"TEMPS ERA TEMPS"
Temps era temps,
quan les bèsties parlaven,
n’hi havia que pensaven
que tot seria diferent.
És trist haver d’admetre,
que sols ens podem permetre
jugar a l'etern retorn.
La bèstia ja era al forn
abans que la caçaren
i tothom resta indiferent.
Diuen que cerquem consol
amb què no hi ha res nou sota el sol,
però més aviat es tracta
de què som esclaus d'un pacte,
que ens furta la memòria,
repetint sens descans la història.
Ens volen fer creure que avançar
és donar voltes a la sínia,
si ho fem amb prou eufòria,
atents a la darrera consigna,
cada día tornant a començar.
Nois, que aquesta cinta està molt vista.
Potser que juguem fora de pista.
Francesc Marcé i Puig
7 de novembre de 2024.