Dialèctica

 

"DIALÈCTICA"

 

Com si fos un flash,
cada moment s'escola,
cada minut perdut,
eixam fugisser
que la foscor s'ha endut.
 
Quan emmudeix l’orquestra,
la música queda al cap.
Tu i els músics sou un.
Comensals del mateix plat.
Llamps d’una sola festa.
 
Quan se’n va l'estol
i emmudeixen els sons
de les veus que t'acompanyen,
sempre queden els ressons,
que mai et deixen sol.
 
Els amics ja han marxat,
tot dient fins la propera.
Et retrobes amb la soledat,
vella i coneguda companya,
gresol del que t’espera.
 
Sols cal recuperar l’alè
per reiniciar el camí.
No és un cercle viciós,
ni tampoc un atzucac.
Sols cal treure el fre
d’un nou demà després de l’ahir.
Tornar a fer real aquell esbós.
Mai ens banyem al mateix llac.
 

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2021