"SOLILOQUI"
Fa massa anys
que ma ment sotja,
cercant quelcom
que valgui ser trobat,
pels alentorns
d'alturons
i platges,
de freds estius
i d’hiverns tronats.
Un esguard tendre,
de cançó oblidada,
que sona lluny
i lentament s'esmuny;
un cel eixut,
ni petit, ni brut;
un fil on poder estendre
matins plens de rosada.
La lassitud
emplena,
sense virtut,
ni gaire mullena,
desguarnits discursos
d'un teixit sobrer.
Francesc Marcé i Puig
25 d'agost de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada