MÉS CORPUS DE SANG
Mares que corren a alletar infants famolencs
sortint de la fàbrica, l'oficina, el bar,
l'hospital, el taller, la botiga o el bordell.
Bombes que no coneixen colors esclaten clatells
a Síria, Ucraïna, el Iemen, Sèrbia o l’Iraq.
Altres s’ofeguen mar endins per finir en camps riberencs.
Opulència mental la del nostre Occident,
dia a dia secretant realitats inexistents
de venedors de fum que engoleixen cervells.
Atzagaiades compulsives de joves i vells
marcant personalitats en vaivens intermitents.
Massa bipolars defugint espaordits complexitats ixents.
Pares castrats capant les llavors dels seus infants,
amorrats a pantalles gegants que els van devorant.
Fes de creients brandades com espases punyents.
Amors llefiscosos, que vetllen pel nostre bé,
capgirant tots els fulls de passats esdevenidors i presents.
Flors de plàstic o tela simulant olors omnipotents.
Calen més Corpus de sang, de semen i fluids vaginals,
escampant arreu resurreccions d’instints oblidats.
Més dalles ben esmolades cercant els colls dels botxins,
que ens dicten les vides tant per fora com per dins.
Deixem que ens creixin les ales per sobrevolar els espadats.
Mutem en xoriguers i buidem el cap de pardals.
Francesc Marcé i Puig.
20 d’abril de 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada