Plouen gripaus

"PLOUEN GRIPAUS" 

Quan el sol ixent

espanta les tenebres

i els esperits respiren

més enllà de ponent,

no s’enlairen les aus

sinó que plouen gripaus.

Quan el sol escalfa

uns caps mig adormits

i les olles borbollen

i es desfan els llits,

no es posen les aus

sinó que plouen gripaus.

Quan bufa la brisa

a la vora de la mar

i els cors es desperten

de suor amarats,

no canten les aus

sinó que plouen gripaus.

Quan el grumet crida terra

des del pal més alt

i les ones colpegen la nau

que es gronxa com un infant,

no s'acosten les aus

sinó que plouen gripaus.

Quan cau la nit dolça

i acarona les ments

de les ànimes dorments

dins d’un jaç de molsa,

no s’adormen les aus

sinó que plouen gripaus.

Francesc Marcé i Puig

26 de juny de 2021