Gratant el cel

 "GRATANT EL CEL" 

Quan cavalques la meva ànima 

com un poltre desbocat 

grato el cel amb el meu cor, 

com una flor magnànima, 

com un cactus trastornat,

un sàtir revifant de la mort.

Oh fada embriagadora,

amb quin elixir m'has inoculat?,

amb quines pólvores m'has cremat?,

que ja no toco quarts ni hores, 

que no sé si volo o he aterrat 

a una falda acollidora.

M'agrada que fem junts camí

sens direcció coneguda, 

sens cap pòdium ni destí,

sens vianda ni beguda,

com volent-nos escapolir

d'una realitat corrompuda.

Francesc Marcé i Puig

05 de juliol de 2024.