Tannkas i petanques

 "TANNKAS I PETANQUES"

Ja ni els francesos  

juguen a petanca, 

la porta es tanca, 

amb els cors encesos 

foc i cap el carrer.

No xoquen boles, 

es buiden guardioles, 

però saben què fer, 

quan la ira esmoles 

ara toca merder.

Però aquí enlluernats, 

ensotats en la inòpia, 

romanem als llims, 

delectant-nos en vells cims, 

ni la font, ni la còpia.

Roda que roda, 

ancorats al mateix punt, 

vetllant el difunt, 

absorts amb la moda 

del darrer rapsoda.

Si déu no escanya 

ja vindrà la muntanya, 

que no ens maregin, 

que no és temps de poda, 

això sí, sempre a punt.

Francesc Marcé i Puig

30 d’agost de 2025.

Viatge orgànic

 "VIATGE ORGÀNIC"

M'endinso en aquest massís, 

tan bell, tan imprecís, 

solcant carenes i cims, 

colls, collades i crestes, 

tot ell lliure d'arestes, 

on no hi caben els crims,

emulant les serps de Medusa, 

xuclant amb llengua juganera, 

sens que calgui cap excusa, 

com talismà que hom venera, 

com un jutge que no acusa, 

cada plec o revolt, sens mesura, 

elixir de fruita madura.

No voldria eixir mai de balmes i avencs 

on l'atzar em convida, 

lluny de deserts sorrencs, 

com si en depengués la vida.

Francesc Marcé i Puig

26 d’agost de 2025.

Soliloqui

 "SOLILOQUI"

Fa massa anys

que ma ment sotja, 

cercant quelcom 

que valgui ser trobat, 

pels alentorns 

d'alturons 

i platges, 

de freds estius 

i d’hiverns tronats.

Un esguard tendre, 

de cançó oblidada, 

que sona lluny 

i lentament s'esmuny; 

un cel eixut, 

ni petit, ni brut; 

un fil on poder estendre 

matins plens de rosada.

La lassitud 

emplena, 

sense virtut, 

ni gaire mullena, 

desguarnits discursos 

d'un teixit sobrer.

Francesc Marcé i Puig

25 d'agost de 2025.

Terra ignota

 "TERRA IGNOTA"

Ulls entaforats

dins d'obscurs forats, 

fresquegen com rierals 

orbs d'aigua fresca, 

perduda la claror 

d'uns vells fanals 

que sols saben de gresca.

La nit, obscura, seca, 

ja ha perdut la meca;

ha oblidat que ja és de dia, 

que ja clareja pels tossals; 

li és indiferent si peca

a tota la minyonia.

Xiscla un corifeu 

enfront tanta fellonia: 

ja no em reconec la veu; 

aquesta terra no és la mia.

Francesc Marcé i Puig

24 d’agost de 2025.

Llaminadures virtuals

 "LLAMINADURES VIRTUALS"

Reguitzells de llaminadures

empastifen llots de mal engaltar, 

colant-se per totes les costures, 

com un malson i un mal despertar.

Poc a poc s'esquerden motllures,

escampall de restes cap el més enllà,

comoditats que esdevindran dures, 

com butaques de mal aclofar.

Qui remeiarà aquest desgavell?.

Qui donarà un bon cop al clatell 

de tota aquesta impostura?

Massa collites sense regar; 

massa nins i nines sense demà.

Qui és el pare d'aquesta criatura?.

Francesc Marcé i Puig

20 d'agost de 2025

Endevinalla

 "ENDEVINALLA"

Hi havia una vegada 

en un racó escondit 

un país molt petit 

ple de gent esglaiada.

En aquell llogarret feia anys i panys

que regnava la mateixa murga, 

sempre embolcallats amb els mateixos planys, 

com una mena de purga, 

com un ròssec de mals averanys, 

com un corc que els ànims furga 

i esllenega tots els guanys.

Sos patriarques escardalencs  

mai obrien tots els panys, 

sempre es fonien pels avencs.

Els seus déus escarransits

llanguien al cap de quatre nits.

Tot enderroc d'estaca 

culminava en fullaraca.

Sos estels parpellejants   

defugien sempre les mans.

Tots massa ben educats 

no trencaven mai els plats. 

Si el lector sap flairar bé 

sens posar-se a bon recer, 

doncs és prou espavilat 

i no dorm més a la palla, 

ben segur que sap què fer 

amb aquesta endevinalla. 

Francesc Marcé i Puig 

19 d’agost de 2025.

Canícula

 "CANÍCULA"

Després d'entaular-se 

i fer safareig sens aturador, 

fulgura un sol d'argent 

que la tarda fa esquinçar-se; 

panteixa l'aire, quiet, pura cremor.

Escampadissa de cossos lassos 

que ensems s'ajacen en munió, 

caps, colls, esquenes i braços, 

els cervells tots fets pedaços; 

la omnipotència de la calor.

Francesc Marcé i Puig

16 d'agost de 2025. 

Día d'estiu

 "DÍA D'ESTIU"

S'esllavissa la gentada 

pel carrer esbatanat; 

ningú s'hi veu, ni sap on para, 

el cel obert de bat a bat.

Ni mastegots, ni tamborinada, 

tothom enyora algun passat; 

tanta suor que atabala 

fins el menys esgarriat.

La botiguera falaguera 

i algun pinxo escabellat 

fent drecera a cops de colze 

entre tant de despistat; 

ningú no sap on es recolze 

enmig de tanta polseguera. 

Francesc Marcé i Puig 

14 d’agost de 2025.

Deessa follia

 "DEESSA FOLLIA"

Desvetllem la  deessa follia; 

no li girem l'esquena; 

aquella que lluny ens guia; 

no pas la que enlloc no mena; 

no la d'empatxats del sistema 

a qui han escapçat les ales; 

la de qui amb prou feines fa pena; 

aquells qui disparen sense bales.

Ens cal la follia que genera 

nous esguards, noves paraules, 

que de ningú no és manera,

que s'esmuny entre les baules; 

aquella follia que va forjant 

noves notes per un nou cant.

Francesc Marcé i Puig

13 d’agost de 2025. 

Lou Andreas-Salomé

 "LOU ANDREAS-SALOMÉ"

Lou Andreas-Salomé 

me la descobrí fa força anyades 

na Liliana Cavani, 

més enllà del mal o del bé 

no la tingueren governada

-no trobareu mai ningú que la mani-

ni Nietzsche, ni Freud, ni Rilke ni Tolstoi.

Més enllà del bé i del mal, 

Nietzsche hi perdé el llagrimal; 

tots ells i d'altres ben cofois 

de ser part de sa camada, 

amant, col·lega o puntal, 

ni cos, ni ment mai dominada.

Tants grans homes tan mansois 

enfront d'una dona forta,

intel·ligent i apoderada.

Si hagués viscut anys enrere, 

ma fal·lera hauria estat poder ser

Lou Andreas-Salomé.

Francesc Marcé i Puig

12 d’agost de 2025

Les fades estiuegen

 "LES FADES ESTIUEGEN"

Saltironen cors eixuts 

per camps que no verdegen, 

fugint de tossal en tossal 

lassos de tanta brega; 

riures com esternuts, 

xiscles que no solfegen, 

capsigranys esmaperduts, 

ritmes que esbufeguen. 

Els sols s'han quedat muts, 

zumzeigs que no cobegen, 

camins que són embuts, 

aus que no aletegen. 

S'ha enfonsat el món?. 

Potser les fades estiuegen. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d'agost de 2025

Ton cos

 "TON COS"

Ton cos

és fet per a mi, 

talment pell de coixi, 

vesprada lluminosa, 

tela d'organdí, 

oreig que creix 

i frisa 

com si no hi hagués 

res més a dir. 

Gloriosos averanys, 

cau per les meves mans, 

tremoloses, cautes i 

entotsolades 

a la cerca d'un destí 

pel redol dels teus turons, 

sol ixent 

o de ponent, 

aurores perlades

que fan embogir 

tota matinada obaga, 

tota lluna oblidada, 

mon desig de ploma i lli. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d'agost de 2025

Turistes i immigrants

 "TURISTES I IMMIGRANTS"

Turistes i immigrants; 

algú es frega les mans 

amb tot aquest desori; 

des de sa torre d’ivori, 

com en Neró dels romans.

Uns que no saben ni on van; 

aquí o allà tant els hi fa; 

una nova marabunta, 

addicte al moviment, 

que va de punta a punta 

per oblidar tal com se sent.

Servits per una caterva d'esclaus, 

que fugint de mil calamitats, 

cercant unes noves claus, 

panacea per tanta adversitat, 

ni saben que han cremat les naus.

Sols hi mancaven els expats, 

tots aquests adelerats, 

adoradors de si mateixos, 

que es creuen déus de l’Olimp; 

dels cacics simples esqueixos.

I la roda va girant, 

en nom de la globalitat, 

enllotant cultures i identitats, 

tots tallats del mateix patró, 

titllant-ho de diversitat, 

convertint tota morada 

en esculls de terra cremada.

Francesc Marcé i Puig 

11 d’agost de 2025

El bon botifler

 "EL BON BOTIFLER"

Quan sigui gran vull ser, 

un bon botifler; 

panxacontent i dedicat, 

a enredar bé el veïnat; 

escampant grans homilies, 

a totes les meves cries;

convençut de ser el millor, 

frare de la processó; 

salvant la societat, 

tot mirant-m'ho del terrat; 

cridant a gran desfici, 

sempre pel meu benefici; 

cantant a tort i a dret, 

bonanoves que no crec;

no em retiraré mai, 

mare meva quin esglai 

deixar el meu lloc privilegiat 

a cap deixeble avantatjat.

I si un dia sóc massa vell, 

sens haver-hi deixat la pell, 

que em facin un monument 

on no hi bufi gaire el vent.

Francesc Marcé i Puig

10 d’agost de 2025

Fills de l'imperi

 "FILLS DE L'IMPERI"

Sóc un digne fill de l'imperi; 

afirmo que la terra és plana 

i existeix un sol hemisferi; 

la meva, la veu de qui em mana;

tot lo estrany em fa perdre el senderi;

la seva heretgia s'encomana; 

a tothom li cal algú que lideri; 

sols jo tinc les claus del Nirvana.

L’única parla divina la meva;

l’únic beuratge el que a mi m'embriaga;

el món sencer és el meu ostatge;

cap fruita aliena m'apaivaga; 

sols mon vaixell per tot viatge; 

qui se’m resisteix mai tindrà treva.

Francesc Marcé i Puig

9 d’agost de 2025

Qui vol i dol

"QUI VOL I DOL"

Qui vol i dol 

mai sap on va, 

mai té consol, 

mai pot arribar 

a ser cloenda de cap tirà.

Francesc Marcé i Puig

7 d'agost de 2025

El camió de la brossa

 "EL CAMIÓ DE LA BROSSA"

Ja passa el camió de la brossa,

escampant arreu soroll i pudor, 

conduït per dos negres sense veu 

ni cap ressò.

Recull cada dia les noses 

de tant d’arreplegat que es creu senyor.

Francesc Marcé i Puig

7 d’agost de 2024

Còdol

 "CÒDOL"

Còdol que no encaixa 

en cap mur massa dreçat, 

en la calma imposada 

des d’un o un altre costat. 

Que duu marcat a sobre 

la història que l'ha forjat, 

llaurant cantells i arestes, 

fugint de ser massa encauat.

Quin riu ha d’acollir-te? 

Quin ha de ser ton fossat? 

Ningú et furtarà l’ànima 

vell foll i adelerat, 

sentint-te sempre invicte 

de batalles que ni has lliurat. 

Francesc Marcé i Puig 

7 d'agost de 2025

Falciots

 "FALCIOTS"

Avui a primera hora de la tarda 

he gaudit d'un autèntic espectacle.

