dissabte, 16 d’agost del 2025

Canícula

 "CANÍCULA"


Després d'entaular-se 
i fer safareig sens aturador, 
fulgura un sol d'argent 
que la tarda fa esquinçar-se; 
panteixa l'aire, quiet, pura cremor.

Escampadissa de cossos lassos 
que ensems s'ajacen en munió, 
caps, colls, esquenes i braços, 
els cervells tots fets pedaços; 
la omnipotència de la calor.


Francesc Marcé i Puig
16 d'agost de 2025. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada