Al·literacions cosmològiques

 AL·LITERACIONS COSMOLÒGIQUES 

A vegades ve de gust sospirar 

-sens afany profètic- 

-amb l’ànim un pèl erràtic- 

-com en trànsit hipnòtic- 

per un univers menys caòtic, 

ni ascètic, ni llunàtic, 

sols una mica menys patètic, 

on poder-se bellugar. 

Somiar amb un cosmos 

on hi càpiga allò herètic, 

també allò romàtic, 

que no sigui massa estàtic, 

fugint d’allò dramàtic, 

sols amb afany estètic, 

que no vol dir cosmètic 

i encara menys, simpàtic, 

sens caure en l’escleròtic, 

ben lluny d’un joc neuròtic.

Potser és massa exòtic 

aquest deliri poètic 

dins d’aquest parc temàtic, 

on no hi resta cap empàtic 

i que sols xucla allò estètic 

com un antibiòtic.

Hi ha massa maniàtic, 

dogmàtic i fanàtic 

que, amb l’ànim mimètic, 

a punt d’atac hepàtic 

assetja amb puny  frenètic 

-com comissari soviètic- 

tot intent selvàtic 

que fugi d’allò apàtic 

cap un món polifacètic, 

sens passar pel frenopàtic 

Francesc Marcé i Puig 

17 d’octubre del 2025.