"FANTASMES"
Per tot arreu assetgen fantasmes,
fantasmes d’allò públic i allò privat.
Uns ho són i d'altres cobegen ser-ho.
No cal creure en ectoplasmes,
sols patir cada dia la realitat,
per adonar-se que no m'erro.
No són pas ànimes en pena,
sols capsigranys i fatxendes,
envanits d'irresponsabilitat,
a qui algú ha promès prebendes
i fantasies de tota mena,
malgrat calgui perdre la dignitat.
Prô si que són aparicions,
te'ls trobes a la cantonada
o a la tertúlia del bar,
quan encens la pantalla,
o quan toquen tribulacions,
mirant d’abaixar-te els pantalons.
Sols ens deixen els sarcasmes
com a arma defensiva,
aquesta colla de tibats presumits,
de qui no són reals ni els orgasmes,
ni la seguretat agressiva.
Tan sols són somnis humits.
Francesc Marcé i Puig
9 d’abril de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada