"NÚVOLS GRISOS"
Quan núvols grisos
d'un cel entumit
assetgen el cervell
mig adormit,
et rescata un blues
d'un cec apassionat,
extensió del seu teclat,
no canta cap ocell,
sols gemecs de vell
en risc d’ésser mesell,
no és pas cap abús
deixar-se portar
com un gos andalús
que no sap on anar.
Foc etern per tots aquells
que s'omplen els farcells
amb les nostres il·lusions
entonant falses cançons.
Francesc Marcé i Puig
5 de gener de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada