Fantasmes

 "FANTASMES" 

Per tot arreu assetgen fantasmes,

fantasmes d’allò públic i allò privat.

Uns ho són i d'altres cobegen ser-ho.

No cal creure en ectoplasmes, 

sols patir cada dia la realitat, 

per adonar-se que no m'erro.

No són pas ànimes en pena,

sols capsigranys i fatxendes, 

envanits d'irresponsabilitat, 

a qui algú ha promès prebendes

i fantasies de tota mena, 

malgrat calgui perdre la dignitat.

Prô si que són aparicions, 

te'ls trobes a la cantonada 

o a la tertúlia del bar,

quan encens la pantalla, 

o quan toquen tribulacions, 

mirant d’abaixar-te els pantalons.

Sols ens deixen els sarcasmes 

com a arma defensiva, 

aquesta colla de tibats presumits, 

de qui no són reals ni els orgasmes, 

ni la seguretat agressiva.

Tan sols són somnis humits.

Francesc Marcé i Puig

9 d’abril de 2024 

Profunditats

 "PROFUNDITATS" 

Vaig visitar les profunditats de l’Avern 

i les profunditats del cel no em treuen la son.

Vull bussejar les profunditats dels oceans, 

que no em descoratgin els temporals d'hivern, 

ni em deixi vèncer per cap malson 

dels que tenallen als pobres humans. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’abril de 2024

Instants d'embruix

"INSTANTS D'EMBRUIX" 

Quan els petits entrebancs no aclaparen 

i tot sembla equilibrar-se 

i el teu planeta s'alinea 

amb els planetes dels altres 

i sures pels mars equidistants 

dels “teus” que has introjectat 

i dels seus “teus” que els acompanyen 

i ja cap dels seus somnis t'escanya, 

sinó que sense cap por t'hi has capbussat,

ses fal·leres son alegres visitants 

i ses alarmes et fan d’àrbitres, 

llavors sents que els teus camps conreen, 

que és el moment d'aturar-se 

per veure què és que els seus fruits deparen.

És un instant que cal agafar al vol, 

abans que no s’escapoleixi

i calgui esperar que torni a sortir el sol.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2024.