Quan tot s'hagi acabat

 "QUAN TOT S'HAGI ACABAT"

Llepades de cargol

sobre llambordes fresques,

que amb saviesa de mussol

dels pans en fan llesques,

coronen esclafits,

ofeguen tots els crits,

tergiversen les cançons

i ericen els mugrons.

Quan es lleva la nit

es tanca l'envelat,

s'apleguen veles mullades,

com si res hagués succeït.

Llepades de cargol

amb llengua de vidre

amorteixen les llums

dels desitjos inconscients,

els intents d'emprendre el vol,

qualque prova adduïda,

del futur en fan fum

i escorxen els impacients.

Quan tot s'hagi acabat

bulliran els cargols

a l’olla de la vida,

ja no hi haurà més bunyols

ni espines a l'eixida.

Francesc Marcé i Puig. 

14 de desembre de 2022