Notes

 "NOTES"

Notes nostàlgiques universals  

coronen totes  les estances 

d’aquest el meu cau fet a mida, 

projecten inabastables enfilalls, 

curulls de records sense recances, 

fent brollar nova embranzida.

Etziben novelles flamarades 

més enllà del que abasta la vista.

No són pas carn de rostoll, 

sols espurnes de vinents ventrades, 

bòlids reclamant pista, 

missatges buits de tot soroll.

Potser cada dia el món comença.

Potser no fa mal veure-ho així. 

El passat i l'avenir en una sola pensada, 

redimits per un present que avança

-lluint terra, llavor i aixada-

farcit de flors i espines sense verí.

Francesc Marcé i Puig

20 de maig del 2026.

Can penja i despenja

 "CAN PENJA I DESPENJA"

Al país de can penja i despenja 

qui no somica o llepa culs no menja.

Al pobre país de can seixanta 

no mana ni el gegant ni la geganta.

Al país que hom creu de xauxa 

ningú se’n surt ni amb seny ni rauxa.

En aquesta casa de barrets 

porten la batuta els culs estrets.

Tots lloant el poti-poti 

que els manté dret el bigoti.

En aquesta olla de grills 

tothom del capell treu conills.

La música és d'un orgue de gats 

que ens manté a tots astorats.

No hi ha ningú prou arrauxat 

per esberlar aquest disbarat.

Tots pendents d’una loteria 

que algun dia deixi fer via.

Quina pena tot plegat, 

tothom feliç pentinant el gat.

Francesc Marcé i Puig.

18 de maig del 2026.

Vals

 "VALS"

El vals d'en Cohen no remena 

les cireres, ni el desig esmena 

d'altres lleres, ni exilia afanys 

esmorteïts al llarg  dels anys; 

tan sols fa fimbrar caps obacs 

i remou ments esmorteïdes; 

ofereix novelles eixides

flamants, dins la profunditat dels llacs.

Deixem-nos dur per aquest ritme que bressola, 

assassí d'antics desconhorts, 

com si ja no calgués fer res més, 

com agosarada au que s’envola 

a la recerca d'ignots ports, 

com princesa desvetllada amb un bes.

Francesc Marcé i Puig

16 de maig del 2026.

Noves escomeses

  "NOVES ESCOMESES"

Quan brolla l'ardor per les orelles 

i el desig de moixaines s'esmuny coll avall 

embotint un pit que sanglota, 

escampant llamps i centelles, 

fent esclatar tot embolcall, 

esvaint tota foscúria remota.

Quan s'esquincen mancats d'esma 

els temps d’ombrívoles nuvolades, 

fent d'hores esquívoles riota 

i et rebolca per l'atzur la tendresa, 

esdevenint tenidor de totes les contrades, 

-mai més cap alenada somorta-. 

Potser és l'hora d'ajupir tota altivesa, 

de desar a l'armari les recances 

i, defugint retrets o lloances, 

abocar-se de ple a la nova escomesa. 

Francesc Marcé i Puig 

16 de maig del 2026.

Primavera cagadubtes

 "PRIMAVERA CAGADUBTES" 

Han fet fora els ocupes 

i ara rauca una granota 

a la casa del costat; 

té ara la piscina en propietat.

Al jardí tot creix i brota; 

la pluja amara flors eixutes.

Refila lluny el rossinyol; 

sembla que canti en catanyol: 

carinyo, carinyo, diu esverat, 

com si s’hagués vinclat la pota 

cercant matolls, fent-s'hi un forat, 

tot enyorant obagues grutes.

La primavera vergonyosa 

no s'acaba de mullar, 

no sap quin abillament portar; 

el d’estiu encara li fa nosa; 

del d’hivern se’n vol desempallegar, 

com qui no vol la cosa.

Diuen que és el canvi climàtic, 

però jo sé que és molt més profund; 

l’equinocci està traumatitzat; 

ja no sap què és foc, què és fum; 

si ser simpàtic o antipàtic, 

veient un món tan malgirbat.

Francesc Marcé i Puig

13 de maig del 2026.

Qui pot dir

 "QUI POT DIR"

Qui pot dir si un dia, 

potser ara mateix, 

quan l’alè esdevé bleix 

i sols el desconcert guia, 

espurnes subterrànies 

pugnen per aflorar, 

guspires instantànies 

pedalant cap a demà.

Qui sap si ara i adés 

no és tot esgarriat, 

ni amb diners pagat, 

ni farcit d'esbarzers.

Potser tot no s’ha perdut 

quan brollen noves veus 

declinant passar per l'embut 

dels habituals corifeus.

No caiguem en el desconhort 

del pagès que, fart de regar, 

veu com se li va marcint l'hort 

i, temorenc, es deixa engalipar 

per qui primer li fa la cort.

Francesc Marcé i Puig

12 de maig del 2026. 

Dècima somicaire

 "DÈCIMA SOMICAIRE"

Llepolies engarjolades 

trepanen cervells molsuts, 

devorant males anyades 

com confusos esternuts, 

com llavors malaguanyades.

No hi restaran ni matolls 

i encara menys una sola flor.

No caldran pas escorcolls 

per ensumar un futur pitjor, 

de boca terrosa i de genolls.

Francesc Marcé i Puig

10 de maig del 2026.

Hi ha moments

 "HI HA MOMENTS"

Hi ha moments 

en què sembla que el món s’atura, 

lluny de destorbs i mancances, 

com volent fer vacances.

Hi ha moments 

-sens que ningú sàpiga perquè-

que els fets semblen perdre l’alè, 

esquivant velles aliances.

Hi ha moments 

en què sembla que no passi re, 

que el ramat tan sols pastura, 

absolt de frisances i esperances.

Hi ha moments 

en què el cosmos es congela 

com un llagut sense vela 

esperant noves puixances.

Moments en què, 

potser fart de repicar, el campaner 

sols pensa en les musaranyes 

com si ja no hi hagués res a fer. 

Prô dura poc la falsa bonança, 

com volent-nos recordar 

que malgrat es vulgui disfressar 

l’univers mai deixa de ser un vesper. 

Francesc Marcé i Puig 

10 de maig del 2026.

Avui pecaré

 "AVUI PECARÉ"

Avui pecaré 

contra els amants de la tragèdia 

que semblen preuar-ne la necessitat.

No me n’estaré

-sens fer cap mena de comèdia-

de furtar espurnes de felicitat.

Avui pecaré 

contra els aixafaguitarres, 

atorgant-me a mi mateix

-cap torxa sense ble-

-closes les simitarres- 

el dret a creure que tot llueix.

Avui pecaré 

caçant delits al vol, 

acabalant goig a les butxaques, 

sentint-me a recer 

d'un somiat estol, 

lluny de vaques magres.

Avui pecaré 

sens establir precedent, 

ni fer jurisprudència

-l'univers al meu carrer-

contra qui ens vol sempre perdent

prejutjant-nos innocència.

Avui pecaré, 

potser demà també, 

qui ho pot saber, 

això no és pas cap ciència.

Francesc Marcé i Puig

7 de maig del 2026.

Presentació "Cròniques del no-res" a la Iguana

 Una petita mostra del recital poèticomusical del diumenge 3 de maig a la Iguana amb la col·laboració inestimable de The Chillings: