"VENT"
Xiuxiueja el vent
amb un so espatarrant.
No és rumrumeig de gat
ni passa de gegant.
És un crit silent
de l’últim ofegat.
Ni cara al vent, ni al sol,
ni gestes noticiables
poden apagar la nit
o esquerdar el silenci.
No cal cap consol,
ni paraules afables,
ni restar arrupit,
ni ningú que recompensi.
Sols estar amatent
quan cauen les fulles.
Tornaran a sortir
encara que no ho sembli.
Francesc Marcé i Puig
13 de desembre de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada