A vegades II

 A VEGADES II

A vegades s'esgota el dipòsit
i l'emplenem de pedres.
Combustible que no crema. 
Gramòfon que no sona. 
Un brou sense pòsit. 
Rossinyol contra els vidres. 
Un sant que blasfema.
Una femta que no abona. 

A vegades s’entelen els ulls, 
cauen les estàtues, 
tremolen certituds
i l'aigua s'esmuny coll avall. 
Els cants semblen aldarulls. 
Les pintes no tenen pues.
Lloances sens gratituds. 
Vampirs sense cap all. 

A vegades cal fer net
sens girar el cap enrere. 
Segar el camp i batre. 
Cremar tolls a la foguera. 
Fugir de tot indret. 
No empassar-se la llengua
i tornar a combatre. 

Francesc Marcé i Puig 

8 de desembre de 2021