tretze i els vint i dos anys, aproximadament o fins quasi el final dels setanta, jo també vaig gosar jugar a fer de poeta i fins escriure un quants contes. (Alguns els vaig publicar aquí). Curiosament, quasi igual que Arthur Rimbaud. No és que m'hi vulgui comparar, pel que fa a la qualitat, però les edats coincideixen més o menys, així com la bogeria, la disbauxa, l'esperit anarquista, bohemi, llibertí, cercador d'experiències. Vaja que m'identificava amb el personatge i encara avui m'inspira força simpatia. Tots dos abandonarem la poesia i la literatura molt joves; ell per dedicar-se a traficar amb armes i jo per dedicar-me a traficar amb les idees.
Vaig tenir la sort de tenir un pare que si que sempre va escriure poesia i de ben petit ja em va ensenyar els fonaments de la mètrica i la rima. De molt nano ja vaig escriure algún primer conte bastant impresentable i alguns poemes molt elementals. No sols vaig escriure poemes. Entre els anys 73 i 76 vaig escriure una serie de contes curts, però menys que poemes, dels que en conservo 35 (segurament tots). N’incloc 32 al final, més 2 de l’any 80. El 2009 en vaig tornar a escriure un altre amb què clouré aquest llibre. Abans dels 70 també havia escrit un conte llarg de 30 pàgines i una novela curta de 90, però que crec sincerament que no valen la pena i em fa molta mandra rellegir sencers. Als 13 anys em vaig presentar per primer cop a un premi, els Jocs Florals Infantils de L’Hospitalet, amb un poema dedicat al meu primer amor platònic i vaig guanyar la Flor Natural. El conservo, però no el poso aquí doncs considero que està bé com a record i prou.
Mai m’havia presentat a res ni ho he tornat a fer. De fet els poemes sempre els vaig escriure per a mi, com quelcom íntim i personal, o com a molt dedicats a alguna noia de qui m’havia enamorat i a qui si que els hi vaig donar. Sempre van tenir una certa funció terapèutica, de treure fora quelcom que portava a dintre i necessitava sortir. En realitat acostumen a expressar sentiments o impressions, relacionats amb el meu estat d’ànim, o amb vivències que me’ls han provocat. Conte en vaig publicar algun, traduit al castellà, a la revista del gremi d’Ebenisteria, que em van encarregar, vaig crear i me’n vaig cuidar entre el 1974 i el 76, mentre va existir. Vaig aprofitar per “colar-los-en” 3.
Conservo 60 poemes, la majoria agrupats en dos volums escrits a màquina sota el títol de «Una cosa per a cada instant...Molts instants per a cada cosa», que arrenquen des dels setze anys, l’any 1969. Ho sé perquè 9 d’ells també els tinc escrits a part i datats. Els dos volums no porten dates. Dubto que tots els escrivís el mateix any però no ho puc descartar. He trobat també un llistat numerat de 81 poemes, que inclouen molts d’aquests, però 21 no els he pogut localitzar. N’incloc aquí 50. Després he pogut agrupar tota una serie de poemes especialment de la primera meitat dels anys 70. Total uns 50 dels anys 70. N’incloc aqui 42.
Posteriorment vaig deixar d’escriure poesia i contes. El 2003 vaig esciure un poema i el 2009, any que vaig iniciar aquest bloc, i el 2010 vaig tornar a escriure 10 poemes i un conte, que aquest cop si que vaig publicar aquí al bloc. Cap el 2010 vaig fer una cosa que em va marcar. Vaig llegir en francès «Les fleurs du mal» de Charles Baudelaire, un altre bohemi llibertí, i per a mi va ser tot un descobriment, tant pels temes, molt propers als meus, com formalment en descobrir una mètrica i una rima molt més elaborades que les habituals, que em va servir d’inspiració ja en alguns poemes posteriors.
I justament aquest any 2020, després de 10 anys de no escriure’n, n’he tornat a sentir la necessitat de fer-ho. Vaig començar el 15 de maig amb un poema titulat Spleen V, títol que llavors li vaig manllevar a Baudelaire i amb el que vaig tancar un cicle. I després n’he escrit 23 més, molts d’ells també deutors de la seva tècnica poètica. M’han anat brollant espontàniament i de forma continuada, la majoria concentrats en 4 mesos (d’agost a novembre). I com em succeia sempre, un cop escrits he experimentat una sensació de benestar, pau o tranquil.litat, de feina acomplerta. Si voleu, com si m’hagúes tret un pès de sobre, com si hagés avançat una passa més d’algún camí. En total doncs 35 poemes del segle XXI.
El llibre consta doncs de 127 poemes i 35 contes curts.
En conjunt en trobareu de millors i pitjors i fins d’estils bastant diferents. A mi m’ha passat llegint poetes o escriptors de debò. Només que en trobeu uns quants que us facin pensar jo també he sentit o he pensat això o quelcom semblant, jo també m’he sentit així i m’hi veig reflectit, ja em donaré per satisfet. Espero que en gaudiu. Com fem tots amb la poesia, fullejeu el llibre i llegiu aquells poemes i contes que us cridin l’atenció, a la cacera d’algun que ús faci dir: «aquest estava bé» o «aquest m’ha agradat».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada