TOTHOM TÉ EL QUE ES MEREIX?
Si no fóssim qui som
seríem poca cosa.
També els faríem nosa.
Manarien un progrom.
Mirades d'odi
solquen el món.
Líders dalt del podi
encomanen la son.
Potser algun dia
algú es preguntarà
com ens van anorrear
quan fèiem via.
Tothom té el que es mereix
o això és la cantarella,
conte de la vella,
dels que ens volen peix.
Mai diguis mai més.
Tard o d'hora tot torna
en un món circular
de nins sense bolquers.
La paciència s'esgota
quan manca menys per la fí.
Cal fer bullir l'olla
abans no mori el llumí.
Danseu maleïts,
amb peus de fang.
Ves que la sang
no us escorxi els pits.
Francesc Marcé i Puig
20 d’abril de 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada