Pell suau

 "PELL SUAU"

Pell suau, tela de seda,

llenç de lli o de cotó, 

no pas de nylon o cartró, 

perdut en tan dolsa cleda, 

pel teu tossal fent incursió; 

caçador en temps de veda, 

endinsant-se a la fageda 

que li fa de protecció. 

Confluïm  sense sordina 

deixant caure la cortina, 

sens finestra ni porticó, 

amb un cor que no es refreda, 

lluny de la caverna de Plató, 

com dos cossos d’excursió

sens pilot a la cabina, 

dos alens que es conjuminen, 

com si sols bateguéssim tu i jo.

Francesc Marcé i Puig

11 d’abril de 2025.

Ni

 "Ni"

Ni tovalles esfilagarsades, 

ni núvols atrotinats, 

ni cap hivern que no neva, 

ni déus sol esbiaixats; 

cap vivència si no és nova; 

prou de despertars malcarats 

o moixaines massa estovades.

Tampoc recances dins del cap, 

ni il·lusions forassenyades, 

ni pluja dalt del terrat, 

ni cap elf posant a prova; 

cap pedra dins del pap; 

prou aus fènix d’ales retallades 

o que el foc se'ls hi ha apagat.

Ni muntanyes que s'obren soles, 

ni mars oberts per on passar, 

ni tempestes descontrolades, 

ni rumiar si després d’ara hi ha demà, 

ni deixar cap desig mig esberlat.

Cap desencert inoportú.

Qui ara té el torn de paraula... 

                                                   I tan sols tu.

Francesc Marcé i Puig

6 d’abril de 2025.

Noves albades

 "NOVES ALBADES"

Ombra plaent, 

dolça onada, 

terra punyent 

que a tots empara, 

just quan el jorn 

tot just s'acaba.

Sol fugisser 

d'altres contrades, 

que cerques recer 

i ho fas endebades.

Reflex d'espill 

de cor amatent.

Calor de forn 

que viu de lloguer 

quan van maldades.

Ai pobre fill 

d'esguard falaguer, 

mancat de sojorn, 

fidel de les fades; 

ja arribarà el teu torn

en noves albades.

Francesc Marcé i Puig

5 d’abril de 2025.

Paga la pena

 "PAGA LA PENA"

Paga la pena fer camí 

malgrat no és tingui cap destí, 

potser per allò que és diu 

que més val el viatge 

que l'arribada a port. 

No fa falta cap motiu, 

ni cap excés de coratge, 

ni invertir-hi un gran import; 

sols prou esma per subsistir 

i prou força per resistir. 

Si ataquen no retrocediu, 

prô si cal pagueu peatge. 

No serveix pas fer-se el mort.

Prô diguin el que diguin, 

sovint va bé saber on vas. 

No assolir mai l’objectiu 

et transmuta en hostatge 

de la zona de confort; 

com un llibre en un prestatge 

sense que mai se’l mirin; 

com un foc sense caliu; 

com viure en un miratge.

Més val ser un cas com un cabàs, 

per molt que d’altres se’n riguin.

Francesc Marcé i Puig

4 d’abril de 2025.

Les quatre estacions

 "LES QUATRE ESTACIONS"

Ni a l'estiu tota cuca viu, 

ni l'hivern és cap infern.

Que a la tardor no governi el plor, 

ni a la primavera la falsa espera.

Tan sols els pollets fan piu piu.

Cap bon moment és etern, 

ni totes les flors fan bona olor.

Sols qui massa espera desespera.

Que no ens toqui el voraviu

aquell pànic a l'avern 

que ens fa anar de corcó.

Diu la saviesa popular 

que, per tal de fer drecera, 

no deixem la carretera.

Però tampoc cal refiar-se’n massa, 

doncs no sempre any empeny 

qui tan sols dia passa.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Qui ho havia de dir

"QUI HO HAVIA DE DIR"

Qui ho havia de dir

que aquell gran esperit 

sols era esperit de vi.

Sols qui té grans esperances 

acaba amb grans decepcions, 

si són sorgides de recances 

o de falses il·lusions.

Sentit tràgic de la vida, 

metzina per gent adormida, 

que viu a empentes i rodolons, 

quan amb prou feines reeixida 

li esbotzen les raons.

Sovint ens deixem emmirallar 

per qui sols ens vol anorrear.

Francesc Marcé i Puig

3 d’abril de 2025.

Coïssor

 "COÏSSOR"

Coïssor de cel, 

coïssor de vida,

formigueig d'estel,

formigueig a mida;

vestit que no abriga.

Que fàcil deixar-se endur 

per un judici massa dur.

Que fàcil tirar un vel 

sens trobar l'eixida;

confondre cabells amb pèl; 

o engegar-ho tot a dida 

si les cames fan figa.

A voltes massa madur, 

a voltes massa insegur, 

a voltes tan rebel, 

a voltes massa fidel.

Mai l’ànima arraulida. 

Francesc Marcé i Puig

2 d’abril de 2025

Mal digerir

 "MAL DIGERIR"

De tant mal digerir 

s'acaba amb oclusió intestinal, 

així com de tant dormir 

se'ns passen per l'engonal.

Els caps massa eixerits 

destorben als qui fan i desfan.

S'estimen més que ens piquem els pits,

que siguem cada dia més bons jans.

És la cultura del silici 

maquillat de gaudi o desfici, 

a la que no hi guanya ningú, 

ni tan sols els amos del grisú.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.

Rituals

 "RITUALS"

No cal obsessionar-se 

amb rituals encarcarats 

encara que ens ho diguin 

els guardians de la moral, 

aquells per qui cuidar-se 

és anar tapant forats, 

no fos que els resultats siguin 

quelcom fora del normal.

Ai, aquests que ens volen 

ben drets i alineats, 

més val que no menystinguin 

allò que és mostra desigual, 

les aus que no volen 

com ovelles en ramat.

Ara que no ens vinguin 

amb aquest sacramental.

Que malgrat que siguem orbs, 

coixos o passerells

gràcies als seus bons oficis, 

també gaudim d’altres desficis

que no ens deixen tan mesells, 

tot i que per ells siguin sols destorbs.

Francesc Marcé i Puig

1 d’abril de 2025.

Jocs

 "JOCS"

Jocs, juguem a jocs,

jocs estrambòtics,

jocs insubstancials, 

uns jocs superflus,

d'altres necessaris, 

jocs on calen llocs,

d’ altres llunàtics,

jocs en espiral, 

jocs sense cap plus,

sols abecedaris.

Jocs per competir,

d’altres solidaris, 

jocs on calen focs, 

o amb final inconclús, 

alguns jocs fanàtics, 

jocs tan sols per eixir 

o per llepat-se els llavis.

Som tan mal jugadors 

que a les pedres veiem flors

tot creient-nos savis 

i per tal de no patir

sovint restem 

amb la mel als llavis 

i amb cara de badocs. 

Francesc Marcé i Puig 

1 d’abril de 2025.

El dia després

 "EL DIA DESPRÉS"

Eclipsi de sol, 

pols de lluna, 

tan sols borrissol 

amb gust de pruna, 

o fava tendre 

que no es pot vendre.

Eunucs de dol 

regnen la runa 

sota una col

difícil d'estendre, 

com un corriol 

amb fita comuna 

que ningú sap entendre.

Tant de desconsol

per sols una engruna 

fàcil de prendre, 

que ni inflama grisol, 

ni dona fortuna.

Amb ulls de mussol 

negat per aprendre, 

mancat de llacuna 

on perdre el control.

Tot just marejol 

per tempesta bruna, 

com si acomplís consol 

el fet de suspendre, 

com si ja n’hi hagués prou 

amb el fet de pretendre, 

restant al subsòl.

Francesc Marcé i Puig

30 de març de 2025.

La puput

  "LA PUPUT" 

Avui ha tornat la puput 

de la seva estada a l’Àfrica.

No para amb son bec punxegut 

i sa ploma fantàstica, 

cercant un i un altre cuc.

Però tot i el plomatge espatarrant,

diuen que la pobra put.

No cal fer-hi política,

ni plantar-li cap escut.

No és pas res preocupant.

Perfecte no hi ha ningú.

Fins i tot en un món rodó 

qui més qui menys fa pudor.

Francesc Marcé i Puig

23 de març de 2025.

Llamps i trons

 "LLAMPS I TRONS" 

Llamps i trons, 

olor de terra molla, 

desvetllant el temps perdut, 

l'oratge que ens colla, 

desvetllant el cor eixut.

Rius i pons, 

engolint la ment folla, 

no passant mai més per l'embut.

Ni el pollet ni la polla, 

ni un gall esmaperdut;

ara cal fer bullir l'olla, 

malgrat tot sigui brut.

Tornem a començar;

ha tornat la puput.

Tant és l'ahir com el demà;

mai sabrem què ens ha mogut.

Francesc Marcé i Puig

23 de març de 2025.

Recerca i disseny de producte (Projecte automoció)

  RECERCA I DISSENY DE PRODUCTE (PROJECTE AUTOMOCIÓ) -Una experiència didàctica-

Nota: Aquest llibre es pot obrir i descarregar clicant  a dalt al títol d'aquest article. 

Imatge de la portada del llibre

Resum:

 Presentem en aquest llibre el resultat de l'experiència didàctica que és va realitzar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, en el marc de l'especialitat de Disseny, durant els cursos 1989-90 fins el 1991-92. 

Tota l'especialitat es va organitzar entorn de la realització d'un projecte global centrat en l'ambit de l'automoció. L'objectiu: dissenyar un model d'automòbil adequat per una població específica a determinar. Això va implicar tot un treball previ de recerca psicosocial encaminat a l'estudi de la possible població. 

A les pàgines següents anirem desgranant les diferents passes necessàries, que varem seguir per poder desenvolupar tot aquest projecte. Ho acompanyarem d'imatges dels esbossos, renderings i maquetes realitzades pels alumnes. Esperem que sigui d'utilitat a altres docents i dissenyadors com a experència didactica.

Francesc Marcé i Puig 

19 de març de 2025.

Petit desfici

 "PETIT DESFICI"

Petricons de vespes molles,

engarjolades a les  olles, 

es mengen totes les molles, 

desfilant a tota virolla, 

com si fossin mosques folles

marxant sobre les tovalles.

No és cap ninot de falles, 

ni fruit de massa ampolles, 

ni la testa fent bombolles.

Podeu dir: què t'empatolles?.

Ni tan sols fas pessigolles.

Ni esquinces pas les malles, 

ni aties les rialles, 

ni obres noves batalles, 

ni engendres noves colles, 

ni tampoc trenqués argolles 

amb el verb amb què forfolles

idees bocamolles.

Perdoneu-me l’exercici.

Tampoc n’hi havia per tant.

No vull acabar a l’hospici, 

condemnat com la gent gran.

Sols ha estat un desfici, 

dels que hi ha de tant en tant.

Francesc Marcé i Puig

18 de març de 2025.

Que els bombin a tots

  "QUE ELS BOMBIN A TOTS"

Que bombin a tots aquests farsants,

que juguen el joc de bons i dolents 

des del seu pedestal estant.

No deixeu que us confonguin 

amb els seus cants eixordants, 

amb sa xerrameca ardent, 

on ens tracten de passerells 

i el que ens volen és ben mesells.

Cap d’ells és millor que els altres. 

Tots tallats del mateix patró.

El que els sobra son galtes.

Tothom aplaudint amb les orelles, 

com si n'hi hagués lliures de faltes, 

com si n'hi hagués cap de més bò.

Molts ni saben el que volen 

però tot ho recargolen.

No anem enlloc amb aquests cabdills, 

que encara es creuen investits per déu, 

sens saber a qui serveixen.

No som ni serem mai els seus fills.

Sols ens volen serfs  del seu feu.

Per on van les plantes no creixen.

Sols són simples espantalls,

retorçant-se en ses abjectes balls.

Francesc Marcé i Puig

6 de març de 2025.

100 Aforismes per subsistir

 Recull dels aforismes publicats darrerament en aquest bloc i a Facebook. 

És pot obrir i descarregar clicant al títol d'aquest article. 

Posologia: consumir gradualment amb l'estómac ple i acompanyats de líquids, si pot ser espirituosos. No barrejar amb altres medicaments.

Aforismes (10)

 AFORISMES (10) 

91- No us emmiralleu gaire amb ídols i herois. Sols són un reflex hiperbòlic de nosaltres mateixos; de les nostres idees, pors i desitjos frustrats.

92- Seguir algú sempre vol dir anar al seu darrere; mai al seu costat.

93- El que acostuma a unir més els grups socials és un supòsit, real o imaginari, de la necessitat d'atacar o de defensar-se. Llavors, segons Bion, el líder acostuma a ser el més paranoic de tots. La realitat actual ens ho confirma prou bé.

94- Una motivació bàsica de la identificació o pertinença a un grup social és la cerca de seguretat. Qui prometi duros a quatre pessetes s’endurà doncs l’aigua al seu molí.

95- Individu i societat, tan inseparables i tan contradictoris; dues cares de la mateixa moneda.

96- Si la societat oprimeix als individus, és útil pensar que sense individus la societat no existeix.

97- Tots els ídols tenen peus de fang; existeixen només al cap de qui els adora.

98- Pel sistema social són tan útils els que s’hi identifiquen com els qui s’hi oposen o els marginats. Sense aquest darrers, els primers no tindrien cap punt de referència negatiu.

99- Si no hi ha enemics cal inventar-los per tenir clar qui són i com són els amics.

100- Alguns d’aquests aforismes me’ls ha inspirat la lectura dels d’en Joan Fuster. Espero no haver comès gaires plagis inconscients doncs, com diu ell, “el pitjor del plagi no és que és un robatori, sinó que és una redundància”.

Bonus track- No cal que us capfiqueu gaire amb aquest aforismes. En aquest món tothom vol dir-hi la seva i jo no sóc pas diferent.

Francesc Marcé i Puig

3 de març de 2025.

Ves quina xaranga

"VES QUINA XARANGA"

Regalims de llum

buiden l'esperit 

sense fer gaire profit.

S’escolen pujol amunt

Presoners del seu perfum.

Ves quina xaranga 

que han organitzat 

sens ni tan sols existir; 

sens fer gaire bullanga

per tal de no sofrir.

Si fossin aigua

serien bombolles.

Si un tros de pa 

ni tan sols les molles.

Perdonem-les per no sentir 

i també per no alenar, 

que els fruits del somieig 

són espurnes folles

filles del desig.

Francesc Marcé i Puig

27 de febrer de 2025.

Convidats de pedra

 "CONVIDATS DE PEDRA"

Oligarques desenfrenats

engoleixen mil pelacanyes

que sobreviuen astorats, 

ansiant ser Molocs amb banyes, 

per poder passar-hi comptes 

abans que sigui massa tard.

Mil ulleres esbiaixades 

beuen de la font de la veritat, 

cercant ser estimades, 

o bé arribar a ser comtes 

pels serveis prestats, 

per les faules vomitades.

I la resta va i s’ho mira 

des d'un globus penjat, 

assistents a un drama, 

potser una tragèdia, 

o bé una martingala, 

on no se'ls ha convidat.

Francesc Marcé i Puig

26 de febrer de 2025.

Aforismes (9)

 AFORISMES (9) 

81- Cal mirar enrere abans d'anar endavant però si ho fas mentre vas endavant te la pots fotre.

82- Quan miris enrere no ho facis només amb les ulleres que dus ara. De tant en tant posa’t les ulleres que duies llavors.

83- Diuen que el passat ens marca i és cert, però si deixes que et marqui massa no tindràs present ni futur.

84- Ni qualsevol temps passat fou millor ni tampoc pitjor. Ben mirat, si t'hi esforces, et pots convèncer de què tots els temps estan prou bé.

85- De fet, tenir bona memòria és molt semblant a tenir bona imaginació. Com que la meva memòria no és gaire bona, em quedo amb la imaginació.

86- Com que la falsa modèstia està mal vista, el narcisisme embafa i l’autenticitat forçada esdevé un nou esclavatge, els que tenim un cert complex de llumenera ho tenim ben fotut.

87- El temps només es perd quan et preocupes per no perdre’l però, si ho mirem bé, no és pot perdre el que no es pot posseir.

88- Dir “no tinc temps” és una obvietat. El temps no és pot tenir: sempre se’ns escapa.

89- Què punyetes és això del present si quan ho acabo de dir ja és passat?. Renoi, quina estafa.

90- Diuen que som el relat que ens expliquem de nosaltres mateixos i és cert, però quin relat més avorrit: abans de començar ja en sabem el final.

Francesc Marcé i Puig

24 de febrer de 2025.

Aforismes (8)

 AFORISMES (8) 

71- La ciència deixa de ser ciència quan esdevé dogma de fe.

72- De la fe se n'aprofita sobretot qui t'exigeix que en tinguis.

73- Qui sempre parteix de què no pot mai farà gran cosa, però creure que pots tampoc garanteix res.

74- La por a la llibertat dels altres és més que res la por a la pròpia llibertat. Tothom és d'antuvi mandrós.

75- Tenir sempre por tan sols afavoreix a qui la genera.

76- No tenir mai por és viure a la lluna de València.

77- Persistir en l'error, quan s'ha demostrat que ho és, vol dir que s’és estúpid o que algú ignot se n’aprofita.

78- Si el que defineix un deliri és la seva incorregibilitat i hi ha deliris compartits, totes les creences compartides immutables són deliris.

79- Qui ofereix solucions màgiques o bé ho fa de mala fe, o és un beneït o és pensa que ho ets tu.

80- Experimentar o manifestar emocions mai pot ser delicte. Algunes conseqüències ja són figues d’un altre paner. Qui diu el contrari tan sols pot ser un purità reprimit, o li convé que ho siguin els altres.

Francesc Marcé i Puig
24 de febrer de 2025.

Aforismes (7)

 AFORISMES (7)

61- No renuncieu a res definitivament. Mai se sap quan pot saltar la llebre.

62- Tots aquests que enalteixen la resignació i el patiment és perquè ens volen patint i resignats. Seria bò preguntar-se perquè.

63- Tots aquests que ens volen fer creure que la vida és una vall de llàgrimes ho fan per evitar que ens riguem d'ells.

64- Creure que hem vingut al món a patir, per si sol ja fa patir.

65- Hom no està vençut del tot fins que no s'hi resigna. Crec que no se m’ha acudit a mi però està prou bé per recordar-ho.

66- Tot i així, resignar-se a no aconseguir impossibles és una bona estratègia; però qui defineix què és impossible?.

67- Sovint quan algú ens diu que quelcom és impossible és que li convé fer creure que ho és.

68- Tots aquests que saben què ens convé més aviat és que els convé a ells.

69- Indignar-se per tot és massa feina que tan sols genera patiment. No indignar-se per res fa que algú se n’aprofiti en benefici seu i no pas nostre.

70- El sistema és tan flexible que ho assimila tot, la indignació i la rebel·lia, però com a mínim serveixen per tocar-li el crostó.

Francesc Marcé i Puig

24 de febrer de 2025.

Aforismes (6)

 AFORISMES (6) 

51- Reduir la solució dels malestars socials a simples remeis de caire individual serveix fonamentalment per perpetuar-los i exonerar els seus causants.

52- Vivim al regnat dels eufemismes. Negar o emmascarar els problemes no ha servit mai per treure’n l’entrellat.

53- El puritanisme progressista no és diferent del puritanisme conservador; sols ha canviat de modelet.

54- La conseqüència segura de la competitivitat és que n’hi hagi molt pocs de satisfets i molts de frustrats.

55- Quan algú diu “això és incomprensible”, en realitat vol dir que ell no ho entén.

56- Tenint en compte que Déu no existeix (ningú en podrà provar mai l’existència), aquests que tenen complex de Déu són ben poca cosa.

57- Quan es qualifica algú d’incorregible pot ser que ja vagi bé que ho sigui, doncs si canviés no se sabria per on agafar-lo.

58- Posar etiquetes a tot i a tothom serveix bàsicament per apaivagar momentàniament la pròpia inseguretat.

59- Abans es deia que no es podia començar la casa per la teulada. Avui és ple de teulades sense casa.

60- Plantejar problemes que no tenen solució només serveix per distreure la parròquia.

Francesc Marcé i Puig

23 de febrer de 2025.

Aforismes (5)

 AFORISMES (5) 

41- Quan et diuen “has de ser tu mateix” pressuposant que no ho ets, t'estan dient que volen que siguis un altre; qui ells volen que siguis.

42- La paranoia, deia David Cooper, és el pas previ a l'alliberament. El problema és que la majoria es queda en la paranoia i l'alliberament no arriba mai i això ja va bé.

43- Si no vols que ningú et controli no facis mai cas a ningú, però desenganyat, et controlaran igualment.

44- L'altruisme tan sols és una forma emmascarada d'egoisme. Això no vol dir que sigui pas dolent.

45- Tota proposta és un intent d’assumir el control. Això no implica que tota proposta hagi de ser rebutjada.

46- La comunicació sempre és un intercanvi de propostes i la única manera de què tots hi guanyin és l’empat.

47- És fals que tots els jocs comportin que algú guanyi i algú perdi, però els beneficiaris de la nostra societat capitalista sembla que no se n’hagin adonat. De fet ho saben prou bé però el que no els interessa és que se n’adonin els altres.

48- Freud deia que la sublimació dels impulsos és la base de la creació cultural, però justament no sembla pas que els grans creadors se’ls reprimissin gaire.

49- Si l’ansietat és la base per la curiositat, la creació i el canvi, sobta que en una societat que ens vol a tots “emprenedors” els psicofàrmacs més receptats i promoguts siguin els ansiolítics. 

50- Joan Fuster deia que les persones felices no tenen memòria. Ara s’entén perquè l’objectiu màxim de la societat actual és la felicitat; ens volen a tots desmemoriats. 

Francesc Marcé i Puig 

23 de febrer de 2025.

Finalment

 "FINALMENT"

Sembla que finalment ens hem trobat.

Han hagut de passar anys per poder fer-ho.

Sempre resta allò de què hauria passat 

si haguéssim mogut abans el pandero.

Però no porten enlloc tals pensaments 

del que hagués pogut ser i no fou, 

doncs el passat ja no té fonaments 

i poden menar a enfonsar-se en un pou.

Ara som presoners del que vindrà 

i tot és possible anys a venir, 

prô tot i saber que tot té la seva fi, 

és de rucs capficar-se en si s'esdevindrà.

Les cartes són ara a les nostres mans. 

Som els conductors de la nostra partida, 

lliures productors dels nostres guanys. 

Sols de nosaltres depèn si serà o no reixida. 

Francesc Marcé i Puig

19 de febrer de 2025.

Aforismes (4)

 AFORISMES (4) 

31- Les pressuposicions, en les relacions, acostumen a ser males conselleres.

32- Si pensem que l’altre pensa que jo penso que ell pensa, vol dir que l'espiral ja s'ha fet massa densa.

33- Sovint la gent és menys complicada del que ens sembla, potser sols esperen ser tinguts en compte, un somriure o una abraçada.

34- Tot i així sempre n'hi ha de massa complicats; són aquells que facis el que facis sempre l'has cagat.

35- També acostumem a complicar massa les relacions; potser n'esperem massa o ens fem massa il·lusions.

36- No ens adonem que l’altre no és jo i confonem l’afirmació amb un plor.

37- Creiem escoltar a l’altre quan sols ens escoltem a nosaltres mateixos.

38- A vegades sembla que gaudim complicant les coses; potser així ens creiem més savis, però sols generem més noses.

39- Si no vols que et trontollin les conviccions més val que t’oblidis de les relacions.

40- Però no caiguem en creure que és pot sobreviure sol; això no és cert ni pel menystingut pobre mussol.

Francesc Marcé i Puig

19 de febrer de 2025.

Aforismes (3)

 AFORISMES (3) 

21- Tal com va el món si no t’exhibeixes no existeixes i si t’exhibeixes massa la teva existència ja no és teva.

22- Ens deixem controlar per absoluts, construccions mentals com felicitat, llibertat, maldat, bondat, mentre deixem que lo concret se'ns escapi.

23- Ens perdem en entelèquies sens adonar-nos que el tocar de peus a terra se'ns escola per les sèquies.

24- Enguany tothom té pressa per arribar sens saber on vol anar.

25- Els que creuen saber on van sovint no saben que el lloc no existeix o bé és un parany.

26- Un objectiu massa elevat sovint sols reporta un guany a l’altri que se l’ha inventat.

27- Abans la gent era esclava del què diran, avui és esclava del què no diran.

28- Voler saber de tot i ser a tot arreu porta a descuidar el propi conreu.

29- Tots cerquem confirmació dels altres, viure només per això desemboca en menystenir les autèntiques faltes.

30- Diuen que qui no vol pols no vagi a l’era però cada dos per tres, tot i voler pols, l’era no hi és ni se l’espera.

Francesc Marcé i Puig

19 de febrer de 2025

Fa goig

 "FA GOIG" 

Em captiva la teva sola presència.
M'atrau la teva mirada picardiosa.
M'adelita la connexió dels nostres cossos.
Em plauen tes cabòries, part de ta existència.
M'encisa la teva rialla joiosa.
Fa goig que semblem dos mossos.

Em captiva que siguis tan tu.
M'atrau la teva silueta en caminar.
M'adeliten tes moixaines desimboltes.
Em plau el teu bategar tan oportú.
M'encisa que mai estiguis massa enllà.
Fa goig arribar a tot arreu sens gaires voltes.

Em captiva que hi siguis quan no hi ets.
M'atrau la teva veu melodiosa.
M’adelita quan junts restem ben quiets.
Em plau ta deambulació parsimoniosa.

M’encisa quan juguem a ser dos ximplets.
Fa goig compartir tant el vers com la prosa.

Francesc Marcé i Puig

17 de febrer de 2025.

Morir de rumiar

 "MORIR DE RUMIAR"

La màscara africana 
em mira tota ufana.
Empassar-se el món com un cigró
no pot ser mai la solució.
Son massa alternatives 
per unes pobres formigues. 
Potser quan l'han fabricat
s'han oblidat d'omplir-li el cap. 
Ves, que de tanta confusió 
no en pot sortir res de bò. 
A base de rodolins 
potser s'obren nous camins 
per on poder transitar 
sens morir de tant rumiar. 

Francesc Marcé i Puig 

15 de febrer de 2025.

Complex d'engruna

 "COMPLEX D'ENGRUNA"

Frisances i recances

engeguem-les de vacances.

Els monstres arraulits

aixafem-los com mosquits.

Abracem tots els delits 

encara que siguin petits, 

que vida sols n’hi ha una 

i per la mort no hi ha vacuna.

I si ens volen desmenjats 

i per sempre batejats, 

fills de mala fortuna, 

que els engoleixi la comuna, 

que som hereus de la lluna 

i no pas vassalls del sol, 

que ens fonem en un gresol

d'espurnes fumejants 

i tot i ser bons jans 

no tenim complex d'engruna.

Francesc Marcé i Puig

13 de febrer de 2025.

Rampoines

 "RAMPOINES" 

Bombetes apagades, 

llums fosforescents, 

drons que no s'enlairen,

capses escapçades, 

flors com escarment.

Rampoines enjoiades,

musclos amatents,

burxen a les comares, 

fent veure que flairen

olors renovades

que venen de ponent.

No encengueu espelmes, 

ni colliu bolets, 

ni pagueu per respirar.

Defugiu la mar en calma, 

poseu-vos els barrets 

i no us deixeu engalipar.

Francesc Marcé i Puig

9 de febrer de 2025.

Sòmines

 "SÒMINES" 

Enguany es multipliquen els sòmines,

deixebles de la cultura de l'engany,

encegats adoradors d’andròmines,

 que creuen que somicar engendra guany,

que així engrossiran les nòmines,

tot gemegant i delitant-se en el plany.

Que volen arreglar el món amb vitamines

sens que calgui obrir cap pany,

que tracten als altres com joguines,

sens distingir l’u de maig de cap d'any.

Valedors de velles noves doctrines

que ofereixen felicitat sens cap afany.

Però tampoc cal capficar-s’hi,

doncs ja ho deia el vell refrany,

que de Joans, Joseps i ases

n’hi ha a totes les cases.

Francesc Marcé i Puig

6 de febrer de 2025.

Sorpresa!

 SORPRESA!

Després d'olorar la llibertat 

revifen els dimonis enterrats.

Després de flaixos d’intel·ligència 

déu nos en guard de la ciència.

Desprès de la saviesa pretesa 

torna a regnar l'estupidesa.

Després d’allò de sexe, amor i pau 

hem de passar el dia digerint gripaus.

Quin cansament tant de despropòsit.

Tant picar pedra no ha deixat cap pòsit.

De fet, així és com ens volen, ben cansats, 

farts, avorrits , rendits i ben callats.

Però seguirem donant la tabarra 

malgrat ser assetjats arreu amb tant de barra, 

que al cap i a la fi tot això no és cap sorpresa, 

que fa temps que estem curats d’espants, 

que hem après a esquivar la gent sotmesa, 

que ja no busquem gangues als encants, 

que no confonem humiliació amb gentilesa, 

que no ens encanten les sirenes amb els seus cants,

que ja no diem, calleu que hi ha roba estesa.

Francesc Marcé i Puig

6 de febrer de 2025.

Aforismes (2)

 AFORISMES (2) 

11-Quan ningú sap on va tothom dóna consells.

12-La desorientació general és tan gran que ens cal la IA per saber com cordar-se les sabates.

13-Tots aquests que et diuen que fas les coses malament, volen dir que si no les fas com les fan ells s'enfonsen.

14-Tots aquests que ens volen salvar i al món sencer és que necessiten salvar-se ells i no saben com fer-ho.

15-En un món que enalteix la ignorància proliferen com bolets capsigranys experts de tota mena.

