dimecres, 27 de novembre del 2024

Metabolisme

 "METABOLISME"

A vegades els matins 
punxen com agulles dels pins.
L’adrenalina desbocada 
esdevé malcarada.
Tant li fan germans, amics 
o fins i tot, si s'escau, veïns.
Tots provoquen moviments sísmics
que esveren la llocada 
i fan de l'enteniment bocins. 
Tots es tornen enemics 
furtadors de la teva albada
mentre t’esberlen per dins. 

Cal deixar avançar el dia, 
quan els ànims s'apaivaguen, 
el sol ja no escalfa tant, 
et transformes en espia 
de tot allò que va passant 
i les males marors s'amaguen. 

Més val que em doneu la nit, 
quan les idees es desvetllen
i conflueixen amb les emocions, 
quan se’m renova l’esperit, 
quan les muses ja em vetllen 
i vaig curull de municions. 


Francesc Marcé i Puig 
27 de novembre de 2024.


Sol de tardor

 "SOL DE TARDOR" 


Quan el sol entremaliat 
fica el nas al teu menjador, 
sens haver-lo convidat, 
els darrers dies de tardor, 
deixa’l entrar sens cap recança, 
com un ocupa desitjat 
que t'alleuja la fredor, 
com una papallona en dansa 
a la recerca d’escalfor.
Complimenta’l sens despit 
i no et sentis assetjat, 
que, tot i haver-lo acollit, 
abans de què te n'adonis
ja s’haurà escapolit.


Francesc Marcé i Puig
27 de novembre de 2024.


diumenge, 24 de novembre del 2024

Processos irreversibles

 "PROCESSOS IRREVERSIBLES" 

No és reverteix l'envelliment,
ni es torna a edats pretèrites.
La mort no te marxa enrere.
La tortura no te rescabalament
encara que ho assegurin els hipòcrites.
Tan sols cal caure de la figuera.


No es pot recuperar el que s'ha extingit,
aquí el dia no segueix a la nit.
Si no és mesuren les conseqüències
es malbaraten existències.
Quan es pateix una massacre
no hi té cabuda un simulacre.


Sovint som tant somiatruites
que creiem vèncer fugint endavant,
confonent pinyols amb fruites,
com si el destí ens estigués esperant,
com si a les que falta un bull ja fossin cuites,
com si veiéssim el món del cel estant.


Francesc Marcé i Puig
24 de novembre de 2024.


dijous, 21 de novembre del 2024

Faula del centpeus

 "FAULA DEL CENTPEUS" 


Al centpeus massa conscient
no li va anar gaire bé,
quant es va descobrir les potes,
decidint com moure-les totes
no pogué sortir mai més al carrer.


Francesc Marcé i Puig
21 de novembre de 2024.



Quan respires

 "QUAN RESPIRES" 


Mai no t'adones 
de quan i com respires 
i si mai ho fas 
ves amb molt de compte, 
pots anar a mal borràs.


Francesc Marcé i Puig
21 de novembre de 2024.



Tots plegats

 "TOTS PLEGATS" 

Xerrameca i més xerrameca
ens embassa les orelles,
supurant pels descosits.
Ja no ens cal cap hipoteca,
ni xuclar de cap mamella
com si fóssim nens petits.

Tots plegats feu molt de fàstic.
Esperem que tard o d'hora
feu la fi del cagaelàstics.


Francesc Marcé i Puig
21 de novembre de 2024.



dilluns, 18 de novembre del 2024

Espècies en extinció

 "ESPÈCIES EN EXTINCIÓ" 


Com a membre pertanyent
a més d’una espècie en extinció
vull declarar ara i aquí
que fins i tot els resistents
semblen fets de cartró,
que és aigualit fins el bon vi,
que ni les dagues son punyents,
que d'on no n'hi ha no en surt solució,
que sens origen no hi ha destí,
que tot i estar amatents
prenem per realitat una il·lusió,
que sens caminar no es fa camí
i que, tot i que ens vulguin esmorteir,
no hem oblidat com tocar el crostó
ni hem renunciat a ser combatents.


Francesc Marcé i Puig
18 de novembre de 2024.



dimecres, 13 de novembre del 2024

El rellotge aturat

 "EL RELLOTGE ATURAT" 


És de sobres conegut
que un rellotge aturat
marca l'hora dos cops al dia
i no per això ens hem cregut
que ja no estigui espatllat
i ens pugui fer de guia.


Francesc Marcé i Puig
13 de novembre de 2024.



Vells

 "VELLS" 


Aquesta societat considera els vells
com simples trastos per desballestar,
andròmines improductives
que estarien més bé mortes que vives,
ginys desproveïts de cervells
als que ja no cal fer res per conservar.

En un món ple de desgavells,
que ni se'ls acudeixi protestar,
ni fer propostes optatives,
que no siguin gaire normatives,
doncs els penjaran cascavells
tot dient que estan per tancar.

O pitjor allò dels redemptors novells,
disposats a fer-se perdonar,
que els tracten com espècies en extinció,
presumint de bona intenció,
com qui conrea els seus clavells
o galleja perquè treu la mascota a passejar.


Francesc Marcé i Puig
13 de novembre de 2024.



dijous, 7 de novembre del 2024

Temps era temps

 "TEMPS ERA TEMPS" 


Temps era temps,
quan les bèsties parlaven,
n’hi havia que pensaven
que tot seria diferent.
És trist haver d’admetre,
que sols ens podem permetre
jugar a l'etern retorn.
La bèstia ja era al forn
abans que la caçaren
i tothom resta indiferent.
Diuen que cerquem consol
amb què no hi ha res nou sota el sol,
però més aviat es tracta
de què som esclaus d'un pacte,
que ens furta la memòria,
repetint sens descans la història.
Ens volen fer creure que avançar
és donar voltes a la sínia,
si ho fem amb prou eufòria,
atents a la darrera consigna,
cada día tornant a començar.
Nois, que aquesta cinta està molt vista.
Potser que juguem fora de pista.


Francesc Marcé i Puig
7 de novembre de 2024.