Els falciots, esverats, volant baixos 

em passaven pel davant dels nassos.

Semblaven avions de caça; 

quasi envaeixen la terrassa.

Llençant-se a tota ultrança 

dibuixaven una estranya dansa,

tot de cop fent giragonsa 

com un guerrer que s'arronsa.

I així i sant tornem-hi, 

units tots dins d'un sol gremi; 

ves a saber amb quin propòsit; 

intentar esbrinar-ho un despropòsit.

Tot de sobte, l'espectacle s'ha aturat; 

no em demaneu per quina causa, 

potser ja estava prou bocabadat, 

potser tan sols era una pausa.

Francesc Marcé i Puig

5 d’agost de 2025

Aixecar la llebre

 "AIXECAR LA LLEBRE"

Aixequem la llebre.

Fa massa temps que dorm.

No ho saben els caçadors?

Mai no els va decebre?

Tenen complex de majordom?

Potser en són admiradors.

No és qüestió de sal i pebre; 

més aviat de dignitat, 

de no dormir a la palla; 

de qui no sap concebre 

viure sempre humiliat; 

galifardeu que sempre calla.

Massa llebres per aixecar; 

a cada cantonada una; 

a vegades cansa i tot, 

però si no es vol anar de tort, 

ni acabar fet una runa, 

ara i adés cal sortir a caçar.

Francesc Marcé i Puig

4 d’agost de 2025.

Ha arribat l'agost

 "HA ARRIBAT L'AGOST"

Dies escapçats 

fan via de matinada; 

sols esbojarrats 

foragiten la contrada, 

perduts els encenalls, 

pensaments com degotalls.

Poetesses adormides 

al matí esmorzen figues 

i panxacontents 

sens cap mesura, 

al cap, corona d'espines, 

beuen d'una font impura.

Reietons endormiscats 

maten dies pentinant gats.

Raps bullits sens cap soroll 

agiten bisbes de corcoll.

Poca pena tot plegat, 

no hi doneu gaires voltes, 

no us perdeu en cap congost; 

les cabòries són absoltes; 

el món ja s'ha tancat; 

és que ja ha arribat l’agost.

Francesc Marcé i Puig

3 d’agost de 2025

El darrer patac

"EL DARRER PATAC"

Les granotes fan quac, quac;

els ases canten el Virolai; 

núvols ardents que fan piu, piu; 

tremola nu un afalac; 

neix de cantó l’últim esglai; 

el rei fa ganyotes i se’n riu.

Arriben focs cansats de l’Uruguai; 

la terra sencera és un parrac; 

a la ciutat ningú no hi viu; 

noies torrades i un desmai 

s’enlluernen tot menjant tabac; 

qui encara no és mort fa la viu, viu.

El vent no parla però escriu; 

rics que s'afilien a la FAI; 

déus que assagen el darrer atac; 

dansen junts mossèn Cinto i l'Espriu; 

si no és ara ja no serà mai; 

és l’hora del darrer patac.

Francesc Marcé i Puig

2 d’agost de 2025

Na Úrsula

 "NA ÚRSULA"

Na Úrsula van i venen, 

una mena de rèptil teutó, 

ningú sap qui l'ha ungit, 

fa anar tothom de corcoll; 

els qui l'envolten s’entretenen 

amb tot són inútil brogit.

No llepa fils però llepa culs 

de tothom qui li omple el sarró.

Ens ven ni per un plat de llenties, 

fent veure que salva esculls; 

malaguanyat si te’n refies, 

moriràs pelat en un racó.

A Europa l'han raptat 

i no és pas cap Zeus adelerat; 

potser un tòtil meridional 

que se'ns passa per l'engonal, 

mentre tots somiem truites 

ben pagats de ser els més cultes.

Cal una altra revolució francesa, 

desfer-se d’aquesta Bastilla, 

retornant el poder al poble 

i en una nova contesa, 

vestida d’un afany més noble, 

deslliurar-se de tanta cotilla.

Francesc Marcé i Puig

1 d’agost de 2025