Flors i violes

 "FLORS I VIOLES" 

Flors, violes i romaní 

van dir que era el nostre destí, 

prô som més d'un llençol menys,

perdut a cada bugada, 

amb la panxa ben peixada, 

ben cofois de tant de seny.

Magnèsia per gimnàstica, 

el pa de cada dia, 

tot penjant naps i cols, 

més savis que els mussols,

entomem cada pujada,

pensant que fa baixada.

Diuen que quan siguem grans

ja menjarem aglans, 

que el roure podrem moure, 

amb la força dels germans, 

que cal foc lent per poder coure 

a la marmita els nostres planys.

Ja n'hi ha prou de tants enganys, 

que la terra mai ha estat plana, 

ni és migjorn la tramuntana,

ni totes les portes tenen panys, 

ni tot gegant te una geganta.

Si fa fred, estirem la manta.

Francesc Marcé i Puig

18 de juliol de 2024.