"AVUI EM PERMETO LA NOSTÀLGIA"
Em permeto la nostàlgia
del que pogué ser i no fou,
enterrat tristament a l'oblit
pels que viuen de l’al·lèrgia,
encauant el passat en un pou
i mirant-se’l amb despit.
del que pogué ser i no fou,
enterrat tristament a l'oblit
pels que viuen de l’al·lèrgia,
encauant el passat en un pou
i mirant-se’l amb despit.
Em permeto la nostàlgia
del que podria ser i no és,
doncs preferim ser enterradors,
que no pas fer apologia
de les portes d’accés
cap a temps millors.
del que podria ser i no és,
doncs preferim ser enterradors,
que no pas fer apologia
de les portes d’accés
cap a temps millors.
Em permeto la nostàlgia
i deixo rajar lliure el plor,
que brolla de molt endins,
per veure si atia
amb la seva lleu remor
els capolls dels nous jardins.
i deixo rajar lliure el plor,
que brolla de molt endins,
per veure si atia
amb la seva lleu remor
els capolls dels nous jardins.
Francesc Marcé i Puig
2 d’abril de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada