"TOT PARLA"
Tot parla,
la pedra i l’herbei,
la mirada
que esguarda,
el borrissol sens remei,
l’actitud isarda,
-amb prou feines copsada-
el gran espetec,
el que no fa servei,
el que conhorta l’ofec,
el que fa basarda,
el que sembla accessori
o insignificant,
la paraula emboscada
o aquella esclatant,
el gest esquívol,
el racó ombrívol,
l’espectacle
espatarrant,
el que sembla un miracle
o allò menys rellevant.
Tot parla
malgrat sembli callar,
prô això no és notable
quan hom sap escoltar.
Francesc Marcé i Puig
21 d’octubre del 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada