A vegades l'atzar

 A VEGADES L'ATZAR

A vegades l'atzar destrueix pronòstics.
Els pòsits ja no és sedimenten,
ni les aigües resten plàcides.
Hi ha gàrgoles a tots els pòrtics,
culs de got a totes les escales
i les baranes ja no sustenten.

A vegades l'atzar és font de llum
que forada les ninetes
i devora les neurones
en un vol ondulat com de verdum
que esfondra totes les màscares
en fluxos d'energia desbordats.

A vegades no cal mirar enlloc
doncs l'atzar no retorna la mirada.
Són noves les percepcions,
noves i antigues les sensacions.
Tant és la foscor com l’albada.
Tant és el sol com la pluja.
No cal tenir por del foc,
ni de l’escalf de les brases,
ni córrer a cercar sopluig.

A vegades l’atzar crea i no enderroca,
en una ontogènesi de perfums,
un allau d’orgasmes no continguts,
que trenca límits desconeguts
i engendra glopades de vida
on des de temps ignots sols hi havia roca.

Francesc Marcé i Puig

16 de febrer de 2022