Víctimes

 "VÍCTIMES"

Ser víctima mai pot ser 

un objecte de plaer, 

un estat a conquerir,

condició d'enaltiment, 

objectiu a aconseguir,

glorificant el patiment.

Avui les víctimes són herois 

de qui és festegen les mancances,

que apareixen ben cofois

empastifats de lloances.

Quan ser víctima és converteix 

en una manera de ser 

a què tothom aspira, 

en una mena de deler 

mitjançant el que es respira 

i el món et reconeix,

la cosa va malament, 

la millora es perverteix.

Per ser algú ara cal patir 

i exposar-ho amb escreix, 

sense que en calgui reixir, 

ni cap rescabalament.

Amb aquest panorama 

el victimari es frega les mans, 

en veure que l’afectat 

gaudeix del propi estat, 

que les xacres son talismans 

i que aquest desori s’encomana.

Al botxí ja li va bé 

tot aquest capgirament, 

que li aplanin el carrer 

aplaudint el propi turment.

Quan les mancances son valors 

que cal defensar i assolir, 

o estats a mantenir, 

li hem fet un gran favor 

al nostre veritable botxí.

Francesc Marcé i Puig

30 de juny de 2025.

Oficis

 "OFICIS"

Hi ha qui treballa el fang, 

hi ha qui fa carreteres, 

hi ha qui aixeca edificis, 

hi ha qui extreu sang, 

hi ha qui ven ulleres, 

hi ha cent mil oficis.

A mi m'agrada ser 

treballador de l’intel·lecte.

És el que he après a fer 

intentant ser circumspecte.

Tots els oficis son bons 

i omplen si t'agraden.

Tant és posar maons 

com collir maduixes.

Tan sols dues condicions: 

relacions que no degraden 

i mai més el dret a cuixa.

Francesc Marcé i Puig

28 de juny de 2025.

Visca la sàtira

 "VISCA LA SÀTIRA"

Cada dia m'agrada més 

el sarcasme, la sornegueria, 

bona arma quan no es pot fer via 

o via fora el que no fa el pes.

Poca cosa ha canviat 

des d'Aristofanes o Plaute.

Poc original la humanitat,

creient-se llesta, tan incauta.

Al final tan sols resta 

el que sap agafar distància, 

el que no perd la testa 

i és mordaç amb elegància.

Digueu-li a Joan Fuster, 

fins i tot al gran Erasme, 

que el món mai ha anat bé, 

ni la vida és un orgasme.

Francesc Marcé i Puig

28 de juny de 2025.

Contes infantils

 "CONTES INFANTILS"

Meu marrameu 

per més que em copseu 

no m'atrapareu 

fa el gat esverat.

Cric catacric 

diu el pobre grill 

a l’àgil conill 

encauant-se un xic.

Bub-bub bub-bub 

fa el gos poruc, 

plagi de lladrucs 

de qui no té veu.

Muu brama la vaca 

creient-se maca, 

mancada d'espill, 

lligada a l'estaca 

com un míser ruc.

Salta l'esquirol, 

tocant el flabiol, 

amb cara de rata 

amagant la cua 

com qui no vol.

Bestioletes 

d'un conte infantil 

no gaire originals, 

doncs d'aquests n'hi ha mil.

Francesc Marcé i Puig

27 de juny de 2025

Capgirament

 "CAPGIRAMENT"

Quan en nom de la diferència 

ésser un reprimit esdevé normal, 

no cal refer-se del que fa mal, 

ni tan sols tenir-ne consciència. 

Quan en nom de la tolerància 

cal respectar els intolerants, 

considerar-los els nostres germans, 

venerant la seva ignorància. 

Quan en nom de la solidaritat 

davant qui humilia cal acotar el cap 

tot mostrant-li agraïment 

pel suposat bé de la comunitat. 

Quan en nom de la igualtat 

cal acceptar l'estupidesa 

com una nova veritat 

que ens aporta riquesa. 

Vol dir que tots els termes s’han capgirat, 

que en nom d’una cosa es defensa la contrària. 

L’alienació ha vençut en nom de la llibertat. 

Que creient-nos lliures som uns pàries,

que l’adversari a vèncer ha triomfat 

i celebrem una victòria imaginària. 

Francesc Marcé i Puig 

27 de juny de 2025

Temps de viure

 "TEMPS DE VIURE"

Ja és temps de viure.

No sols de sobreviure.

Prou clams de l’esprît, 

plorant per no ser lliures 

sempre a punt d'esclafit.

Torb que no irromp, 

sempre tomb rere tomb,

mera fugida, 

sempre guaitant l’alè 

d'un follet que faci ble.

La vida és curta, 

doncs el temps la furta, 

sense punts per plors, 

tan sols per flairar olors, 

abans de marcir les flors.

Ningú rampinyant 

delers que venen i van, 

que sols son nostres, 

tal núvols fugissers, 

però són els nostres delers.

Que consumida 

tota aquesta vida, 

sigui millor guany 

tot allò que hem viscut, 

més enllà de què diran.

Francesc Marcé i Puig

24 de juny de 2025.

Cadàver empolainat

 "CADÀVER EMPOLAINAT"

La nostra llengua és morta.

Entre tots l'hem estossinat, 

mentre obriem la porta 

a qualsevol veïnat.

El gran germà s'ho mira, 

feliçment i espaterrat, 

doncs li hem fet la feina,

aplaudint entusiasmats.

Ens han furtat consciència 

i el cervell colonitzat.

Creiem honrar els orígens 

quan ni resta identitat.

No és multiculturalisme

deixar-se donar pel sac.

Esclaus aplaudint l'amo 

que els ha anorreat.

Llengua i pensament 

son una sola corrent.

Sols és pot estimar 

a qui t'ha sabut respectar.

No hi ha solidaritat 

entre pobres masovers 

i rics apoderats, 

entre coloms i esparvers. 

Ja repiquen a morts 

quan esglaien els propis mots,

quan sembla estrafolària 

la parla que fou grandària,

quan és de prestigi adoptar 

l’estil de qui no és germà,

avergonyint-se del propi 

com si fos cosa de cronopis,

quan es creu que per segons què 

la parla mare no fa el pes, 

quan es pensa que fa bona manera

injectar mots de llengua estrangera. 

Sobretot quan el pensament

 ja no és com el dels pares, 

sols simple afusellament 

del de qui branda les vares. 

Quan s’ha esgarriat gramàtica, 

convertida en simulacre, 

mentre es titlla de fanàtica 

la que és objecte de massacre. 

Celebrem grans festes, 

però assistim a un funeral, 

el de les nostres restes 

i sembla que tant se val. 

A ningú li estranya 

dels lèmmings el suïcidi. 

El món aplaudeix 

el darrer genocidi. 

Perquè hauria de sorprendre 

que una llengua ja no hi sigui? 

Francesc Marcé i Puig 

24 de juny de 2025.

Imprevisible

 "IMPREVISIBLE"

Ets tant imprevisible

com aigua torrentosa.

De cop tot et fa nosa,

no et sosté ni un imperdible.

Voldria fixar-te

com un quadre a la paret

per poder contemplar-te

fins perdre l'alè.

Potser ets lliure com el vent

o tan sols capritxosa,

arrauxada com torrent

o una cloïssa closa.

Potser mai ho sabré del cert

si ets un oceà

o una mar rondinosa,

si solcar-te és un encert,

si ets aquell indret

on l'amor s'hi posa.

Francesc Marcé i Puig 

23 de juny de 2025.

Rebel

 "REBEL"

Sempre he volgut ser rebel 

perquè el món m'ha fet així.

No són pas cosa meva 

les puntes de coixi.

Prô en el fons massa integrat, 

o ocell sens eixir del niu.

Potser per comoditat, 

doncs de somnis també se’n viu.

Tots som fets de contradiccions

que intentem superar 

a empentes i rodolons, 

que de miracles no n'hi ha.

Al final tots arribem enlloc 

i tot sembla una il·lusió, 

tant si som gel com foc,

afalacs o coïssor.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2025.

Bufa

 "BUFA"

Bufa ventet de garbí, 

enduu-te tanta basarda, 

que ja n'hi ha prou de patir, 

prou de tanta hora isarda.

Aigua passada no mou molí 

ni al matí ni a la tarda. 

Qui ho havia de dir, 

tanta patuleia bastarda.

Tant  d’orient com d'occident 

bufen males marors.

El passat és mort, no hi ha present, 

ni veritats, tan sols rumors.

Els ocells aixequen el vol.

Potser cal imitar-los, 

per cercar algun consol 

si no podem trencar motllos.

Francesc Marcé i Puig

23 de juny de 2025.

Calors estivals

 "CALORS ESTIVALS"

Al juny, amb l'arribada del solstici, 

els cervells traspuen calors estivals.

Ho pot semblar, però no és cap vici,

al·lucinar conills brollant del voral.

Qui més qui menys engega una guerra, 

amb cara de què el ventre li fa mal, 

tractant a tothom com una desferra, 

com si res, passant-se el món per l'engonal.

És demanar la lluna en un cove 

pretendre que d'on no n'hi ha en pot rajar.

Un deliri no és pas una bona nova,

ni fugir és pas anar més enllà, 

ni a mastegots la  societat s'estova.

Tampoc pot florir or d’on no n’hi ha.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2025.

El planeta dels simis

 "EL PLANETA DELS SIMIS"

Ara que aquest món s’acaba 

i sembla que s'imposa el merder 

més val no dir ni fava, 

que apagui el llum el darrer.

Hom vol salvar el planeta 

i el que vol és salvar el seu, 

el que amb sa mirada estreta, 

és l’únic món petit que veu.

Ara que arreu governen sonats, 

megalòmans d'egos inflats, 

obsedits amb son benefici, 

que sols saben trencar plats, 

mare meva quin desfici.

Tots actuant com infants irats.

N'hi ha que xalen sens embuts, 

d'altres fans de l'eufemisme.

Tot dura menys que un esternut.

Tot lliscant cap a l’abisme.

Ara bé, al marge del discurs, 

sembla que el planeta se’n riu.

Anirà seguint el seu curs 

com fa qualsevol riu.

Que no som el centre del mon, 

ni la única vida és la nostra, 

que a l’univers tant li fa 

si de cop s’enfonsa un pont 

o ens cau pel cap el sostre.

Francesc Marcé i Puig

22 de juny de 2025.

Trianiversari. 201 anys.

#FrancescMarce #Poesia #poetry #PoesiaRecitada 

Trianiversari

201 anys

Ara que atresorem 

més de dos-cents anyets,

en concili hem decidit

que, al marge del que fem, 

ningú ens farà mai més el llit.

Som una mica grandets 

i, veient com està el món, 

ja no ens aturarem, 

que les coses ara hi són

i en un no res no hi són.

No cal que ens doneu el condol, 

doncs després de gran meditació 

i a despit de tota comunió, 

hem decidit emprendre el vol.

Francesc Marcé i Puig

12 de juny de 2025

Pentinagats

 "PENTINAGATS"

Hom diu que qui no té feina 

el gat pentina. 

I és de veres que cal temps lliure 

per dedicar-se a la mixina. 

No cal cap eina 

per inclinar-la a viure. 

Qui va massa atrafegat

mai pentinarà cap gat. 

No tindrà temps per escriure, 

ni per somnis de cap mena, 

obsedit en sobreviure.

Si ho pensem bé, és una pena. 

Pentinagats del món uniu-vos!. 

No actueu com gats escaldats. 

A base de pentinar i pentinar 

és com arribeu a enaltiu-vos. 

No pas actuant com soldats 

que ni es plantegen despertar. 

Francesc Marcé i Puig 

7 de juny de 2025.

Conflicte

"CONFLICTE"

La vida és conflicte,

del conflicte neix 

i amb el conflicte creix.

No cal sortir-ne invicte 

perquè tot giri sobre un eix.

El conflicte és emergència

de solucions més escaients.

No es tracta d'indulgència 

sinó de nous tocs a sometent.

De noves experiències 

que permeten anar fent.

Hi ha dues alternatives, 

dues cares mig ixent;

conformar-se amb lavatives, 

o arriscar per seguir creixent.

Francesc Marcé i Puig

5 de juny de 2025.

Anhels

 "ANHELS" 

Vull flairar el teu ànim 

per fer garlandes d'or 

amb la llum del teu alè.

Voldria ser magnànim

lliurant-te un gran cor 

com signe de bona fe.

Trobar noves paraules 

per defugir la mort 

quan no se sap què fer, 

adobant les velles baules, 

que em feien ser més fort,

que m'ajudaven a ser.

Vull enllaçar el teu ritme 

entorn del meu desig 

que dia a dia creix, 

lluny de tot algoritme, 

tan sols un simple goig 

renovat a tota hora amb escreix.

Entortolligar-me amb ton deler

com si no calgués res més,

somniant futurs brillants, 

que no ens fugen de les mans 

com un vers que no rimés,

que alcen, cada cop més grans, 

proa i popa del nostre veler.

Francesc Marcé i Puig

30 de maig de 2025.