A pastar fang

 "A PASTAR FANG"

Gegants esmicolats

pul·lulen esverats

pels racons de les ciutats.

No són els reis d’Orient,

ni calendaris d'advent

per fer un compte enrere

fins caure de la figuera,

ni fullets entremaliats.

Son sols pols al vent, 

vòmits de gripau,

guerres amb nom de pau,

ració de pànic per la gent.

Una cosa en vol dir una altra.

Tots a parar la galta.

Quina mandra tant de sutge

esperant què diu el jutge.

Se’n poden anar a pastar fang

tots aquests il·luminats, 

de brega permanent,

amb venes sense sang, 

que ens volen eixordats 

per treure’n rendiment. 

Francesc Marcé i Puig 

9 de desembre de 2023