Te n'adones

 "TE N'ADONES" 

Sovint té n’adones 

de la vàlua del que tens

quan ho perds. 

Enyores en aquell moment

potser massa instants, 

potser massa erts,

el que podries haver fet, 

el que podries haver dit, 

el que no hi vas parar esment

i de cop se t’ha acudit. 

I brollen els sentiments, 

desaforats, incontinents, 

que t’embarguen i et dominen, 

que t’esclaten dins del pit, 

et bufetegen de manera impenitent, 

talment monstres de la nit. 

T’hi voldries resistir,

foragitar-los,

remetre’ls al remitent,

que no haguessin existit, 

però cal deixar-los emergir,

lluny del plany indolent.

Cal entomar-los

com aquells companys, 

potser massa eixelebrats,

que tard o d’hora t’han de conduir

al redós de nous afanys, 

de renovades realitats.

Plora, nina plora,

que plorar no fa mal,

mai es fa a deshora,

quan plorar és el que cal.

A una amiga 

Francesc Marcé i Puig 

16 d'octubre del 2025.

Auto-centrats

 "AUTO-CENTRATS"

 

Sembla que per aquestes contrades 

estem envoltats 

de massa genis auto-centrats, 

que cada dia fan via 

delectant-se en els propis parracs. 

Són addictes als miralls 

que com els del Tibidabo 

els retornen espantalls 

sens eixir de son migrat lavabo.

Tot rosegant-se la cua 

es creuen signes de l’infinit, 

festejats per una immensa corrua, 

que llepa el seu ego arraulit.

La seva cosmologia 

no aguanta una breu inspecció, 

-de si mateixos erma al·legoria-

copsen tot altri com simple carn de canó.

Al seu senderi esquifit 

sembla que mai se li ha acudit 

que, més enllà dels seus desficis,

s’hi coven altres oficis, 

que, fora de sa pensa desnerida,

a despit d’ells, també hi floreix la vida.

Francesc Marcé i Puig 

15 d’octubre del 2025.

El melic

 "EL MELIC"

Si em miro el melic 

potser no escric. 

Massa poetes se’l miren 

i tan sols deliren, 

amb somnis perduts 

i mals aixoplucs. 

És l’esport nacional 

que a ningú fa mal, 

destil·la esperances 

i cou recances, 

tot distraient al personal. 

No sé si pensar 

que hi ha 

massa carn d’analista, 

massa mot fora pista, 

massa delitar-se 

amb el que pogué ser

i no serà. 

No és que condemni 

tot onanisme, 

ni vulgui exhalar moralisme, 

ni abomini del somni 

ni de l’insomni, 

ni del dret de tothom 

a la queixa,

però és que, amb escreix,

esqueixa 

tota lluentor de la vista. 

Francesc Marcé i Puig 

14 d’octubre del 2025.

Presagis catafòrics

 "PRESAGIS CATAFÒRICS"

Maleïts poetes 

d’ara mateix 

o que m’heu precedit, 

digueu-me

perquè us llegeixo a la bestreta, 

com si ja us hagués llegit. 

Quan, pallús de mi, 

se m’acut una paraula, 

que decideixo fer servir, 

un mot que m’ha d’atraure, 

com si no me’n pogués resistir, 

que, sens saber perquè, em captiva,

com si anés a la deriva,

al proper poema en què m’endinso, 

sigui d’en Segarra, Alcover, Abelló, 

Margarit, Torres o mossèn Cinto, 

em salta de cop al ulls distrets, 

trencant la cadena, un medalló 

que m’esquinça la mirada, 

talment una àmfora trobada, 

no esperada ni cercada, 

i que és just aquell vocable 

que jo pensava haver extret 

del meu enginy irrevocable.

Si no fos descregut i iconoclasta 

em fondria en fantasies, 

en somiejos d’estranyes connexions 

amb muses eixelebrades, 

per tots aquells sortillers guiades, 

per fer-me dir el que ells ja havien dit, 

per no caure en il·lusions 

de creure que puc ser jo 

qui està conquerint nous horitzons.

Francesc Marcé i Puig 

13 d’octubre de 2025.

Mar de nit

"MAR DE NIT"

El mar absent, 

però tant proper, 

acompanya 

qui és a recer, 

lleu brogit 

que amanyaga 

com un crit 

escardalenc, 

sorgit del fons 

d’un avenc, 

amb un ritme 

escadusser, 

com un himne 

que s’aprèn, 

color de gos com fuig, 

que llepa la galta 

sens rebuig, 

afalac dins de la nit, 

sense cap falta, 

lluny de tot oblit, 

que no sobta 

i corprèn, 

averany 

de qui sap què, 

lletania 

lluny del dia, 

plany joiós 

i envanit, 

bram d’ase estabornit, 

bressol, consol 

de cap cabòria, 

enemic de la cridòria, 

plàcid company, 

senzill delit. 

Francesc Marcé i Puig 

13 d’octubre de 2025.

1984:2025

"1984:2025"

Caps escapçats 

per molles de vidre 

ennueguen fermalls 

fets d’encenalls. 

Cloendes il·lustres 

sense cap llustre 

fumiguen sols 

sense consols. 

Crins de cavalls, 

que ni renillen, 

grillen enfilalls 

de cabeces d’alls. 

Cuca poruga 

que ni remuga 

s’esmuny a l’espluga; 

ja no belluga. 

Polls desfermats 

caven forats  

en pells eixutes, 

coves i grutes. 

Qui ho havia de dir, 

sense cap selva 

ni cap jardí, 

ja ni es salva 

qui sap fugir. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d’octubre de 2025.

Epigrames implacables 3

"EPIGRAMES IMPLACABLES 3"

16

Notícia sempre ha estat 

allò que és novetat. 

Ara qualsevol cosa 

que no faci gaire nosa 

a qui mana el dictat.

17

Veritats incontestables 

tan sols n’hi ha als estables.

Però sempre hi ha obvietats 

amb que s’hi avé qualsevol jurat.

18

Ja ho va dir Aristòtil, 

qualla més la mentida creïble 

que la veritat inconcebible.

Prô ara que comanden tòtils 

tota brossa és digerible.

19

Va dir en Bertrand Russell

que el problema sempre és 

que els curts estan segurs de tot 

i els llestos mai ho estan de res.

Però potser és que l’entrellat 

rau en maldar per tanta seguretat.

20

Encara resultarà ser certa 

la dita de res nou sota el sol, 

sobretot si mai no obrim la porta 

a allò que seria palesament nou, 

deixant-nos de tanta quincalla 

feta per encisar la quitxalla.

Francesc Marcé i Puig 

10 d’octubre de 2025.

El so del silenci

 "EL SO DEL SILENCI"

El  so del silenci 

és un murmuri 

d’un poeta murri 

que en re no pensi. 

El so del silenci 

fueteja 

ànimes lànguides 

sense enveja. 

El so del silenci 

és com no res 

que et sobrepassa 

amb un bes. 

El so del silenci 

escarafalls 

d’un Prometeu 

sense enfilalls. 

El so del silenci 

mereix condemna 

per qui sens capteniment 

de sobte el trenca. 

Francesc Marcé i Puig. 

8 d’octubre del 2025.

Epigrames implacables 2

 EPIGRAMES IMPLACABLES 2

9
En aquest maleït planeta 
a punt de  colapsar 
tothom va a la seva 
i ningú no sap on va. 

10
Enlloc ja no hi ha cap persona, 
tan sols bots cap quadrats, 
experts en fugir d’estudi, 
dedicats a fer la mona, 
perpetuant un etern interludi. 

11
Aparences i aparences, 
tan sols compte l’escena, 
tan sols tigres de paper, 
tant és si hi ha mullena, 
com si cal adobar el celler, 
globus buit aquest carrer. 

12
Massa aldarull, massa xivarri, 
per emmudir cap petit crit, 
cap senyal que no encaparri, 
per desvetllar monstres de la nit, 
per ensopir la gent del Barri 

13
Sembla que la corrupció ve de lluny, 
dels ancestres més distants, 
manen els corruptes i es freguen les mans 
Sols sura qui té padrins. 
D’això en diuen democràcia 
Quina poca gràcia.

14
 És difícil de saber 
si hi hagut mai res de genuí,
en aquest maldestre jardí.
Però potser no és el més rellevant, 
ni cal mirar tan prim, 
tan sols no acabar engaltant 
tot el que fa pudor de socarrim.

15
És cert que el món se’ns descobreix 
segons la lupa amb que se’l mira, 
però amb l’objectiu d’ull de peix 
tot sembla de la mateixa mida.

Francesc Marcé i Puig 
6 d’octubre de 2025.

Corriols

 "CORRIOLS"

Plomes de plata 

coronen el cel, 

embolcallant núvols 

i algun estel. 

Corrandes de res 

i de tot; 

ni un mot 

no hi resta estès. 

Exploro racons, 

turons, 

massissos de bes, 

teixint un vel, 

rebel, 

clar però espès, 

que et veu i et devora, 

tothora, 

i si pogués, 

encara més. 

Bevent corriols, 

dolços bressols 

d’algú que t’enyora 

fins i tot quan hi ets. 

Francesc Marcé i Puig 

6 d’octubre de 2025.

Neuro

 "NEURO"

El meu neuro-pastisser, 

m’ha dit, 

no mengis més dolços que si no 

mala peça al teler. 

El meu neuro-cirurgià 

m’ha dit, 

que t’operi la IA que jo, 

ja no sé com va. 

El meu neuro-sacerdot 

m’ha dit, 

resa a les santes endorfines 

que així les coses van més fines. 

El meu neuro-conseller 

m’ha dit,

encomana't a la dopamina 

i no remenis el vesper, 

és la millor medicina. 

El meu neuro-psiquiatre 

m’ha dit, 

compte amb la serotonina, 

ta vida no val res, 

amb ella t’has de batre. 

El meu neuro-sexòleg 

m’ha dit, 

oblida't de la parella, 

cuida bé la oxitocina, 

el futur és un monòleg. 

El meu neuro-pedagog 

m’ha dit, 

pels nens tant és si el món 

és blau o groc, 

les emocions davant de tot. 

El meu neuro-polític 

m’ha dit, 

cada dia un comprimit, 

per pair més bé l’oblit, 

en aquest món monolític, 

neuròtic i neurític, 

sempre et caldrà ser guiat 

per tota aqueixa caterva 

de neuro-espavilats. 

Francesc Marcé i Puig 

3 d’octubre de 2025.

Epigrames implacables

EPIGRAMES IMPLACABLES 

1

Hi ha polítics

a qui més valdria no  haver nascut. 

Sortosament, tard o d’hora,

podrem dir, 

la història se us ha endut;

bon profit. 

2

Estossinada rera estossinada, 

l’anomenat progrés avança. 

Ben poca pleballa se’n pot nodrir.

A qui no balla la seva dansa 

no li queda ni un mal racó on morir. 

3

Paraules que emmirallen, 

creant fets que són sospir, 

arrosseguen ànimes de càntir, 

deleroses, cercant respir. 

4

Qui no ho abasta tot no és ningú, 

diuen males llengües de cor bru. 

Massa pallús se les escolta, 

sens ni somniar amb la revolta, 

no deixant mai de pagar-los tribut. 

5

Una lliçó dura hem après, 

la fantasia no alimenta ningú, 

si no s’ha llaurat bé la terra, 

si no hi ha oli a la llàntia 

perquè no s’apagui el ble. 

6

Plau aquesta cantarella 

que cal viure l’ara i aquí, 

fins podria ser molt bella, 

si no fos que, sols copsat, 

l’ara ja és ahir 

i ningú té el mateix aquí. 

7

Cal tenir afanys més que il·lusions 

doncs, si aquestes s’assoleixen,

sempre esdevenen decepcions. 

8

Alguna vegada estaria bé 

que per sostenir les creences, 

-implacables dogmes de fe- 

no calgués, desesperadament, 

fer bullir l’enteninent 

de qui es cerca complaença.

Francesc Marcé i Puig 

2 d’octubre de 2025

Fil a l'agulla II

 "FIL A L'AGULLA II"

Diuen que el que cal fer 

és posar fil a l’agulla, 

però que difícil pot ser 

filar prim amb tant de mullader. 

Temps era temps les puntaires 

es deixaven de cabòries, 

abordaven els escaires 

prescindint d’altres històries. 

Ara tot és massa complicat, 

per filar cal un advocat 

i desfullar mil margarides,

veure què deparen els fats, 

totes les fites assolides 

i cent jutges ben pagats.

Francesc Marcé i Puig 

28 de setembre de 2025.

Masclista

  "MASCLISTA"

Amb la Vida, ho he d’admetre, 

m’he adonat que no deixo de ser, 

masclista. 

-Al dia a dia espero que no-. 

Me l’estimo bojament, 

lluny dels atributs de l’ametista,

lluny d’esbufegar en el lament.

Més aviat a tot gas per l’autopista, 

endrapant revolts sens prendre’n esment. 

I ara ve la part que voldria ometre. 

Aquella que faig veure que no sé,

la nihilista. 

-Que glateix a boca de canó-

La que empeny al menysteniment 

de l’amant massa benvista, 

lluny de no ser, un galant impenitent. 

Més aviat com un autoestopista 

sense ruta i mancat d’orient.

Francesc Marcé i Puig

26 de setembre de 2025.

Simulacres

 "SIMULACRES"

Cels esquinçats 

per somriures glaçats, 

molls enterbolits 

per plàcides nits 

de patuleies bastardes, 

que endrapen confits 

creient-se avantguardes. 

Albes d’or ixent 

que no cotitza en borsa, 

mer gargall 

guarnit de mall, 

arbres tot escorça, 

regalims fent de torrent, 

cargols fent de morsa. 

Componen aliens 

els seus escrits, 

vents que no bufen 

simulen crits, 

combreguen llambordes 

de molins adormits,

estabornits contra les cordes.

Molles de pa 

per dinar i per sopar, 

orgasmes fingits,

joies prestades, 

destins endebades, 

xics enfollits 

embotint les contrades.

Desfici de dolls 

brollant sangades, 

a terres llunyanes, 

a les cantonades, 

estampen camisoles, 

de marques preuades, 

llòbrecs grumolls.

Francesc Marcé i Puig

23 de setembre de 2025.

Reialme de morts

 "REIALME DE MORTS"

Amb fils o cordills, de tot els perfils, a atzagaiades, 

devora els seus fills i aquells que no ho són, 

destí universal vestit de cucanyes, 

sons sens despertar, només farcits de malsons, 

aquest són els fats que forgen espanyes, 

on nien colobres amb semblant de borbons. 

Tant és l'abillament, togues, sotanes, 

matinés, tutus, sabata plana o talons; 

sempre el mateix mascaró de proa, 

sols diferents disfresses, els mateixos sons. 

Sempre afogant –“firme el ademán"-

i sant tornem-hi a veure si escanya, 

no s'atura mai, tal com fan els taurons. 

I  a l’ase dels cops, aquell qui mai guanya, 

sols li resta el consol d’udolar fluix, 

ben fort sols a porta tancada:

“puta Espanya, puta Espanya, puta Espanya! “

Francesc Marcé i Puig 

13 de setembre de 2025.

Pintors garrells

 "PINTORS GARRELLS"

Amb la llengua esgarrinxada 

com un cadell garrell 

s’albiren futurs sens esdevenidor.

Aparteu les criatures, 

tot plegat fa massa pudor.

Que algú burxi les orelles 

dels pits sense mamelles 

que empedreïts de fredor 

pinten, sens cavallet, a l'oli, 

un món tan esfereïdor.

Francesc Marcé i Puig

13 de setembre de 2025.

Espurnes

 "ESPURNES"

Espurnes de sol, impenitent però vençut,

rebent el condol pel solstici perdut,

equinocci que empeny des de dins d’un embut, 

oblidades petjades a un terra moll i brut, 

ressons que fan brega amb un cor tan mut com eixut, 

omplen estances buides de frisances, 

vegetals i animals exhaurint les vacances,

la soldada ha perdut els escuts;

ulls llampeguegen cercant aliances, 

ulls de poll artrítics però sense recances 

fan footing tot cercant la salut; 

ni estendards, ni ensenyes, ni llances, 

algun brivall sembla que se'ls ha venut.

Hi ha qui diu que un daltabaix s’atansa, 

any rere any la mateixa dansa 

d’algú potinejant la balança, 

indigne habitant d’algun món perdut.

No patiu que al capdavall tot s’arranja. 

Que eixarreïda seria la vida 

buida d’algun petit ensurt. 

Francesc Marcé i Puig 

13 de setembre de 2025.

Estaquirots

 "ESTAQUIROTS"

Estaquirots com borinots 

engalipen músiques, 

estridents, esfilagarsades, 

des de cotxes descotxats, 

cada any més mala anyada, 

cada estiu tots més guillats.

N’hi ha de totes les marques, 

d'indigents i d'oligarques, 

units tots pel mateix tro. 

Fan ganes de resar a les parques:

Deslliureu-nos d'aquesta maledicció.

Francesc Marcé i Puig

12 de setembre de 2025.

Persianes

 "PERSIANES"

Persianes que ni pugen, 

ni tampoc baixen, 

més aviat s’esbiaixen, 

com icebergs en desgel, 

a pèl i a repèl, de soca-rel, 

blanques o platejades, 

de plàstic, metall o fusta, 

però com si fossin de cartró, 

amb melodia adusta, 

grinyols que no fan cançó, 

que burxen fins a la fel, 

aquell  xiscle que s'incrusta 

fins esdevenir prou cruel;

que a la fi fan venir ganes 

de no haver tingut mai persianes, 

d'acontentar-se amb tan sols cortines, 

que al capdavall són prou més fines; 

però, ai las, deixen passar la llum 

i, si no és així, fan massa embalum.

Mare meva quin dilema 

se’ns ha ben plantejat, 

avui que el sol no crema 

i sols podem pentinar el gat.

Francesc Marcé i Puig

12 de setembre de 2025.

Ca l'avi

 "CA L'AVI"

Avui em ve de gust descriure 

aquella casa atrotinada. 

Segur que no ho sabré pas escriure 

com ja ho va fer món pare 

als versos de sa casa pairal. 

Però ma memòria és meva 

d'aquell entorn tan amical. 

Tot just arribar et trobaves 

aquella entrada per mi gegant

-amb la tia darrera els vidres-

curulla de sacs de patates, 

de mongetes, o d’enciams lligats, 

a un racó les bicicletes penjades, 

amb què l'avi i l'oncle anaven al camp, 

i les gibrelles que amb ma cosina 

tastàvem de tant en tant. 

Aquell bufet del menjador, 

d’estil recargolat, 

i la taula de marbre 

on l’avi triava mongetes, 

que engolia després d’haver cuinat. 

Al fons la vidriera 

i aquell vell seient tronat, 

on l’oncle escoltava els clàssics, 

llegint llibres d’art molt ben il·lustrats. 

La cuina petita i estreta 

i algun gat que feia marrameu,

tot sortint per la finestreta, 

que s’obria a l’eixida, el seu feu. 

A fora, el safareig i un estanyol 

amb algun peix de colors 

i encara molt més de verdet, 

i un xiprer que tocava el sol. 

A la dreta la comuna 

i un passadís llarg i estret, 

on t’hi trobaves, tot d’una, 

a una banda el galliner, 

a l’altra un exorbitant llenyer, 

que abastia, quan feien fornada, 

els dos forns del vell taller. 

Però, tornant a l’habitatge, 

una fosca escala s’enfilava 

fins les estances de dalt, 

tres cambres sense porta. 

Al tinell, encara més alt, 

s’hi entaforava tota andròmina, 

potser alguna esperança morta. 

D’aquell món no en resta res. 

Ara hi ha un munt de pisos 

a la vella casa de pagès. 

Deu ser que abolir antics compromisos

és el que s’anomena progrés. 

Francesc Marcé i Puig 

11 de setembre de 2025.

Eclipsis

 "ECLIPSIS"

Eclipsis de sol, 

eclipsis de lluna, 

espectacles al vol 

cercant una engruna.

Congriant eclipsis 

com si fossin prunes,

com qui no vol, 

fugint de les runes.

Eclipsis de paraula,

eclipsis de veu,

eclipsis de faula 

i d’allò que no es veu.

Vides fetes d'eclipsis, 

de roba sens penjador,

d'afegitons d’elipsis, 

de vestits de l'emperador.

Potser tant d’eclipsi

té justificació,

defugir apocalipsis

venuts en minoració.

Francesc Marcé i Puig

9 de setembre de 2025.

Bar 2º Acto

 "BAR 2º ACTO"

Temps era temps, 

al carrer d’en Roca,

a la ciutat comtal,

amagat en un racó,

lluïa per si sol, 

un peculiar local, 

d’incerta decoració.

Agombolava un personal, 

bohemi, rar, intemporal,

atípic, inesperat i fascinant.

S'hi flairaven bones olors 

de cabdells en floració.

Tota mena de pintors agosarats, 

omplien les parets amb sos relats.

Sempre hi trobaves algun jan

amb qui tractar temes surreals, 

teixir històries que es fan i desfan, 

tot plegat per quatre rals. 

Quan no tenies on anar, 

sabies  que la nit t’hi acolliria, 

que t’hi podries acotxar, 

quasi fins despuntar el dia. 

Fa massa temps de tot això, 

però un bon pòsit n’ha restat. 

S’hi ordiren amors i amistats, 

aliances i complicitats, 

que han deixat un bon ressò. 

De tot aquell ambient, 

poca cosa en resta, 

però tota aquella gent, 

ara i adés segueix essent 

espurna de tempesta. 

Francesc Marcé i Puig 

8 de setembre de 2025.

Bar 2º Acto, YouTube #PoesiaRecitada

IA, IA, oh!

"IA, IA, OH!"

Fan passar coloms per falcons,

IA, IA, oh!

Avui cap tanoca s'equivoca,

IA, IA, oh!

Creixen bolets buits pels turons,

IA, IA, oh!

Tothom xala sens tenir boca,

IA, IA, oh!

Van de supermans els capsigranys,

IA, IA, oh!

Empastifa el fum focs absents, 

IA, IA, oh! 

Ara no cal ser gran per tenir anys, 

IA, IA, oh! 

Tota la brutícia esdevé argent, 

IA, IA, oh! 

No cal ser persona per ser gent, 

ni tenir clau per obrir panys, 

ni enginy per enredar la troca. 

IA, IA, oh! 

No porta gaire bons averanys, 

aquest giny que tot ho trastoca. 

IA, IA, oh! 

Francesc Marcé i Puig 

7 de setembre de 2025.

Crit escarransit

  "CRIT ESCARRANSIT"

Esquifit, escardalenc, escarransit, 

així és com ressona el meu crit, 

diluint-se entremig de tanta gent, 

ostatge d'un vent ple de brogit.

Penso que algú em sent, però ningú em sent,

guspira dissipant-se dins la nit 

a qui sols sotja algun cor absent, 

tal un malson que assetja dins del llit.

Adesiara crec que més val no badar boca, 

no pas per allò de què qui en té s’equivoca, 

sinó perquè mai ningú no escolta.

Tothom sols s'escolta a si mateix.

No dic ser dels de qui aquest mal no pateix,

i m'adono, ben mirat, que, tot plegat, 

resulta que no te pas ni solta ni volta.

Francesc Marcé i Puig

5 de setembre de 2025.

Torna a venir

 "TORNA A VENIR"

Truita amb bombolles, 

tovalles folles, 

tímida lluna 

a punt de fugir

-bufa ventet de garbí-

som a les acaballes; 

l'estiu a punt de finir.

Resten escorrialles 

i alguna cosa per dir, 

-ens regeix la ventura-, 

si no ho diem avui, 

potser ho diguérem ahir.

Si no encaixen les talles 

no esgarriem més batalles, 

ni contem més rondalles

-de “la vida és dura”-

que un any i un altre, 

seguint tardor, hivern i primavera, 

l'estiu sempre torna a venir.

Francesc Marcé i Puig

4 de setembre de 2025.

D'una revolada

 "D'UNA REVOLADA"

D'una revolada em van parir; 

fa massa temps però sembla ahir.

D'una revolada em vaig fer gran;

va ser a passes de gegant.

Sembla que he viscut d'una revolada.

El temps se m’ha endut com si no passés.

Força plaent la meva estada, 

saltant de fita en fita com si res.

Com deia la cantant, de res no em penedeixo,

tant el bo com el dolent m'ho mereixo; 

una vida ben aprofitada.

Espero seguir donant la llauna 

a en Joan, a en Pere i a en Jaume 

i quan toqui partir fer-ho, d'una revolada.

Francesc Marcé i Puig

3 de setembre de 2025.

Desvetllat

 "DESVETLLAT"

No és quan dormo que hi veig clar, 

ni penso en allunyar-me nord enllà; 

és estant ben desvetllat 

i amb els peus ben arrelats; 

envoltat de martingales 

i oficis que són artificis, 

d'ocells que han perdut les ales, 

d’inversions sens beneficis, 

de pardals en pedestals, 

de palaus que són hospicis, 

de bombetes sens fanal, 

de monstres amb cara amical 

vomitejant bons auspicis, 

de gossos lligats amb llonganisses, 

de conquestes fonedisses 

i laments que ja són vicis,

quan em dic a mi mateix 

que les truites no es somien, 

que potser cal trencar els ous, 

que per quins set sous 

a casa les aus ja no hi nien 

i l’herba amb prou feines hi creix.

Potser és que ja n’hi ha prou 

de qüestions existencials, 

fetes des del fons d’un pou, 

ansiant un Godod que ens deslliuri d’aquest mal.

Francesc Marcé i Puig

2 de setembre de 2025.

Tannkas i petanques

 "TANNKAS I PETANQUES"

Ja ni els francesos  

juguen a petanca, 

la porta es tanca, 

amb els cors encesos 

foc i cap el carrer.

No xoquen boles, 

es buiden guardioles, 

però saben què fer, 

quan la ira esmoles 

ara toca merder.

Però aquí enlluernats, 

ensotats en la inòpia, 

romanem als llims, 

delectant-nos en vells cims, 

ni la font, ni la còpia.

Roda que roda, 

ancorats al mateix punt, 

vetllant el difunt, 

absorts amb la moda 

del darrer rapsoda.

Si déu no escanya 

ja vindrà la muntanya, 

que no ens maregin, 

que no és temps de poda, 

això sí, sempre a punt.

Francesc Marcé i Puig

30 d’agost de 2025.

Viatge orgànic

 "VIATGE ORGÀNIC"

M'endinso en aquest massís, 

tan bell, tan imprecís, 

solcant carenes i cims, 

colls, collades i crestes, 

tot ell lliure d'arestes, 

on no hi caben els crims,

emulant les serps de Medusa, 

xuclant amb llengua juganera, 

sens que calgui cap excusa, 

com talismà que hom venera, 

com un jutge que no acusa, 

cada plec o revolt, sens mesura, 

elixir de fruita madura.

No voldria eixir mai de balmes i avencs 

on l'atzar em convida, 

lluny de deserts sorrencs, 

com si en depengués la vida.

Francesc Marcé i Puig

26 d’agost de 2025.

Soliloqui

 "SOLILOQUI"

Fa massa anys

que ma ment sotja, 

cercant quelcom 

que valgui ser trobat, 

pels alentorns 

d'alturons 

i platges, 

de freds estius 

i d’hiverns tronats.

Un esguard tendre, 

de cançó oblidada, 

que sona lluny 

i lentament s'esmuny; 

un cel eixut, 

ni petit, ni brut; 

un fil on poder estendre 

matins plens de rosada.

La lassitud 

emplena, 

sense virtut, 

ni gaire mullena, 

desguarnits discursos 

d'un teixit sobrer.

Francesc Marcé i Puig

25 d'agost de 2025.

Terra ignota

 "TERRA IGNOTA"

Ulls entaforats

dins d'obscurs forats, 

fresquegen com rierals 

orbs d'aigua fresca, 

perduda la claror 

d'uns vells fanals 

que sols saben de gresca.

La nit, obscura, seca, 

ja ha perdut la meca;

ha oblidat que ja és de dia, 

que ja clareja pels tossals; 

li és indiferent si peca

a tota la minyonia.

Xiscla un corifeu 

enfront tanta fellonia: 

ja no em reconec la veu; 

aquesta terra no és la mia.

Francesc Marcé i Puig

24 d’agost de 2025.

Llaminadures virtuals

 "LLAMINADURES VIRTUALS"

Reguitzells de llaminadures

empastifen llots de mal engaltar, 

colant-se per totes les costures, 

com un malson i un mal despertar.

Poc a poc s'esquerden motllures,

escampall de restes cap el més enllà,

comoditats que esdevindran dures, 

com butaques de mal aclofar.

Qui remeiarà aquest desgavell?.

Qui donarà un bon cop al clatell 

de tota aquesta impostura?

Massa collites sense regar; 

massa nins i nines sense demà.

Qui és el pare d'aquesta criatura?.

Francesc Marcé i Puig

20 d'agost de 2025

Endevinalla

 "ENDEVINALLA"

Hi havia una vegada 

en un racó escondit 

un país molt petit 

ple de gent esglaiada.

En aquell llogarret feia anys i panys

que regnava la mateixa murga, 

sempre embolcallats amb els mateixos planys, 

com una mena de purga, 

com un ròssec de mals averanys, 

com un corc que els ànims furga 

i esllenega tots els guanys.

Sos patriarques escardalencs  

mai obrien tots els panys, 

sempre es fonien pels avencs.

Els seus déus escarransits

llanguien al cap de quatre nits.

Tot enderroc d'estaca 

culminava en fullaraca.

Sos estels parpellejants   

defugien sempre les mans.

Tots massa ben educats 

no trencaven mai els plats. 

Si el lector sap flairar bé 

sens posar-se a bon recer, 

doncs és prou espavilat 

i no dorm més a la palla, 

ben segur que sap què fer 

amb aquesta endevinalla. 

Francesc Marcé i Puig 

19 d’agost de 2025.

Canícula

 "CANÍCULA"

Després d'entaular-se 

i fer safareig sens aturador, 

fulgura un sol d'argent 

que la tarda fa esquinçar-se; 

panteixa l'aire, quiet, pura cremor.

Escampadissa de cossos lassos 

que ensems s'ajacen en munió, 

caps, colls, esquenes i braços, 

els cervells tots fets pedaços; 

la omnipotència de la calor.

Francesc Marcé i Puig

16 d'agost de 2025. 

Día d'estiu

 "DÍA D'ESTIU"

S'esllavissa la gentada 

pel carrer esbatanat; 

ningú s'hi veu, ni sap on para, 

el cel obert de bat a bat.

Ni mastegots, ni tamborinada, 

tothom enyora algun passat; 

tanta suor que atabala 

fins el menys esgarriat.

La botiguera falaguera 

i algun pinxo escabellat 

fent drecera a cops de colze 

entre tant de despistat; 

ningú no sap on es recolze 

enmig de tanta polseguera. 

Francesc Marcé i Puig 

14 d’agost de 2025.

Deessa follia

 "DEESSA FOLLIA"

Desvetllem la  deessa follia; 

no li girem l'esquena; 

aquella que lluny ens guia; 

no pas la que enlloc no mena; 

no la d'empatxats del sistema 

a qui han escapçat les ales; 

la de qui amb prou feines fa pena; 

aquells qui disparen sense bales.

Ens cal la follia que genera 

nous esguards, noves paraules, 

que de ningú no és manera,

que s'esmuny entre les baules; 

aquella follia que va forjant 

noves notes per un nou cant.

Francesc Marcé i Puig

13 d’agost de 2025. 

Lou Andreas-Salomé

 "LOU ANDREAS-SALOMÉ"

Lou Andreas-Salomé 

me la descobrí fa força anyades 

na Liliana Cavani, 

més enllà del mal o del bé 

no la tingueren governada

-no trobareu mai ningú que la mani-

ni Nietzsche, ni Freud, ni Rilke ni Tolstoi.

Més enllà del bé i del mal, 

Nietzsche hi perdé el llagrimal; 

tots ells i d'altres ben cofois 

de ser part de sa camada, 

amant, col·lega o puntal, 

ni cos, ni ment mai dominada.

Tants grans homes tan mansois 

enfront d'una dona forta,

intel·ligent i apoderada.

Si hagués viscut anys enrere, 

ma fal·lera hauria estat poder ser

Lou Andreas-Salomé.

Francesc Marcé i Puig

12 d’agost de 2025

Les fades estiuegen

 "LES FADES ESTIUEGEN"

Saltironen cors eixuts 

per camps que no verdegen, 

fugint de tossal en tossal 

lassos de tanta brega; 

riures com esternuts, 

xiscles que no solfegen, 

capsigranys esmaperduts, 

ritmes que esbufeguen. 

Els sols s'han quedat muts, 

zumzeigs que no cobegen, 

camins que són embuts, 

aus que no aletegen. 

S'ha enfonsat el món?. 

Potser les fades estiuegen. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d'agost de 2025

Ton cos

 "TON COS"

Ton cos

és fet per a mi, 

talment pell de coixi, 

vesprada lluminosa, 

tela d'organdí, 

oreig que creix 

i frisa 

com si no hi hagués 

res més a dir. 

Gloriosos averanys, 

cau per les meves mans, 

tremoloses, cautes i 

entotsolades 

a la cerca d'un destí 

pel redol dels teus turons, 

sol ixent 

o de ponent, 

aurores perlades

que fan embogir 

tota matinada obaga, 

tota lluna oblidada, 

mon desig de ploma i lli. 

Francesc Marcé i Puig 

11 d'agost de 2025

Turistes i immigrants

 "TURISTES I IMMIGRANTS"

Turistes i immigrants; 

algú es frega les mans 

amb tot aquest desori; 

des de sa torre d’ivori, 

com en Neró dels romans.

Uns que no saben ni on van; 

aquí o allà tant els hi fa; 

una nova marabunta, 

addicte al moviment, 

que va de punta a punta 

per oblidar tal com se sent.

Servits per una caterva d'esclaus, 

que fugint de mil calamitats, 

cercant unes noves claus, 

panacea per tanta adversitat, 

ni saben que han cremat les naus.

Sols hi mancaven els expats, 

tots aquests adelerats, 

adoradors de si mateixos, 

que es creuen déus de l’Olimp; 

dels cacics simples esqueixos.

I la roda va girant, 

en nom de la globalitat, 

enllotant cultures i identitats, 

tots tallats del mateix patró, 

titllant-ho de diversitat, 

convertint tota morada 

en esculls de terra cremada.

Francesc Marcé i Puig 

11 d’agost de 2025

El bon botifler

 "EL BON BOTIFLER"

Quan sigui gran vull ser, 

un bon botifler; 

panxacontent i dedicat, 

a enredar bé el veïnat; 

escampant grans homilies, 

a totes les meves cries;

convençut de ser el millor, 

frare de la processó; 

salvant la societat, 

tot mirant-m'ho del terrat; 

cridant a gran desfici, 

sempre pel meu benefici; 

cantant a tort i a dret, 

bonanoves que no crec;

no em retiraré mai, 

mare meva quin esglai 

deixar el meu lloc privilegiat 

a cap deixeble avantatjat.

I si un dia sóc massa vell, 

sens haver-hi deixat la pell, 

que em facin un monument 

on no hi bufi gaire el vent.

Francesc Marcé i Puig

10 d’agost de 2025

Fills de l'imperi

 "FILLS DE L'IMPERI"

Sóc un digne fill de l'imperi; 

afirmo que la terra és plana 

i existeix un sol hemisferi; 

la meva, la veu de qui em mana;

tot lo estrany em fa perdre el senderi;

la seva heretgia s'encomana; 

a tothom li cal algú que lideri; 

sols jo tinc les claus del Nirvana.

L’única parla divina la meva;

l’únic beuratge el que a mi m'embriaga;

el món sencer és el meu ostatge;

cap fruita aliena m'apaivaga; 

sols mon vaixell per tot viatge; 

qui se’m resisteix mai tindrà treva.

Francesc Marcé i Puig

9 d’agost de 2025

Qui vol i dol

"QUI VOL I DOL"

Qui vol i dol 

mai sap on va, 

mai té consol, 

mai pot arribar 

a ser cloenda de cap tirà.

Francesc Marcé i Puig

7 d'agost de 2025

El camió de la brossa

 "EL CAMIÓ DE LA BROSSA"

Ja passa el camió de la brossa,

escampant arreu soroll i pudor, 

conduït per dos negres sense veu 

ni cap ressò.

Recull cada dia les noses 

de tant d’arreplegat que es creu senyor.

Francesc Marcé i Puig

7 d’agost de 2024

Còdol

 "CÒDOL"

Còdol que no encaixa 

en cap mur massa dreçat, 

en la calma imposada 

des d’un o un altre costat. 

Que duu marcat a sobre 

la història que l'ha forjat, 

llaurant cantells i arestes, 

fugint de ser massa encauat.

Quin riu ha d’acollir-te? 

Quin ha de ser ton fossat? 

Ningú et furtarà l’ànima 

vell foll i adelerat, 

sentint-te sempre invicte 

de batalles que ni has lliurat. 

Francesc Marcé i Puig 

7 d'agost de 2025

Falciots

 "FALCIOTS"

Avui a primera hora de la tarda 

he gaudit d'un autèntic espectacle.

Els falciots, esverats, volant baixos 

em passaven pel davant dels nassos.

Semblaven avions de caça; 

quasi envaeixen la terrassa.

Llençant-se a tota ultrança 

dibuixaven una estranya dansa,

tot de cop fent giragonsa 

com un guerrer que s'arronsa.

I així i sant tornem-hi, 

units tots dins d'un sol gremi; 

ves a saber amb quin propòsit; 

intentar esbrinar-ho un despropòsit.

Tot de sobte, l'espectacle s'ha aturat; 

no em demaneu per quina causa, 

potser ja estava prou bocabadat, 

potser tan sols era una pausa.

Francesc Marcé i Puig

5 d’agost de 2025

Aixecar la llebre

 "AIXECAR LA LLEBRE"

Aixequem la llebre.

Fa massa temps que dorm.

No ho saben els caçadors?

Mai no els va decebre?

Tenen complex de majordom?

Potser en són admiradors.

No és qüestió de sal i pebre; 

més aviat de dignitat, 

de no dormir a la palla; 

de qui no sap concebre 

viure sempre humiliat; 

galifardeu que sempre calla.

Massa llebres per aixecar; 

a cada cantonada una; 

a vegades cansa i tot, 

però si no es vol anar de tort, 

ni acabar fet una runa, 

ara i adés cal sortir a caçar.

Francesc Marcé i Puig

4 d’agost de 2025.

Ha arribat l'agost

 "HA ARRIBAT L'AGOST"

Dies escapçats 

fan via de matinada; 

sols esbojarrats 

foragiten la contrada, 

perduts els encenalls, 

pensaments com degotalls.

Poetesses adormides 

al matí esmorzen figues 

i panxacontents 

sens cap mesura, 

al cap, corona d'espines, 

beuen d'una font impura.

Reietons endormiscats 

maten dies pentinant gats.

Raps bullits sens cap soroll 

agiten bisbes de corcoll.

Poca pena tot plegat, 

no hi doneu gaires voltes, 

no us perdeu en cap congost; 

les cabòries són absoltes; 

el món ja s'ha tancat; 

és que ja ha arribat l’agost.

Francesc Marcé i Puig

3 d’agost de 2025

El darrer patac

"EL DARRER PATAC"

Les granotes fan quac, quac;

els ases canten el Virolai; 

núvols ardents que fan piu, piu; 

tremola nu un afalac; 

neix de cantó l’últim esglai; 

el rei fa ganyotes i se’n riu.

Arriben focs cansats de l’Uruguai; 

la terra sencera és un parrac; 

a la ciutat ningú no hi viu; 

noies torrades i un desmai 

s’enlluernen tot menjant tabac; 

qui encara no és mort fa la viu, viu.

El vent no parla però escriu; 

rics que s'afilien a la FAI; 

déus que assagen el darrer atac; 

dansen junts mossèn Cinto i l'Espriu; 

si no és ara ja no serà mai; 

és l’hora del darrer patac.

Francesc Marcé i Puig

2 d’agost de 2025

Na Úrsula

 "NA ÚRSULA"

Na Úrsula van i venen, 

una mena de rèptil teutó, 

ningú sap qui l'ha ungit, 

fa anar tothom de corcoll; 

els qui l'envolten s’entretenen 

amb tot són inútil brogit.

No llepa fils però llepa culs 

de tothom qui li omple el sarró.

Ens ven ni per un plat de llenties, 

fent veure que salva esculls; 

malaguanyat si te’n refies, 

moriràs pelat en un racó.

A Europa l'han raptat 

i no és pas cap Zeus adelerat; 

potser un tòtil meridional 

que se'ns passa per l'engonal, 

mentre tots somiem truites 

ben pagats de ser els més cultes.

Cal una altra revolució francesa, 

desfer-se d’aquesta Bastilla, 

retornant el poder al poble 

i en una nova contesa, 

vestida d’un afany més noble, 

deslliurar-se de tanta cotilla.

Francesc Marcé i Puig

1 d’agost de 2025

Quin putiferi

 "QUIN PUTIFERI"

Cruixits i cruiximents, 

ceps sense sarments,

gorgs espaordits, 

pulmons sense pits,

qualsevol babau 

pot esfondrar la nau, 

fent que el món es desesperi.

Marededéu quin putiferi.

Francesc Marcé i Puig

30 de juliol de 2025.