"QUIN GOIG DE VIURE"
Lament d’estiu,
d'orgasme infinit.
No em sap greu la nit
ni tant de brogit.
d'orgasme infinit.
No em sap greu la nit
ni tant de brogit.
Em plau la mar calma
i l’oceà embogit,
els núvols sense pluja
i els cels enterbolits,
aquest sol infernal
que crema el cos
i alimenta l’esperit.
i l’oceà embogit,
els núvols sense pluja
i els cels enterbolits,
aquest sol infernal
que crema el cos
i alimenta l’esperit.
Engoleixo mirades
tot deixant-me abraçar,
ensenyorint-me del temps
que s'esmuny dins la mà.
tot deixant-me abraçar,
ensenyorint-me del temps
que s'esmuny dins la mà.
Quin goig de viure
quan es fonen l'ahir, l'avui i el demà.
quan es fonen l'ahir, l'avui i el demà.
Francesc Marcé i Puig.
28 d'agost de 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada