"ESCLATEN ROSES PORPRA"
Esclaten roses porpra
als jardins del teu cos
quan ens endinsem l'un en l'altre
i deixem de ser dos.
Lleons despentinats
poblen el teu llit,
serp d'aigua salada
entortolligada al meu pit.
Abraçades fonedisses
reguen les teves sines,
via làctia que embolcalla,
espurna per la palla.
Llamps i trons cusen ànimes
fetes de fil d'or,
remuntant els abismes,
fent fugir esporuguida la mort.
Esclaten roses porpra
als jardins del meu cos
quan ens endinsem l'un en l'altre
i deixem de ser dos.
Francesc Marcé i Puig
27 de gener de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada