"L'HERBA"
Que arrogant l’herba,
rovellada
o verdejant,
altiva i superba,
homogènia o mestissa,
de rec pautat
o supervivent,
plantada o fruit del vent,
no sembla mai conscient,
de què la falç no avisa,
de què sempre ve el moment,
-per no esperat
menys punyent-
-per fred o glaçada-
-per intencionalitat
o eixutada-
en què no albiri
el sol ixent,
en què ja no respiri
fins una altra anyada.
Francesc Marcé i Puig
20 d’octubre del 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada