"PASSEJADA DOMINICAL"
Dones empolainades,
amb marits endiumenjats
de panxes ben greixades,
emergeixen dels forats.
No semblen pas fades,
més aviat talps esverats.
Per cabells porten fregalls
que del cap d'ells han robat.
Ells semblen espantalls
amb el magí ben pelat.
Tant els són cebes com alls,
els baixos com el terrat.
Parlen alt, com en privat,
desgranant enfilalls
de fills, nets o el veïnat,
inacabables degotalls
de tants somnis frustrats
que els serveixen d'embolcalls.
Tant avui com al passat,
el mateix foc d’encenalls,
com si res no hagués canviat.
Hi ha qui creu ballar altres balls,
qui és somnia emancipat.
Tant sols un joc de miralls.
Tot plegat paper mullat.
Francesc Marcé i Puig
20 de setembre de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada