A vegades III

 A VEGADES III

A vegades esclaten cent sols
prenyats d'universos genuïns. 
Els mars catapulten estels 
dins les immenses lluentors de la nit. 
S'hiperplassien els cors bategant, 
marcant el compàs dins del pit. 

A vegades les pells es desfan 
en magmes borbollants compartits. 
Ardències escampades arreu. 
El món sencer en un instant. 
Fogueres de mel, dolça i penetrant. 
Els trons units en una sola veu. 

A vegades viure és senzill. 
Només cal deixar-se portar
per corrents de núvols tranquils
amarats de rosada sensual, 
esclafits de mirades en un espill,
rius de lava animal. 

A vegades un i un fan mil. 
Els segons són minuts, les hores un any. 
El temps s’expandeix desaforat. 
Tots els crits esdevenen un cant. 
Els ametllers florits es fonen en fang
i plouen espurnes de felicitat. 

Francesc Marcé i Puig. 

7 de febrer de 2022.