16-Ja sabem que vivim en un món que es sustenta en la disfressa, en l'aparença, però hem arribat a un punt en què a tots els àmbits potser ja se n’està fent un gra massa. Més que res per allò del vestit invisible de l’emperador.

17-Ara que ja  han enterrat definitivament la raó i arreu proliferen els monstres, fanàtics d'un signe i del contrari, amb vocació d'inquisidors, pul·lulen trastornats, recuperant malediccions, exorcismes i encanteris, armats amb mòbils, ginys amb IA i xarxes de tota mena, a veure què pesquen.

18-Tot i així no hi ha res de nou ni qualsevol temps passat fou mes bò, doncs ja és ben sabut que en temps de belluga campi qui puga. 

19-Profetes mil·lenaristes i apocalíptics sempre n'hi ha hagut de tant en tant, són aquells que mercè a l’esglai, superstició i escagarrinament de la majoria, van fent la pròpia bossa cada cop més gran.

20-Per acabar-ho d’adobar, enmig de tot aquest desgavell, encara hi ha qui ens vol fer creure que la solució és trobar-se a si mateix, amb el benentès de què ens hem perdut i ells són posseïdors del beuratge que ens guarirà el cervell.

Francesc Marcé i Puig 

25 de gener de 2025.

Visca l’espectacle

 "VISCA L'ESPECTACLE"

Ni mànigues arromangades,   

ni músculs ben peixats.

S'ensuma una altra anyada

de capsigranys ben grillats.

Fa temps que totes les fornades

engendren peces esberlades.

Fa temps que totes les collites 

ho són a misses dites.

Tots atents al darrer opinaire 

amb consells de pa sucat amb oli, 

que no sap de res o de no gaire, 

però fa que tota closca grinyoli.

Tots atents a l'espera d'un miracle, 

que ja no va ni de pans ni de peixos,

sols d’addictes a l'espectacle  

d'un pobre reflex de si mateixos.

Ja no cal ni pagar entrada, 

cada dia es festa grossa, 

amb cada nova albada 

de l’univers de la brossa.

Francesc Marcé i Puig.

20 de gener de 2025.

Aforismes (1)

 AFORISMES (1)

1-No ens queixem del que rutlla malament. Res no funciona sense cura i manteniment. Fins i tot les persones.

2-Quan algú ens toca el voraviu o ens busca les pessigolles és de ximples voler resoldre-ho pidolant-li les molles.

3-És una mica de rucs pretendre creuar un gran riu sens haver construït un gran pont i tenir-ne un bon motiu. 

4-Que guaridores són les rialles quan no ens resignem amb les escorrialles. 

5-Emocionar-se no és pas dolent si fa que encaixem més bé amb el que estem veient. 

6-Quan algú us pregunta on aneu pot ser que vulgui dir si l’hi voleu. 

7-A vegades no és dolent ser una mica suspicaç, però no n’abuseu si no voleu no aixecar-vos mai més del jaç. 

8-No confonguem l’emoció amb la sensibleria. Una ens dóna munició, l’altra ens pot amargar el dia. 

9-No menystinguem segons quines coses, doncs el que pot semblar una bajanada potser és un bon remei per segons quines noses. 

10-L'amor, l’enamorament i el sexe, quina tripleta més complexa. 

Francesc Marcé i Puig 

9 de gener de 2025.

Vides consumides?

 "VIDES CONSUMIDES?" 

Què n'han fet de les nostres vides?.

Volen fer-nos creure que no n'hem tret cap guany.

Ja acumulem massa energies consumides.

Ara que comença un nou any 

deixem de creure en el rei Mides.

Potser ja cal que diguem prou, enguany.

Deixem de fer de Vestals ajupides.

Deixem de brindar amb xampany

volent recosir costures descosides.

No caiguem més en el mateix parany. 

Deixem d'actuar com mascotes arraulides. 

No beguem més de la font de l'engany. 

Alliberem-nos d’ànimes encongides. 

Abandonem la filosofia del plany. 

No ens calen ni aprovacions ni crides, 

ni viure pendents de cap nou averany, 

ni extorsions emocionals de cap pretès company. 

Abandonem el mite de la maduresa. 

Deixem d’actuar com criatures desvalgudes. 

Tenim prou alforges per a qualsevol contesa. 

Deixem d’arrapar-nos a il·lusions conegudes

sens morir d’èxit a cada nou afany. 

Francesc Marcé i Puig 

2 de gener de 2025.